Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant per Jesús Mª Tibau


Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant

 
Fora de temps, fora de lloc, de Marta Momblant, és una obra de teatre a quatre veus, quatre punts de vista molt distants en el temps (19, 27, 41 i 67 anys) i precisament la preocupació o despreocupació pel pas del temps serà un dels temes de conversa entre ells. Els quatre personatges es troben a Barcelona, però tres d'ells tenen un origen molt concret, el poble de Beseit, a la comarca de la Franja de la Matarranya. Entre els personatges s'estableix un joc de complicitats, seduccions, confidències i aproximacions mesurades que acabarà donant fruit amb dues relacions reeixides, tot i que fins al final no sabrem la composició de les parelles.
L'obra, escrita en gran part amb la parla de la Matarranya, fou finalista del premi literari de les Lletres Catalanes a l'Aragó Guillem Nicolau 2008.

Article complet

Un mico karateka

Quan al conte Un mal esguard vaig fer que un simi executés amb mestria cops d'arts marcials, puc jurar que encara no havia vist el vídeo dessota aquestes línies.

Us deixo amb el vídeo i amb un fragment del conte que refereix al tema que us parlo.
[...] L’incident de la baralla amb en Batowa havia deixat garratibats a tots els qui n’havien estat testimonis (humans, s’entén). Diguem que no és el més usual del món veure barallar-se a un goril·la fent ús de moviments de braços i cames que emules a Chuck Norris, Van Damme, Jackie Chan, Steven Seagal... i diverses estrelles cinematogràfiques de les arts marcials. L’incident havia sortit als diaris, això sí, en una petita columneta d’octau de plana a la secció de successos, però no tingué gaire rebombori en ser desmentit pel sentit comú de la gent.
 
El cas és que els meus cuidadors i etòlegs van fer mans i mànigues per si de cas m’observaven de nou exercint aquelles habilitats. No en van treure ni un duro de calaix; diguem que no em venia de gust fer el préssec, movent-me com una baldufa assassina en ple atac psicopàtic, menys si no venia al cas. Vist el poc èxit, van creure que possiblement caldria un tractament de reforç; em van clavar fins a cinc hores diàries en una sala tancada, a soles, i on l’única distracció possible era visionar en una pantalla pel·lícules d’arts marcials diverses. Coherentment a l’estímul que aquesta mena d’històries em produïen, feia unes llargues becaines que em deixaven d’allò més xafat.
 

Finalment van desistir del seu objectiu de convertir-me en un pallasso de fira. Vaig sentir algun comentari entre ells que quelcom tenia a veure que un grup d’activistes ecologistes violents van assabentar-se del meu cas i van començar a patir per la seva integritat. [...]
Article complet

surtdecasa.cat: La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira


Montse íntima

La cantautora Montse Castellà ens explica qui és, què fa i què l'inspira

Sentint-la cantar em preguntava què hi havia darrera. Diumenge, són les 12 del migdia. Espero a Montse Castellà a l’Aube de Jesús – un arbre enorme que marca l’entrada a l’urbanització del Canalet -. Als deu minuts apareix. Somrient i al volant d’una la furgoneta verda. Li escau. Després m’ho confirma ella: “Sóc una mica hippy jo...”.

Resulta que aquesta furgoneta és la seva segona casa quan va d’aquí cap allà a cantar... Saragossa, Madrid, Cadis... I no et fa pal recórrer tants quilòmetres sola?. "No...." Aquests moments de soletat, Montse els aprofita per deixar volar la imaginació. I d’aquí surten temes, frases, paraules que seran matèria primera.

 “Molts cops necessito estar sola, apartada del soroll, de la civilització  per escoltar el que passa al meu voltant". De petita, ja  li agradava observar i crear a partir del que veia. “Molts cops, a l’hora del pati, em posava a un raconet a escriure”. Pimer requisit. A més li agradava molt la música i cantar. "Utilitzava el raspall del cabell per cantar i tocava la guitarra amb la raqueta de tenis." Me la imagino amb la mateixa cara d'entusiasme. Que no ha perdut.
 
