Octavi Serret a Tens un racó dalt del món

Tens un racó dalt del món, de Canal 21, rep aquesta setmana a l'incombustible Octavi Serret, el llibreter de Vall-de-roures que sacseja la literatura ebrenca i del Matarranya amb les seves propostes i entusiasme.
Durant el programa parlarem de com va iniciar la seva passió pel món dels llibres, de molt jovenet, de la seva aposta per la venda de llibres ebrencs i en català, i de les múltiples activitats que genera. La propera, l atercera trobada de gènere negre al Matarranya, durant la qual espresentarà el llibre col·lectiu de March Editors, Clio, mussa i assassina.


El programa es podrà veure l'1 de febrer, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.

Notícies CoNCA

La imatge gràfica dels Premis Nacionals de Cultura 2010 rep dos premis Laus

Pablo Martín guanya un Laus de Plata en la categoria de gràfica per a administracions públiques i un Laus de Bronze en la categoria de disseny gràfic.

 

Octavi Serret: 'Els polítics utlitzen la llengua per la confrontació, jo cerco la convivència lingüística, unir territoris'

Les paraules de la senyora Luisa Fernanda Rudi no m'agafen per sorpresa. Ja ens ho esperàvem els que treballem per la llengua catalana. Sabíem que la primera cosa que faria seria limitar el català. Aquesta actitud ens farà anar enrere. I trobo malament i de molt mal gust que rebati una llei amb aquesta intenció. Però no vull entrar en temes polítics, perquè el tema lingüístic és un tema del dia a dia i no s'hauria de polititzar.

La meva opinió és des de la part pràctica, de l'ús de la llengua al carrer i l'ús de la llengua literària, ja que em moc entre llibres i entre autors. Aquesta famosa Llei de llengües del 2009 és tan 'light' que en alguns municipis ni tan sols s'ha aplicat. Això al Matarranya no ha passat tant, però sí a comarques com la Llitera. Ara, jo sempre ho dic: mentre la gent del Matarranya segueixi parlant en el nostre català, estem salvats. Perquè 'ells' no volen reconèixer que parlem català. Per a 'ells' és una falta de respecte que en una part de l'Aragó es parli aquesta llengua.

Ara, el gran repte és l'escola. Tenim dret a estudiar el català, però aquest any a l'educació primària només se'n feia mitja hora la setmana, i a l'ensenyament secundari encara pitjor, perquè era una assignatura optativa. Tant de bo tinguéssim una assignatura de català a l'escola, tot i que sempre he defensat que hauria de ser amb la nostra variant.

Els polítics utlitzen la llengua per buscar confrontació. Jo faig tot el contrari: cercar la convivència lingüística, unir territoris. Tenim una realitat trilingüe, i avui totes tres llengües conviuen perfectament al Matarranya. Nosaltres potenciem aquesta convivència amb iniciatives com el llibre 'Poesia a la frontera', una antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Hi participen noranta poetes, molts de la Franja, però també alguns dels millors de Catalunya i alguns dels millors de l'Aragó. L'antologia és feta per Santi Borrell. 

Aquesta 'Poesia de frontera' neix per culpa d'un altre llibre, 'Val de Zafán', on recuperem textos sobre el nostre tren, que ara és una via verda. El tren és una referència del nostre territori i un nexe d'unió. Artur Quintana n'és el curador. Amb iniciatives com aquestes hem intentat unir el territori i les llengües. A més, els llibres són una bona manera que els poetes, els escriptors, els intel·lectuals, s'enriqueixin i es coneguin.

Octavi Serret, llibreter 
(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

Llegir + del mateix tema: www.vilaweb.cat/noticia/3909706/20110713/pp-esten-lofensiva-catala-franja.html

 

Octavi Serret, Premi Nacional de Cultura 2009

 De Roquetes vinc...

L'Octavi Serret: Premi Nacional de Cultura

 Agafem un mapa de les Terres de l’Ebre (incloses les comarques del Matarranya i els Ports), hi posem el dit al mig i ens apareix Vall-de-roures. Mirem al mig d’aquest punt i hi trobem els 4 camins de la capital del Matarranya: des d’aquí podem escollir d’anar cap a Pena-roja i Morella, o cap a la Freixneda i Alcanyís, o en direcció Arnes, Queretes o Tortosa, o entrar al nucli urbà. Si ens hi quedem , en una de les cantonades d’aquesta cruïlla, trobarem un quadradet amb un tendal retolat: Llibreria Serret. Dintre l’establiment, al centre, hi ha un mostrador i a l’interior podem veure, finalment, la darrera de les nines russes, l’Octavi Serret. Mentre exposa les delícies de la darrera novel-la ebrenca apareguda, cobra un diari a un altre client, encarrega llibres escolars per telèfon, organitza la recollida dels nens amb la dona i prepara la darrera notícia per al seu bloc, mantenim una reunió a peu dret per decidir el programa de la próxima Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya. I tot això en un metre quadrat, la trona de l’univers Serret des d’on ha predicat des dels 13 anys, quan va acabar l’aleshores EGB i va decidir que volia ser llibreter.

