Aquests són els articles de la categoria 2. Literatura Ebrenca

Lletres Ebrenques: Joan Cid i Mulet i la poesia de guerra

2. Literatura Ebrenca dissabte, 25 de setembre de 2010 | Comentaris
 
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques


Joan Cid i Mulet i la poesia de guerra
emigdi | esborrar | literari | dilluns, 20 de setembre de 2010 | 05:30h
 
 


JOAN CID I MULET I LA POESIA DE GUERRA

 

 

El polifacètic literat i historiador esportiu Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1992) va realitzar els seus primers passos poètics amb la publicació de tot un seguit de poemes de joventut al setmanari catalanista Vida Tortosina (1927-1937). Era una poesia que es caracteritzava pels seus missatges il·lusionats, fins i tot bucòlics, que cantava a les coses belles de la vida i a una cultura catalana que agafava nous vols durant el període republicà. El mateix caire estètic queda reflectit en el seu primer volum de poemes  titulat Roses Blanques (1934). Els diversos comentaristes literaris ebrencs del moment (Francesc Mestre i Noé, Antoni Campos Sapiña, Lluís Climent, etc.) varen fer unes crítiques elogioses del nou poeta que havia composat, amb les seues pròpies paraules, un conjunt de roses per gaudir de la lectura i homenatjar amb un vocabulari exquisit les imatges belles que ens aporta el viure. En canvi, en aquest apunt volem reivindicar l’alta qualitat de la seua poesia de guerra, que demostra la maduresa del poeta en el domini de l’idioma i que aconsegueix uns autèntics retrats en vers de denúncia de la duresa del moment.
Als Països Catalans no s’ha agrupat cap col·lectiu poètic sota el qualificatiu de 'poetes de la Guerra Civil', malgrat que va haver-hi autors de gran qualitat com Joan Oliver “Pere Quart” o Agustí Bartra, que desenvoluparen la seua faceta poètica més ben aconseguida a partir de l’horror experimentat en pròpia carn i de la implantació posterior del règim criminal franquista. En altres països, aquest fet literari ha anat d’altra manera. La primera guerra mundial va ser tan atroç que a Gran Bretanya va colpejar moralment tota la societat i va crear una magnífica generació literària, encapçalada per Wilfred Owen i Siegfried Sassoon, que varen composar  els poemes més dramàtics de la literatura contemporània. En la poesia castellana, hi ha igualment el conjunt de poetes que conformen l’anomenada Generació de 1936: Gabriel Celaya, Joan Gil Albert, Miquel Hernández, Lluís Rosales, etc., que destacaren per l’apassionament de la seua poesia de denúncia de les atrocitats d’un conflicte bèl·lic que s’allargava sense fi.
Joan Cid i Mulet és, indubtablement, un dels grans poetes catalans  de la guerra de 1936-39. El 1937 va publicar l’històric recull Les ales del neguit, la qual cosa li va suposar rebre unes crítiques destructives i implacables per part dels membres més radicalitzats del sindicat anarquista FAI, que consideraven que no estava el panorama com per parlar de poesia. El poeta jesusenc va destinar tots els diners de la venda del llibre a ajudar la ciutat de Madrid, assetjada per l’exèrcit franquista.
Els millors poemes de guerra de la seua producció els va publicar al quinzenari cultural antifeixista barceloní Meridià. Són unes poesies (Cel de trinxera, Una tarda de diumenge) amb missatge tètric que reflecteixen l’estat d’ànim dels republicans que ja auguraven la derrota i les conseqüència que derivaria el domini feixista. Els següents versos encapçalen el poema Cel de trinxera:

Com a cavalls desbocats en trista cavalcada
Els estels fan corrua enllà del firmament;
Són espurnes flotants de crinera irisada,
I quan fugen gemeguen un xiscle de turment.
La nit és silenciosa. Només a estones
S’oí el picor el picor amic dels nostres artillers.
Vigila l’esguard. Els ulls són com a fones
 que guanyen les distàncies en no-res.

Hem pogut tenir al nostre abast igualment alguns poemes inèdits escrits  tant a Perpinyà com a Mèxic. La seua producció d’exili és de gran qualitat, tot i que encara roman inèdita. El to d’alguns del poemes denuncien la sensació de desterrat, d’haver perdut molt, tant personalment com col·lectivament.
Queda constància, doncs, de la reivindicació de Joan Cid i Mulet com a un dels grans escriptors i poetes catalans antifeixistes, que va tenir un paper cultural i literari molt important durant tot el període de la Guerra Civil i que va fer-se un molt bon nom en els ambients culturals barcelonins.

