Octavi Serret i els "PREMIS NACIONALS DE CULTURA 2009"

Article complet

Víctor Sorribes, entreviste a Octavi Serret, pel PREMI NACIONAL DE CULTURA, per TV3, divendres per al TN comarques (de 14.00 a 14.20) i al TN Migdia.



Víctor Sorribes, de TV3, entreviste a Octavi Serret, pel PREMI NACIONAL DE CULTURA, al  TN migdia:  al TN comarques de les 14:00 a les 14:20 i pel TN migdia a les 14:30.
Us passo l'enllaç per poder-ho vore: www.tv3.cat/programa/137020310/Telenoticies/TN-migdia
i tambe l'enllaç de comarques: www.tv3.cat/programa/136948116/Telenoticies/TN-comarques




El "Telenotícies comarques" va néixer l'any 89 amb l'objectiu d'omplir un buit molt important en la informació més pròxima a l'espectador, la de les diferents comarques de Catalunya, que en aquell moment únicament cobria la desconnexió de Televisió Espanyola. Amb aquesta intenció de descentralitzar els informatius es van obrir les primeres delegacions de TVC a Tarragona, Lleida i Girona i es va crear un equip propi a la redacció de Sant Joan Despí per donar una cobertura específica a l'àrea de Barcelona.

Des d'aleshores, els Serveis Informatius de TVC han fet una clara aposta per la informació pròpia del país en totes les edicions del TN i, sobretot, en el seu espai de referència, el "TN comarques".

A aquestes edicions se suma el "TN comarques" en aranès que cada divendres presenta Jovita Ané per a la Vall d'Aran. En els continguts, els telenotícies prioritzen la informació de proximitat, aquella que afecta més directament el ciutadà, sigui de l'àmbit social, econòmic, polític, cultural o esportiu. Per fer-ho possible, a l'esforç de la redacció d'informatius s'hi afegeix el dels equips de les diferents delegacions de TV3 a Tarragona, Lleida, Girona, Balears, el Pais Valencià, Vall d'Aran i la Catalunya Nord.


Article complet

L'Octavi Serret, Premi Nacional de Culturaal bloc del Emigdi Subirats

emigdi | literari | dissabte, 18 de juliol de 2009 | 09:41h

Les lletres ebrenques estan de veritable enhorabona pel fet que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts  va concedir el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana de 2009 a l'amic Octavi Serret, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d'on promou escriptors catalans, i fomenta l'edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l'Ebre i a les comarques catalanòfones baix administració aragonesa».
Aquest guardó és ben merescut i ens satisfà plenament a tots aquells que col·laborem al costat d'un amic de la literatura. L'Octavi Serret no és un llibreter qualsevol, és una màquina de potenciar el món del llibre i un entusiasta de la literatura escrita a casa nostra. A molts autors amateurs ebrencs ens té captivats, perquè sabem que amb ell tenim un company fidel i un servidor ferm de les lletres. Els companys que el coneixen saben que no exagero. La seua és una llibreria menuda que té de tot, mai millor dit. Demàna-li un llibre i remourà cel i terra per a aconseguir-lo. Veure'l vendre és un autèntic plaer, per la passió que li posa.
L'Octavi Serret fa molts anys que va creure en Internet com a mitjà de potenciació del seu negoci. Ha fet diverses apostes on line, però ens referirem a la darrera per la importància que té. Ens ha creat un blog  literari per a ús dels escriptors. A més, ha aprofundit en la seua tasca editora amb col·laboració amb les editorials Cossetània, de Valls (Alt Camp), i Aeditors, de El Perelló (Baix Ebre), per tal de publicar reculls de contes que havien estat anteriorment publicats al Serret blog: L'Altre Nadal, Estius a l'Ebre, El riu que parla, EbreBlook. Mentre que acabem de presentar l'antologia poètica Lletres de casa, editada per  March editors de El Vendrell (Baix Penedès), de la qual he estat coordinador. Em vaig assabentar d'aquest premi tan especial just minuts abans de començar la presentació d'aquest llibre a la Casa Amatller de Barcelona, i em vaig posar de carn de gallina ja que és un premi-homenatge a un dels grans agents de la literatura catalana actual.
Recordo encara quan el vaig convidar al programa radiofònic Lletres Ebrenques, d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm), per a parlar de la literatura del Matarranya. Es va mostrar més entusiasta que ningú altre amb la gran quantitat d'autors matarranyencs que estan sortint darrerament. Va parlar de Silvestre Hernández, Lluís Rajadell, Susanna Antolín, etc. També es va mostrar partidari de l'aprovació definitiva de la Llei de llengües d'Aragó, que dignificaria la llengua parlada a la Franja, el català, i al mateix temps donaria una empenta al fenomen literari en la llengua nativa. Segur!
l llibre és la seua vida. Octavi Serret el company ideal de tot escriptor. Va per tu, Octavi, agent literari:

