He endegat el matí ben d'hora ja que he portat els meus xiquets a jugar una competició de bàsket al pavelló poliesportiu d'Amposta. Poc després he marxat cap a Jesús on m'esperava una altra jornada memorable. I és que han estat tres dies d'autèntic luxe literari i d'agermanament entre els escriptors i les escriptores, i resta de persones vinculades a l'àmbit literari.
El primer dels actes programats era l'homenatge al llibreter i amic Octavi Serret, de Vall-de-roures (Matarranya), premi nacional de cultura 2010. L'he dirigit personalment i he repetit el missatge de sempre envers la personalitat del nostre Octavi, l'amic de les lletres ebrenques i catalanes. Posteriorment, ens esperava la presentació del projecte Negra i ebrenca de la revista La Lluna en un cove i la presentació de la novel·la col·lectiva del Serret Bloc, dos projectes de relleu sorgits d'aquesta màquina de cultura literària que és l'Octavi Serret.
Hem passat a la macropresentació de llibres. Enguany teníem alguns convidats provinents de Vilanova i la Geltrú i de Tarragona que han fet una emotiva presentació de les seues obres i han mostrat la seua satisfacció pel nostre certamen llibresc. Hem pogut enraonar amb molts companys de lletres d'arreu de la geografia catalana. Ara em vénen al cap de memòria: Jesús M. Tibau, Josep Igual, Jordi Pijoan, Coia Valls, Xúlio Ricardo Trigo, M. Rosa Nogué, Vicent Pellicer,  Blanca Deosdad,  Pere Perellon, M. Josep Margalef, Teresa Bertran, Tomàs Camacho, o els meus estimats joves literats Cinta Arasa i Jordi Andreu.
Hi ha hagut l'esperat i esplèndid dinar literari... Hem pogut recitar poemes i llegir prosa de Vergés, hem rigut moltíssim, hem parlat de projectes literaris, hem comentat les obres respectives, hem admirat les figures de Manel Pérez i de Gerard Vergés. La seua presència al dinar ha estat tota una joia, que ens ha permès gaudir de la seua dialèctica i saviesa. També m'he permès el gust d'homenatjar de nou en públic l'Octavi, el Manel i el Gerard... tres motors literaris ebrencs, tot un luxe poder-los reunir plegats i aconseguir que tinguessin una presència activa al certamen.
L'ombra allargada de la Creu de Sant Jordi que rebrà l'ancià Manel Pérez Bonfill dimecres que ve era ben present. Un projecte de la nostra fira que ha tirat endavant, i ja en van uns quants. Ens n'estem sortint en moltes coses i estem extremadament satisfets.
A la tarda, la xiqueta Irene López ens ha contat les seues historietes de El cistell de les meues joguines, que vàrem incorporar al meu programa radiofònic Lletres Ebrenques. La macropresentació de la tarda ha estat igualment intensa, amb la presència de dos escriptores de Campredó que m'ha fet una especial il·lusió, l'Estela Tomàs i la Marga Estorach. La música de la Banda municipal de Jesús i del Grup de Grallers local ha posat el punt i final a uns dies inoblidables.
Em quedo amb molts aspectes de la fira. L'amic Vicent Pellicer ha fet un resum esplèndid de tot el que ha passat aquests dies. Les frases d'estima envers la meua activitat literària de Gerard Vergés i Manel Pérez mai les oblidaré. Tampoc les converses amb l'Octavi, amb el Xúlio Ricardo o la M. Rosa Nogué, els contactes per tenir més autors al Lletres Ebrenques com la Coia Valls. Les abraçades amb la Cinta, el Jordi... Tot i tot ha estat ben rodó.
El motor literari a Jesús s'engrassa amb mans de mecànica, l'amiga Dolors Queralt, la millor regidora de cultura de les que es fan i es desfan, que es mereix tot el nostre reconeixement. Hi ha dades a estudiar òbviament. Mirar com podem arribar a més escriptors i historiadors del Baix Ebre que no s'aproximen per la fira quan nosaltres voldríem que se la sentissin pròpia i col·laboressin a engrandir-la. El nivell de venda de llibres és un altre tema a discutir... tot i que no estem descontents de com ha anat.
Llarga vida a la Fira literària Joan Cid i Mulet!!! i visca i visca i visca...