Canvi de papers a Tens un racó dalt del món! Jesús Mª Tibau el entrevistat...

Canvi de papers a Tens un racó dalt del món

A causa de la baixa involuntària a última hora del convidat previst, aquesta setmana es canviaran els papers a Tens un racó dalt del món, de Canal 21, i l'entrevistador es convertirà en entrevistat. D'aquesta manera, Gustau Moreno, presentador de Primera columna, serà qui conduirà aquest programa on parlarem dels meus reculls de petits relats, de blogs, de literatura ebrenca...
Durant el programa tindré el plaer de llegir un dels meus contes acompanyat musicalment de David Espinós, com una mostra del petit espectacle que hem estrenat fa poc, Relats a recer d'una guitarra.
El programa s'emetrà aquest dimecres a les 21.00 h., i  es podrà veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.
Article complet

Àngela Jackson a Tens un racó dalt del món el passat 16 de novembre al Canal 21 de Tortosa

Àngela Jackson a Tens un racó dalt del món


Imatges del programa que s'emet avui, amb Àngela Jackson, aquesta històriadora anglesa establerta al Priorat, i el seu llibre Els brigadistes entre nosaltres.
 
Altres llibres comentats, han estat Un rostre que no és meu, d'Òscal Palazón, traductor d'Àngela Jackson, i l'últim premi Nadal, Donde nadie te encuentre, d'Alicia Giménez Bartlett, novel·la basada en el personatge de Teresa Pla Messeguer, la "Pastora", un amaqui molt coneguda a les Terres de l'Ebre.


Àngela Jackson serà la convidada del programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, el dia 16 de novembre, a les 21.00 h.
Parlarem amb aquesta britànica establerta al Priorat, on està involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria.
Ha publicat diverses obres, com ara Els brigadistes entre nosaltres, on explica les vivències d'aquest col·lectiu tan especial, i les relacions amb els habitants de les zones on es van establir. Un llibre que atresora al seu dintre multitud d'emotives novel·les tot i que, com sempre es diu, la realitat supera la ficció.
 
El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.


Article complet

Lletres Ebrenques: Joan Beltran, premi Lo Grifonet: Òmnium Terres de l'Ebre:

Lletres ebrenques

Joan Beltran, premi Lo Grifonet
emigdi | Llengua catalana | diumenge, 20 de novembre de 2011 | 11:15h


Lo Grifonet és una de les essències cabdals d’aquesta terra nostra amb arrel ancestral ilercavona. L’olivera i la seua olor penetrant, el seu color perenne i vital, el treball i la suor que el seu conreu comporta, són la viva mostra d’un model de vida mil·lenari. El pagès, el sofert jardiner de la terra, guarda a la retina ben satisfet la imatge triomfal del Grifonet. Ha conreat l’excel·lència! Lo Grifonet, amb la seua esveltesa, ens serveix justament per a homenatjar l’excel·lència de la nostra terra i, amb ella, un dels grans homenots que la representen i l’embelleixen amb la seua personalitat i la seua fidelitat. Sí, amigues i amics, fidelitat en majúscula a la gran Dama. La Dama de qui ens parlava el literat mallorquí Marià Aguiló, capdavanter de la Renaixença. I aquesta Dama és la catalanitat, i aquesta Dama és la nació catalana: aquest tros de terra que s’habita de les Corberes al Segura, i del Cinca, amb la barca del temps, amb el vent de llevant, a l’Alguer, tal com ens encaminava l’immens Espriu. I el gran Aguiló, des de Palma estant, cantava versos de dia i de nit, d’infant i d’adult: Cap nació pot dir-se pobra/
si per les lletres reneix./ Poble que sa llengua cobra/
se recobra a si mateix
.

