LletrÀ: l'argus de març és Maria Cabrera Callís

Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí
  •  
argusISNN 2013 - 5351
1 m. [LC] Persona de la vigilància de la qual res no escapa.
2 m. [LC] Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
      –> lletrA
l'argus de març és
Maria Cabrera Callís
núm. 70
1 març 2016
Afegeix a: Del.icio.us Facebook Twitter altres  |  RSS RSS
et proposa escoltar
Conferències de Ferrater a la UB
Càtedra Màrius Torres
Les conferències sobre Riba, Carner i Foix que Ferrater va pronunciar a la Universitat de Barcelona, disponibles a la Fonoteca de la Càtedra Màrius Torres, han estat, per a mi, una eina fonamental per acostar-me a aquests tres poetes. I també recomano perdre's una mica pels arxius d'aquesta fonoteca, perquè hi ha gravacions de poetes catalans del XX i el XXI, i és emocionant escoltar-los, dient i dient-se.
 escolta aquestes conferències
et suggereix veure
L'última lliçó de Joan Solà
UBtv
Joan Solà va ser un dels lingüistes catalans més importants del s. XX, junt amb Fabra i Coromines, i els seus articles, junt amb les Converses Filològiques de Fabra, són els textos amb què més he après sobre llengua catalana.
 accedeix a la ponència
  el més nou a
  Març és el nostre mes més poètic

 

 

 

El 17 celebrem el Dia de la poesia catalana a internet; el 21 la UNESCO l'ha definit com el Dia mundial de la poesia, amb milers de recitals arreu del món. Nosaltres, des dels nostres perfils a
Twitter i Facebook, compartirem els versos que més ens agraden i us convidem a fer el mateix amb etiquetes com #jollegeixo, #piulempoesia, #poesiacatalana, #diapoesia...

 

Per anar fent boca, us recomanem l'antologia 33 poetes de menys de 35, editada per Josep Pedrals amb motiu del Dia de la poesia catalana a internet (2014).
et recomana el videoclip
'Cor pelut', de Les Sueques
YouTube
Són un dels meus grups de música catalans preferits, i aquesta cançó —per la qual tinc debilitat especial, perquè duu el nom d'un fanzín que autoeditem plegades, el Cor pelut— em sembla una broma fantàstica, perquè fa befa dels tòpics melindrosos sobre l'amor de la música pop.
 mira el videoclip
un blog literari
 La casa en obres, de Raül Garrigasait
un blog artístic
 Pa florit, de Joan Josep Camacho Grau
un blog lingüístic
 En altres paraules, de Neus Nogué
sota la llicència 3.0 de Creative Commons–>
què és argus?    |    escriu-nos a argus    |    números anteriors    |    crèdits
Llicència de Creative Commons
Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada
subscriu-me | modificar les dades de la subscripció | donar-me de baixa
Article complet

Aquest dissabte 29 d'abril a les 19 h., a l'Ecomuseu dels Ports, presentació del llibre "Els internats de la por" (Ara LLibres)

 

Els internats de la por

Montserrat Armengou i Ricard Belis



Una investigació esfereïdora que destapa uns fets ocults i silenciats durant dècades: els abusos sexuals, els maltractaments físics i psíquics, l’explotació laboral i les pràctiques mèdiques dubtoses que van patir milers de nens als internats religiosos i de l’Estat durant el franquisme i fins ben entrada la democràcia.

Un exercici de periodisme de primer ordre, que dóna veu a víctimes i testimonis i denuncia amb noms i cognoms la suposada superioritat moral al servei de les més baixes passions. Montse Armengou i Ricard Belis, amb l’orgull del periodisme compromès com a bandera, volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada.

Llibre coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

 
 

«D’allà no me’n vaig emportar res de bo. Només un trauma etern que no me’l treurà ningú, un pòsit negatiu que et queda per sempre.»

«Em costa confiar en la gent que m’aprecia i no sé deixar-me estimar. Suposo que em vaig construir una cuirassa per sobreviure en aquell món. Allà nosaltres no érem res, la morralla de la societat: fills del pecat, pares a la presó, nens abandonats... Ningú responia per nosaltres i els nostres destins els marcava amb impunitat total un sistema feixista tocat per la mà de Déu.»