I la ploma ens fa agafar empenta/ una nova venda, un nou lector./ Sí, escrivim per crear món/ per endinsar-nos en la història somniada/ per fer del somni la realitat sincera./ I ens nodrim d'amics amb anhels comuns,/ amb força fugissera i plena,/ amb recança d'una cultura de primera./ I ens donem les mans plegats/ per un futur de tots, ebrenc/ i d'eixa terra que banya el Guadalop/ vora un port que parla amb accent nostre.

Article complet

Octavi Serret, Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana pel Vicent Sanz

Dimarts d’aquesta setmana vaig conèixer que en l’edició d’aquest any dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts va atorgar el premi en la modalitat de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret.
Recupero un escrit de 2007 en què ja parlava del llibreter de Vall-de-roures com d’una persona especialment activa en la dinamització cultural que s’expressa en llengua catalana a la Ilercavònia. Avui, aquesta activitat dinamitzadora obté un reconeixement del més alt nivell. Cosa que, per als escriptors ebrencs en especial i per a tothom qui treballa d’una manera o altra per l’extensió i la normalització de la cultura d’expressió catalana, és un motiu únic de satisfacció. I ho és perquè Octavi Serret, des de la seua llibreria ja fa temps que està portant a terme un treball impagable en favor de la difusió cultural d’aquesta terra, amb les complicitats necessàries, entre les quals em compto, per no haver de dependre més que de la visió i la voluntat pròpies. En aquests darrers anys, Octavi Serret ha organitzat trobades dels anomenats escriptors ebrencs, que han contribuït a forjar un corrent literari de plena vigència i sense precedents en el panorama cultural de la Ilercavònia, i podríem dir dels Països Catalns; ha organitzat una activitat continuada de presentació de llibres al seu establiment de Vall-de-roures; ha mantingut una presència creixent a Internet, al caliu de la qual s’ha creat  una comunitat literària que comença a transcendir l’abast comarcal i atrau l’atenció dels mitjans de comunicació especialitzats; ha generat innovacions creatives com ara el llibre Ebre Blook, entre altres iniciatives editorials, com ara El riu que parla, un llibre de relats que aplega bona parts dels escriptors ebrencs, aparegut amb motiu de la trobada del 2008, o bé Els Ports, un llibre de fotografies de Mariano Cebolla amb textos de Silveste Hernàndez aparegut el 2007, que en mig any va assolir la segona edició. I no para: per a la trobada del 2009 està animant la publcació d’un llibre sobre personatges de les comarques de la Ilercavònia i acaba d’aparìxer Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs al Serret Blog.