 

I nosaltres ben cofois, anem fent via a la nostra Ilercavònia lingüística i cultural: vora l’Ebre i el Matarranya, baix l’ombra de Pàndols, Montsià i Maestrat. I aquí tenim un home dels grans, Joan Salvador Beltran i Cavaller, que lluirà el primer Grifonet. Ell ha fet innumerables estudis lingüístics de la llengua de la terra, del català amb regust ebrenc. El nostre català que és la aïna amb què vivim i treballem, amb què pensem i somniem. El nostre català que es parla a les comarques  cruïlla dels Països Catalans. Aïnes i cruïlla, l’obra mestra del gran Beltran i d’aquell altre enyorat homenot de la nostra terra que va ser Josep Panisello, mestre de mestre, lingüista entre els lingüistes. I enumeraríem un a un tots els estudis realitzats per Joan Beltran, amb passió isavoir faire. Estem parlant d’un dels promotors de la normalització lingüística als nostres pobles i ciutats. I no és poca cosa! Un d’aquells insignes compatricis que van fer un esforç immens per tal d’anar academitzant la ciutadania amb la llengua pròpia, la nadiva, la nostra. I no va llaurar en terra erma ja que va produir fruits dolços i positius. Al llarg del temps, ens ha parlat amb veu de mestre del  subdialecte tortosí, de la fonètica catalana, del català a les nostres comarques, de l’estàndard occidental, del contacte entre llengües, del vocabulari de cruïlla. Ens ha parlat d’allò tan nostre, la nostra parla, el nostre català. Hem llegit atentament els seus articles, hem escoltat les seues conferències, hem admirat la seua capacitat de treball i la seua motivació per estudiar la veritable essència d’aquest país, el català.

 

 

I al senyor Beltran, com a tots i totes nosaltres, ens preocupen els atacs que rep la nostra llengua arreu. Al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses i a la Franja de Ponent s’està materialitzant una regressió dramàtica quant a l’oficialitat de la llengua catalana. S’està atacant el veritable pilar de l’educació a Catalunya, la immersió lingüística. Però els diem NO PASSARAN! Ho diuen grans lingüistes com Joan Beltran, i ho diem tants i tantes ciutadans d’aquesta terra que hem seguit el seu mestratge i hem admirat la seua dedicació i estima per la nostra llengua. Tal com cantava Lluís Lluís i Dolç, poeta i advocat tortosí del segle passat, el 1881 en un homenatge a Santa Teresa de Jesús en el tres-cents aniversari de la seua mort: vull cantar-te santa meua/ en la llengua catalana/ que les coses que es diuen/ en la llengua de la pàtria/ són més tendres i més dolces/ i surten de dins de l’ànima/ que de la pàtria la llengua/ és la llengua que el cor parla.

 

Als i a les membres d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre ens enorgulleix la figura, la personalitat, la persona de Joan Salvador Beltran i Cavaller.  El seu ha estat un mestratge fructífer que mereix tot el nostre reconeixement. Aquest Grifonet és seu, com seua és la cultura i la llengua, seus els estudis magnífics i les anàlisis acurades, i nostre és l’agraïment sentit per una feina esplèndida i acadèmicament impecable.
Llarga vida al premi Grifonet!!! Llarga vida a Òmnium cultural!!! Llarga vida a la llengua catalana!!! Llarga vida al nostre estimat Joan Beltran!!!

 Omnium


 

Article complet

Labreu Edicionsens presente "L'Enunciat" de Josep-Ramon Bach dimecres 30 de novembre a l'Horiginal


LaBreu Edicions
us convida el proper dimecres 30 de novembre al recital presentació  dels poemaris:

Estiula de Lluís Calvo

L'Enunciat de Josep-Ramon Bach

Homes de Paul Verlaine, traduït i prologat per Jordi Llovet

serà a les 20,30 h a la llibreriabar Horiginal (c/Ferlandia,29) Barcelona

com a tast del fast a continuació trobreu un mos de poema:

"Hi ha una connexió, inhexhaurible,
entre tu i cada cosa.
Si la segueixes ets:
t'hi acordes.

Pots desfer-te'n, però,
amb un sol gest.

La malaurança
consisteix,
algun cop,
en això."

pàg.58 Estiula de Lluís Calvo


"400
Un bon poema sempre és una incomoditat per un crític agressiu i defensor de la moda.