Passats els anys, prepara el seu tercer disc, que s’estrenarà a l’abril. Quan comença el procés de creació? “No hi ha un dia concret, s’ha d’estar atent sempre”. De fet, ha fet coses inimaginables per no deixar escapar una idea que ha aflorat en un moment inesperat. “Dormo amb la gravadora baix del coixí”, diu, “Quan me’n vaig al llit, el cervell està molt actiu”. Això és part de la seva quotidianeïtat, però n’ha fet de tots colors. “He arribat a anar a una cabina, trucar-me a mi mateixa i deixar les idees al contestador” Sí, estrany. Però la inspiració no es pot deixar escapar. “Que la inspiración te coja trabajando” diu, citant a Picasso.
 
Montse fa relativament poc que viu de la música. Abans ho compaginava amb el periodisme. “En part, em donava el mateix que la música: apendre alguna cosa nova cada dia”. Té raó.
 
Es defineix com a cantautora. “La meva feina no és solament cantar, és expressar, reivindicar, posar un trosset de mi en cada tema”. “Vull cançons que les hagi de presentar”. Això significa que cada tema que Montse interpreta davant del públic és una historia que ella ha viscut, d’alguna manera. Són històries personals. Seves o, en algun cas, escrites per algú per a ella. “Quan estava a Madrid em van fer una entrevista a Radio 3 i un noi de Mallorca que m’escoltava en aquell moment em va enviar un escrit seu” Al llegir-lo, de seguida li vaig posar música. I un día el vaig trucar amb el mòbil mentre el cantava en directe. Aquests moments deuen ser únics, dic. "Si", contesta.
 
En directe és una experiència intensa. “Vull que cada persona que escolta les meves cançons se les faci seves”. No són històries tancades. "Com la vida mateixa". Només necessites que algú obri la porta a l’emoció. Montse, amb la veu i la guitarra, pot aconseguir-ho.
Article complet

La Temprança i El Diable

 
Aquestes són les dues cartes que apareixen en la coberta de Mitja dotzena d'ous. No és per casualitat, com era d'esperar. Quan l'autor d'aquest recull de contes les va triar per al disseny de la coberta, li va venir la inspiració d'una escena del film Angel Heart, icona personal del cinema negre i de terror ensems. Ja n'hem parlat d'això en una altra entrada a aquest blog.

Tret d'això, val a dir que les cartes per se ja carreguen una simbologia, la qual, combinada amb els altres elements de la imatge de coberta, esdevé molt escaient al que són les sis narracions del llibre.


La Temprança, segons la tradició, és la virtut que procura l’equilibri, la mesura i moderació dels plaers. Es tracta del punt mig d’autocontrol que hom assoleix enfront del món que està ple de temptacions.

L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.

Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.

Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...

 

El Diable representa les forces de la Natura, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu. Com a carta, també és un símbol l’antagonisme entre el Bé i el Mal.

En tarot, apareixent, assenyala que s’aconseguirà l’èxito en l’aspecte material, sempre que hom sigui guiat per la raó, ja que si segueix els seus instints el futur esdevindrà fatídic.

En el pla amorós, representa la mentida i les relacions supèrflues.

La lectura pot arribar a ser molt negativa, representant situacions difícils i doloroses, tendències malignes, caos, intencions funestes, violència... Si la carta apareix vora la persona que consulta, aquesta ha d’estar especialment a l’aguait.

Si la carta surt invertida, pot representar l’alliberament de l’esclavatge de l’instint i l’inici d’un enteniment espiritual. També indica el guariment d’una malaltia llarga. Per la banda negativa, pot representar la ruïna pecuniària del consultant o el fracàs en el plànol material.


Potser vistes les històries viscudes per les sis ànimes que protagonitzen els contes de Mitja dotzena d'ous, hom pot concloure que ells més aviat estant senyats pel destí d'El Diable i que La Temprança és una solució que tenen al davant, però que es resisteixen a recórrer-hi; potser perquè les persones bones van al Cel, i les dolentes a totes bandes.
Article complet

Resum Tens un racó dalt del món, primera i segona temporada al canal 21


Aprofito per passar-vos tambe el video de la primera part del programa del Tibau, així podrem vorer (demà que "tots" tenim festa) d'una tacada totes les entrevistes fetes per un CRAK!! de la comunicació com és el Jesús Mª Tibau!!...que disfruteu!!


