Vilaweb.cat. Les festes de Nadal i Reis continuen oferint obres profusament il·lustrades de tema concret...
3. Notícies dissabte, 31 de desembre de 2011 | Comentaris
Llibres il·lustrats i de gran format
Les festes de Nadal i Reis continuen oferint obres profusament il·lustrades de tema concret
Entre els llibres de gran format, il·lustrats, 
'Vides privades de la Barcelona burgesa', Lluís Permanyer
Angle Editorial
Lluís Permanyer ha consultat una quarantena de dipòsits fotogràfics d'algunes de les grans famílies barcelonines. Amb aquest material ha anat definint les interioritats d'aquesta burgesia: el temps dedicat a les formes de lleure, la varietat de diversions i d’afeccions privades, les celebracions, les festes particulars, les formes de relació privada… Tot allò que no solia sortir de casa, de la família. Les anècdotes se succeeixen i també alguna descoberta: a través de les confidències dels hereus de la merceria Corset Mary (ja desapareguda), Permanyer va esbrinar que la part més baixa del carrer d'Aribau havia estat la zona de moda on els burgesos 'posaven un piset' a les amants.
L'any passat Permanyer ja va publicar 'L'esplendor de la Barcelona burgesa' a Angle, amb gran èxit (sis edicions fins ara).
'La Barcelona d'ahir. El llegat fotogràfic dels Brangulí', Guillem Huertas
Edicions 62
Josep Brangulí va ser un pioner del fotoperiodisme i autor d'algunes de les millors instantànies de la transformació de la Barcelona de la primera meitat de segle XX. Després els seus fills Joaquim i Xavier encara van acréixer aquest llegat fotogràfic. Avui aquestes fotografies, que es compten per milers, es conserven a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fotògraf Guillem Huertas n'ha fet una selecció i hi ha posat els peus, per situar el lector. Huertas, parlant de Josep Brangulí, diu que 'va utilitzar les persones com una unitat de mesura en els enquadraments, cosa ideal per a explicar la història en imatges'.
NO fa gaire el CCCB va exposar per primera vegada l'obra de Brangulí a 'Brangulí. Barcelona 1909-1945'.
http://www.cccb.org/ca/exposicio-brangul-35958
'El Gòtic a les col·leccions del MNAC', Rafael Cornudella, Cèsar Favà i Guadaira Macías
Lunwerg Editores
El volum és un recorregut per les sales del Museu (remodelades l'any passat), un relat general, rigorós i actualitzat, de l’art català dels últims segles de l’edat mitjana, d'acord amb les últimes aportacions científiques. Els autors, que són els conservadors de l'àrea del gòtic del MNAC, descriuen aquest període, d'una enorme creativitat en la literatura, l’art i l’arquitectura del nostre país. Tant és així que l’art català en conjunt, i els artistes catalans més notables, com els Bassa, Jaume Cascalls, els germans Serra, Lluís Borrassà, Pere Joan, Bernat Martorell o Jaume Huguet, són avui imprescindibles per a entendre l’art de l’Europa occidental d’aquest període.
Els autors també adverteixen que el MNAC 'és l'única institució de l'estat espanyol que mostra un ventall ampli i diversificat del que fou la producció artística de l'antiga Corona d'Aragó entre els segles XIII i XV' (sobretot catalana, però també valenciana i aragonesa, si bé amb poca representació de la pintura mallorquina).
'Paisatges fortificats. Torres, muralles i castells a les terres valencianes', José Manuel Almerich
Bromera
Com ja és habitual, Bromera publica en aquestes dates un volum de la col·lecció Grans Obres. Enguany és un recorregut suggeridor i evocador per les fortaleses del territori valencià i que són part del patrimoni cultural. El volum, profusament il·lustrat i escrit per l'historiador i divulgador del patrimoni cultural valencià, José Manuel Almerich, mostra santuaris i ermites fortificades, ciutats emmurallades, i molts castells enfilats a la roca.
El llibre continua en la línia de difondre el patrimoni natural, oberta amb obres com 'Espais naturals del litoral valencià', 'Espais naturals. Terres interiors valencianes' i 'Espais naturals. Paratges per descobrir'.
'Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms de l’univers',
Theodore Gray
Publicacions de la Universitat de València (PUV), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Volum de gran format, publicat en aquest Any Internacional de la Química. És un llibre singular que, en 240 pàgines, mostra fotogràficament (més de 500 fotos) els 118 elements de la taula periòdica. La traducció de l’anglès és de Pilar González, membre del IEC i catedràtica de química de la UAB. En paraules de Roald Hoffmann, Premi Nobel de Química: 'Aquest és el llibre sobre els elements que, en estil i contingut, eclipsa tots els altres'.
