Miguel Delibes 1920-2010



Miguel Delibes
1920-2010.

 

Se reúnen las letras plañideras

en los umbrales de las bibliotecas,

queriendo escribir elegías

al compositor de las innatas complicidades

 de las palabras cuando bailan con la genialidad,

al supremo inocente por grande y por bueno

 que santificó a todos sus plurales.

 

Cómo escribir despedidas dignas

a tan digno escribidor, a tan digna presencia,

mejor callar, mejor leer, mejor entender

que detrás de Delibes queda Delibes

y eso es eternidad mientas haya sensibilidad.

 

Su estilo, un camino sencillamente bello,

de una belleza genialmente sencilla,

entre tantos libros firmados

y tantas palabras domesticadas con talento,

agradecer desde la mitología de la literatura

la mejor de todas sus grande obras:

Nueve décadas con Miguel.


Article complet

Sang Culé - novel·la negra: Futbol i Tercer Món

En van les cases plenes amb el fet que la dècada dels 90 del segle passat fou el moment d'eclossió absoluta del món del futbol, amb un creixement que ha estat a costelles (com sempre que els occidentals fan negocis) dels països del Tercer Món.

El procés que ha conduït a aquesta situació ha estat molt llarg i s'endinsa a les mitjanies del segle XIX. Ens no explica molt bé l'historiador Gerald Hödl en un article que hem recuperat de la xarxa i del qual hem fet una selecció dels paràgrafs més interessants.

El deixem parlar totalment a ell i després afegim uns fragments de Sang Culé on es tracten els temes que apareixen a l'article.



Article complet

Tens un racó dalt del mon: Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, escriptor, mestre, home



Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, escriptor, mestre, home

 
La sala d'actes de l'Institut de Batxillerat de Tortosa (com l'anomena el protagonista del post) es va omplir per a homenatjar un dels seus mestres més estimats, l'escriptor Manuel Pérez Bonfill, que el va rebre amb agraïment i humilitat.
L'acte, organitzat per Pep Pinyol del Departament de Llengua Catalana de l'Institut i per l'incansable Emigdi Subirats, va comptar amb la col·laboració d'alumnes i professors, i la meva modesta participació, que vam llegir fragments de la seva obra.
Emigdi i Pep Pinyol van lloar la figurar de Manuel Pérez Bonfill i van mostrar el seu respecte per l'escriptor, pel mestre i, sobretot, per la persona.
El professor va manifestar, humil, que no voldria patir la síndrome d'Aldolza Lorenzo, i creure's una Dulcinea del Toboso, fermosa i plena de virtuts.
 
Un acte merescut, sentit i entranyable, que em despertà certa enveja, perquè jo, que no vaig ser alumne seu, m'agradaria mantenir aquesta relació amb antics mestres, més enllà de les aules.
 
Fotos de Joan Panisello.