 

Article complet

Jose Ramón Moragrega, "Buitre man" sigue en la brecha en National Geographic MARZO 2013: Eva van den Berg, "Buitres, una injusta reputación",



 

National Geographic España #383


Marzo De 2016

Artículos destacados


Buitres, una injusta reputación

Buitres, una injusta reputación

Pueden parecernos repugnantes, pero estos carroñeros cumplen una función crucial –nunca bien valorada– para el equilibrio de los ecosistemas que ocupan: sus hábitos alimentarios evitan la descomposición de cadáveres y limitan la propagación de bacterias y enfermedades. www.nationalgeographic.com.es/revista/national_geographic_espana/41987/donde_esta_nefertiti.html
Article complet

Ya esta en la calle el nuevo National Geographic-marzo 2013, estupendo artículo de Eva van den Berg, "Buitres, una injusta reputación" con "Buitre man" que sigue en la brecha !!!

 

National Geographic España #383


Marzo De 2016

Artículos destacados


Article complet

INTENSIVO REFLEXOLOGIA, VALDERROBRES 6 FEBRERO !!!

 
Querid@s amig@s, os envío toda la info del Intensivo de Reflexología que realizaremos en Valderrobres, el sábado 6 de febrero.
Bendiciones y gratitud por vuestro aprecio y por pasar la voz.
 
.
Este Intensivo eminentemente práctico, facilita una aproximación clara y efectiva a la Reflexología (principios, aplicación y beneficios).
Dirigido a: parejas, ma/padres e hij@s, deportistas, sanitarios, docentes e interesados en la salud y la soberanía integral.

Veremos como "relajar, aliviar e incluso sanar con el simple medio de sus manos".

Los contenidos a desarrollar durante las 6 horas de curso, viendo casos reales, se basan en nuestros estudios, formación y experiencia de más de 3 décadas, atendiendo miles de personas y compartiendo este saber ancestral, especialmente efectivo potenciando la salud y la convivencia.

L@s asistentes recibirán un práctico material teórico y gráfico y 3 regalos útiles y saludables (rodillo para automasaje y 2 vales descuento del 50% para una sesión UMA, cuya síntesis incluye masaje, linfodrenaje, osteopatía, reflexología, reiki, metamórfico... 

Equipo docente: Sonia Bisquert y Ferran Bonet, creadores del sistema UMA, residen desde el año 2012 en la comarca del Matarraña donde desarrollan su labor de difusión de la salud integral mediante ejercicio, masaje, nutrición y meditación. 
Sonia: Naturópata, homeópata, nutricionista, masajista e instructora de Tai Chi y Chi Kung.
Ferran: Maestro internacional de Tai Chi, Chi Kung y Kung Fu, masajista y coach, pionero en España en la práctica y docencia de la Reflexología (Madrid 1981); imparte sesiones, charlas, talleres y cursos de capacitación profesional.

Aportación y Descuentos:  50€ por persona,  parejas: 20%,  Grupos de 5 o más: 35%

- Versatilidad. Para el propio cuidado personal y familiar, la ampliación de recursos y/o la dedicación profesional.

- Continuación. La formación puede ampliarse y completarse con múltiples opciones adaptables a cada caso particular.

- Certificado. Cada asistente recibe un certificado con las horas realizadas, acumulables para quien desee completar una capacitación profesional UMA.

- Economía. El formato de este evento supone a l@s asistentes un importante ahorro de tiempo y dinero.

En relación al sistema UMA del que se dice y con razón que es amable seguro y eficaz, simplemente me limitaré a comentar que es especialmente rápido a la hora de ver resultados (alivio, mejora o completa sanación).

Si en esta ocasión te es imposible participar y deseas estar informado o inscribirte para futuras convocatorias puedes aprovechar las ventajas de la preinscripción a través de este contacto: donasenyal@donasenyal.com     Dona Senyal (Aragón)  978854916,  669376263
Article complet

Més Música i Teatre de part de Marta Momblant: Òpera de Prop. Al voltant de Maria de Buenos Aires i d'altres aires argentins !!!