SALUT I LLIBRES...BON ANY 2011!!!!



Aprofitant que s'acaba l'any, i que durant aquestes festes no emetrem programes nous, sinó repeticions, he muntat un petit vídeo amb imatges de tots els convidats i convidades d'aquesta segona temporada de Tens un racó dalt del món. Gràcies a tots i a totes i a l'equip de Canal 21 que m'ho ha posat molt fàcil. L'any vinent, més.


Article complet

LLETRES EBRENQUES: Poemes sobre el català a l'escola

 Emigdi Subirats i Sebastià
LLETRES EBRENQUES
Poemes sobre el català a l'escola
emigdi | poesia | dijous, 30 de desembre de 2010 | 09:54h

 

El Tribunal suprem ha volgut deliberadament atacar la peça fonamental del sistema educatiu català i, a la vegada, minimitzar una mica més l'autogovern nostrat i la cultura catalana. L'atac contra la llengua catalana ha estat brutal de nou, propi del sistema polític colonial que fa imperar Espanya des de fa tres segles a casa nostra. Poden guanyar, perquè poden imposar el seu criteri polític com han fet en aquesta sentència. El que no poden és silenciar la ciutadania catalana. Els següents dos poemes són vibrants i reflecteixen la resistència catalana arreu, i el crit a favor del català a l'escola i a la societat.
El primer és del cantautor Tomàs Bosque, de la Codonyera (Matarranya), on s'escriu la clara llengua d'Espriu: 
Lluït i blanc és lo meu idioma,/ fet de música i combats,/ en centúries passades de paraules./ De lluny ens ve la veu a gola/ i anomenem les plantes i animals/ en encertades lletres heretades./ Escriure, no escrivim encara prou:/ ens van furtar les plomes fa vuit segles./ Diuen els que no ho sabent tot/ i els que hi saben ben poc,/ que esta llengua és basta./ Oh! per favor, savis de cagalló,/ opineu si voleu,/ arremangueu-tos i descobrirem vostres misèries./ Vols dir, amic cantor,/ que el vostre Chapurreau de l'Aragó,/ és clara llengua, és català del bo?/ Així mateix, respectable senyor,/ veniu ...només al Guadalop,/ i els camperols d'allí,/ sens cap esforç,/ us donaran una lliçó.
L'altre poema-cançó, tio Canya, del grup valencià Al Tall.
En la pobla hi ha un vell/ en la pobla hi ha un vell/
que li diuen tio Canya:/ porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra,/ i una faixa morellana./
Tres voltes només va anar/ el tio Canya a València:
/ primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella./ La tercera va jurar/
de no tornar a xafar-la;/ que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara./ Set vegades va fer cua,/
set vegades va fer cua, en presentar uns papers,/ per no saber expressar-se,/
per no saber expressar-se, en llengua de forasters./ Aguantà totes les burles,/
les paraules agrejades,/ i a la Pobla va tornar. Tio Canya, tio Canya,/ no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou/ o et farà fum la teulada. Tio Canya tingué un fill/ Tio Canya tingué un fill/
que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra/ porta gorra i brusa negra,/
i una faixa morellana. Bé recorda el tio Canya/ quan varen portar-lo a escola/
set anys, la cara ben neta,ulls oberts, camisa nova./
Però molt més va obrir els ulls/ el xiquet del tio Canya quan va sentir aquell mestre/ parlant de manera estranya. Cada dia que passava,/ Cada dia que passava/
anava encollint els muscles per por a que el senyor mestre/ per por a que el senyor mestre / i fera alguna pregunta./ Aguantà càstigs i renyes/
sens gosar d´obrir la boca/ i l' escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,/ no tens les claus de ta casa:
/ posa-li un forrellat nou/ o et farà fum la teulada./ C
ròniques del carrer diuen cròniques del carrer diuen/ d´uns nets que té el tio Canya/
que són metges a Valènciaque són metges a València/
professors i gent lletrada./ Quan a estiu vénen al poble,/
visiten el tio Canya i el pobre vell se´ls escolta/ parlant llengua castellana. Però cròniques més noves/ expliquen que el tio Canya/
ja compta amb besnéts molt joves que alegren la seua cara./ Mai parlen en castellà/
mai parlen en castellà/
com han après dels seus pares,/
sinó com la gent del poble,/
sinó com la gent del poble la llengua del tio Canya./ Reviscola, tio Canya,/
amb gaiato si et fa falta/ que a València has de tornar/
Tio Canya Tio Canya/ no tens les claus de ta casa:/
posa-li un forrellat nou,/ perquè avui tens temps encara
http://www.youtube.com/watch?v=zGYtn4YVg6k
Article complet