I s'empaiten amb armes fratricides,
i s'arrosseguen pel pendent aspriu,
ganyotes i gemecs, planys suïcides
ressonen enllà de les muntanyes escruixides
pel tronar dels canons ençà del riu...
I em palpo les carns, són una brasa
que té per resclum un llit de sang...
tremola ma veu i al llavia es glaça
de veure la mort com en percaça
amb la seva ganyota horripilant...
s'ha fos la visió rera del vidre
de la meva animeta sense son....
tornen les hores de fred i captiveri
amb la boira del més obscur misteri,
dintre la cambra negra del meu món.
Article complet

CENTRE QUIM I SOLER -PRIORAT EN PERSONA - trobada d’escriptors al PRIORAT – el retorn –

2. Literatura Ebrenca dijous, 23 de setembre de 2010 | Comentaris

Les trobades d’escriptors al Priorat, PRIORAT EN PERSONA, s’estructuren en dos parts: el primer any els escriptors convidats vénen al Priorat uns dies per conèixer-lo a través de la seua gent i, al cap d’un any, tornen per presentar l’obra feta a partir de la seua experiència i per parlar dela resta de la seua obra amb diversos col·lectius: estudiants, Biblioteca, Estrem i Fa, socis del Centre i tothom que vulgui participar en les activitats obertes que es faran durant els 3 dies de la seua estada L’obra literària feta a partir de la seua experiència, meitat individual i meitat col·lectiva, el vídeo que narra el desenvolupament de la trobada, textos i imatges i el ressò de l’activitat, es recullen en un un web que es presentarà el dissabte dia 16 d’octubre a Falset. Més endavant us farem arribar la nota de premsa i el dossier de l’activitat amb el programa detallat, però ens agradaria que us apuntéssiu les dates per tal de fer difusió i donar cobertura als actes, als quals esteu convidats.


Per a més informació:Roser Vernet Anguera
Centre Quim Soler, la literatura i el vi
centrequimsoler@literaturaivi.cat - t. 670544420
Article complet

Lletres Ebrenques: Avui som una mica menys lliures, admirat Labordeta...

2. Literatura Ebrenca dilluns, 20 de setembre de 2010 | Comentaris
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques

 Avui som una mica menys lliures, admirat Labordeta...
 

Labordeta.jpgSe n'ha anat José Antonio Labordeta. Des de la la seua Saragossa  ha emprès el vol cap a l'infinit un home vital i compromès com no n'hi ha!!! Ell que ens cantava a la llibertat... Ell que lluitava per la llibertat amb la motxilla a l'esquena, i trepitjava pobles i viles amb la seua poesia i els seus càntics socials. Vell lluitador, amb ideals nobles, de verb fàcil, de contundent argument, de veu estrident, aragonesista, cantautor, polític mai acceptat per l'estatus corrossiu, autor de lletres colpidores i alliçonants, caminant d'un món que somnia amb la llibertat... No li va tremolar la veu per enviar a la merda els assalariats i panxacontents senyors diputats cavernícoles de la dreta espanyola en el marc de les Corts de Diputats d'allà a Espanya, uns i unes d'un partit contrari a la llibertat. Ara bé, aquests i aquestes, i altres, avui el lloaran... avui serà en veu d'aquells i d'aquelles que no hi creuen, el vell lluitador per la llibertat.
I se n'ha anat i ens ha omplit de pena, perquè ens agradava escoltar el seu missatge, entendre al seu costat que no ens hem d'agenollar davant de poders fàctics que ens humilien com a persones. I la frase de consol típica: ens quedaran les seues cançons, el seu mestratge i els seus ideals. I trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí... Avui som una miqueta menys lliures... però seguirem mantenint ben alts l'anhel de llibertat. Company Labordeta, allí on estiguis, que siguis feliç, que siguis lliure...
Escoltem el seu mític Canto a la libertad:
http://www.redparaelcambio.org/es/cat/9-musica/doc/326-canto-libertad-labordeta

Llegim-lo, memoritzem-lo, portem-lo molt en dins:  Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente, y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libe...rtad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. Sonarán las campanas desde los campanarios, y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas dispuestas para el pan. Para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible por empujar la historia hacia la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver; pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad. Habrá un día en que todos al levantar la vista, veremos una tierra que ponga libertad.

I la meua traducció personal, amb estima i homenatge: Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista, veurem una terra/ on posi llibertat./ Germà, aquí la meua mà,/ serà teu el meu front,/ i el teu gest de sempre caurà/ sense aixecar huracans de por/  davant de la llibertat./ Farem el camí/ en un mateix traçat,/ unint la nostra espatlla/ per així aixecar/ aquells que caigueren/ cridant llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat./ Sonaran les campanes/ des dels campanars,/ i els camps deserts/ tornaran a desgranar unes espigues altes/ disposades per al pa./ Per a un pa/ que durant segles mai es repartí/ entre tots aquells/ que feren possible/ empènyer la història cap a la llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat./ També és possible/ que aquest bell matí/ ni tu, ni jo, ni l'altre/ l'arribem a veure;/ però caldrà forçar-lo/ perquè pugui ser./ Que sigui com un vent/ que arrenqui les  herbes/ sorgint la veritat,/ i netegi els camins/ de segles amb destrosses/ contra la llibertat./ Hi haurà un dia/ en què tots/ en aixecar la vista,/ veurem una terra/ on posi llibertat.

