Autors Ebrencs a la Llibreria Serret El disabte Sant, va ser una jornada memorable, el Jesus Mª Tibau i la Francesca Aliern, van xalar de la seua estada a la llibreria Serret i van acabar amb totes les existències dels seus llibres...bé a continuació...el nou Bloc del Jesus Mª Tibau http://jmtibau.blogspot.com/ El passat dissabte, 7 d'abril, tant la Francesca Aliern com jo mateix vam poder gaudir d'un viatge des de Tortosa fins a Vall-de-Roures. El viatge va servir per a despedir-nos de la vella carretera i els seus revolts que, amb les properes obres, uniran encara més aquestes dues ciutats. L'objectiu del viatge era venir a signar llibres a la llibreria Serret: la darrera novel·la de la Francesca, Camins, i el meu recull de contes Postres de músic. Ja d'entrada sabíem que la signatura fóra un èxit, perquè coneixem sobradament el talent i l'entusiasme amb què l'Octavi tracta els seus clients i a tots els autors que ens atansem a la seva botiga. El dia ens vaa reglar un nostàlgic dissabte de fina pluja, molt benvinguda per tothom, però posava en perill l'assistència de lectors a la signatura de llibres. Però a l'Octavi no li fan por les dificultats i ens va demostrar un cop més quel'avorrida frase de "és molt difícil vendre llibres", no té cap significatper a ell, i que és capaç de convertir la Serret en una de les principals llibreries en venda de llibres en català, tot i trobar-se a l'Aragó. El resultat: vam perdre el compte del nombre de llibres signats i dels projectes que ens va comentar l'infatigable llibreter. tots els comnetaris al Serret Forums: www.serretllibres.com/forums

Esperançador resultat de la 1ª Fira literària Joan Cid i Mulet En motiu del centenari del naixement de Joan Cid i Mulet i en commemoració del setanta aniversari de la Fira del llibre que va organitzar el 1937 a Tortosa, en plena guerra civil, l’EMD de Jesús ha organitzat el 24 i 25 de febrer la 1ª Fira literària Joan Cid i Mulet, coincidint amb la XII Fira de l’Oli. En tractar-se de la primera edició d’aquesta Fira, el resultat es pot considerar molt esperançador, i la prova ha estat que, avui mateix, ja han sorgit idees i propostes per a la Fira de l’any vinent. Diverses entitats i llibreries han apostat per col•laborar en aquesta primera edició, aplegades sota un mateix envelat a la plaça de la Verdura de Jesús: Associació Cultural de la Matarranya, Poetes de l’Ebre, Associació Civil Dianética, Biblioteca Marcel•lí Domingo, EMD de Jesús, L’Estel, Associació Cultural Soldevila, Aeditors, Poetes de l’Ebre, Institut Ramon Muntaner, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, així com les llibreries Serret de Val-de-roures i Mallen de Jesús, la primera amb el seu entusiasme habitual i la segona amb il•lusió i interès d’oferir als visitants una bona mostra de llibres ebrencs. Durant la fira s’han organitzat diversos actes com ara la presentació de punts de llibre del centenari per part d’Òmnium Cultural, una conferència sobre vivències de l’exili, a càrrec d’Artur Bladé, la presentació del Club de Lectura de Tortosa i la lectura de fragments de les novel•les de Joan Cid i Mulet, la presentació de diversos llibres d’autors ebrencs i una xerrada-col•loqui sobre el fenomen creixent dels blogs. Activitats d’aquesta mena a les nostres terres, entre les que destaca la fira del Llibres i de l’Autor Ebrencs a Móra d’Ebre, que aquest mes de juny arribarà a la quarta edició, comencen a proliferar i ens omplen d’esperança i, com a mínim (que no és poc) ens permeten compartir vivències i passions als amants dels llibres. Felicitats als impulsors i organitzadors d’aquesta Fira, i endavant amb la segona edició. Jesús M. Tibau Coordinador del Club de Lectura 25 de febrer de 2007