Es evident que, a una capacitat comercial innata, digna de la millor tradició botiguera de casa nostra, Octavi Serret hi suma una aposta decidida per la llengua i la cultura de les nostres comarques: de la que en tracta i de la que s’hi crea. I això sense descuidar punt el vessant castellà de la seua activitat dinamitzadora, com prova l’edició del volum Madera de blog, que també es producte de les aportacions literàries per ell publicades primerament en línia i després materialitzades en paper. Per això, la distinció que li ha estat atorgada té un caràcter especial. Perquè reconeix la voluntat reeixida d’una opció lingüística i cultural de la qual hi ha qui dimiteix quotidianament a canvi de res, una opció que si altres agents del nostre món cultural prenien, un altra cançó cantaríem. Perquè demostra que independentment de les circumstàncies sociolingüístiques, la llengua catalana té empenta per sortir endavant. Perquè es important cridar l’atenció que quan el govern d’Aragó està tramitant una llei de llengües que és en realitat una llei d’extinció de la diversitat lingüística, el català de la Franja continua més viu que mai i amb focus culturals com la llibreria Serret de Vall-de-roures que transcendeixen l’àmbit local. Perquè, en defintiva, es reconeix que a les comarques de la Ilercavònia s’hi està coent alguna cosa significativa al voltant de les relacions entre els diferents territoris administratius d’una mateixa identitat popular, i es tracta d’un llevat que apunta com serà la dinàmica cultural de la Ilercavònia i entre els els diferents països de parla catalana en el futur. Per molt poca gràcia que la cosa faça als mateixos de sempre.

Hi ha indicis per pensar-ho i la llibreria Serret, a dia d’avui, n’és un de sòlid. De la mateixa manera que se sap i està comprovat que la innovació no es produeix en els centres dels sistemes i les organitzacions, sinó en la perifèria. I és en aquesta perifèria, en la perifèria que el mateix Octavi Serret reconeix habitar, on es produeix la innovació. Tan de bo que l’exemple s’estenga allà on més falta fa i la normalitat sociolingüística vaja fent camí més enllà de les displicències i les maquinacions, ignorants o intenconades.

Enhorabona, Octavi.


Article complet

SIES TV: Eudald Carbonell i Octavi Serret, "Premis Nacionals de Cultura"

Dirigeix les excavacions del jaciment arqueològic d'Atapuerca


En motiu del premi de Pensament i cultura científica que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha concedit a Eudald Carbonell Sies.tv reemet l'entrevista realitzada l'any passat.
També us recomanem la conferència que va realitzar a l'IEC "Com s’ha fet Atapuerca. Un projecte en camí"
D'altra banda el Premi Nacional de Cultura popular ha estat per Bienve Moya, el de Patrimoni cultural per a la Fundació Vila Casas i el de Projecció social de la llengua catalana per a Octavi Serret
Article complet

Tot i mes del "Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret"


  1. Esmorzars de forquilla: Els fonaments de la cultura de l'oli

     - [ Traducir esta página ]
    10 jul. 2009 ... 'La llengua d'un poble esclau'. Fa 1 hora ... Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret. Fa 3 hores ...
    esmorzarsdeforquilla.blogspot.com/.../els-fonaments-de-la-cultura-de-loli.html - En caché - Similares
  2. Esmorzars de forquilla

     - [ Traducir esta página ]
    O que els tastets d'olis esdevinguin un nou element de distinció social: que ..... Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret ...
    esmorzarsdeforquilla.blogspot.com/ - En caché - Similares
  1. De Roquetes vinc...: 2n aniversari de la Biblioteca de Roquetes

     - [ Traducir esta página ]
    Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret. Fa 3 hores. Los Monegros no se venden (Los Monegros se comparten) ...
    deroquetesvinc.blogspot.com/.../2n-aniversari-de-la-biblioteca-de.html - En caché - Similares
  1. BLOG DE L'ASSUMPTA: NÚVOLS

     - [ Traducir esta página ]
    Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret - Ahir vaig escoltar assabentar-me'n d'una notícia que em va alegrar moltíssim: el ...
    blogdeassumpta.blogspot.com/2008/06/nvols.html - En caché - Similares
  2. La Garrofa de Mont-roig

     - [ Traducir esta página ]
    (Ei us aviso, no hi ha premi, però segur que pasem una bona estona que ja es ..... Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret ...
    lagarrofa.blogspot.com/ - En caché - Similares
  3. Llibres llegits i per llegir

     - [ Traducir esta página ]
    Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret. Fa 6 hores. Personal i Transferible · El nano que es vestí de dona per una festa ...
    kweilan.blogspot.com/ - En caché - Similares
  4. Diari digital de Catalunya - Diari digital català - Diari digital ...

