Aquests són els articles de la categoria 1. Autors Ebrencs

Albert Pujol convidad pel Jesús Mª Tibau a Tens un racó dalt del món

1. Autors Ebrencs dijous, 27 de gener de 2011 | Comentaris
 

Albert Pujol a Tens un racó dalt del món

 
A l'Albert Pujol el conec des de l'any 2004, un any decisiu per a la literatura ebrenca, ja que es va iniciar a Móra d'Ebre la Fira del llibre Ebrenc. Amb ell, com a director de la Fira, conversaré aquest dimecres 26 de gener, a les 21.00, a Tens un racó dalt del món.
Sempre que parlo amb l'Albert m'encomana entusiasme i energia positiva, i aquest cop no serà estat diferent, no debades li devem a la Fira un augment de l'autoestima literària i un punt de trobada i arrencada de projectes i il·lusions.
El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON. 
Article complet

Èxit el concert de Tomàs Bosque a Saragossa!!

1. Autors Ebrencs dimarts, 25 de gener de 2011 | Comentaris
 

Lo finestró del Gràcia
Tomàs Bosque a Saragossa

Posted on 24 gener, 2011 by graciaz

22 de gener del 2011

El matí del dia 22 vaig acompanyar el Tomàs a Radio Saragossa (SER) per a realitzar una entrevista a les 13,15 hores. Minuts abans vàrem comentar amb l’entrevistador que en aquell mateix estudi, l’any 1969 havia cantat Tomàs per  primera vegada en un mitjà de comunicació. Casualment també jo l’havia acompanyat. La cara de l’entrevistador —que seria molt jovenet l’any 69— va reflectir incredulitat, sorpresa i després un goig especial. Només va gosar dir: “Hace 42 años, casi nada”. L’entrevista va quedar força bé.

Abans de les 18 hores, les 250 localitats de la sala del Centre Cívic Teodoro Sánchez Punter ja estaven gairebé ocupades per molts amics i coneguts del Tomás —de la Codonyera, de Castelseràs i de saragossans, es clar. Va començar l’acte, amb la sala plena de gom a gom.

Res millor per començar que el reportatge de Tomàs, “Temps de cançons” de l’any 1978, enregistrat a la Codonyera i recuperat de TVE amb força esforços, on cantava tres cançons i reivindicava la terra, la gent del seu lloc i l’estimada llengua catalana de la Codonyera. Tot el públic restà interessadíssim i en acabar molt joiós.

Després, el més esperat: el primer bloc de cançons, noves i antigues, en castellà i en català amb una veu potent, harmoniosa i delicada. Totes acompanyades de forts aplaudiments al final. Destacarem “Me gustaria” “Es hermoso vivir”, lletra de Angel Guinda” i “Nana”.

La mestria de Loli Gimeno i Artur Quintana van fer possible la presentació del llibre del Tomàs, Melodia provençal, tan resumidament i tan entenedorament com calia. Loli Gimeno, efusiva i preparada, Artur Quintana, erudit i reivindicador. Cèlia Conesa, va llegir l’elegia dedicada al seu pare, Antonio Conesa, que en Tomàs havia escrit.  Ángel Guinda, premi de les Lletres Aragoneses d’enguany i el ben conegut rapsode Antoni Bengochea recitaren versos bosquians en castellà i català.

El segon bloc de cançons va estar més emotiu i apassionat encara que el primer amb “De l’amor i el desig”, “Te amo”, “Levantándonos”…, i com a bis “Hauríem”. Molts i molts aplaudiments. Tot un éxit.

Van ser presents a l’acte: la regidora del Districte Carmen Gallego, el vice-conseller de Cultura Juan José Vázquez, el president del Consell de Llengües José Bada i el dibuixant Azagra, entre altres,

I per acabar vam presentar oficialment i vam llegir el “Cant a la llibertad” de Labordeta en català, i sota la direcció de Tomàs, tots els assistents el vam cantar en les tres llengües d’Aragó.

No deixarem de destacar la professionalitat dels dos músics, Raul Soria i Ángel Sanz.

Vàrem tenir l’honor y el plaer de presentar l’acte, en castellà i català, Ramón Mur i jo mateix, en nom i representació d’ASCUMA.

