La querosenca, de Marc Capdevila.

Sinopsi

La Veu del poeta Roc Llop i Convalia

Roc Llop i Convalia (Miravet 1908- París 1997) fou un prolífic literat, que escrigué milers de versos i contes històrics i dirigí moltes revistes combatives a l'exili parisenc. Se'ns presenta com un poeta que reflexiona amb serenor sobre els mals de la humanitat. Bona part dels poemes porten el segell del camp de concentració nazi, Mauthausen-Gusen, on passà un infern durant 4 anys. Va ser guardonat als Jocs Florals de París amb un recull de poemes on fa un crit desesperat envers la voluntat de vida, sabent-se supervivent d'un intent de genocidi humà. Amb Aquella Mort s’empà la Flor Natural en l’històric certamen celebrat el 17 d'octubre de 1965 en el marc de la Sorbona: Aquella mort afamada en les esperes i aquella nit eterna sense albades i aquell goig tot marcit sense florides i aquell cel que no era cel ni era clariana i aquell sofrir fuetat per amenaces i aquells fantasmes de germans- ossos i conques -i aquella fúria de matar teoritzada i aquell jaç malcompartit orfe de besos i aquella fam guiant l'instint dins la desferra i aquell fred i aquella por i aquell malson de les anyades i aquella mort sempre la mort- lletja i ferotge-. I dins del cor arraulidet com un ocellet dematí de la Cançó i de l'Esperança. Quant a narrativa,  amb Contes negres vora el Danubi (guardonats als Jocs Florals d’Amsterdam de 1974) aconsegueix fer-nos un espill de la barbàrie nazi. Estic fent un estudi d’aquests contes que esperem puguin veure la llum aviat ja que voldria que fos  una bona aportació a la literatura catalana, en la qual no hi ha gaires testimonis escrits en primera persona sobre la barbàrie nazi.

El seu fill, Llibert Llop, em regalà el seu llibre,  Tríptic de l'amor (1987), que conservo com un tresor, que no havia pogut consultar abans perquè el poeta  no l'havia volgut difondre ja que per error  havia vist la llum carregat de faltes d'ortografia, la qual cosa creia que era un insulta envers la llengua catalana.  Li explicàrem els projectes del centenari i mostrà la seua satisfacció pel fet que l'escola de Miravet ara porti el nom del seu pare. Quatre versos resumeixen bona part dels seus ideals: ...ressec el llavi de dèria, mil febres cremant-li el front. Una fita: Catalunya i la llibertat del món ! 

Litteratus

El 2007, conjuntament amb Josep M. Sáez, vàrem guanyar el premi Artur Bladé d’assaig amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà. Per al nostre orgull, l’obra, publicada per Cossetània i el CERE,  va merèixer un bon comentari de l’historiador de l’obrerisme català, Josep Termes, recentment traspassat, premi d’honor de les lletres catalanes, amb arrels a la Fatarella i bon coneixedor del poeta miravetà.   Llibert Llop ens comentà  que disposava d'una extensa biblioteca personal que  va ser lliurada a l'arxiu de la CNT a l'exili a  Tolosa. Sortosament, tota la documentació i papers del poeta els lliuraren a l'Arxiu Històric de Tarragona, els quals foren claus per nosaltres quant a la redacció de la seua biografia.

Divendres passat a Manresa, el públic que omplia la sala petita del Kursaal (amb gent dreta i tot) se'n va endur a casa una bona dosi de poesia. Però no en forma de llibre exquisit que sembla destinat a quatre selectes que van pel món amb l'etiqueta de poetes i que no volen que mai ningú no els vegi tocar de peus a terra. Aquesta és l'èlit poètica que viu en un altre món tot i fer una llarga temporada en el nostre, en el de les persones que tenen migranyes i somnis, que pateixen per no arribar a final de mes i s'emocionen quan el sol es pon més enllà de llurs horitzons.

Tampoc no es destil·là poesia en forma de recital en què, més que el vers es llueix el rapsode i tot queda en un compromís una mica estèril.

No, no i mil vegades no. Gràcies al grup "Els Carlins" amb  l'acompanyament musical de David Martell, divendres engegà el festival literari "Tocats de Lletra" amb un espectacle rodoníssim, amè, simpàtic i d'una factura insòlita que hauria de ser exportada arreu del país.

Drapets al sol és un muntatge poèticomusical creat a partir de textos inèdits, de caire irònic, escrits per diferents autors, sota la direcció de Fina Tapias i amb una exquisita interpretació teatral a càrrec de Montse Mas, Ivan Padilla, Maria Sàenz i Txell Vall, que van posar-se a la perfecció dins el moll de l'os de cada veu poètica, tot jugant amb les paraules i amb les accions que es descabdellen a partir d'un estenedor que fa d'escenografia i de motor del fer i desfer de l'espectacle. Tot plegat  conduït pel fil musical del piano creat per David Martell per a l'ocasió.

En definitiva, una proposta escènica àgil, divertida, molt ben lligada, fresca, dinàmica i d'una originalitat que ja m'agradaria trobar en més d'una de les propostes teatrals de la gran ciutat capital de tot i aglutinadora de res que és Barcelona.