            Sense ser un llicenciat universitari, que se sàpiga, ni haver fet cap màster de màrqueting comercial als Estats Units, idem que se sàpiga, és capaç de mantenir una conversa especialitzada sobre literatura o sobre cartografia (per exemple i depenent dels interessos del client) i ha arribat al top-ten en vendes de llibres a la Franja d’Aragó i l’Ebre i a gestionar un dels blocs literaris més visitats del territori de parla catalana. I tot això amb el mèrit afegit de fer-ho sense que ningú li haguès ensenyat a escriure en aquesta llengua i en un territori on, malgrat l’ús del català supera el 90%, molt poca gent manifesta saber llegir-lo o escriure’l.

            Després de situar el seu establiment als 4 camins de les llibreries ebrenques, va ser un visionari en l’introducció d’Internet i les noves tecnologies a l’empresa, d’invertir-hi diners quan encara no era rendible, i avui ha transferit l’estratosfera per conquerir també els 4 camins del ciberespai de la literatura ebrenca (busqueu, si no, “Serret llibres”, “bloc Serret”, “Serret esfera”...).

            “A casa meua el llibre se’l tracta bé”, va declarar en un programa de televisió. Aquesta és la base del seu treball i el Serret no ha perdut els orígens, simplement els ha traspassat en entendre que calia acompanyar la venda de la difusió i fer publicitat l’ha portat cap a la dinamització cultural i l’organització d’esdeveniments al voltant dels llibres i, finalment, a la coedició de llibres. De vendre llibres ha arribat, i aquesta és la més gran de les nines russes del màrqueting Serret,  fer-ne o promoure que se’n facin.

            I totes aquestes nines russes han saltat a la premsa, dels mitjans locals fins als autonòmics (de l’Aragó i de Catalunya) i estatals, i han arribat a les altes esferes barcelonines, que li han donat l’empenta definitiva i li han otorgat el Premi Català de Foment Social del Català, juntament amb grans figures con el científic Audald Carbonell, guardonat en la categoria d’investigació científica.

            Sens dubte, aquesta és el resultat de l’esforç del dia a dia (exactament cada dia a excepció del Divendres Sant, Cap d’Any i alguna escapada a la platja). Per això, des de l’Associació Cultural del Matarranya volem aprofitar aquestes línies per expressar-li la nostra més gran felicitació. Ens n’alegrem com a amic i també com a col-laborador comercial (la seua llibreria fa bona part de les vendes dels nostres llibres) i de dinamització cultural (hem coorganitzat moltes activitats), tasques per les quals estem contents d’haver estat els primers a concedir-li un premi de reconeixement (el 1r premi Franja, edició 2009). I ens n’alegrem també pel que això significa per la normalització de la llengua catalana a l’Aragó: de tots els mèrits “serrítics” esmentats, el que ens sembla més important i sorprenent és el fet de fer del llibre en català a l’Aragó un “negoci”. Si viure de temes culturals i de la venda de llibres ja és en si mateix una odissea avui en dia que sovint es depèn de les subvencions, fer-ho en llengua catalana a l’Aragó es pot considerar un “miracle”. Amb un rerefons de tumultuositat política que encara debat sobre quina llengua es parla a la Franja i no s’atreveix a redactar una llei de llengües que “legalitze” la situació i la faça llengua oficial, casos com el del llibreter Serret semblen “l’excepció” aquella que diuen que confirma la regla. Però, potser, no siga l’excepció sinó “l’evidència”? Sí, l’evidència que a la Franja parlem català, l’evidència que com el Serret hi ha moltes persones que vivim la nostra llengua com una cosa normal i treballem perquè  així siga (només a l’Associació en som més de 400), l’evidència que és l’eina d’expressió de la nostra identitat i de transmissió de la nostra cultura i l’evidència, i aquesta és la lliçó del Serret, que això és un negoci solvent... Ara, el que encara manca després de tants anys de democràcia és l’evidència “política”.

L’Octavi Serret no és polític, ni fa política, ni intenta vendre cap ideologia, ell simplement ha treballat per fer realitat el seu somni dels 13 anys, “ser llibreter”, i pel camí ha trasncendit a la Serretesfera. I tot això e un metre quadrat; el metre quadrat imprescindible del 4 camins del llibre ebrenc. Moltes merescudes felicitats a l’Octavi i la seua família!

 

PEPA NOGUÉS

Associació Cultural del Matarranya

 Farà ja una dècada que el meu vell amic Jesús Font, home de televisió amb casa a Horta, em va acompanyar a la llibreria Serret per a presentar-me l’Octavio (Octavi, Octavio, és igual). Jo m’havia instal-lat per a passar l’estiu a un mas entre Arnes i Horta de Sant Joan (i ja fa deu anys que hi torno) , i el meu vell amic intuïa que l’Octavio m’agradaria i que la seua llibreria a la veïna Vall-de-roures em captivaria. Ho va encertar del tot, és clar!