La bomba flixenca és 'La clau Gaudí'; Andreu Carranza Recordo perfectament la seua estada aqui, a la Llibreria Serret el Pont de la Purisima (6/12/2006) Firman llibres de la edició en Castellá del "Hivern del Tigre" 3ª edició en Catalá (El Invierno del Tigre), en teniem moltes ganes de fer-ho, tindre al Andreu Carranza dins la meua llibreria va ser un luxe tenir-lo en aquell moment.... Bé, m'hen alegro molt que l'Andreu (tal i com diu Llibres Ebrencs) un escritor ebrenc de raça com ell hagi pogut entrar en aquest ambiciós projecte. Sort Andreu!. A continuació extracte de la web...http://laclaugaudi.ppcc.cat/ Més enllà de les notícies sobre la descontaminació del pantà, la veritable bomba flixenca és la propera publicació de La clau Gaudí, la nova novel·la que l'escriptor riberenc Andreu Carranza ha escrit a quatre mans amb el tortosí Esteban Martín. De fet, l'encarregat de posar noms i cognoms a la notícia literària ha estat el mateix alcalde de Flix, Pere Muñoz, a través del seu bloc. Els que vau participar a l'acte lúdic de l'Ebrebloc, el bloc&beers que vam fer a la cafeteria La Tertúlia, recordareu que vam estar comentant el tema, que en aquell moment no era més que un rumor, cada vegada amb més força... Carranza i Martín havien signat un contracte amb l'editorial Plaza & Janés, que s'havia compromès a editar-los una novel·la i convertir-la en l'èxit de la diada de Sant Jordi d'enguany, en la línia del que va aconseguir La Catedral del Mar l'any passat. els comentaris al "Serret Forums"...http://www.serretllibres.com/forums/index.php

El passat 21 de desembre, en un dels actes que donen fi a la capitalitat cultural d'Amposta, es va dur a terme a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó, davant d'una quarentena de persones, la presentació de dos reculls de relats breus: L'altre Nadal, de 14 autors ebrencs,d'Aeditors; i Postres de músic, de Jesús M. Tibau, d'edicions Empúries. A l'acte, presidit per la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta, hi van assitir els autors Francesca Aliern, Emigdi Subirats, Albert Guiu, Vicent Pellicer, Rafel Duran, Ramon À. Garcia, Jesús M. Tibau, Regina Bladé i Josepa Vilurbina, així com l'editor Àlex Ferré, la qual cosa és un mirall del bon moment de la literatura ebrenca. Salutacions, Llibres Ebrencs