     - [ Traducir esta página ]
    11 jul. 2009 ... El Consell Nacional d'ERC ha ratificat aquest dilluns al vespre la decisió de .... La reconeguda coreògrafa catalana Maria Rovira i la seva ... Pensament i Cultura científica i Projecció social del català, respectivament ... Vila Casas, Eudald Carbonell i Octavi Serret, Premis Nacionals de Cultura ...
    www.eldebat.cat/ - En caché - Similare
  1. Un Salt al món

     - [ Traducir esta página ]
    Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret. Fa 3 hores. A LA TAULA I AL LLIT, AL PRIMER CRIT · Amanida de llenties I ...
    unsalt.blogspot.com/ - En caché - Similares
  1. La Garrofa de Mont-roig: ADEU A LES NITS DE BONMONT

     - [ Traducir esta página ]
    3 maig 2008 ... Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret. Fa 1 hora. A LA TAULA I AL LLIT, AL PRIMER CRIT ...
    lagarrofa.blogspot.com/.../adeu-les-nits-de-bonmont.html - En caché - Similares
Article complet

Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret pel Jesús Mª Tibau


Ahir vaig escoltar assabentar-me'n d'una notícia que em va alegrar moltíssim: el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha ataorgat el Premi Nacional de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret, «per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures, al Matarranya, a la Llibreria Serret, des d'on promou escriptors catalans, i fomenta l'edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l'Ebre i a l'Aragó catalanòfon».

He parlat diverses vegades d'aquest especial llibreter que es mereix el premi abastament.

Felicitats, Octavi.

Article complet

TEMPS DE FRANJA: Carles Sancho, entreviste a Octavi Serret, llibreter i activista cultural del Matarranya, de l’Ebre i de la Franja.

