Autors ebrencs

Visualitza

Lletres Ebrenques convida Marta Momblant aquest divendres, 5 de novembre,

 Lletres Ebrenques convida Marta Momblant

 
Aquest divendres, 5 de novembre, s'emetrà el 7è programa de la nova temporada de Lletres Ebrenques, la quarta, que dirigeixo a Antena Caro de Roquetes (96.0 fm). Enguany continuarem difonent  unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors.
 En el programa d'aquesta setmana comptaremn amb la presència de l'escriptora Marta Momblant.
Marta Momblant (Barcelona, 1969), resideix  a Beseit (Matarranya). La seua trajectòria artística i professional s'ha desenvolupat en la direcció escènica i en la dramatúrgia teatral. Recentment, en  la col·lecció Lo Trinquet de l'Institut d'Estudis de Terol, acaba de publicar l'obra Fora de temps, fora de lloc, una comèdia teatral en què tres beseitans i una barcelonina entrecreuen la multitud de la gran ciutat. A banda, també va començar a escriure narrativa l'any 1998 amb la novel·la Arbàgel, un revolt de l’amor. També ha escrit contes infantils: La nena que volia ser sirena i una sèrie de contes curts, basats en la creació d’un personatge de veu peculiar, la qual s'està treballant amb les il·lustracions de Tito Sánchez: El Meme, La Mama Pop i El Conillet de Fusta. Alguns dels seus relats juvenils són La nena que havia perdut el seu somriure i El camell de’n Raju (2006). També ha escrit un dels relats curts publicats a Galeria Ebrenca: La invocació de les aigües (2009), que formarà part del recull de relats en el que està treballant: Rostres d'aigua. Actualment col·labora a Lo Cresol i a la revista Temps de Franja, amb entrevistes i amb la secció Retrats entallats a paraules. A més, Marta Momblant ha estat enguany guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a les lletres catalanes a l'Aragó, amb la novel·la La Venta de l'Hereva.
 
Article complet

Un article sobre el passat fosc del recent Premi Nobel de literatura

De tots és sabut i bé de llarg l'amor que Mario Vargas Llosa ha professat pel poder i pels que manen. Arreu del Món s'alia amb qui més el pot ajudar en la seva carrera literària. Per això ha estat premiat amb el Premi Nobel de literatura recentment, que amb l'excepció de Mistral, sempre s'ha atorgat a escriptors de llengües amb un estat al darrera.

Suposo que algú ja deu pensar que parlaré de la catalanofòbia del personatge, la qual tot sia dit no té perdó després d'haver viscut a Barcelona i saber del cert què es cou; que tampoc no té perdó perquè només l'explica el seu llepaculisme amb els poderosos. Doncs no parlaré de la seva catalanofòbia, sinó que altres seran que parlaran de la seva connivència criminal amb els poderosos del Perú: les seves víctimes.


Extret de: http://peruanista.blogspot.com/2009/03/comision-del-museo-de-la-memoria-en.html

Tuesday, March 31, 2009

Racista escritor Mario Vargas Llosa preside controverial Comisión de Museo de la Memoria en Lima

El gobierno de Perú ha nombrado una Comisión "de alto nivel" para la construcción de un Museo de la Memoria en Lima.

Racista escritor Mario Vargas Llosa preside esta Comisión

Este museo incluiría exhibiciones que sirvan como un espacio público para la reconciliación y reflexión de los peruanos, sobre los horrendos sucesos de la guerra interna de Perú que comenzó en 1980.

El blog de la Coordinadora Nacional de Derechos Humanos, publica en Perú:

El Gobierno dispuso la creación de una Comisión de Alto Nivel que tendrá como labor la coordinación, promoción, organización, implementación y gestión del Museo de la Memoria que estará presidida por […] Mario Vargas Llosa […], el monseñor Luis Bambarén, Salomón Lerner, Fernando de Szyszlo, Frederick Cooper, Enrique Bernales y Juan Ossio.

Tiene sentido que un presidente violador de derechos humanos como Alan García, intente manipular el contenido de un futuro museo que denuncie los crímenes contra miles de peruanos inocentes, cometidos por grupos guerrilleros, militares y paramilitares de Perú.

Recordemos que muchos miembros del gobierno de Alan García -incluyendo al vicepresidente Luis Giampietri- son responsables de crímenes de lesa humanidad contra peruanos inocentes.

El Museo de la Memoria de Lima debería reflejar la verdad, no la impunidad y la mentira. Porque no se puede hablar de reconciliación cuando se cubre la verdad, y se maquilla el horror de nuestra historia para conveniencia de la elite dominante peruana. Una comisión de la memoria debe incluir a las víctimas, no a los victimarios.