Article complet

Lletres ebrenques: Manuel Pérez i Bonfill rep el reconeixement del seu institut

Lletres ebrenques
emigdi | literari | dilluns, 1 de març de 2010 | 05:51h

Dimarts 2 de març, a les 12 del migdia, tindrà lloc un nou reconeixement a la figura del veterà escriptor tortosí, Manuel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, a l'institut de batxillerat de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar el centre on va treballar durant dècades.
L'acte consistirà en la presentació del recull Abusos del ritual, del qual vaig tenir l'honor de ser prologuista. També hi haurà una lectura de poemes i de textos per part  dels escriptors  Jesús M. Tibau i  Margarita Martínez, d'una alumna del centre i amb la meua col·laboració, mentre que una altra alumna ens acompanyarà musicalment. L'acte l'ha organitzat el Departament de llengua catalana, molt especialment per l'amic i professor Pep Pinyol. Personalment tornarà a complir-se un altre somni! Ja he confessat molts cops al bloc que durant els darrers mesos la meua passió literària es veu recompensada amb escreix per fets que recordaré sempre. Per a mi, podeer participar de primera mà en un homenatge a la figura de Pérez Bonfill és un veritable somni. Tal com deia Picasso en la seua cèlebre frase "Tot el que sé ho he après a Horta", jo tot el que sé ho he après d'ell, quan era professor de literatura catatellana durant els meus anys de BUP i Cou, entre 1981-85. Era professor de castellà, perquè era fill d' una època en que s'escrivia com es podia, la seua gran passió és, ha estat, i serà, però,  la literatura catalana.
L'any passat vam poder-li fer un grandíssim homenatge a l'EMD de Jesús quan va inaugurar la fira literària Joan Cid i Mulet. Després també a Roquetes, en el segon aniversari de la biblioteca municipal. Ara toca el reconeixement en una de les seues cases, l'institut on ell va exercir la docència i el seu mestratge excel·lent i carismàtic entre l'alumnat. I tinc novament l'honor de presentar personalment el recull... el somni continua i continua. És el reconeixement perenne a una persona d'altra cultura, que estima les nostres lletres i la nostra terra.
L'acte és personalment un autèntic plaer. És el meu matí lliure a  l'institut, dimarts, quan s'acabi de pressa cap a Sitges per les classes de la tarda. De ben segur, amb un magnífic gust de boca.
Que visquin les lletres ebrenques, que visca per sempre el mestratge de Manuel Pérez i Bonfill!!!

PD. D'instituts de batxillerat n'hi ha dos a Tortosa, ell sempre s'ha negat a usar el nom actual de l'institut on va treballar perquè és el d'un polític franquista. En aquell temps, l'altre institut de la ciutat, l'Ebre, només impartia classes de formació professional.


Article complet

Divendres 12 de març a les 19:30, es presente a la biblioteca comarcal d'Amposta, "La missió secreta", de Teresa Bertran, publicada per Pagès Editors

Benvolguts, divendres 12 de març a les 19:30 fem la presentació de "La missió secreta" a la biblioteca comarcal d'Amposta. Anirà a càrrec de la crítica literària i escriptora Mª Josep Margalef. Us hi esperem.

Teresa Bertran Torres


Podeu demanar el llibre signat i a més el podeucomprar posant-vos directament en contacte amb LLibreria Serret mitjançant el formulari de contacte. Indiqueu el llibre i les vostres dades.



La missió secreta o la història del Barranc dels Penjats

Teresa Bertran torres

SINOPSIS:
En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir.




Article complet

JOSEP IGUAL GUANYA EL “CIUTAT D’ALCOI” DE POESIA

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

JOSEP IGUAL GUANYA EL “CIUTAT D’ALCOI” DE POESIA

 

 Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27a edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Teatre Ovidi Montllor.

         Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló, resident a Sant Carles de la Ràpita, entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica desplegada a “Uomo qualque”.

         L’obra ha estat editada pel segell valencià Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual: “Fugida en cercles”, publicat pel segell d’origen ebrenc Aeditors.

         El seu “Quaderns deltaics” (Cossetània edicions), amb el què va guanyar el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008, ha rebut abundants bones crítiques en diversos mitjans del nostre àmbit lingüístic i estatals.

 
Article complet

3x4.info: Josep Igual guanya el "Ciutat d'Alcoi" de poesia amb l’obra “Uomo qualque”


Ampliació: Josep Igual guanya el “Ciutat d’Alcoi” de poesia



dilluns, 8 de març de 2010 09:49

Una foto del parlament d'Igual             (Font:http://amicsdejoanvalls.blogspot.com/)Amb l’obra “Uomo qualque”, Josep Igual s’ha adjudicat la 27ena edició del premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez- Ciutat d’Alcoi, que es va entregar el passat dissabte al Centre Ovidi Montllor de la capital de l’alcoià. Un jurat format per Olga Gargallo, Maria Fullana, Begonya Mezquita, Manel Rodríguez Castelló i Josep Mir, va escollir per unanimitat el nou llibre de poemes de l’escriptor de Benicarló entre la trentena d’obres que concorrien al certamen. El jurat n’ha destacat la cura formal i la varietat temàtica a “Uomo qualque”. En l’acte de lliurament de dissabte a Alcoi, Josep Igual va oferir la lectura tast d’alguns dels poemes del nou llibre i homenatjà Ovidi Montllor en el seu parlament d’agraïment amb l’espai dedicat al cantautor d’Alcoi ple de gom gom a gom.