            El primer que em va sorprendre fou la petitesa del lloc, les dimensions lil-liputenques de la llibreria Serret (segons he comprovat després, això crida l’atenció a tothom que, entra per primera vegada a can Serret), dimensions a la vegada tan ben aprofitades com a quiosc, llibreria, papereria i, a sobre, com a racó de trobada. Sens dubte aquesta és la cantonada millor aprofitada de Val-de-roures! I quantes coses s’irradien des d’aquí a molts quilòmetres a la rodona!

            I és que em vaig trobar-me allà dins una vigorosa màquina cultural, un motor d’explosió de gran cilindrada: em refereixo a aquesta persona energètica  i extremament empàtica, l’Octavio Serret, llibreter professional; millor: vocacional; encara millor: passional. De seguida, l’Octavio Serret va saber copsar la meva tirada pels llibres de temàtica local, i em va guiar cap els seus anaquels del fondo, farcits de monografies sobre història, etnologia, folklore, antropologia, filologia, toponímia, literatura i memòries lligades al Matarranya, la Terra Alta, els ports de Morella (d’allà venim els Amela, com li vaig comentar), el Maestrat i les Terres de l’Ebre, tot aquest país meravellós dels nostres pares ilercavons, avui a cavall de tres comunitats autònomes.

            Fa anys que acumulo llibres sobre els pobles i les gents d’aquestes contrades estimades, la majoria dels quals he adquirit a Castelló i a llibreries de poble, en particular ala llibreria de Morella, la d Fidel Carceller, un altre llibreter fantàstic que tristement ens ha deixat fa poc. Quan vaig conèixer l’Octavio Serret, per tant, jo pensava que jo era amo d’una les biblioteques més profuses i completes sobre el territori esmentat, però un cop allà, davant les prestatgeries del Serret, vaig entendre que no, vaig entendre que qui més llibres tenia sobre aquest univers local i que qui més coses sabia sobre cada un d’eixos llibres era aquell matarranyí accelerat, l’Octavio Serret.

            Vaig sortir d’aquell racó amb una carretada de llibres, sabent que hauria de retornar per endur-me encara més. Vaig entender que allò era la cova d’Alí Babà dels llibres, el cofre del tresor, un pou sense fons de troballes bibliogràfiques del meu gust i interès. Però el millor va ser sentir parlar l’Octavio d’aquells llibres, atendre a la seva rica i detallada coneixença dels autors, les seves minucioses notícies sobre les edicions, les fonts, el recorregut i circumstància de cada títol, de cada assumpte, de cada text. Desde llavors, la meva biblioteca local ha crescut exponencialment, instal-lada ja en el mas.

            Així ha estat com l’Octavio Serret m’ha donat a conèixer un munt de llibres sobre el territori, assaigístics uns, literaris l’altres, tots glossats amb la mateixa convicció, vehemència i passió de persona íntimament concernida i implicada amb allò del que es parla. Jo he presenciat com se li ficava la pell de gallina a l’Octavio Serret quan em parlava d’un tema, d’un llibre sobre el territori, vora el seu taulell de llibreter boig, enfollit.

            A l’Octavio, doncs, li haig d’agrair personalment els llibres que m’ha descobert, els plaers que m’ha proporcionat. Però, a banda de la qüestió personal, tots hem d’agrair a l’Octavi la feina de llibreter emfàtic, l’empeny a convidar a escriptors per a signar llibres a la seua llibreria, l’orgull per promocionar-los, l’energia per endegar un munt d’iniciatives llibresques i culturals, sense complexos ni victimismes, desde la seva remota cruïlla de fronteres. Tot un exemple. Hauríem també d’agrair-li l’esforç per a donar suport a la llengua catalana local a un lloc sense mitjans institucionals. Aquest home, desde el seu racó de Terol , a les ribes del Matarranya, fa pel català a l’Aragó més que ningú, més que tres ministeris junts o tant com tots els creadors que s’han compromès amb si mateixos per escriure en aquesta llengua dels seus avantpassats, sabent-se en minoria a la seva comunitat autònoma.

            Per tot això estem en deute amb l’Octavio Serret, i per això he col-laborat sempre que he pogut amb les seves dèries , sia a la casa Amatller de Barcelona, sia a la Trobada d’Escriptors al Matarranya, i per això l’hem convidat al programa de llibres del canal 33 o l’hem guardonat des del jurat dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca ho mereix, i a més sé molt bé que tot allò que li donem a l’Octavio Serret, ell ens ho retornarà amb escreix en forma de llibres, llengua i cultura.

 

 

Victor-M. Amela

Premis Nacionals de Cultura 2010

www.tv3.cat/videos/2996510

Els protagonistes d'aquests premis ens parlen de la seva trajectòria professional i de l'obra del 2009 per la qual han estat guardonats. Un treball realitzat per Àngel Leiro i presentat per Flora Saura....