401
Aquest poema reivindicatiu és una pregària laica que no rep cap subvenció de l'estat.

402
Em decebo quan em diuen que valdria més que escrivís en espanyol.

403
Veient com les ones s'estavellen a les roques, aquets poema d'estiu s'entreté amb la canya parada arran de penya-segat."

pàg.75 L'Enunciat de Josep-Ramon Bach


"Quin xicot rude deus ésser:
bons serien els instants
si ara venies! traïdor,
promets i dius -faig balanç-,

Jures pel cel i la terra,
però no véns si hem quedat...
Vine aquest cop, i tempera
uns desigs que volten folls!"

pàg.39 Homes de Paul Verlaine


 

Article complet

Xavier Garcia i Loreto Meix, Premi Bladé 2011

 

Ribera on line:
Xavier Garcia i Loreto Meix, Premi Bladé 2011

El Premi d’Assaig de la Ribera d’Ebre premia treballs que ens aproximen a les figures de dos riberencs il·lustres del segle XX: Carmel Biarnés i Santiago Costa

El periodista i escriptor Xavier Garcia i la historiadora i professora Loreto Meix han estat guardonats amb el XVè Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila amb sengles treballs sobre Carmel Biarnés d’Ascó i Santiago Costa de Móra d’Ebre, respectivament. El veredicte es va donar a conèixer en un acte que es va celebrar el passat dissabte 12 de novembre al Casal del Maig de Garcia i que va aplegar unes 150 persones.

Aquesta és la primera ocasió que el Premi d’Assaig instituït pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) el 1983 lliura el premi ex aequo i guardona dos treballs en una mateixa edició atesa la qualitat i l’interès de les obres així com per la contribució que fan al coneixement i la difusió de l’obra i la personalitat de dues figures de la nostra comarca. Xavier Garcia es presentava amb l’estudi “Carmel Biarnés d’Ascó: una aproximació biogràfica” mentre que Loreto Meix optava al certamen amb l’obra Santiago Costa, el poeta de la pedra (1895-1984)”.

Tots dos treballs seran publicats properament pel CERE i s’incorporaran dins la col·lecció Daliner, que aplega les diferents publicacions de l’entitat. El premi es complementa amb una dotació econòmica que ascendeix a 2.200 euros.

Han format part del jurat quatre professionals vinculats a diferents àmbits del coneixement: Núria Gil, professora del  Departament d' Història  i Història de l'Art de la URV, Josep S. Cid, catedràtic de filologia catalana de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre, Joan Launes, periodista de Móra d’Ebre, i Vicent Casadó, cap de publicacions del CERE i professor del Departament de  Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona.

En els vora trenta anys que fa que s’estimula la recerca i la investigació sobre la Ribera d’Ebre amb el Premi Artur Bladé s’han premiat treballs que han abastat camps tan diversos com l’etnologia, la història, la lingüística i la literatura, l’arqueologia, la sociologia o l’art, entre d’altres. Totes les obres premiades han estat editades i constitueixen el gruix de les publicacions que el CERE ha anat impulsant en els anys i que han permès aprofundir el coneixement que tenim sobre la comarca en general i els seus pobles, així com aproximar-nos a personatges destacats de la Ribera d’Ebre.

L’acte del lliurament del Premi va complementar-se amb l’exposició Aigua que recull amb textos, imatges i testimonis els usos de l’aigua als pobles de la Ribera d’Ebre, les intervencions de les autoritats, les actuacions de l’Orquestra de Grau Mitjà de l’Escola Municipal de Música de Flix i els Tabalers Infantils de la Colla de Diables de Garcia. En el transcurs de l’acte va poder escoltar-se el parlament de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro, actual director de l’Institut Ramon Llull, el qual va fer una aproximació al sentit i la importància de la dimensió literària i el fet d’escriure.

L’organització i els preparatius de l’acte han anat a càrrec del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Ajuntament de Garcia, població que ha acollit la quinzena edició d’aquest certamen biennal que des de la seva instauració ha anat itinerant per les diferents poblacions de la comarca.


Article complet

Baltasar Casanova Giner presenta "Salabror de riu" el 25 de novembre a la Nit Literària d'Òmnium del Vallès !!

XXI Premi de Novel.la Josep Saperas i Martí.