L’obra ha estat editada pel segell valencià Denes/Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual, “Fugida en cercles”(Aeditors). Josep Igual col·labora setmanalment amb el seu bloc “Plàncton” a 3x4.info.

Podeu veure un video de resum de l'acte.(Font: Pàgina66)


Article complet

"Un dia d’emocions": La Missió secreta de la Teresa Bertran un dissabte de febrer, a la llibreria Serret

El dissabte 20 de febrer ens encaminem de la terra baixa a les muntanyes màgiques de Vall-de-roures. Ens espera Octavi Serret a la llibreria, el seu pou de saviesa. Tots els dissabtes rep un autor o altre, i el presenta als seus parroquians, d’aquesta manera gaudim els uns de la coneixença dels altres. Quan els autors tornem al nostre despatx duem el resplendor dels lectors que ens desencaparra de la nostra obligada soledat d’ordinador, llibres i silenci. M’agrada pensar que si els lectors ens coneixen és com si nosaltres mateixos, amb la nostra veu, féssim de narradors de la història. Així ho faig jo quan sóc lectora i tinc el privilegi de conèixer l’autor/a.

Octavi és una persona molt agradable i tot un referent per a nosaltres. Treballa molt i se’l veu content perquè la cultura, si estàs per ella, és molt agraïda i dona moltes satisfaccions. Ell ho sap i s’esmerça. M’agrada xerrar amb l’Octavi, igual parlem de la família que de llibres, és un gran lector. La primera vegada que em va convidar em vaig posar a la seva disposició per tal d’ajudar-lo en allò que calgués i me’n recordo que em va dir “ tu que saps escriure, escriu, tu escriu, eh?”.I així ho faig. No marxem de Vall-de-roures sense una capsa de casquetes, m’agraden les de cabell d’àngel que tenen un sentidet d’anís o de matafaluga i penso “casquetes i pastissets, cosins germans”.

Germans som. En els nostres territoris sabem parlar en català i en castellà, doble riquesa. Però sempre que ho fem en català treballem de forma inconscient per a que la nostra preciosa llengua, la dels nostres avantpassats i la dels nouvinguts que la parlen perquè entenen que és la nostra arrel més pura, es mantingui viva. Escric en una llengua minoritària perquè és la que em surt del cor, la que em parla de identitat, la que uneix germans en totes les seves parles.

El meu nou llibre es diu “La missió secreta”. És un llibre d’aventures i misteri. Us en faig cinc cèntims. Us heu de situar a La Ràpita al segle XVIII, quan les transformacions urbanístiques la volen convertir en la ciutat de Sant Carles. Uns crims salvatges destaroten encara més la tranquil·litat dels rapitencs. Heu sentit a parlar dels “sagineros”? Us asseguro que els mites sempre tenen una base de realitat. Volen aclarir els crims 4 comissionats. L’un és un intendent del rei Carles, l’altre un capellà repolit del seminari de Tortosa, un agutzil vellet de La Ràpita i l’inquietant prior hospitaler d’Amposta. I no us he explicat ni la meitat...Com us deia, el 20 de febrer va ser un dia d’emocions. Records des d’aquí a tota aquells que vaig saludar, als que vaig conèixer, i a aquells amb els que comparteixo amics, el món és un mocador! Abraçades a tots, Teresa Bertran Torres.


Article complet

1
2
3
4
5
...16>