Ignasi Revés a Barcelona..."Les Garrigues. Oli i olives", a l'Ateneu Layret amb "Oli en un llum" i "Esmorzars de Lleida"

 
 
El proper divendres 12 de febrer de 2009, a les 19 hores, faig una xerrada a Barcelona
que portarà per títol "Les Garrigues. Oli i olives". Serà a l'Ateneu Layret
(Carrer Villarroel, 49), en el marc del Cicle Gastronòmic que organitza l'entitat.
 També hi despatxarem exemplars d'Oli en un llum i d'Esmorzars de Lleida.
 
Hi sou tots convidats/des,
 
Ignasi Revés
 

Article complet

"El català és un misteri poètic?", el nou llibre de J & J: per Fede Cortes

Nous casos dels detectius Johnson&Johnson.
En aquesta ocasió trobarem qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle en particular i la solució del misteri de l'Encamisada.
"Casi nà"!, que diria el Sargento Malaga.



Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat), concretament  a casa seva, al barri del Malanyet, ja que en aquells temps encara no era habitual parir als hospitals. Als quinze anys abandonà el futbol per a formar un grup musical que fos tant famós com els Beatles. No ho aconseguí, però aprengué a tocar la bateria i més endavant li serviria per a guanyar-se la vida. Descobrí la màgia de les paraules quan estudià literatura a batxillerat i llavors començà a embrutar papers amb versos. Arribat el moment de tocar de peus a terra cursà Magisteri (que en aquell precís moment acabaven de batejar com a Formació del Professorat) a Tarragona i, per primera vegada, començà a introduir-se en la gramàtica de la llengua que parlava diàriament, amb la qual cosa aconseguí que els papers que embrutava estiguessin igual de bruts però en català. Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos.Amb el llenguatge musical i el llenguatge lògic començà a viure en una pluriocupació que no li acabava de solucionar les necessitats materials i, per tant,  hagué d’afanyar-se a aprendre el llenguatge numèric de la comptabilitat per a poder assolir una feina normal, de vuit hores i ben pagada.Les altres setze hores del dia li permeten que de quan es diverteixi escrivint versos o prosa. Amb això ha guanyat un premi del concurs literari de Falset i un altre del Jocs Florals de Torroja.

En l’actualitat continua vivint a Falset, tot i que ha canviat de barri, és casat, té dos filles i és també regidor a l’Ajuntament.
Article complet

Sala de Premsa Cossetania: Es convoca el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2010, que publica Cossetània



L'Ajutament de Vinebre ha convocat el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2010, que publicarà Cossetània Edicions. Aquestes són les bases del XXVIII certamen:

TEMA
Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓ
En fulls DIN-A4, mecanografiats a 2.100 espais per full (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol, i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els
cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

TERMINI D’ADMISSIÓ
El 28 de maig de 2010. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 28 de maig de 2010 o anterior.

EXTENSIÓ
De 75 a 150 fulls.

TRAMESA
Personalment o per correu certificat
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 25 d’agost de 2010 en el transcurs d’un sopar, al Local del Cinema. Plaça Ajuntament, 7. Vinebre.

ALTRES CONDICIONS
No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució. L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de
30 dies següents a la data del premi.
L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros
Article complet

S’ha escrit un crim o El laberint de les olives, per Fede Cortes



Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula. L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habitual sense deixar ni rastre...
Article complet

Tot i més al beaba...que ho disfruteu.




Homenatge a Adrià Chavarria

Diumenge, 24 de gener del 2010 (15:58:30)
Tema Homenatges, aniversaris, necrològiques
Image 
Adrià Chavarria ha mort. Poeta i assagista, codirector de la revista Rels, amb Ivan Favà, serà recordat el Dia del Llibre a la llibreria La 2 de Viladrich, de Tortosa.

El 21 de desembre de 2009 se li va retre un homenatge a l'Espai Mallorca, de Barcelona.


 
(Llegir-ne més... | )

Abusos del ritual de Pérez Bonfill al Club de lectura de Tortosa
Diumenge, 6 de desembre del 2009 (0:00:00)
Tema Xarrades, taules redones, cursos...
Image
Divendres 18 de desembre, a les 19.30 h, tindrà lloc la trobada del Club de lectura de Tortosa per comentar el darrer llibre de contes de Manuel Pérez Bonfill, Abusos del ritual.
 


 
(Llegir-ne més... | )
 
 
 
 
Joan Moreira, més enllà del folklore
Diumenge, 29 de novembre del 2009 (19:09:50)
Tema Xarrades, taules redones, cursos...
Image 
Joan Moreira, més enllà del folklore, és el títol de les jornades dedicades a la figura de Joan Moreira, que tindran lloc els tres primers dissabtes del mes de desembre al Taller Cinta Dalmau (c/ Ciutat, 7, al passatge Franquet), de Tortosa, a les 7 de la tarda.

La presentació serà el dia 5 de desembre i anirà a càrrec de Manel Ollé, acompanyat d'una lectura teatral sobre textos de Moreira a càrrec de Clara Llenares, Dolors Queralt, Emigdi Subirats, Francesca Aliern, Jesús Tibau, Joan Viscarro, Lluís M. Santos, Lluïsa Manrique, Mercè Queral, Miquel Ferré, Tomàs Camacho, Vicent Pellicer i Xavier Aragó.