Salabror de riu és una troballa en molts aspectes, tant que m'ha fet cavil.lar que el seu llenguatge tan encertat com singular seria el que tindria el nostre delta si parlés, les aigües de l'ebre quan s'apropen a la mediterrània, si tinguessin el do del llenguatge humà, parlarien així per celebrar la seva confusió, la confusió d'aigües fluvials i marines que dóna la personalitat a les persones que viuen a tocar del bell fet perenne de la trobada entre les dolces aigües amb les seves bessones salades, he pensat en la metàfora de Manrique, "nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir" quan sotmés a la història d'amor dels dos protagonistes, llegia amb atenció la història, resseguin amb l'imaginari l'últim itinerari del riu. Les vides com rius de peus lleugers van i vénen de l'alegria a la tristor, de les plenituds al desesper, del tot al res, rius humans que senten a flor de pell els seus paisatges i els màgics fets de la senzilla i fantàstica natura i també les emocions del seu interior amb aguda sensibilitat, rius humans que pateixen el domini dels més poderosos i pateixen el pitjor dels esclavatges, el sotmetiment absolut als desigs polítics, socials o carnals del titellaire que mou els seus fils, apareixen diferents titellaires, no en va l'època que fotografia Baltasar Casanova, era dominada per la inconsciència de l'instint més banal, el de sentir-se sobre la resta, i així una bonica història d'amor amb sentor de terra ebrenca i autenticitat de sentiments perfectament mostrada, tot sigui dit de passada, és avortada per la imposició d'una jerarquia establerta amb la Guerra Civil i duta a terme amb la imposició sexual del poderós sobre la víctima que sofreix l'ultratge repetidament com una sistematització que anul.la qualsevol pretensió d'assolir una felicitat plenament vertadera que a la fi serà plenament negada, l'animalització de la Guerra no s'ha mort amb el fi d'aquesta, s'ha multiplicat amb la presa de poder per part del règim, i les seves múltiples escales jeràrquiques dominadores absolutes de la gran massa derrotada. Salabror de riu és una denúncia de molts caps: denúncia del poder establert pel feixisme després d'haver guanyat la Guerra Civil que ells es van inventar obviant unes eleccions democràtiques; denúncia contra l'animalització instintiva i esclavista dels oligarques contra els pàries derrotats a l'esmentada Guerra; denúncia contra els abusos que van sofrir moltes dones en mans dels que remenaven les cireres emmetzinades del franquisme; denúncia contra l'oblit històric d'unes terres que es van espavilar amb els braços arremangats i amb feines de sol a sol per a ressuscitar les circumstàncies de pobres humans i pobles isolats que havia signat Franco i Cia; denúncia contra les lleis sense raó i lògica que van imposar els guanyadors i que van convertir-ho tot en un indret sense més guia que la de la tirania sanguinaria i la potestat contra tot allò que fes nosa; denúncia majúscula i elegant sargida amb la funció poètica que dotant d'una humanitat immensa els més ofegats ens du a riure i plorar amb ells, a viatjar i canviar d'ambient amb ells, a mentir per amor amb ells, a planificar i actuar amb ells contra el despotisme de grallar gris i de vol fosc "maquiavelizat" que justificava tots els medis per uns fins que tots malauradament coneixem, i que miraculosament a voltes eren derrotats per la humana necessitat de defensar la pròpia humanitat, ofegada als pantans embrutits per les idees d'aquells que aleshores començaven a manar i el cap visible dels quals tants pantans inauguraria, eren petites victòries és veritat però necessàries per salvar l'orgull i les ganes de tirar endavant. Salabror de riu és una novel.la que s'ha d'agrair, he vist la lluita dels personatges d'Arbó, amb els seus crits de vida i de mort, les seves gestes de supervivència i els seus esglais de tragèdia; he vist Moncada immortalitzant un altre tros d'Ebre, al temps que notava que els paisatges de Baltasar Casanova es feien molt visibles, i més important encara vivien als meus ulls, tal i com em va succeir amb la Mequinensa del nostre clàssic de barba ferma i de prosa sòlida; he vist els coloms de Mercè Rodoreda a les papallones de Baltasar Casanova; m'ha semblat escoltar confós en la història de l'escriptor de la Cava alguns versos de l'inigualable Gerard Vergés. Salabror de riu és un molt bon llibre i a sobre amb l'originalitat que en algun indret del seu maremàgnum literari, s'aguardava l'Ebre per a fer-se veure amb un llenguatge tan d'aquí a l'hora que excel.lent, l'indret era la butxaca creativa de l'ànima escrivent de Baltasar Casanova, aquest llibre sembla una bandera, un himne, d'un temps i un espai, amb les seves circumstàncies, vivències, injustícies, petites gestes, grans tragèdies i sobretot i sempre de fons, el riu i la mar celebrant el seu festeig en el nom de tots aquells i totes aquelles, que quan els temps foren difícils, soportaren unes inclemències socials i individuals infernals i que lluitaren amb les armes de la justícia per fer la volta al pitjor cabdell bastit per ideari polític que hagi patit el país. Salabror de riu és una descripció artística d'una realitat temporal i espaial, una narració escrita per a defensar la memòria col.lectiva d'una realitat fugida que ningú ha d'oblidar per a evitar qualsevol mínima tornada.