Vilaweb: Infantil i juvenil: dels vampirs als mons distòpics...!!!
3. Notícies dijous, 29 de desembre de 2011 | Comentaris
Infantil i juvenil: dels vampirs als mons distòpics
Tendències i recomanacions en literatura infantil i juvenil
Quines tendències despunten enguany? Aquesta és la pregunta que VilaWeb acostuma a fer pels volts de Nadal a alguns editors de llibres adreçats a infants i jovenots. Hem parlat amb Iolanda Batallé de la Galera, Patrizia Campana d'Estrella Polar, Reina Duarte d'Edebé i Joan Carles Girbés de Bromera. No tots van d'acord, però en general parlen de la davallada de la novel·la juvenil de vampirs, homes llop i zombis, i de l'interès creixent pels mons distòpics; de l'interès per la novel·la gràfica i de l'augment les novel·les híbrides, amb il·lustracions, que fan la lectura més atractiva. I en relació amb els més petits, dels llibres-joc, sorprenents i atractius.
Iolanda Batallé, directora de publicacions de la Galera vol diferenciar ben clarament, en literatura, les tendències infantils i juvenils; també Patrizia Campana d'Estrella Polar (Grup 62) deixa clara aquesta diferència. Reina Duarte, en canvi, tendeix a pensar que hi ha tendències comunes en infantil i juvenil. I Joan Carles Girbés, de Bromera, tot i admetent que aprofita certes oportunitats de les tendències, assegura que la seva editorial no segueix de ple les modes: 'Congestionen el mercat i quan desapareixen no acostumen a deixar pòsit. Nosaltres proposem llibres més atemporals. És el cas dels de Philip Pullman, una barreja de fantasia amb intriga i fina ironia i amb qualitat literària. Pullman no és una moda.'
En literatura juvenil Iolanda Batallé explica: 'La nostra política editorial és de fomentar la creació de nous autors del país, i enguany en tenim un exemple que ens satisfà molt. Perquè, és clar, tots els editors ens apuntem a les tendències que funcionen i les esgotem, però no hi ha res millor que crear-la, la tendència. I això també ho hem fet. Parlo del fenomen 'La porta dels tres panys' de Sònia Fernàndez-Vidal. És el primer llibre d'aquesta jove autora, que és física. De fet, ella es dedica a explicar física quàntica a les famílies. Fa tres anys vaig assistir a una d'aquestes sessions i em va copsar la seva capacitat comunicativa. Li vaig demanar si havia pensat mai a escriure un llibre per a explicar la física quàntica, com 'El món de Sofia' explicava la filosofia. Em va dir que no, però la vam animar i el març d'enguany va aparèixer 'La porta dels tres panys'. El llibre és un èxit que no para: cada mes el reimprimim. Ja n'hem venuts més de dotze mil exemplars en català (el triple en espanyol). N'hem venut els drets a més de quinze països i és un dels llibres cimals de les llistes internacionals. Amb aquest llibre hem implantat una moda. Quina satisfacció! El 24 de gener sortirà un altre llibre de la Sònia, 'Quantic Love', la novel·la que resol l'equació de l'amor.'
Reina Duarte, directora de publicacions d'Edebé recorda que el gènere fantàstic sempre és moda: 'Sembla que es vagi inventar amb la nissaga de Harry Potter, però no és cert. De literatura fantàstica a base de fades, mags i bruixes, n'hi ha hagut sempre en la literatura europea. I és un gènere que tant dóna per a infants com per a joves. També considero que la tendència dels llibres dels vampirs barrejats amb històries d'amor de la novel·la romàntica continuen funcionant molt bé. També s'han fet sempre, en tenim antecedents il·lustres com 'Dràcula' de Bram Stoker.' En canvi, Joan Carles Girbés de Bromera, i Patrizia Campana d'Estrella Polar, creuen que els llibres de vampirs comencen a anar de baixa: 'Encara es venen molt, però es van apagant en relació amb la campanya de Nadal de l'any passat.'
Hi ha cap tendència nova que substitueixi la dels vampirs i dels fenòmens paranormals? Batallé parla d'històries distòpiques, plenes d'aventures i punts apocalíptics, amb joves que es rebel·len contra una societat degradada i injusta, mancada de llibertat. Per l'editora, la distòpia encara no acaba d'agafar, però té el conveniment que ho farà.