LLETRES EBRENQUES: Presentació d'Emergència al País de la Màgia, el nou llibre de qüentos de la Cinta Arasa

 Presentació d'Emergència al País de la Màgia.
emigdi | literari | dilluns, 27 de desembre de 2010 | 13:30h

Avui 27 de desembre, a les 18 hores, m'encarregaré de la presentació del conte Emergència al País de la Màgia, a la biblioteca de Tortosa, de l'amiga i escriptora jesusenca Cinta Arasa. Demà farem una altra presentació a la mateixa hora a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. 

Contalles del caduf, 1
 

Sabeu que enguany el Nadal corre perill? No hi ha notícies clares, però sembla que una esgarrifosa tempesta ha deixat incomunicats els habitants del País de la Màgia. La situació és molt difícil perquè, com tothom sap, només ells són capaços de fer arribar la il·lusió nadalenca a la Terra. 
El Pau ha rebut una carta que l’informa del problema. Ell, però, no està disposat a permetre que l’aiguat aixafi una festa tan important. Se’n sortirà? Trobarà algú que el pugui ajudar? Només en sabreu la resposta si sou prou valents per emprendre un viatge al País de la Màgia, encara que es trobi en estat d’emergència… 
uan Arbó d'Amposta.

 


Cinta Arasa i Carot (Jesús, 1978). És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Ha publicat tant narrativa com poesia en reculls d’obra d’autors diversos i, en solitari, la novel·la Arran de l’Ebre (2009) i el llibre per a infants On és el Sol, Cucafera? (2007). 

Cristina Girol Duran (Torredembarra, 1986). Estudià il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i el graduat universitari en Arts i Disseny a l’Escola Massana de Barcelona. Actualment, està cursant el Grau d’Educació Infantil en expressions artístiques. Ha il·lustrat el llibre infantil On és el Sol, Cucafera? (2007).

Article complet

JOSEP IGUAL A “POESIA PER LA PAU”, per Glòria Fandos

JOSEP IGUAL A “POESIA PER LA PAU”


El dia 20 de desembre, l’escriptor rapitenc nascut a Benicarló Josep Igual, va participar a l’espai poètic “Poesia per la Pau” de Glòria Fandos, que s’emet quinzenalment a Ràdio Ràpita. Que a més de poesia s’ofereixen temes diversos.

Josep Igual ens va parlar de la seva darrera obra, “Faules Mamíferes”, les seves presentacions, a Barcelona i per diversos llocs de tota Catalunya. I que està content de l’èxit que està obtenint, i en general de la seva trajectòria com a escriptor. Domina tots el estils, novel·la, assaig, dietari, narracions. Em va sorprendre quan va dir que la poesia era la branca literària més difícil de crear. Com estàvem en plenes festes de Nadal, ens va oferir un preciós poema Nadalenc, filosòfic i històric, especialment escrit per a aquest espai poètic, titulat “A ca el fuster hi ha novetats” . Gràcies Josep, per enriquir aquest humil programa una vegada més, amb les teves paraules.

Article complet

<1...16
17
18
19
20
...47>