Tret d'això, val a dir que les cartes per se ja carreguen una simbologia, la qual, combinada amb els altres elements de la imatge de coberta, esdevé molt escaient al que són les sis narracions del llibre.
L’aparició d’aquesta carta en una tirada de tarot indica que calen ajustaments i equilibri en la vida del consultant. També, sovint assenyala la necessitat de la cooperació quan la situació és difícil, el qual implica que s’ha de buscar la superació de conflictes i discrepàncies amb les persones de l’entorn.
Es tracta d’una carta que significa bona salut, tant físicament com emocional, així com també bones perspectives de futur.
Si la carta apareix invertida, pot assenyalar manca d’iniciativa, un excés de preocupacions que duen al bloqueig i malaltia, el deixar-se dur per les opinions externes, una manca de capacitat de treball amb altri, malbaratament d’energies i forces, desequilibris interns i externs...
El Diable representa les forces de la Natura, tant des d’un punt de vista positiu com negatiu. Com a carta, també és un símbol l’antagonisme entre el Bé i el Mal.
En tarot, apareixent, assenyala que s’aconseguirà l’èxito en l’aspecte material, sempre que hom sigui guiat per la raó, ja que si segueix els seus instints el futur esdevindrà fatídic.
En el pla amorós, representa la mentida i les relacions supèrflues.
La lectura pot arribar a ser molt negativa, representant situacions difícils i doloroses, tendències malignes, caos, intencions funestes, violència... Si la carta apareix vora la persona que consulta, aquesta ha d’estar especialment a l’aguait.
Si la carta surt invertida, pot representar l’alliberament de l’esclavatge de l’instint i l’inici d’un enteniment espiritual. També indica el guariment d’una malaltia llarga. Per la banda negativa, pot representar la ruïna pecuniària del consultant o el fracàs en el plànol material.
Potser vistes les històries viscudes per les sis ànimes que protagonitzen els contes de Mitja dotzena d'ous, hom pot concloure que ells més aviat estant senyats pel destí d'El Diable i que La Temprança és una solució que tenen al davant, però que es resisteixen a recórrer-hi; potser perquè les persones bones van al Cel, i les dolentes a totes bandes.





El Tribunal suprem ha volgut deliberadament atacar la peça fonamental del sistema educatiu català i, a la vegada, minimitzar una mica més l'autogovern nostrat i la cultura catalana. L'atac contra la llengua catalana ha estat brutal de nou, propi del sistema polític colonial que fa imperar Espanya des de fa tres segles a casa nostra. Poden guanyar, perquè poden imposar el seu criteri polític com han fet en aquesta sentència. El que no poden és silenciar la ciutadania catalana. Els següents dos poemes són vibrants i reflecteixen la resistència catalana arreu, i el crit a favor del català a l'escola i a la societat.
Avui 27 de desembre, a les 18 hores, m'encarregaré de la presentació del conte Emergència al País de la Màgia, a la biblioteca de Tortosa, de l'amiga i escriptora jesusenca Cinta Arasa. Demà farem una altra presentació a la mateixa hora a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. 



