Aquests són els articles de la categoria 1. Autors Ebrencs

"Mitja dotzena d'ous": un agost amb dues bones crítiques

1. Autors Ebrencs dimecres, 1 de setembre de 2010 | Comentaris

El periodista Lluís Bonada ha inclòs una ressenya de Mitja dotzena d'ous al seu espai de la revista d'actualitat El Temps (nº 1365, 10/08/2010). Un honor que un crític i una revista de prestigi hagin tingut en compte les sis històries del volum; més honor encara de compartir pàgina amb Fiódor Dostoievski, Antonio Tabucchi i Antoni Rovira i Virgili.

Mitja dotzena d'ous ja té el seu racó dalt del món. Ens l'ha concedit en Jesús Tibau, un dels ciberactivistes literaris més productius de la xarxa, dedicant-nos una crítica que apunta molt bé a algunes de les possibles lectures del recull.

Si voleu llegir-la, podeu fer-ho clicant aquí. I després, us recomano perdre-us fent una visita per la resta del blog: no us avorrireu.

Ports de Tortosa-Beseit...per Josep Ramon Aragó

1. Autors Ebrencs dimecres, 25 de agost de 2010 | Comentaris

Des d’Arnes, en diferents estius

Ports de Tortosa-Beseit

Pujant els Ports,

remuntant qualsevol de les cent valls o barrancades,

sempre trobareu paisatges sorprenents.

El nom indica pas entre muntanyes,

i hi trobareu tants passos com cingleres.

Entre masses de roca que són castells de pedra,

camins de pedregam i murs de pedra seca.

Ports i muntanyes formen un massís trencat però continu,

que sorgeix dels verds forts d’oliveres i boscos,

i del verd clar dels tarongers al pla de la Galera.

Tingueu sempre present la importància de l’aigua.

En una part del sud, l’aigua va cap el mar.

A la resta, l’aigua, serpenteja i va a l’Ebre.

Sobrepassat el suau relleu on hi ha les oliveres,

domina l’alzina, amb garric, espígol olorós, margalló a la banda costanera,

la varietat pròpia de la terra;

però no tot és secà ni solana.

Si, del sud del massís, a la Sènia,

amb aigües que administra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,

pugeu pel Barranc de la Fou,

veureu bosc de pinassa, lo Pi Gran, pi roig, boix, boixerola,

faigs, o Faig Pare, fins i tot

grèvols i teixos als racons humits. Més amunt,

totes les formes de roques trencades,

i resistents savines. Mai he vist

tantes roques foradades

com en aquests tossals de calcàries on les cabres són lliures.

A l’oest, les aigües noves

davallen pels Estrets, l’Algars o l’Ulldemó,

i al Parrissal l’aigua fa filigranes.

Segons el temps, es veu el pantà ple però al riu s’amaga l’aigua.

Trobareu murtres i baladres en valls assolellades.

Coves i abrics i voltors que us vigilen.

Roques trencades, roques esmicolades,

rius de roca, meravellosos tolls

d’aigua neta i salts d’aigua.

Dels camps oberts estant, la serra es veu com a ampla serralada.

Muntanyes grises, verdes, groguenques o violades,

segons el dia i l’hora, rosades a la posta,

vistes de les planes de l’Algars, de Queretes o d’Arnes.

Si voleu veure estels, feu nit en aquests pobles

d’aire sec, transparent i poc contaminat.

Si voleu respirar bé, degusteu aquest aire.

Vegeu la història ibèrica que es mostra a Calaceit com un exemple,

poblats d’avantpassats antics restaurats o amagats,

Vall-de-roures amb ponts i munuments de pedra treballada,

i els pobles del Matarranya on no es pot passar de llarg,

on cal encetar la conversa sense pressa.

Arreu pobles que es fan grans,

pagesos que treballen tot l’any,

masies que es perden.

I a la festa major

sona la Jota.

Al nord és on el Canaletes s’aprofita

dels trencs més profunds de la muntanya.

Endins la vall, Prat del Comte amb estació, via verda i carretera nova.

A la part més oberta,

les vinyes de Batea, de Bot i de Gandesa.

Destacant del paisatge, les roques de Benet.

Amb la calor d’estiu, l’olor dels pins i el boix.

I al camp, un prodigi: lo Parot

fa nous brots

i olives ben tendres amb mil anys de duríssima fusta.

Història dels Ports, història de l’Ebre!

A l’entorn de la Fatarella i Corbera la Terra Alta ha refet la memòria.

Serra de Pàndols, serra de Cavalls,

secrets retrobats, silencis que guardeu!

Castells, trinxeres, ruïnes, cabanyes de pastor:

la història de les pedres i la història dels homes.