El dia 12 de desembre, Albert Aragonés farà una xarrada sobre "L'obra literària" de Joan Moreira, i el dia 19 de desembre serà Joan Vidal, amb la participació de Josep i Cinta Ollé, qui farà la xarrada "Art i Pàtria: l'univers musical" de Joan Moreira.


 
(Llegir-ne més... | )



Àngela Buj guanya el XIII Premi TINET de Narrativa curta

Dimarts, 24 de novembre del 2009 (22:19:09)
Tema Premis, certàmens, concursos...
Image 
Monsieur Binoix", un relat d'Àngela Buj, professora d'Institut i Llicenciada en Filologia Catalana ha estat l'obra guanyadora del XIII Premi TINET de Narrativa Curta per Internet que concedeix l'Organisme Autonòm per a la Societat de la Informació, OASI, de l Diputació de Tarragona, en el marc dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

El veredicte del jurat es va donar a conèixer aquest dilluns al vespre en el decurs de la TINETàgora, dedicada enguany a 'La propietat intel.lectual i la literatura a Internet", a càrrec de l'expert en aquesta matèria Malcolm Bain.

Font: Tinet.


 
(Llegir-ne més... | )

 
Recital de poesia A l'ombra de Gerard Vergés
Diumenge, 15 de novembre del 2009 (23:30:50)
Tema Actuacions, recitals, concerts...
Image 
Divendres 20 de novembre, a les set de la tarda, un grup d'alumnes de l'IES Sòl de Riu, d'Alcanar, faran el recital de poesia A l'ombra de Gerard Vergés a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.


 
(Llegir-ne més... | )

Article complet

VERSANT UNA SORTIDA DIGNA...lo més nou del Jesús Mª Tibau al TUMATEIX LLIBRES

VERSANT UNA SORTIDA DIGNA

Si vau participar en el llibre "Totes les baranes dels teus dits" potser us interessarà la nova proposta de Jesús M. Tibau, que podeu llegir aquí. Si no hi vau participar però us agrada escriure o versar... ara hi sou a temps.
Animeu-vos doncs i tothom a la feina!

Article complet

Veus (15):... de l'Alguer, pel Emigdi Subirats

 
http://www.vilaweb.cat/media/continguts/cat_201/2008/04/2810614_6895_3.jpgEl bosc d'oliveres
que surt de les gleves
perfumades de ma terra
oferint-nos dels avis
la saviesa, avui oneja,
branques al vent,
com fa la nostra mar
sota el mestral.
I, quan oneja, sembla
que balli una sardana
sobre les aigües.


Rafael Caria era un filòleg alguerès i  una persona molt emblemàtica a la ciutat de l'Alguer, que mantenia estreta relació amb bona part de la intel·lectualitat d'arreu dels Països Catalans. Nascut el 1941, va contribuir de manera fonamental al redreçament cultural i lingüístic de l'Alguer. Des del 2006 era membre corresponsal de l'Institut d'Estudis Catalans, com a especialista de topomàstica i lexicografia algueresa. Guardonat també amb la Creu de Sant Jordi, el seu darrer estudi fou 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc'. Era un dels editors de la Revista de l'Alguer, anuari acadèmic de cultura catalana editat pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda amb el suport d'institucions de Catalunya, Sardenya i l'Alguer. Va col·laborar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l'ensenyament de la llengua no tenia suport legal, i a la difusió de publicacions per a infants algueresos.
L'IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seua màxima distinció honorífica per la seua trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer. Entre les seues obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l'Alguer, La vegetació espontània al camp de l'Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese'. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L'Alguer, llengua i societat i L'alguerès des d’una perspectiva històrica.
Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant...

Darrera la ironia del vent aquesta plana
i la mar d'una tendresa antiga.
Xarxa de murs de pedres mil·lenàries
alzines arquejades, com els avis,
i creuers de velles carreteres:
dins els tancats, laberint de tota
ma infantesa, l'aixa del temps
ha obert nous camins.
Tots els senders que van cap a ponent
són possibles.

L'alè del mestral comença, com sempre
dolçament i dura, però fort, set dies o,
si més no, tres. En la màgia del número
s'amaga el gran misteri.
El silenci ha tornat i ha clevillat
les teulades i ha ferit les parets
de les cases dels pagesos, i dels clevills
desgota en grans d'arena, el temps:
la mort, a voltes, és lenta i gradual.

Article complet

Jesús Mª Tibau, ens presente "M'han obligat a sentir l'enyorament", el clip que ha fet de la Montse Castellà

M'han obligat a sentir l'enyorament


M'han obligat a sentir l'enyorament és una cançó de Montse Castellà, inclosa al seu disc L'escriptor inexistent, on també es pot esoltar És com un miracle. Com la resta del disc, les lletres de la cançó estan fetes amb retalls de textos de diversos autors; en aquest cas, Artur Bladé, J.S. Cervelló, Manuel Pérez Bonfill, Jacint Verdaguer, Jesús Moncada, Andreu Carranza i jo mateix. La veu és de Monts Llusà i el piano de Jordi Grisó. Una cançó que parla de la guerra, de l'exili, de l'amor a la terra. Cada cop que l'escolto se'm posa la carn de gallina.

 



Article complet

1
2
3
4
5
...39>