 

José Miguel Gràcia

(fotos de Sigrid)

Més informació a:Entre páginas

 


Filed under: Articles La Franja,Notícies

Article complet

Cinta Mulet amb una canço al disc Lletres d'aigua de Jesús Fusté

1. Autors Ebrencs diumenge, 16 de gener de 2011 | Comentaris
 

Encara no saps, de Jesús Fusté...pel Jesús Mª Tibau

Encara no saps és una cançó de Jesús Fusté inclosa al disc Lletres d'aigua i basada en un poema de Cinta Mulet. El vídeo inclou imatges de la Terra Alta natal de l'autora.
Article complet

Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant per Jesús Mª Tibau

1. Autors Ebrencs dilluns, 17 de gener de 2011 | Comentaris


Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant

 
Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant, és una obra de teatre a quatre veus, quatre punts de vista molt distants en el temps (19, 27, 41 i 67 anys) i precisament la preocupació o despreocupació pel pas del temps serà un dels temes de conversa entre ells. Els quatre personatges es troben a Barcelona, però tres d'ells tenen un origen molt concret, el poble de Beseit, a la comarca de la Franja de la Matarranya. Entre els personatges s'estableix un joc de complicitats, seduccions, confidències i aproximacions mesurades que acabarà donant fruit amb dues relacions reeixides, tot i que fins al final no sabrem la composició de les parelles.
L'obra, escrita en gran part amb la parla de la Matarranya, fou finalista del premi literari de les Lletres Catalanes a l'Aragó Guillem Nicolau 2008.

Article complet

Un mico karateka

1. Autors Ebrencs dimarts, 11 de gener de 2011 | Comentaris
Quan al conte Un mal esguard vaig fer que un simi executés amb mestria cops d'arts marcials, puc jurar que encara no havia vist el vídeo dessota aquestes línies.

Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.
[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.
 
El cas és que els meus cuidadors i etòlegs van fer mans i mànigues per si de cas m’observaven de nou exercint aquelles habilitats. No en van treure ni un duro de calaix; diguem que no em venia de gust fer el préssec, movent-me com una baldufa assassina en ple atac psicopàtic, menys si no venia al cas. Vist el poc èxit, van creure que possiblement caldria un tractament de reforç; em van clavar fins a cinc hores diàries en una sala tancada, a soles, i on l’única distracció possible era visionar en una pantalla pel·lícules d’arts marcials diverses. Coherentment a l’estímul que aquesta mena d’històries em produïen, feia unes llargues becaines que em deixaven d’allò més xafat.
 

Finalment van desistir del seu objectiu de convertir-me en un pallasso de fira. Vaig sentir algun comentari entre ells que quelcom tenia a veure que un grup d’activistes ecologistes violents van assabentar-se del meu cas i van començar a patir per la seva integritat. [...]
Article complet

surtdecasa.cat: La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira

1. Autors Ebrencs dissabte, 8 de gener de 2011 | Comentaris


Montse íntima

La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira

Sentint-la cantar em preguntava què hi havia darrera. Diumenge, són les 12 del migdia. Espero a Montse Castellà a l’Aube de Jesús – un arbre enorme que marca l’entrada a l’urbanització del Canalet -. Als deu minuts apareix. Somrient i al volant d’una la furgoneta verda. Li escau. Després m’ho confirma ella: “Sóc una mica hippy jo...”.

Resulta que aquesta furgoneta és la seva segona casa quan va d’aquí cap allà a cantar... Saragossa, Madrid, Cadis... I no et fa pal recórrer tants quilòmetres sola?. "No...." Aquests moments de soletat, Montse els aprofita per deixar volar la imaginació. I d’aquí surten temes, frases, paraules que seran matèria primera.

 “Molts cops necessito estar sola, apartada del soroll, de la civilització  per escoltar el que passa al meu voltant". De petita, ja  li agradava observar i crear a partir del que veia. “Molts cops, a l’hora del pati, em posava a un raconet a escriure”. Pimer requisit. A més li agradava molt la música i cantar. "Utilitzava el raspall del cabell per cantar i tocava la guitarra amb la raqueta de tenis." Me la imagino amb la mateixa cara d'entusiasme. Que no ha perdut.
 
Passats els anys, prepara el seu tercer disc, que s’estrenarà a l’abril. Quan comença el procés de creació? “No hi ha un dia concret, s’ha d’estar atent sempre”. De fet, ha fet coses inimaginables per no deixar escapar una idea que ha aflorat en un moment inesperat. “Dormo amb la gravadora baix del coixí”, diu, “Quan me’n vaig al llit, el cervell està molt actiu”. Això és part de la seva quotidianeïtat, però n’ha fet de tots colors. “He arribat a anar a una cabina, trucar-me a mi mateixa i deixar les idees al contestador” Sí, estrany. Però la inspiració no es pot deixar escapar. “Que la inspiración te coja trabajando” diu, citant a Picasso.
 