Albert Guiu.


Article complet

Aquest divendres 11 de novembre Joan-Elies Adell a Lletres Ebrenques!!

Lletres ebrenques

Joan-Elies Adell a Lletres Ebrenques
emigdi | literari | dilluns, 7 de novembre de 2011 | 23:14h

Aquest divendres 11 de novembre, s'emetrà el 3r programa de la nova temporada de Lletres Ebrenques, la cinquena, que dirigeixo a Antena Caro de Roquetes (96.0 fm). Comptarem amb la presència del poeta vinarossenc, Joan-Elies Adell amb el qual parlarem de la seua trajectòria literària i farem un xicotet i repàs a la situació literària i lingüística a la ciutat de l'Alguer. 

Podeu escoltar el primer programa, dedicat a Emili Casanova a

 

Podeu escoltar el segon programa, dedicat a  Òscar Pérez  a http://www.antenacaro.cat/index2.php 

Joan-Elies Adell va nàixer a Vinaròs (el Baix Maestrat) el 1968. Va cursar estudis de Filologia i Comunicació Audiovisual en la Universitat de València. És professor de Teoria de la Literatura a la Universitat Oberta de Catalunya i membre del grup de recerca HERMENEIA de la UB. Actualment és el director de l'Espai Llull, la seu de Representació de la Generalitat de Catalunya [1] a l'Alguer. Pel que fa a la seua obra literària, ha publicat diverses obres assagístiques al voltant de la música i la cultura digital. A més, s'ha dedicat al conreu de la poesia, amb títols com La matèria del temps (1994), que va meréixer el premi Gabriel Ferrater de poesia, Oceà immòbil (1995) guardonada amb el premi Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, A curt termini (1997), que va rebre el premi Ciutat d'Elx de poesia, Un mateix cel (2000), Encara una olor (2003) premi Alfons el Magnànim, La degradació natural dels objectes (2004), Jocs Florals de Barcelona i Pistes Falses (2006), 1r premi Màrius Sampere de poesia. Ha estat antologat als volums col·lectius Bengales en la fosca 1998, Dotze poetes valencians 2000 Vint-i-un poetes del segle XXI, 2001 i Imparables, 2004.


Obra


Poesia

  • La matèria del temps. Tarragona: El Mèdol, 1994
  • Oceà immòbil. Catarroja: Ajuntament, 1995
  • A curt termini. València: Eliseu Climent / 3i4, 1997
  • Un mateix cel. València: 7 i mig, 2000
  • Encara una olor. Alzira: Bromera, 2003
  • La degradació natural dels objectes. Barcelona: Proa, 2004
  • Pistes falses. Santa Coloma de Gramenet: La Garúa, 2006


Assaig

  • Música i simulacre a l'era digital. Lleida: Pagès, 1997
  • (ed.) Indústria musical i cultural popular. Barcelona: Editorial UOC, 2005
  • (coor. amb Jaume Radigales) (Des)acords, música i músiques als països catalans (1975-2009). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009
  • (coor. amb Roger Canadell) L'acadèmia i els límits. Barcelona: Editorial UOC, 2010

Article complet

Albert Guiu a Tens un racó dalt del món

Albert Guiu a Tens un racó dalt del món


Albert Guiu ha estat el convidat del programa d'aquest dimecres passat, que es pot veure repetit per Canal 21 durant la setmana.
A més de parlar dels seus llibres, Albert ha recomanat tot un cim de l apoesia ebrenca: L'ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés.

 
 A la imatge, altres llibres comentats durant el programa.




De Flix ens arriba el proper convidat al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, el dia 9 de novembre, a les 21.00 h. Es tracta del poeta Albert Guiu, guanyador de diversos premis literaris; autor, entre altres, del poemari De la mà de la meva filla, i de la seva darrera obra publicada, la novel·la intimista La gatera del temps.
El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Article complet

<1...2
3
4
5
6
...46>