A l’est, vora del riu,Tortosa és la més forta

de les ciutats romanes

i Xerta té l’assut i els senyals de riuades.

Mirant de lluny es veu

com s’enfila el punt més alt, el Caro.

Per camins, entre masos i pobles,

on trobem espardenyes, internet i coques de recapte,

completem la volta de la serralada,

Deixant enrera Amposta I la riquesa del Delta,

pujant pels camps i garrofers entre l’Ebre i els Ports,

Alfara de Carles, Masdenverge, Roquetes,

Santa Bàrbara, Mas de Barberans, són llocs

per anar-hi els pintors i els poetes.

(També hi van ara anglesos que volen viure en pau).

Paüls és com una illa enmig de les muntanyes,

amb valls prenyades de cirerers i llangardaixos,

baladrars i figueres. I cada família del poble té un corro

de festa i pedra unides: original i autèntica cultura.

A Horta ─Orta─ hi ha

el millor museu per entendre Picasso.

I trobareu artistes

a la Pobla de Benifassà, a Beseit i arreu dels Ports.

Ports i portells formen un Port gegant

que uneix tres països,

domina dues planes,

desvia el cerç

i cobra peatge a les nuvolades.

Pujant els Ports

podeu gaudir del cant dels ocells,

focalitzar la vista a prop per copsar els detalls que ofereix la natura,

descobrir la saviesa de petits animals com formigues i abelles,

copçar per un moment esquirols o guineus,

identificar bolets o herbes remeieres,

o bé allunyar la mirada Aragó enllà, contemplar l’ampla plana,

o recórrer amb la vista el relleu muntanyós

de la serra de Cardó a la serra de Fredes,

albirar els Ports de Morella com germans,

o enfocar avall fins l’Ebre, el Delta, el Mar...

I als plànols dels camins: fonts del Teix, moles del Boix,

barrancs de l’Avellanar; noms repetits de diferents paratges,

donen sentit d’unitat al conjunt

i en certifiquen l’autenticitat.

No us canseu mai de caminar pels Ports.

Però, per si us cansessiu, sapigueu

que hi ha tres-centes fonts

i milions d’ombres que us esperen,

algunes d’elles definitivament perfectes

com la de les grans alzines vora del mas de Pau.

No correu pels camins, que la muntanya

en cada racó ofereix una sorpresa.

Calceu-vos ─això sí─ unes bones botes.

Sigueu prudents estalviant els riscos.

Gaudir de la natura té el seu ritme.

Compenetrar-se amb ella recompensa.

El goig pur natural convida a fer l’amor.

I els records que el caminant s’emporta,

malgrat que no hi ha foto on càpiguen tantes muntanyes,

deixen una emprempta inesborrable

i un desig inalterable de tornar.

Roques complicades,

roques que es desfan,

roques vives…

La història us ve de lluny:

d’un mar que s’assecava.

Recórrer aquests cims

ajuda a comprendre

que

la terra també és un mar,

en estat quasi sec, excepcionalment, —geològicament— ara.

I que el tresor natural ben conservat,

malgrat els anys de fam, el foc i les batalles,

l’hem d’agrair als homes i dones d’aquestes comarques.

I si veniu, sisplau,

deixeu-ho com estava,

no malmetessiu pas

l’obra del sol, de la terra i de l’aigua.

Josep Ramon Aragó Gassiot

juliol de 2010

La lectura publica de Bellmunt del Ramón Mur al Finestró de Gràcia

1. Autors Ebrencs dimecres, 18 de agost de 2010 | Comentaris

El Finestró de Gràcia
Un altre 15 d’agost a Bellmunt

Diumenge 15 d’agost, un cop més l’amic Ramón Mur organitzà la jornada de lectura “El porvenir de mi pueblo” al pati de la antiga casa del regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado. Aquesta vegada en Ramon va elegir, amb bon criteri, el llibre de Desideri Lombarte Memòries d’una desmemoriada mula vella i un parell de capítols del llibre Los pueblos dormidos (1910) de Rafael Pamplona Escudero.

Bellmuntants, estiuejants i persones aplegades per l’ocasió —amics i socis d’Ascuma com en Carles Sancho, José Antònio Carrègalo, Carles Terès, José Miguel Gràcia…— van anar llegint pàgina a pàgina les memòries de la mula de Pena-roja que s’hi va espantar del sorollós motor del primer tractor de la vila.

Una cinquantena de persones van passar pel faristol de lectura situat a la finestra- balconada del espai arxiu Pío Membrado que s’obre al pati empedrat d’antics còdols del Mesquí. Rosalía Gil, vídua de Desideri Lombarte, llegí l’epíleg del llibre emotivament.