Article complet

En Veu Alta, I Trobada de Narrativa Oral al Priorat, a Pradell de la Teixeta, Priorat, de l’1 al 4 de juliol de 2010.

2. Literatura Ebrenca dijous, 17 de juny de 2010 | Comentaris
 En Veu Alta, I Trobada de Narrativa Oral al Priorat, a Pradell de la Teixeta, Priorat, de l’1 al 4 de juliol de 2010.

 

Es tracta d’un projecte que estem tirant endavant amb il·lusió i ganes, que integra diverses arts i que té com a fil conductor els contes i narracions. Durant quatre dies convertirem el poble en una factoria d’històries: carrers, places, coves, rentadors, cellers, patis de cases i molts altres espais s’ompliran de ficcions. 

Hi hem convidat, entre d’altres professionals, escriptors de les nostres terres com Toni Orensanz, Andreu Carranza i Cinta Mulet.

 

Descarregueu-vos el Programa (format PDF)

Aprofitem per convidar-vos-hi especialment.

 

Més informació

 

Article complet

Andreu Carranza convidat a Tens un racó dalt del món TV, el programa setmanal del Jesús Mª Tibau.

2. Literatura Ebrenca divendres, 4 de juny de 2010 | Comentaris
 

Xerrant amb Andreu Carranza a Tens un racó dalt del món

 

Ahir vam gravar el programa número 11 de Tens un racó dalt del món, amb Andreu Carranza com a convidat, que s'emet els dimecres a les 21.00, al Canal 21, i que s'anirà repetint els propers dies. Posteriorment es podrà veure a la web de TEVEON.
Parlar amb Andreu Carranza, com podreu veure, et desperta passió: passió per la lectura, passió per la vida.
El riu, la infantesa, el poder de la paraula, de les lletres, i moltes més coses, han tret el cap a la nostra conversa.

Hem pogut fer un tast de dos vídeos musicals: un fragment de la cançó En la boca el sabor del papel, composta pel mateix Andre i amb veu de Montse Castellà; i de la cançó L'auliver bord, composta per Jesús Fusté (el proper convidat al programa) basat en un poema de l'Andreu, amanit amb imatges de la Fira del llibre ebrenc, que tindrà lloc aquest cap de setmana a Móra d'Ebre.

I també hem comentat el seu últim llibre, Impremta Babel, del qual sortejarem un exemplar entre tothom que encerti una pregunta molt fàcil sobre l'obra de l'Andreu.

Quan s'ha acabat de gravar el programa, hem continuat xerrant de llibres, perquè som incorregibles, i perquè x
Article complet

Pagina Ebrenca: Jaume Llambrich editor de Petròplolis, al plató de 'Tens un racó dalt del món'.

2. Literatura Ebrenca dijous, 13 de maig de 2010 | Comentaris



Tibau convida l'editor Jaume Llambrich al plató de 'Tens un racó dalt del món'

dimarts11de Enviat per Gustau Moreno a 11:25 PM Tags: , , ,

 

Els nostre company Jesús M. Tibau, que presenta el programa Tens un racó dalt del món a Canal 21 Terres de l'Ebre, ha convidat aquesta setmana un altre amic nostre, l'editor Jaume Llambrich, també col·laborador d'aquest bloc. El programa s'emetrà aquest dimecres a la nit, però hi haurà redifusions durant tota la setmana, i també podreu recuperar-lo al web de Teveon. Com diu Tibau, Llambrich té moltes coses interessants de què parlar: l'editorial per internet Petròpolis, de la seua experiència com a editor a la URV, de la literatura i de les noves tecnologies, de les Creative Commons... En aquest sentit, com potser sabreu, Petròpolis és una editorial petita, virtual i sense ànim de lucre, fundada per pura diversió. La seu és a internet i la difusió dels llibres es fa a la xarxa, amb l'objectiu que la lectura puga arribar a tothom, de forma lliure, ja que tot s'edita amb la llicència Creative Commons. Els llibres es poden llegir en línia, però també és possible descarregar-los en format PDF de manera gratuïta, o bé comprar-los en paper com els llibres de sempre, impresos sota demanda.