TEMPS DE FRANJA Nº 83: febrer 2009: ENTREVISTA A OCTAVI SERRET: Octavi Serret, llibreter i activista cultural del Matarranya, de l’Ebre i de la Franja. El meu ofici és llibreter però estic molt satisfet de promocionar territori, llengua i escriptors>> En eixir de l’escola m’agradaven els llibres i vaig decidir vendre’n. Tinc clar que al faena de publicar llibres és de les editorials però m’encanta col•laborar-hi>>. M’ha fet molta il•lusió el II Premi Franja perquè el territori i la llengua són dos temes prioritaris en la meua llibreria des de sempre>>. tobada-el-riu-que-parla Octavi Serret (Vall-de-roures 1965) és el propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures. Compta amb més de 25 anys com a llibreter i quinze venent i promocionant llibres a través internet. La llibreria s’ha convertit actualment en un lloc de trobada dels escriptors de les terres de l’Ebre i del Matarranya i en l’espai comercial on el client pot trobar tot el que s’ha publicat sobre aquest territori. En la conversa que mantenim amb l’amic Octavi, havent dinat en el bar Casalduc, enfront mateix de la seua llibreria, en el creuament de carreteres, nucli comercial per excel•lència en la capital del Matarranya, el llibreter ens mostra el seu caràcter avui més positiu que mai amb raó, perquè fa unes setmanes va rebre el II Premi Franja: Llengua i Territori atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja a través d’ASCUMA que li serà lliurat el proper 15 de febrer a Calaceit en un sopar literari a la Fonda Alcalà i fa uns dies ha rebut la notícia de la publicació del seu tercer volum de relats breus a partir de la selecció feta al Serret Blog. Ens avança que la presentació del llibre Ebre blook. Relats d’aigua dolça al Serret Blog es farà el 24 de gener, en una trobada d’autors que tindrà lloc a la llibreria Serret al migdia i que a la tarda es presentarà a la veïna vila d’Arnes, d’on és originària la seua dona, al Molí de l’Oli. L’acte serà a càrrec dels escriptors ebrencs Jesús M. Tibau, Josep Igual i les germanes Pallarès d’Arnes–Neus i Teresa-. Coordinarà la convocatòria l’antropòloga Pepa Nogués, membre de l’Associació Cultural La Bresca i de l’ASCUMA. L’edició i la selecció de relats ha estat a cura de Cossetània Edicions. Entre els autors matarranyencs que apareixen en el recull tenim a Silvestre Hernández i Susana Antolí. La major part dels escriptors ja havien participat en el primer llibre de relats breus El riu que parla, presentat a la trobada d’escriptors ebrencs al Matarranya de Fondespatla aquest mateix estiu, com Jesús M. Tibau, Jordi Andreu, Josep Igual, Albert Guiu, Emigdi Subirats, Francesca Aliern, Glòria Fandos, Maria-Josep Margalef, Laura Mur, Teresa Bertran i Vicent Sanz, altres no hi havien participat anteriorment: J. Carlos Gil, Joan M. Garcia, Maria Lluïsa Gascon i Pere Casanovas. Pregunta. Com vas decidir de fer-te llibreter? Resposta. Va ser en eixir de l’escola que m’agradaven el llibres i volia vendre’n. Amb l’ajuda del meu pare vam iniciar els contactes amb les editorials i van començar a confiar en mi envianat-me exemplars per muntar el negoci. Encara que en un primer moment els productes de papereria eren majoritaris, no es podia ser només llibreter a Vall-de-roures, que era la meua vocació. Amb 15 anys, al 1981, ja havia iniciat el negoci. Els primers llibres que vaig començar a vendre i que parlaven del nostre territori van ser: Pueblos del Bajo Aragón(1979) de Alberto Gargallo, La arquitectura gótica religiosa del Bajo Aragón turolense (1983) de Manuel Siurana i Viajar y comer por el Maestrazgo (1985) de Giorgio della Rocca en castellà i, a partir del 1987, la col•lecció de Pa de Casa editada pel Govern d’Aragó en català: Contalles de Teresa Claramunt, Pa de Casa de Santiago Vidiella, La nostra llengua d’Artur Quintana, L’home de França de Josep A. Chauvell i Pena-roja i Vallibona, pobles germans i Romanços del racó del foc i poemes de vida i de mort de Desideri Lombarte. P. Com vas decidir-te o per què vas decidir-te entrar a vendre a través d’internet? R. Ricard Solana, de Gràfiques del Matarranya, és qui em va introduir en el món d’internet l’any 1996. Ell ja tenia la pàgina web d’ASCUMA i amb aquell model que promocionava la venda de llibres d’ASCUMA em va recomanar una web de la llibreria per fer el mateix. Jo en aquell moment encara no tenia ni ordinador. En aquells moments la relació amb ASCUMA, editora de molts llibres, ja va ser molt intensa molt especialment amb Ricard Solana,Cèlia Badet o qui escriu aquestes ratlles. La venda de llibres augmentava