 

Ens plauria molt que ens hi acompanyessiu en els propers 10 i 11 de Desembre a les 20.30h a Eòlia Teatre, on farem la inauguració del segon cicle Opera de prop
   
         AL VOLTANT DE MARIA DE BUENOS AIRES I D'ALTRES AIRES ARGENTINS

Anna Feu (soprano), Jesus Fernandez (baríton), Laura Morales (ballarina), Akiko Nomoto (piano), Marta Momblant Ribas (dramatúrgia i direcció).

Composició Escènica on, a partir de minimalisme, lirics, dansa i piano, us oferirem un tast de la visió més arriscada, controvertida i avantguardista del Tango, contraposada aquesta amb un recull de peces entranyables i populars que han fet les delicies de generacions Llatinoamericanes i Centreeuropees tot al llarg del S.XX. 
De-composició i origens d'aquest mite de seducció, i paradigma de imigració, en un espai íntim que ha d'acollir als amants dels viatges artístics. 

 
Imatge inserida 1
Podeu reservar les entrades a:
Article complet

Ticià Riera, pianista i pedagog musical, ens visita el 12 de desembre per presentar l"EVOLUCIÓ DE L'ART MUSICAL: història, estils i formes" a Llibreria Serret !!!



EVOLUCIÓ DE L'ART MUSICAL: història, estils i formes
(4a edició)
Columna Edicions. S.A.


Autor: Ticià Riera
Pròleg: Roger Alier
Recensions: Joaquín Rodrigo i María Cateura
Planes: 368 més 32 de fotos
Fotos: 47
Peus de plana: 159
Format: Rústica plastificada brillant amb solapes: 23,5 x 15,5 cms


És un llibre pensat per a aquelles persones que vulguin endinsar-se en el coneixement integral musical d’una manera clara i planera i que, en un moment donat, els interessin dades d’una època, autor, estil, forma musical (estructura de la música), etc. determinada. Aquesta obra està elaborada partint d’unes investigacions científico-musicals tan actuals, que fan gaudir molt el lector i si és afeccionat a la música, es troba sorprès en molts moments a causa del resultat d’aquestes investigacions.

Un altre fet interessant és que el lector troba aspectes no gens usuals en els llibres de divulgació musical, com és el cas de com nasqué la música a la Prehistòria, segons els etnòlegs; la gran importància de Joan Cabanilles i de Josep Elies, els qual s’avançaren en la tonalitat a Johann Sebastián Bach (demostrat això mitjançant partitures), etc.

Una altre dada de gran importància és la gran quantitat de notes a peu de plana, 159 concretament, ja que l’autor no només aclareix qualsevulla terminologia musical que podria resultar de difícil comprensió per al lector no versat en música, sinó també el significat d’aquells títols en que no ha estat possible una traducció al català (sempre després del títol original hi ha la traducció al català per a una més bona intel·lecció de l’obra), entre d’altres.

Aquesta obra no solament està actualitzada en els aspectes suara esmentats, sinó també en tota la terminologia donada pels canvis fronterers que últimament han esdevingut a Europa. També cal fer menció que, sempre que s’ha considerat necessari per a la seva major intel·lecció,tant les dades de naixement dels compositors com les de la seva mort, estan escrites segons la terminologia de la seva època i la de l’actual, cosa que fa que el llibre s’enriqueixi en certs aspectes històrics.

Aquest llibre té també la particularitat de no basar-se en certs falsos criteris que hem heretat d’èpoques passades i que hom intenta perpetuar; això fa que, per primera vegada a nivell universal, s’editi un llibre perfectament ben documentat sobre tots els principals nacionalismes musicals de l’estat Espanyol.

Resumint, direm que aquesta obra, pels seus continguts històrics, estilístics i formals, és no solament novedosa, sinó d’una gran utilitat per a aquelles persones sensibles a l’art musical, tant si tenen estudis de conservatori o d’universitat com si no en tenen. 

RECENSIONS


Ticià Riera consigue un excelente tratado de la evolución del arte de la música, haciendo un breve pero minucioso recorrido por la historia de la música, desde los tiempos de la prehistoria hasta las postrimerías de nuestro siglo XX. El resultado es una valiosa guía para todos aquellos que desean una documentación sucinta pero rigurosa sobre los grandes compositores, estilos y formas de nuestro arte.
Joaquín Rodrigo

Director de la Real Academia de Bellas artes de San Fernando. Premio Príncipe de Asturias de las Artes. Doctor Honoris Causa per les universitats de Salamanca, South California, Politècnica deValència, Alacant, Complutense de Madrid i exeter


La present obra és un treball completíssim i meticulós sobre l'evolució de l'art musical i les seves característiques en les diferents èpoques. Pel seu contingut i pel profund estudi que presenta de la història i dels diferents estils i formes, la considero una obra de coneixement obligat per a tota persona interessada per la música i per a tots els professionals de l'educació musical, tant de les universitats i conservatoris com dels centres de secudària i primària

Maria Cateura


Titulada superior en diferents especialitats musicals, doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtica de Didàctica de la Música de la Universitat de Barcelona
.



