Títol: L’enunciat
Autor: Josep-Ramon Bach
Pàgines: 128
Col•lecció: Alabatre, 32
ISBN: 978-84-938583-5-3
Preu: 13 euros
Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946). Poeta, narrador i dramaturg. Segons l’editor i crític Manuel Costa: “Bach és un illot solitari dins la poètica catalana, allunyat de tots els ismes, dels grupuscles i de les més acreditades escoles, conrea la ironia i la tendresa en un viatge impossible cap a una felicitat imaginada que el lector estima i agraeix.”
Ha publicat 23 llibres entre els que destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: Ploma Blanca (Poesia Oral Africana), L’Ocell Imperfecte (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), Viatge al cor de Li Bo i Kosambi, el Narrador, així com Viatge per l’Àfrica i El Gos poeta, escrits per a infants. Entre els més recents, tres llibres de poemes: Reliquiari, El laberint de Filomena (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Versions profanes. I dos llibres de teatre: Diàlegs Morals sobre la Felicitat (Premi Recull) i La Dama de Cors se’n va de Copes (Premi Lluís Solà).
A L’enunciat, tota la saviesa poètica de Bach, i part de la vital, es manifesten en un format suposadament aforístic que amaga un delicat viatge a través de la ironia, a voltes disfressada de sentència, a voltes carregada d’una lírica de vegades delicada i altres vegades epigramàtica, que passa per les reflexions sobre la pròpia creació per escampar-se cap al món de l’art en general, sense oblidar que hi ha coses que potser s’escapen a la poesia però que també mereixen, o permeten, el comentari aforístic que les acosta a la visió crítica del creador.
Ens trobem, doncs, davant d’un llibre d’aforismes i sentències, de reflexions poètiques, que va disfressat de no-poesia, però que no pot evitar la seva essència poètica, esdevenint alhora diversió i sensació, també camí de reflexió, per al lector que, perdent-s’hi, s’hi trobi.
.jpg)
Cómo consigues
con cualquier atuendo o máscara
ser de verdad,
te admiro.
R.M. Rilke.
Andreu Carranza en carn viva
Un escriptor es mira el riu d'abril
des d'una sensació envaïda de lletres,
la immortalitat d'Homer li fa cavil.lar
en sirenes fluvials que empenyen a escriure,
és clar: la tinta de la immortalitat.
Acluca els ulls escoltant el vell silenci
de la pell eterna, transparent i mullada
que li abraona la mirada amb insistència
de crit de llaguter i força de sirgador,
és clar: Riu avall.
Fa un glop d'onirisme exultant
i s'atreveix a caminar sobre les aigües
amb les crosses de la imaginació i el neguit,
a l'aigua i neden contes que respiren entusiasme,
és clar: Aigües de València.
Amb una fe per la paraula digna de tres religions
s'aventura a perdre's per una immensitat d'arena
i amb el bàcul de la perseverança
es respon preguntes que no moren,
és clar: el desert de l'oblit.
La poesia té dits de nen i nostàlgia enjogassada
corrent per les partides de la Fatarella i Ascó,
el criden a contar-li al pare
tot allò que es tradueix per amor filial,
és clar: A mun pare.
Un poble que acomiada costums ancestrals
esborrant una barca plena de memòries,
un poble fet capell de conflictes,
d'on surt una papallona de fum,
és clar, el llibre de les set xibeques.
La memòria deixa una nissaga
de metafísiques i laberints digna
d'aquells cec lluminós
que tan proper ens va fer l'infinit,
és clar, la filla de la memòria.
Un fugitiu destre en sobreviure
deixa petjades d'un paisatge nostre,
tot és un fat fosc que condemna
al més romàntic dels ebrencs,
és clar, Anjub.
Un general ple de victòries
escolta al seu quarter d'hivern
les preguntes de la sang,
la resposta mil vivències d'una guerra fraticida,
és clar, l'hivern del tigre.
Una dona plena de saviesa
es troba davant el capitalisme eixelebrat,
l'enfrontament entre la dignitat de ser
i l'artificiosa pretensió econòmica està servit,
és clar, el que l'herbolària sap.