considerablement en aquells anys i dos temes eren els prioritaris en la meua botiga: territori i llengua –ASCUMA- i senderisme –mapes-. P. Quins serveis ofereixes al client i als coneguts des d’internet? R. Ofereixo a través d’internet la venda de llibres, un fòrum literari per fer comentaris, un noticiari cultural de l’Ebre, Matarranya i la Franja i un blog de producció literària per a animar a tothom a publicar i editar textos, sobretot, una oportunitat per promocionar autors novells, sense oblidar els que ja han publicat. P. Ara has entrat en el món de l’edició de llibres. Qui et va donar l’empenta per entrar-hi? R. Fa temps que ho duia al cap. Però el que tinc clar és que la faena de publicar l’han de fer les editorials, jo hi puc col•laborar. Jo puc cedir els materials, amb la lògica autorització dels autors, que m’arriben al blog perquè les editorials puguen publicar. És la meua participació per promocionar escriptors que no tenen prou empenta per publicar en solitari. Els editors, majoritàriament, es refien del meu blog i de la qualitat dels textos que hi arriben i jo estic molt orgullós de veure el resultat de la col•laboració. P. En quins llibres has participat com a editor? R. Extrets del meu blog tres reculls de narracions breus: El riu que parla i Ebre blook en català i Madera de blog en castellà. Fora del blog: Matarraña desconocido, Gent del Matarranya, Els Ports i Memòries d’una desmemoriada mula vella. P. Recordes quins són els escriptors castellans més importants que han signat llibres en el teu local? R. Ana Maria Matute, Emilio Ruiz Barrachina, Jesús Avila, Sánchez Drago, Fernando Marías, Fernando Martínez Laínez... P. Recordes quins són els escriptors catalans més importants que han passat per la llibreria per a signa llibres a la llibreria? R. Vicent Pellicer, escriptor originari de Valldesgorfa encara que viu a les terres de l’Ebre, a qui vaig organitzar la primera presentació de llibres, Jesús Maria Tibau, Josep Igual i Francesca Aliern, també ebrencs, Silvestre Hernández i Lluís Rajadell del Matarranya... P. Et fa il•lusió la concessió del “II Premi Franja: Llengua i Territori” atorgat per Iniciativa Cultural de la Franja representada per ASCUMA? R. M’ha fet molta il•lusió perquè el territori i la llengua són dos dels temes prioritaris en la meua llibreria des de sempre. ASCUMA va ser l’inici, com ja he dit abans, de la meua vocació, el primer esglaó que vaig haver de pujar per dedicar-me a la venda de llibres. P. Quin ha estat el llibre o els llibres més venuts a la teua llibreria editats per ASCUMA? R. Segurament que Les plantes medicinals del Matarranya de Miquel Blanc. Després, altres de molt venuts, La festa de Sant Antoni al Matarranya de Salvador Palomar i Montsant Fonts, Memòries d’una desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte que ha aconseguit una tercera edició, Lo Molinar, principalment el primer volum dedicat a la narrativa i al teatre, El banc de la paciència i altres narracions de Tomàs Riva també amb una tercera edició... P. Venda de material de papereria i llibres, exposició, presentació i signatures de llibres, recitals musicopoètics. .. tot i més en aquesta llibreria. No creus que resulta clarament insuficient aquest espai? R. Sí, però a mi m’agrada així. No obstant això si fos una mica més gran seria millor. En un local molt gran suposo que no m’hi sentiria prou bé. P. Fins i tot has estat promotor d’itineraris literaris, quins n’has organitzat i de quins autors i llibres? R. Principalment amb Jesús Avila Granados amb qui mantinc des de fa molts anys una amistat i una complicitat especial. Amb ell hem organitzat cada estiu diferents excursions: itinerari de la ruta càtara al Matarranya, la ruta de les presons i del pa al Matarranya i l’any que ve organitzarem la ruta del temple a les Terres de l’Ebre. Aquesta vegada ampliarem el territori per visitar i eixirem fora del Matarranya. P. Quins altres objectius futurs tens com a llibreter? R. No em plantejo gaires objectius. En tot cas: seguir amb la presentació i signatura de llibres, ampliar els serveis que ofereixo a través d’internet, col•laborar en edicions de llibres, implicar-me novament en trobada d’autors de l’Ebre al Matarranya... Xerrant com a bons amics el temps passa molt ràpid. Són més de les cinc quan hem decidit acabar l’entrevista i l’Octavi se’n va corrents. Des del bar comprova que no hi ha cap client esperant a la porta. Aquesta tarda obrirà una mica més tard la llibreria per culpa de l’entrevista a Temps de Franja. Gràcies Octavi.
Article complet

<1...15
16
17