Dimarts d’aquesta setmana vaig conèixer que en l’edició d’aquest any dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts va atorgar el premi en la modalitat de Projecció Social de la Llengua Catalana a Octavi Serret.
Recupero un escrit de 2007 en què ja parlava del llibreter de Vall-de-roures com d’una persona especialment activa en la dinamització cultural que s’expressa en llengua catalana a la Ilercavònia. Avui, aquesta activitat dinamitzadora obté un reconeixement del més alt nivell. Cosa que, per als escriptors ebrencs en especial i per a tothom qui treballa d’una manera o altra per l’extensió i la normalització de la cultura d’expressió catalana, és un motiu únic de satisfacció. I ho és perquè Octavi Serret, des de la seua llibreria ja fa temps que està portant a terme un treball impagable en favor de la difusió cultural d’aquesta terra, amb les complicitats necessàries, entre les quals em compto, per no haver de dependre més que de la visió i la voluntat pròpies. En aquests darrers anys, Octavi Serret ha organitzat trobades dels anomenats escriptors ebrencs, que han contribuït a forjar un corrent literari de plena vigència i sense precedents en el panorama cultural de la Ilercavònia, i podríem dir dels Països Catalns; ha organitzat una activitat continuada de presentació de llibres al seu establiment de Vall-de-roures; ha mantingut una presència creixent a Internet, al caliu de la qual s’ha creat  una comunitat literària que comença a transcendir l’abast comarcal i atrau l’atenció dels mitjans de comunicació especialitzats; ha generat innovacions creatives com ara el llibre Ebre Blook, entre altres iniciatives editorials, com ara El riu que parla, un llibre de relats que aplega bona parts dels escriptors ebrencs, aparegut amb motiu de la trobada del 2008, o bé Els Ports, un llibre de fotografies de Mariano Cebolla amb textos de Silveste Hernàndez aparegut el 2007, que en mig any va assolir la segona edició. I no para: per a la trobada del 2009 està animant la publcació d’un llibre sobre personatges de les comarques de la Ilercavònia i acaba d’aparìxer Lletres de casa, antologia de poetes ebrencs al Serret Blog.

Es evident que, a una capacitat comercial innata, digna de la millor tradició botiguera de casa nostra, Octavi Serret hi suma una aposta decidida per la llengua i la cultura de les nostres comarques: de la que en tracta i de la que s’hi crea. I això sense descuidar punt el vessant castellà de la seua activitat dinamitzadora, com prova l’edició del volum Madera de blog, que també es producte de les aportacions literàries per ell publicades primerament en línia i després materialitzades en paper. Per això, la distinció que li ha estat atorgada té un caràcter especial. Perquè reconeix la voluntat reeixida d’una opció lingüística i cultural de la qual hi ha qui dimiteix quotidianament a canvi de res, una opció que si altres agents del nostre món cultural prenien, un altra cançó cantaríem. Perquè demostra que independentment de les circumstàncies sociolingüístiques, la llengua catalana té empenta per sortir endavant. Perquè es important cridar l’atenció que quan el govern d’Aragó està tramitant una llei de llengües que és en realitat una llei d’extinció de la diversitat lingüística, el català de la Franja continua més viu que mai i amb focus culturals com la llibreria Serret de Vall-de-roures que transcendeixen l’àmbit local. Perquè, en defintiva, es reconeix que a les comarques de la Ilercavònia s’hi està coent alguna cosa significativa al voltant de les relacions entre els diferents territoris administratius d’una mateixa identitat popular, i es tracta d’un llevat que apunta com serà la dinàmica cultural de la Ilercavònia i entre els els diferents països de parla catalana en el futur. Per molt poca gràcia que la cosa faça als mateixos de sempre.

Hi ha indicis per pensar-ho i la llibreria Serret, a dia d’avui, n’és un de sòlid. De la mateixa manera que se sap i està comprovat que la innovació no es produeix en els centres dels sistemes i les organitzacions, sinó en la perifèria. I és en aquesta perifèria, en la perifèria que el mateix Octavi Serret reconeix habitar, on es produeix la innovació. Tan de bo que l’exemple s’estenga allà on més falta fa i la normalitat sociolingüística vaja fent camí més enllà de les displicències i les maquinacions, ignorants o intenconades.

Enhorabona, Octavi.