Miguel Delibes 1920-2010.
Se reúnen las letras plañideras
en los umbrales de las bibliotecas,
queriendo escribir elegías
al compositor de las innatas complicidades
de las palabras cuando bailan con la genialidad,
al supremo inocente por grande y por bueno
que santificó a todos sus plurales.
Cómo escribir despedidas dignas
a tan digno escribidor, a tan digna presencia,
mejor callar, mejor leer, mejor entender
que detrás de Delibes queda Delibes
y eso es eternidad mientas haya sensibilidad.
Su estilo, un camino sencillamente bello,
de una belleza genialmente sencilla,
entre tantos libros firmados
y tantas palabras domesticadas con talento,
agradecer desde la mitología de la literatura
la mejor de todas sus grande obras:
Nueve décadas con Miguel.
Dimarts 2 de març, a les 12 del migdia, tindrà lloc un nou reconeixement a la figura del veterà escriptor tortosí, Manuel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre, a l'institut de batxillerat de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar el centre on va treballar durant dècades.
L'acte consistirà en la presentació del recull Abusos del ritual, del qual vaig tenir l'honor de ser prologuista. També hi haurà una lectura de poemes i de textos per part dels escriptors Jesús M. Tibau i Margarita Martínez, d'una alumna del centre i amb la meua col·laboració, mentre que una altra alumna ens acompanyarà musicalment. L'acte l'ha organitzat el Departament de llengua catalana, molt especialment per l'amic i professor Pep Pinyol. Personalment tornarà a complir-se un altre somni! Ja he confessat molts cops al bloc que durant els darrers mesos la meua passió literària es veu recompensada amb escreix per fets que recordaré sempre. Per a mi, podeer participar de primera mà en un homenatge a la figura de Pérez Bonfill és un veritable somni. Tal com deia Picasso en la seua cèlebre frase "Tot el que sé ho he après a Horta", jo tot el que sé ho he après d'ell, quan era professor de literatura catatellana durant els meus anys de BUP i Cou, entre 1981-85. Era professor de castellà, perquè era fill d' una època en que s'escrivia com es podia, la seua gran passió és, ha estat, i serà, però, la literatura catalana.
L'any passat vam poder-li fer un grandíssim homenatge a l'EMD de Jesús quan va inaugurar la fira literària Joan Cid i Mulet. Després també a Roquetes, en el segon aniversari de la biblioteca municipal. Ara toca el reconeixement en una de les seues cases, l'institut on ell va exercir la docència i el seu mestratge excel·lent i carismàtic entre l'alumnat. I tinc novament l'honor de presentar personalment el recull... el somni continua i continua. És el reconeixement perenne a una persona d'altra cultura, que estima les nostres lletres i la nostra terra.
L'acte és personalment un autèntic plaer. És el meu matí lliure a l'institut, dimarts, quan s'acabi de pressa cap a Sitges per les classes de la tarda. De ben segur, amb un magnífic gust de boca.
Que visquin les lletres ebrenques, que visca per sempre el mestratge de Manuel Pérez i Bonfill!!!
PD. D'instituts de batxillerat n'hi ha dos a Tortosa, ell sempre s'ha negat a usar el nom actual de l'institut on va treballar perquè és el d'un polític franquista. En aquell temps, l'altre institut de la ciutat, l'Ebre, només impartia classes de formació professional.
| La missió secreta o la història del Barranc dels Penjats |
| Teresa Bertran torres SINOPSIS: |
| En temps de Carles III, una gernació forastera va trencar la calma de la vila marinera de la Ràpita. Els il·lustrats volien que esdevingués una magnífica ciutat, a l’estil de les de Nova Planta, en transformar l’humil port mariner en refugi per a la Marina militar borbònica, aprofitant el recer de la badia dels Alfacs. Construirien un imponent canal de navegació, fluvial i marítim, fins a la badia, que evitaria les perilloses goles de l’Ebre a la seva desembocadura. Allí, els imponents vaixells del comerç ultramarí carregarien les mercaderies que baixaven pel riu en llaguts i rais des de l’Aragó, destorbant sense miraments les petites naus dels pescadors. Per què va fracassar el magnífic projecte? Quin era el preu secret que haurien d’haver pagat els rapitencs a canvi de la seva ciutat? Els protagonistes de la novel·la són un intendent maçó, torturat per les seves contradiccions, un capellà altiu i repolit al servei de l’encara actiu Tribunal de la Santa Inquisició, l’inquietant prior hospitaler d’Amposta i un vell algutzir rapitenc. El relat ordeix una secreta trama que el lector haurà de descobrir. |
Ampliació: Josep Igual guanya el “Ciutat d’Alcoi” de poesia |
| dilluns, 8 de març de 2010 09:49 |
|
L’obra ha estat editada pel segell valencià Denes/Edicions de la Guerra, i coincideix en les llibreries amb el també nou treball narratiu d’Igual, “Fugida en cercles”(Aeditors). Josep Igual col·labora setmanalment amb el seu bloc “Plàncton” a 3x4.info. Podeu veure un video de resum de l'acte.(Font: Pàgina66) |
Octavi és una persona molt agradable i tot un referent per a nosaltres. Treballa molt i se’l veu content perquè la cultura, si estàs per ella, és molt agraïda i dona moltes satisfaccions. Ell ho sap i s’esmerça. M’agrada xerrar amb l’Octavi, igual parlem de la família que de llibres, és un gran lector. La primera vegada que em va convidar em vaig posar a la seva disposició per tal d’ajudar-lo en allò que calgués i me’n recordo que em va dir “ tu que saps escriure, escriu, tu escriu, eh?”.I així ho faig. No marxem de Vall-de-roures sense una capsa de casquetes, m’agraden les de cabell d’àngel que tenen un sentidet d’anís o de matafaluga i penso “casquetes i pastissets, cosins germans”.
Germans som. En els nostres territoris sabem parlar en català i en castellà, doble riquesa. Però sempre que ho fem en català treballem de forma inconscient per a que la nostra preciosa llengua, la dels nostres avantpassats i la dels nouvinguts que la parlen perquè entenen que és la nostra arrel més pura, es mantingui viva. Escric en una llengua minoritària perquè és la que em surt del cor, la que em parla de identitat, la que uneix germans en totes les seves parles.
El meu nou llibre es diu “La missió secreta”. És un llibre d’aventures i misteri. Us en faig cinc cèntims. Us heu de situar a La Ràpita al segle XVIII, quan les transformacions urbanístiques la volen convertir en la ciutat