Un a un, doncs, i fins a un total de setze poemes de talla irònica, propera i d'aquells que arriben a l'espectador embolcallats en una fina ironia que a vegades es destapa i es converteix en una rialla que fa de bon compartir, les tres actrius, l'actor i el pianista van posar en solfa els poemes Set dotzets, de Jordi Cussà; Experiment, de Rossend Sellarès, En(verinada), de Laia Martínez, I was born in Puerto Rico, de Jordi Julià, Poema alliberat al vol, de Joan Pinyol, Petit inventari d'ironies, de Josep Grifoll, A cada test, de Santi Rufas, Menuts, de Sònia Moya, Més cervesa, de Jordi López; Cu'na ciuccia, de Raffaele Pinto; Sant Jordi (segle XXI), de Josep Fàbrega, Improperis, de Laia Noguera; Recensió musical, de Lluís Calderer, Epitafis, d'Abraham Mohino; Per pur esplai, de Jaume Huch i Guarà, de Celdoni Fonoll.

Per la part que em toca vull felicitar efusivament l'actriu Maria Sàenz per la seva magnífica interpretació del meu "Poema alliberat al vol". Les rialles del públic mentre el recitava van convertir-se en la millor compensació per a les meves il·lusions i alguna petita frustració per altres temes que aquell dia portava també al damunt.

Davant d'aquesta original manera de fer arribar la poesia estaria bé que l'espectacle rodés pel nostre territori. Us ben asseguro que val molt la pena i, si en teniu possibilitats i el vostre no és un poble de gent tancada capaç de mirar més enllà del seu terme municipal, us animo a posar-vos en contacte amb "Els carlins" (elscarlins@elscarlins.cat  o bé a través del 93 872 19 24) i programar aquest espectacle...

Jordi Cantavella a Tens un racó dalt del món

Comentarem, entre altres coses, la seva novel·la juvenil John Garfield en territori xeiene, la divertida i sarcàstica Aquests catalans estan tocats del bolet!, la seva tasca dinamitzadora literària i musical al local l'Astrolabi...



El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

Santi Borrell A Tens un racó dalt del món

Demà 21 de setembre, a les 21.00 h., al programa Tens un racó dalt del món, a Canal 21 de les Terres de l'Ebre, compartirem conversa amb el poeta Santi Borrell.

Parlarem del seu poemari Els dies a les mans, d'Edicions de Pedra (2011), del qual en podeu llegir algun fragment en aquest enllaç, i del llibre col·lectiu que ha coordinat, Poesia a la frontera, publicat per March Editor (2011), on han participat noranta-cinc autors/es, (molts d'ebrencs), tant de Catalunya, com del País Valencià, com de l'Aragó. Poemes escrits en tres llengües: català, castellà i aragonès.

El programa es pot veure en directe a la web de TEVEON i en les posteriors repeticions durant la setmana a Canal 21.

El collidor de vesc, de Pau Urgell

El collidor de vesc, primera novel:la de Pau Urgell, publicada per Editorial Fonoll. Original, sorprenent, enigmàtica, simbòlica? Una mica de tot. El que està clar és que me l'he devorat i que no deixarà a ningú indiferent. Jesús Deulofeu Amat, més conegut com El collidor de vesc, va nèixer el solstici d'hivern de 1930. Son pare es deia Josep i era fuster. Sa mare, Maria. La guerra el deixa orfe, i el seu autisme no l'ajuda a relacionar-se amb la societat. És un solitari que viu de recollir vesc, llenya, etc, del bosc. Viu miserablement, envoltat de brutícia, aïllat. Les pàgines que el descriuen a ell, el seu entorn i la seva infantesa, posen els pèls de punta d'esgarrifança.
Però la seva vida, i la del món sencer, canvien el dia que es troba amb un pi especial i s'hi queda enganxat d'una mà, i pateix una mena de metamorfosi interior que el convertirà en un ésser únic, alliberat de necessitats bàsicques com menjar, beure, defecar... (no del sexe), capaç de fer commoure el món sencer, de trastocar-lo, de convertir-se en la base de noves formes d'entendre la vida, d'una nova religió, d'un nou cisma. El misteri de l'enigmàtic lligam que l'uneix a l'arbre mantindrà en suspens el món sencer i a cada lector. I, evidentment, no desvetllaré el final.
Pau Urgell aprofita la història per a criticar diversos aspectes de la societat de masses, de les religions, dels mitjans de comuniciació, i les seves paraules no cauran en el buit.
El llibre comença així d'impactant: "Hi havia una vegada un bosc. Era un bosc sec i hostil conm la fulla d'una guillotina."
I altres fragmetns interessants:
"Lúnic que es va endur del que havia quedat de la vella casa van ser la pols i el sutge que li recobrien el petit cos i el reflex dels ulls sense vida de la seva mare, que el contemplaven, oberts i immòbils, per entre les escletxes desballestades d'aquell extermini premeditat.
"Eren precisament els nens procedents dels orfenats els qui esdevenien els botxins i el spolicies més cruels i sanguinaris. Constituïen l'èlit del terror i la por."