La taula del despatx de don Pío plena de llum i de records. Ell, des de la seua absència, patint perquè no arribat encara la instrucció tan necessària i que ell tan desitjava, a més d’una vila veïna d’aquell su pueblo i el seu avenir. La Mare de Déu seguia dormint. La Tuabech i el Damià, al pedrís de la façana, s’hi dedicaven a la papiroflèxia.

Gràcies Ramon! i fins l’any que ve.

Arxivat sota: Articles La Franja, Notícies

Beseit, dijous 19 d'agost a les 20:00 h.-Presentació del llibre: "La Venta de l'Hereva" de Marta Momblant Ribas Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a las lletres catalanes a l'Aragó.

1. Autors Ebrencs dimecres, 18 de agost de 2010 | Comentaris

Beseit, dijous 19 d'agost

a les 20:00 h. - Presentació del llibre:

La Venta de l'Hereva

de Marta Momblant Ribas

Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a las lletres catalanes a l'Aragó.

Aquesta novel·la ha estat atorgada: “per les seves qualitats narratives i per ser un reflex de la vida rural d'un territori. Destaca l'especial protagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar.” La presentació es realitzarà al Palau a càrrec del

Dr. Feliciano Castillo i la pròpia autora.

Organitza: Ajuntament de Beseit.

Xavier Garcia firmarà l'Obra d'Artur Bladé el pròxim dissabte 21 d'agost a les 12:30 del mati a la llibreria Serret

1. Autors Ebrencs dimarts, 17 de agost de 2010 | Comentaris

Obra completa Artur Bladé Desumvila , núm 8

Sinopsi:

Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.

Biografia:

Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, Artur Bladé va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

Artur Bladé en la política i literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia
pel Jesús Mª Tibau
En aquest llibre, Xavier Garcia es repassa la vida i l'obra (que són el mateix) d'aquest gran memorialista del segle XX. Ens parla dels seus orígens rurals, al "clos natal" de Benissanet, de la fidelitat als seus ideals i a la manera d'entendre la vida, de la seva enyorança, del tel de tristesa que impregnà una vida marcada per l'exili i, sobretot, de "la dèria d'escriure", de la "joia de narrar".
Xavier Garcia ens deixa tastar la manera de ser i d'escriure d'aquest enorme narrador, de la seva emoció continguda, de la seva claredat, senzillesa, exactitud i naturalitat; en definitiva, bellesa.
El llibre és una magnífica porta d'entrada per conèixer l'autor i l'home.

Amanida ebrenca...per Albert Guiu

1. Autors Ebrencs dissabte, 14 de agost de 2010 | Comentaris

Amanida ebrenca

Vergés

Tarongers i arrossars enamorats

dels mots rogencs del llop.

Arbó

Les paraules fetes profunditat humana

sota els infinits mullats de l'esperit de l'Ebre.

Moncada

Cor ferit d'amor fugit per un poble submergit,

un talent que multiplica memòries per bellesa.

Igual

Aleph del mots quan són literatura,

Babel de les sensibilitats del dia a dia.

Camacho

Pedagog de majúscules inquietuds,

poeta curós amb l'infinit de les paraules.

Francesca

Combatent en el nom de la memòria

des de la trinxera del compromís sensible.

Andreu

Les quatre estacions del tigre

són les seves mil esgarrapades de tinta.

Esteve

De dimonis i àngels, de metafísiques i natura,

calaix de sastre d'un saborós bodegó d'emocions.

Tibau

Xarxes minimalistes, contador de vertígens,

almanac que compta literats i conta literatura.

Fusté

Veu de tot plegat, ornamentador d'animes,

tenor de totes les vestimentes del riu.

Octavi

Arreplegador de plomes, encantador de lectors,

fa places de llibres i sardanes de lectors.

Maria Josep

Lectora per devoció de la litúrgia del mot,

escriptora per imantació a l'escena de crear.

Emigdi

Dietari sense fisures de sentiments i neguits,

força motriu d'un cor en paraules i en català.

Laura

Lletra perfumada de silurs evocadors,

miralls reconstruïts per un dolç dir.

Teresa

Literatura que escala vers el passat

amb estris de submarinista de la història.

Fandos

De qualsevol rutina íntim vers,

de qualsevol vers flor d'íntim sospir.

L'Ebre

Oli i vinagre d'aquesta amanida,

mans que escriuen i ulls que llegeixen

sota una postal d'un riu que tot ho creua.