Èxit de la III Fira del llibre i l'autor ebrencs El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) va tornar a organitzar durant el cap de setmana del 3 i 4 de juny, per tercer any consecutiu i amb gran brillantor i èxit, la “Fira del Llibre ebrenc”, la qual té lloc a Móra d’Ebre. No ens podem estar d’afirmar que s’ha convertit en tot un esdeveniment cultural de referència per a les nostres comarques, que aconsegueix un notable ressò dintre dels ambients literaris d’arreu de la nació catalana. Enguany l’emotiva lliçó inaugural es va convertir en tot un merescudíssim homenatge a la memòria de la més genuïna veu literària ebrenca de les darreres tres dècades: el mequinensà Jesús Moncada, traspassat el mes de juny de l’any passat. Hi han presentat les seves novetats més de trenta autors de les Terres de l’Ebre, la Franja de Ponent, el Baix Maestrat i el Priorat; és a dir que ha gaudit de la presència d’alguns dels noms més representatius de les nostres lletres territorials: Gerard Vergés, Andreu Carranza, Francesca Aliern, Josep Igual, Jesús M. Tibau, Tomàs Camacho, Andreu Subirats, Josep Gironés, i tants d’altres. Cal destacar que ha tingut un més que notable suport ciutadà en totes les activitats programades. A més, el fet que s’hagin estrenat un seguit d’espectacles poètics i musicals, ambientats tant amb obres d’escriptors d’aquestes contrades com de la resta del país, és un altre exemple extraordinari que demostra que el certamen està agafant veritablement embranzida. La vila de Móra d’Ebre es converteix, doncs, durant aquests atrafegats i emotius dies en una orgullosa ambaixadora literària ebrenca, amb la intenció explícita de col•laborar a exportar el nostre intens treball literari a qualsevol indret de la geografia catalana. No seria just oblidar que el CERE ja s’havia anat distingint durant la seva ja llarga trajectòria per l’edició de revistes i publicacions d’altíssima qualitat, i per la impulsió d’interessantíssimes actes de reconeixement d’alguns dels grans mites literaris d’aquella comarca de muntanya amb tant de regust a vi: Carmel Biarnés, Artur Bladé i Desumvila, Andreu Carranza, etc. Tampoc podíem deixar en un segon pla, en absolut, l’activa participació de literats de la Franja de Ponent (Hèctor Moret, Josep Espluga), i del Matarranya en particular (Susanna Antolí), així com del Baix Maestrat (Josep Igual). Aleshores, la fira del llibre ebrenc també aconsegueix una altra fita molt remarcable: esdevenir la veritable cruïlla cultural dels Països Catalans, una reivindicació històrica vora l’Ebre que històricament no ha estat gaire efectiva per diverses raons no estrictament lligades al món de la cultura. No cal dir que la dignificació i promoció conjunta dels escriptors de banda i banda de les ratlles autonòmiques que divideixen el nostre espai cultural i lingüístic, és un mecanisme excel•lent per anar construint el país de debò, i fer un gran servei a la llengua vernacla de la nostra terra, la catalana, tantes vegades perseguida i esmicolada, a la qual se li canvia el nom per nefastos interessos ideològics i polítics totalment aliens a la racionalitat. Hem d’agrair, de tot cor, al grup humà que amb la seva empenta i esforç fa possible la celebració d’aquest transcendental esdeveniment literari, capitanejat per l’incansable portaveu Albert Pujol, ja que són els alma mater per a la difusió i consolidació del ja significatiu treball literari que s’està realitzant a les nostres comarques des de fa anys. Aquest any 2006, amb la ciutat d’Amposta exercint com a orgullosa Capital de la Cultura Catalana, i amb la vila de Móra d’Ebre com a estel•lar punt de referència literari, la nostra cultura i llengua aconsegueixen vestir-se de gala gràcies al nostre accent dialectal a la riba final de l’Iber. I no és poca cosa! Llarga Vida a la Fira del llibre i l’autor Ebrenc! NOTA: aquest article va ser publicar a Diari de les Terres de l'Ebre del 8 de juny de 2006 (Autor:taltaüll).

XXXIX edició del Premi Marian Vayreda Postres de músic, obra guanyadora de la XXXIX edició del prestigiós Premi Marian Vayreda de la Ciutat d'Olot, editada per Empúries, és un recull de contes breus que giren al voltant de temes tan variats com la virginitat, la lletra A o la comercialització d'un minirobot casolà. Amb fina i àcida ironia, i amb un especial ús de la llengua, Jesús M. Tibau ens presenta un món personal i original, a voltes inquietant, en el qual tendresa i humor s'alternen fins a l'epíleg, que relliga les històries donant-los unitat i sentit global. De contrucció intel·ligent i rodona, i farcida d'hàbils jocs amb el llenguatge que enriqueixen i agilitzen la lectura, Postres de músic apunta una nova i interessant veu dins la nostra narrativa contemporània. Jesús M. Tibau fill de Cornudella de Montsant, al Priorat. Fa temps que li agrada explicar els seus petits mons a través de contes curts, pels quals ha rebut diversos premis en certàmens literaris catalans, i ha publicat Tens un racó dalt del mon (1991) i, en col·laboració amb altres autors ebrencs, El brogit de l'Ebre (1993). Actualment viu a Tortosa amb la seva dona i treballa com a funcionari de l'Ajuntament.

La força d'un destí hostil acompanya un poble errant, cruel camí en aquest desert de sang i densa pols, que embriaga l'odi irreverent en jorns de combat fecund i estèril. I el xiquet s'encomana a la força de la metralla, la casa sucumbeix a l'impuls ferotge del tanc, el govern del vell continent calla com una rata, l'amo del món es desentén de la pau mundial. El poble s'estanca arreu amb misèria acumulada, màrtir d'un moment on domina l'argent, ressonen arreu els tancs amb gana de sang i els crits d'unes dames amb dol i plor. I gent pueril s'espanta i manifesta, s'anihila el pas d'un poble gran de la història, la franja rebenta amb sang esfereïdora i tot sembla inert en un trist pensament. I el teu nom ens causa ràbia i plor a la retina, és Palestina terra amb regust amarg, maleïda la injustícia que han legalitzada, maleït sigui qui taca la terra amb sang.

Emigdi Subirats