D'altra banda, recordeu que encara sou a temps el programa de la setmana passada, en què el poeta tortosí Gerard Vergés va visitar el plató de Tens un racó dalt del món.
Article complet

Joan Pinyol, des de la terra del paper a la Literatura catalana actual a Venècia

2. Literatura Ebrenca dijous, 13 de maig de 2010 | Comentaris


Literatura catalana actual a Venècia
jpinyol | dimecres, 12 de maig de 2010 | 21:45h
Ho reconec. La meva obra narrativa (onze llibres publicats fins al moment) és diversa i dispersa. Hi ha llibres meus a Bulgària, Mèxic, Argentina, Romania, Escòcia, França, Txèquia, Holanda, Itàlia (fins ara només a Sardenya) i ara també a la Universitat de Venècia, gràcies a una lectora de català que hi treballa i que s'ha mostrat interessada en enriquir el fons de la Biblioteca d'allí amb algunes obres meves i en fer-ne la presentació corresponent una vegada rebudes.

Com que ja les ha rebudes i com que la presentació ja s'ha dut a terme, us dono a conèixer la nota de premsa que ja circula al moodle de la xarxa Llull :

LITERATURA CATALANA ACTUAL A VENÈCIA

Aquest darrer mes d’abril la secció de catalanística de la biblioteca de la Universitat de Venècia ha ampliat el seu fons bibliogràfic gràcies a l’aportació de quatre escriptors del panorama literari actual. La donació, que ha estat fruit de la col·laboració del departament de catalanística i els mateixos autors, contribueix a augmentar el nombre de llibres en català de què disposa la biblioteca al mateix temps que permet ampliar les possibilitats de lectura d’originals en llengua catalana. Per tal de fer pública la iniciativa, dimarts passat i coincidint amb la cloenda del curs de llengua catalana, la lectora d’enguany va dur a terme una sessió presentació d’aquests autors adreçada tant als alumnes del lectorat com als de literatura catalana. D’aquesta manera, els assistents van poder conèixer algunes de les obres de l’escriptor igualadí Antoni Dalmau, com Terra d’oblit (I Premi Nèstor Luján de Novel•la Històrica 1997), Primavera d’hivern (Premi Fiter i Rossell 2004), Naugragis quotidians i L’amor de lluny; l’últim Premi 7lletres del recull Venècies la incerta topografia dels somnis, de  Mireia Companys; el també guardonat Literalment incapaç de matar una mosca (Premi Rei en Jaume de narrativa curta 2005) de Pep Elias; i algunes de les originals obres de Joan Pinyol, com Avinguda Capri (finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana 1999), Stòitxkov i Sofia (Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 2002), Fi de curs a Bucarest i  Glops.

Article complet

"Lo Trinquet", la nova col·lecció del IET, es presente a la FIRA DEL LLIBRE EBRENC de MORA D'EBRE, dissabte 4 de juny!!

2. Literatura Ebrenca dimarts, 31 de maig de 2011 | Comentaris
 
"Lo Trinquet" és la nova col·lecció editada per l’Instituto de Estudios Turolenses dedicada a publicar textos de creació literària i assaig en català que tinguen relació amb el territori o autors turolencs de parla catalana. La col·lecció està inicialment programada per a editar dos números anuals i els que han aparegut ara pertanyen a l’any 2009. L’Instituto de Estudios Turolenses vol contribuir d’esta forma a impulsar la llengua catalana a les comarques del Baix Aragó i Matarranya perquè la consideraren com una part fonamental del patrimoni cultural de la província. Els primers dos volums són Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies i Fora de temps, fora de lloc.  Inicia la col·lecció Artur Quintana amb una antologia de la poesia que comença el segle XIV amb el rector de Maella Guillem Nicolau i que viurà estos últims vint-i-cinc anys un desenvolupament extraordinari. La poesia en català arribarà ara al gran públic a través dels llibres, de la música i dels recitals poètics. Alguns d’estos poetes ja tenen una obra publicada realment important com és el cas de Desideri Lombarte, José Miguel Gràcia o Juli Micolau. El segon volum de la col·lecció Fora de temps, fora de lloc és un llibre de Marta Momblant barcelonina que viu i treballa a Beseit que ens presenta una obra de teatre, gènere del qual n’és una especialista, localitzada al Matarranya. El text va ser finalista del premi Guillem Nicolau 2008 que concedeix el Govern d’Aragó, guardó que li han atorgat en esta última convocatòria.  Durant el 2010 es publicaran dos volums més. El poemari de José Miguel Gràcia, il·lustrat amb dibuixos de Jesús Pallarés, Pasqual Andreu, lo Florit dedicat al conegut bandoler de la Sorollera i Les aventures d’en Roc Arça novel·la encara inèdita de Desideri Lombarte ambientada al segle XVI a Pena-roja de Tastavins.

Carles Sancho
                                                                                                                             Carles Sancho

Article complet

<1...2
3
4
5
6
...43>