La clau la té el gran mestre
pare de la Sagrada família,
novel.la detectivesca
amb perfums de Best Seller,
és clar, La clau Gaudí.
Un nen ja adult es cerca a ell mateix
a la vora d'un cabalós déu,
vivències i aprenentatges
del gran joc de crèixer i descobrir injustícies,
és clar, Impremta Babel.
Títol_ Galtes de perdiu
Autor_ Andreu Subirats
Pròleg_ Joan Todó
Col·lecció_ Alabatre, 35
Pàgs_ 280
PVP_ 17 €
ISBN_ 978-84-939632-2-4
Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968). Fins avui ha publicat L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006). De la resta de la seva obra només n’hem pogut gaudir mitjançant les aparicions en diverses antologies com L’illa dels bous(1989), L’orgull de ser pocs (1993), Terres d’aigua(2004), Bouesia 2006, Bouesia 2007 o Lletres de casa(2009), així com al llibre d’artista Traç Pi (amb Pau Alemany, 1999) i a algunes revistes i catàlegs. L’any 2010 va aparèixer en aquesta mateixa col·lecció la seva traducció de Les Balades de François Villon, obra que li valgué el premi “Mots Passants 2011” de la UAB a la millor traducció literària del francès. Però durant molts anys la seva obra ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d’Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se.
I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col·lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.
Títol_ El romanço d’Anna Tirant
Autor_ Josep Pedrals
Col•lecció_ Alabatre, 34
Pàgs_200
PVP_ 15€
ISBN_ 978-84-935-838-4-2
Josep Pedrals (Barcelona, 1979) és un dels pocs professionals de la poesia que deuen quedar al món, si més no al nostre, on els qui viuen d’aquest art més que marginal es poden comptar amb els dos dits d’una única mà. És responsable, amb Ferran Garcia, dels dimecres poètics a l’Horiginal, que han convertit aquest espai en un temple on es cou i genera i es propaga gran part del brou poètic que habita o transita per Barcelona. Ha recitat per tots els racons de casa, de l’estat i del planeta, i ha publicat: Els buits enutjosos (1999), Escola Italiana(2003), “És un poema” (dins Qui no mereix una pallissa, 2005), Eclosions (amb fotografies d’Ester Andorrà, 2005) i El furgatori (2006) i En l’Ai, adéu! (amb il•lustracions de Marc Torrent, 2006). Com a músic, però sense deixar de ser poeta, ha publicat el llibre-disc En/doll (amb Guillamino, 2007), El motí (cantata sobre pirates per a infants, amb música de Josep Vila Casañas, 2007) i és veu, clarinet, compositor i lletrista d’Els Nens Eutròfics (Esquitxos ultralleugers, 2009).
El romanço d’Anna Tirant és l’exhibició d’una obra literària i el seu propi procés creatiu. Conté, per tant, una novel·la versificada, que narra les peripècies d’Anna Tirant, i les converses, passejades per Barcelona, que l’esforç d’una autoria compartida (entre Josep Pedrals i Quim Porta) va requerir. Amb el ritme dramàtic d’una tragèdia grega, el virtuosisme barroc dels poemes de Pedrals torna a brillar, il·luminat per la gran categoria intel·lectual d’uns magnífics diàlegs.
ALTRES LLIBRES DE JOSEP PEDRALS EN AQUESTA COL·LECCIÓ
Molles per no perdre’m és un dietari on Jesús M. Tibau recull o sembra reflexions i emocions viscudes aquests darrers cinc anys, compartides sovint al facebook, el twitter i, sobretot, al blog Tens un racó dalt del món. Observador atent de les petites coses que l’envolten, l’autor fa un parèntesi entre els seus reculls de contes sense abandonar la literatura breu i el gust per la síntesi.
Tibau és autor dels reculls de relats Tens un racó dalt del món, Postres de músic, El vertigen del trapezista, Una sortida digna i I un cop de vent els despentina, i del poemari A la barana dels teus dits. Ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Narrativa i el Premi Blocs Catalunya de Literatura.
www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://www.youtube.com/user/jmtibau
https://twitter.com/JMTibau