Article complet

El Cigró d'or! Receptes molt literàries... Jordi LLavina

 EL Cigró d'or

Pop amb cansalada i confitura de tomàquet

dijous, abril 2nd, 2015

pop

La setmana passada parlàvem d’un casament estrany: el dels sipions (o sipiones, com m’informa que en diu el poeta i gastrònom Narcís Comadira) i la ruca (que en Comadira tampoc no en diu així, sinó que, segons m’ennova en agradable carta electrònica, anomena amb el terme italià). Doncs bé, avui també celebrem un casori de mar i muntanya, per entendre’ns: el del pop amb la cansalada.

El pop té aquesta mena de forma tan seva —tot grops o ulls— que no convida precisament a menjar-lo. Imagineu-vos que no heu vist mai abans una bèstia d’aquesta naturalesa, i que, per descomptat, tampoc no us l’heu dut encara mai a la boca. ¿Què en pensaríeu? Confesseu-ho sense ambages! Mena de criatura d’aparença vagament extraterrestre… Ens el cruspim, esclar, perquè hi estem acostumats; perquè els gallecs —en això— ens han fet més civilitzats; perquè, abans que la forquilla ens l’acosti a la llengua i a les dents, hi ha segles i segles de cultura.

És agradable, aquesta mena de consistència una mica gelatinosa que té el pop —gelatinosa, sí, però no tant com la d’un peu de porc ben cuinat. Si el pop és tirós, malament rai. Aquí, però, partim del pressupòsit que és un pop fresc com una flor acabada de collir. Som al Cigró d’Or!—. Sigui com vulgui, cal reconèixer que la fila que fa un pop estàndard quadra molt més amb el dibuix d’un pòster penjat en una habitació d’adolescent que no pas amb la substància d’un plat.

L’Oriol m’ha deixat davant una d’aquelles petites cassoles amb l’interior negre i l’exterior d’un color ataronjat, dins les quals es confita el menjar (o s’hi manté calent, més aviat). Hi ha el pop, una peça que fa exactament onze centímetres de llargada, i hi ha la cansalada feta a bocins, molt melosa, cuita al buit. La gràcia d’aquest plat, però, és que s’ha tenyit d’un perfum d’espígol cremat. Tu alces la tapa de la cassoleta, i, d’entrada, et sedueix aquesta aroma deliciosa d’herba cremada. Les floretes blaves d’espígol ara són color de cendra dins un platet que no arriba a ser un pebeter, i el tel de perfum que ha quedat en el pop i en la cansalada deu ser molt prim, gairebé inapreciable. En tot allò que mengem, però, com és sabut, té una gran importància l’aroma —encara que, com és el cas, l’aroma no provingui del que mengem, sinó d’un element, si se’m permet l’expressió, paratextual.

Aquest d’avui, doncs, és un plat una mica més complex que el que presentàvem ara fa set dies. Perquè no únicament s’hi ha oficiat un ajuntament molt atrevit —el del pop i la cansalada, en el seu llit vermell de confitura de tomàquet, lleugerament àcida—, sinó que s’hi ha afegit la sofisticació d’un fum extremadament suggeridor, que, com l’encens d’algunes cerimònies litúrgiques, acaba de dotar la substància comestible de gruix simbòlic, com si diguéssim (o, si voleu, de memòria). No, si ens hi fixem bé, no és un, sinó que són dos, els ajuntaments que fa aquest plat: el susdit de mar i muntanya, d’una banda, i el d’una forma que vola (l’aroma de l’espígol cremat) amb una altra que pesa (la de la cansalada, greixosament terrenal, i el pop, feixugament marítim), de l’altra.

Article complet

<1...3
4
5
6
7
...121>