"Mitja dotzena d'ous" a "Els papers de Can Perla"

1. Autors Ebrencs dimarts, 27 de juliol de 2010 | Comentaris

L'important és que parlin d'un, tot i que sigui bé. És el que ha passat amb Mitja dotzena d'ous, del qual n'ha fet un ressenya crítica en Manel Alonso i Català: activista cultural, escriptor, poeta, editor...; una ànima necessària del sur del nostre país.

La satisfacció de l'autor, més enllà dels elogis, està també en constatar que s'ha copsat el sentit del llibre de forma àmplia, en diverses de les seves lectures possibles... Però deixo de donar el rotllo i us deixo amb les seves paraules.

En la pel·lícula nord-americana El cor de l’àngel l’actor Robert de Niro interpreta un personatge inquietant anomenat Louis Cifer, un individu que mai no en té prou de menjar ous. L’ou, en diverses cultures, és el símbol de l’ànima. L’escriptor Jordi Pijoan-López, en el seu nou recull de contes, que qualifica com a cròniques paranormals, pren aquesta simbologia i la trasllada al títol del llibre: Mitja dotzena d’ous (Llibres de l’Índex. Barcelona, 2010). Mitja dotzena perquè sis són els contes i també perquè sis són les ànimes que els protagonitzen. Així i tot, encara que simbòlicament justificat, la sonoritat del títol ens porta ecos domèstics. Ara, això també té una explicació, ja que les sis narracions estan immerses dins d’escenaris i situacions d’allò més quotidians.

Els tres primers contes són els més extensos, ja que ocupen cinquanta, seixanta i vint-i-cinc pàgines respectivament, i els tres darrers deu, tretze i deu pàgines. La qualitat de cada relat no està marcada per l’extensió, de vegades Pijoan resulta més impactant en els relats més curts, alguns passatges de Dormilega o Un contracte draconià són vertaderament divertits. Encara que jo el trobe a gust i gaudint d’allò més, i això ho sap transmetre al lector, recreant-se en la descripció d’escenes i personatges, en alguns casos, com el de Psicofonia per a principiants (que obri el llibre i amb el qual va obtindre el Premi en el I Concurs Literari d’Humor Negre de la Universitat de Lleida), arriba a oferir-nos fins i tot un interessant treball dialectològic en els diàlegs.

En cada relat Jordi Pijoan-López, amb grans dosis d’ironia, sàtira i humor negre, construïx una narració sobre una experiència paranormal diferent: psicofonies, transmigracions d’ànimes, pactes amb el diable... I amb un llenguatge fresc, àgil i directe ens dibuixa escenaris i situacions de vegades paradoxals, en els quals el lector té la sensació que l’autor intenta ridiculitzar aquesta mena d’activitats paranormals burlant-se del mort i de qui el vetla, alhora que fa un retrat mordaç de la societat catalana actual (no s’escapa ni la política ni el món del llibre), per acabar amb un parell de frases a darrera hora que ens deixen en la boca el sabor agredolç del dubte i el pensament inquietant que, malgrat tot, igual resulta que hi ha un fons de veritat, la qual cosa acaba glaçant-nos el somriure.

Menció a part mereix el pròleg, que quasi podria qualificar com l’ou que ve a trencar la mitja dotzena.

Llinatge, de Miquel Esteve per Jesús Mª Tibau

1. Autors Ebrencs diumenge, 25 de juliol de 2010 | Comentaris

Llinatge, de Miquel Esteve

De vegades, una bona porta per a arribar fins un llibre és una recomanació, i jo faig fer cap a Llinatge, de Miquel Esteve, d'una forma immillorable, gràcies a l'entusiasta crítica d'un escriptor i lector amb fiabilitat: Josep Igual.

Jo, que ja conec personalment a Miquel Esteve i n'he llegit altres llibres, me'l puc imaginant xalant com un boig desencaixant, movent i tornant a encaixar les peces que formen Llinatge.

El primer cop que el vaig conèixer, em va fer de conductor durant una Fira del llibre ebrenc, i les últimes setmanes, de nou, m'ha conduït amb mestria a través d'aquesta història, fent-me anar a dormir massa tard més d'una nit (no li tindré en compte).

El protagonista de la història és el llinatge dels Dip, uns éssers mig gossos i gosses, mig humans, que tot i estar immersos en un alè de misteri, se'ns mostren en certa manera propers, com les llegendes que hem sentit mil cops al bar del nostre poble, plens de sentiments que els atansen molt més al món dels bípedes. De fet, l'acció salta a cavall de Pratdip, Tivissa, Barcelona i Roma, i faig servir el verb saltar amb la clara intenció de visualitzar l'estructura del llibre. Els capítols no són llargs, d'una mida que m'agrada, que convida a encetar-ne un altre, i Esteve ens desbotona la història metòdicament, llaminerament, des de tots els punts de vista, fins al final.