Montse fa relativament poc que viu de la música. Abans ho compaginava amb el periodisme. “En part, em donava el mateix que la música: apendre alguna cosa nova cada dia”. Té raó.
 
Es defineix com a cantautora. “La meva feina no és solament cantar, és expressar, reivindicar, posar un trosset de mi en cada tema”. “Vull cançons que les hagi de presentar”. Això significa que cada tema que Montse interpreta davant del públic és una historia que ella ha viscut, d’alguna manera. Són històries personals. Seves o, en algun cas, escrites per algú per a ella. “Quan estava a Madrid em van fer una entrevista a Radio 3 i un noi de Mallorca que m’escoltava en aquell moment em va enviar un escrit seu” Al llegir-lo, de seguida li vaig posar música. I un día el vaig trucar amb el mòbil mentre el cantava en directe. Aquests moments deuen ser únics, dic. "Si", contesta.
 
En directe és una experiència intensa. “Vull que cada persona que escolta les meves cançons se les faci seves”. No són històries tancades. "Com la vida mateixa". Només necessites que algú obri la porta a l’emoció. Montse, amb la veu i la guitarra, pot aconseguir-ho.
Article complet

La Temprança i El Diable

1. Autors Ebrencs dimecres, 5 de gener de 2011 | Comentaris
 
Aquestes són les dues cartes que apareixen en la coberta de Mitja dotzena d'ous. No és per casualitat, com era d'esperar. Quan l'autor d'aquest recull de contes les va triar per al disseny de la coberta, li va venir la inspiració d'una escena del film Angel Heart, icona personal del cinema negre i de terror ensems. Ja n'hem parlat d'això en una altra entrada a aquest blog.

Tret d'això, val a dir que les cartes per se ja carreguen una simbologia, la qual, combinada amb els altres elements de la imatge de coberta, esdevé molt escaient al que són les sis narracions del llibre.


La Temprança, segons la tradició, és la virtut que procura l’equilibri, la mesura i moderació dels plaers. Es tracta del punt mig d’autocontrol que hom assoleix enfront del món que està ple de temptacions.

L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.

Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.

Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...

 

El Diable representa les forces de la Natura, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu. Com a carta, també és un símbol l’antagonisme entre el Bé i el Mal.

En tarot, apareixent, assenyala que s’aconseguirà l’èxito en l’aspecte material, sempre que hom sigui guiat per la raó, ja que si segueix els seus instints el futur esdevindrà fatídic.

En el pla amorós, representa la mentida i les relacions supèrflues.

La lectura pot arribar a ser molt negativa, representant situacions difícils i doloroses, tendències malignes, caos, intencions funestes, violència... Si la carta apareix vora la persona que consulta, aquesta ha d’estar especialment a l’aguait.

Si la carta surt invertida, pot representar l’alliberament de l’esclavatge de l’instint i l’inici d’un enteniment espiritual. També indica el guariment d’una malaltia llarga. Per la banda negativa, pot representar la ruïna pecuniària del consultant o el fracàs en el plànol material.


Potser vistes les històries viscudes per les sis ànimes que protagonitzen els contes de Mitja dotzena d'ous, hom pot concloure que ells més aviat estant senyats pel destí d'El Diable i que La Temprança és una solució que tenen al davant, però que es resisteixen a recórrer-hi; potser perquè les persones bones van al Cel, i les dolentes a totes bandes.
Article complet

Resum Tens un racó dalt del món, primera i segona temporada al canal 21

1. Autors Ebrencs divendres, 31 de desembre de 2010 | Comentaris

Aprofito per passar-vos tambe el video de la primera part del programa del Tibau, així podrem vorer (demà que "tots" tenim festa) d'una tacada totes les entrevistes fetes per un CRAK!! de la comunicació com és el Jesús Mª Tibau!!...que disfruteu!!

SALUT I LLIBRES...BON ANY 2011!!!!



Aprofitant que s'acaba l'any, i que durant aquestes festes no emetrem programes nous, sinó repeticions, he muntat un petit vídeo amb imatges de tots els convidats i convidades d'aquesta segona temporada de Tens un racó dalt del món. Gràcies a tots i a totes i a l'equip de Canal 21 que m'ho ha posat molt fàcil. L'any vinent, més.


Article complet

<1...14
15
16
17
18
...46>