Article complet

Temps de Franja nº98:«L’obra de Joan Bodon i la seva recepció a Catalunya», per

 El passat 20 de maig hi va tenir lloc a la vila de Gràcia de Barcelona una conferència a càrrec del Dr. Artur Quintana i Font sobre «L’obra de Joan Bodon i la seva recepció a Catalunya», organitzada pel Cercle d’Agermananent Occitano- Català (CAOC).
En primer lloc parlà de la biografia de Joan Bodon, des del seu naixement en 1920 a Crespin (Llanguedoc) –família, estudis i treballs–, fins la seua mort el 1975, a Arbàtaix, un barri de l’Alger.
El Dr. Quintana no deixà d’explicar i glosar cap de les obres de Bodon, totes elles gairebé autobiogràfiques en sentit ampli o producte de les seues vivències: els Contes del meu ostal, els Contes dels Balssàs, els Contes de Viaur, els Contes del Drac, i les novel·les La grava sul camin, La Santa Estèla del Centenari, Lo libre dels Gran Jorns, Lo libre de Catoia, les històriques La Quimera i la inacabada Las Damisèlas; sense oblidar els seus treballs poètics. La documentada i completa exposició del Dr. Quintana ben bé podria ser publicada en format de quadern en alguna col·lecció, incloent-hi les fotografies que en van projectar durant la intervenció. En 1976, el «Club dels novel·listes» va publicar Lo libre de Catoia, traduït al català per Artur Quitana, sota el títol Catoia l’enfarinat. I l’any passat, la mateixa editorial, l’ha reeditat amb un nou pròleg d’Artur Quintana. No vull deixar de dir que en un futur pròxim es publicaran en català la novel·la La grava sul camin i Les contes dels Balssàs, segons traducció de Jaume Figueras –aquest amb Artur Quintana són els únics
traductors al català de Joan Bodon. I a més, i com a complement de l’obra de Joan Bodon,
l’editorial «Club dels Novel·listes/ Edicions del 1984»publicarà Le verdugo d’Honoré de Balzac, traduït per Artur Quintana.
 
Article complet

Joan Pinyol i la seua "pilota de set" a la BMD de Tortosa, convidad pel Jesús Mª Tibau.


 La pilota va rodar per Tortosa
jpinyol | dilluns, 1 de novembre de 2010 | 10:38h
Inclòs en el programa “Al vostre gust” (xerrades i lectures) que organitza la Institució de les Lletres Catalanes, a dos quarts de vuit del vespre de dimarts 26 d’octubre de 2010 va tenir lloc una nova sessió del club de lectura de la Biblioteca “Marcel•lí Domingo” de Tortosa que coordina Jesús Maria Tibau, en aquella ocasió dedicat a Pilota de set(Proa, 2008).

Com a autor vaig poder compartir una de les meves obres amb un grup de lectors predisposadíssims a comentar-la. En primer lloc el Jesús Maria Tibau va donar a conèixer la meva trajectòria narrativa i va introduir les línies bàsiques del llibre davant els vora 20 asssistents al club. A continuació vaig apuntar les principals particularitats del llibre i de seguida es va obrir un torn d’intervencions del tot amè i molt participat. 

En alguns casos em va sorprendre que algun dels assistents fins i tot hagués elaborat un breu estudi-resum dels contes que s’inclouen en el llibre i tingués la iniciativa espontània de llegir-ne diversos fragments per compartir-los amb la resta de presents. En altres casos, els participants al club em van expressar les seves interpretacions, i fins i tot comentaris positius respecte de les set històries lligades que configuren el llibre així com també les seves apreciacions particulars i interpretacions del final comú que es planteja quan acaben les diferents trames narratives de Pilota de set.  

Va ser una trobada amena molt participada per tots plegats si tenim en compte que van intervenir gairebé tots i totes de forma espontània i en un ambient molt distès i favorable per al comentari d’un llibre. 

Al club també hi va assistir la mateixa directora de la Biblioteca de Tortosa, així com també altres autors i la regidora de cultura de Jesús. 

Per acabar, i a petició del coordinador del club, també vaig aprofitar l’ocasió per parlar del gènere dels microcontes i abans de marxar el Jesús Maria Tibau em va proposar la juguesca de llegir algunes de les meves micronarracions a fi que els assistents les anessin completant sobre la marxa.
Article complet

NOBEL, por Albert Guiu

 El escribidor y el Nobel por fin juntos, la justicia estuvo alerta, quizás porque antaño se despistó, con la tremenda injusticia que supuso, que Borges se fuera sin recibirlo. 



Maestro en deleitar deleitando,

amante de Quijotes y "Tirants",

rapsoda embriagado por la justicia,

intrépido inventor de mundos,

osado escribidor de caracteres.

 

Valiente enemigo de cobardes,

amigo de todas las visitadoras,

romántico amante de la realidad,

gato merodeador de casas verdes,

auténtico por palabras y definición,

sacudidor de conciencias lectoras.

 

León con rugido de miel,

lince de mirada infinita,

ornitólogo de las alas de la fantasía,

sabio anfitrión de la fiesta de la escritura,

alma navegando sobre las palabras.

Article complet

<1...63
64
65
66
67
...192>