Patrizia Campana també veu en la novel·la distòpica una nova tendència: 'N'és un bon exemple 'Els jocs de la fam' que Estrella Polar va publicar l'any passat, i enguany hem publicar 'Divergent'. 'En aquestes novel·les la història d'amor, si n'hi ha, no és un aspecte fonamental de l'argument, sinó que hi preval la rebel·lió contra una societat totalitària. Els joves i adolescents són inquiets, revolucionaris, creuen que poden canviar el món i es formulen les grans preguntes de la vida. Són novel·les positives i amb molta acció, però això sí, poden tenir molta violència.'
Continua Duarte: 'Algunes tendències noves, que trobo especialment interessants, són les que exemplifiquen llibres lligats a la realitat, amb un component de denúncia, preocupats per la salut del planeta… Aquestes novel·les barregen creativitat i intel·ligència. També hi ha llibres de coneixement, que en diria: llibres de no-ficció que poden tractar un tema que interessi els joves, amb il·lustracions… N'hem publicat sobre el medi, el cinema, el divorci dels pares… I en aquest sentit reivindico no solament el lector de literatura de ficció, sinó també el lector curiós que s'acosta a una sèrie de temes que l’interessen. D'aquest àmbit, n’hem publicat una perla: 'Paraules emmetzinades' de la Maite Carranza, Premi Nacional de literatura juvenil, una novel·la que tracta dels abusos sexuals en forma d'enjoli. És una novel·la compromesa i de denúncia. I, a sobre, és un èxit de vendes, amb 30.000 exemplars venuts. I espera, perquè potser en vendrem els drets als Estats Units.'
Iolanda Batallé parla de literatura infantil: 'Per Sant Jordi vam començar una nova col·lecció de llibres fets per l'Anna Canyelles i il·lustrats per la Roser Calafell, amb un primer títol, 'El caganer', que és un èxit rotund, més de 22.000 exemplars venuts fins ara. A més, l'èxit del llibre ha valgut a l’Anna Canyelles la distinció de Caganer de l'any 2011. I per Nadal, dins aquesta col·lecció, ha aparegut 'Els reis de l'Orient', que ja segueix les mateixes passes de l'altre.' I afirma: 'S'ha de dir que les tradicions sempre funcionen. I tornen els contes clàssics, sense edulcorar-los, els originals.'
Si Patrícia Campana recorda que el llibre amb algun element extern, el llibre joguina, funciona millor que no pas l'àlbum il·lustrat, Batallé explica que la Galera també ha optat decididament per la novel·la gràfica feta per autors d'aquí. La sèrie 'Diari de Greg' va tenir un gran èxit, com la de 'Nan el gran', que vam publicar nosaltres. Però la idea de Batallé era de fer novel·la gràfica amb autors nostres. I d'aquí va venir 'Jo, Elvis Riboldi' de Bono Ridari (pseudònim dels creadors Òscar Julve, Daniel Cerdà, Ramon Cabrera i Jaume Copons). ‘Jo trobo que l'Elvis Riboldi té moltes similituds amb els Simpson. Des del meu punt de vista tot editor actualment ha d'embarcar-se en la novel·la gràfica, no la pot defugir, té una dimensió important.'
Patrizia Campana també comenta que la cosa que ara funciona en llibre infantil és sobretot l'humor, més i tot que no l'any passat. 'El diari de Greg n'és un exemple extraordinari: acaba de sortir als Estats Units la sisena remesa de la sèrie, amb un tiratge rècord en la primera edició d'un llibre: sis milions d'exemplars. Aquest llibre, el publicarem nosaltres l'any vinent.' Ara, Campana no considera 'Diari de Greg' una novel·la gràfica, sinó un híbrid entre novel·la i còmic, però amb predomini de la novel·la. El Grup 62 també publica el Gerónimo Stilton, que no defalleix, que és ben viu (amb seixanta llibres al mercat) i que enguany fa el ‘Sisè viatge al regne de la Fantasia’.
'Hi ha una mena de llibres que s'imposen, comenta Girbés. Llibres que combinen narració i còmic; que recuperen l'essència del còmic, però en un format diferent. Són molt entretinguts, plens d'humor i més visuals, per a una generació molt visual. Són llibres que acostumen a desballestar les franges que establim els editors. N'és un bon exemple 'Coolman i jo' de Rüdiger Bertram, que hem publicat.'
En canvi, Patrizia Campana té una percepció ben diferent de la novel·la gràfica: 'Té un mercat petit de moment. I si bé va pujant, l'èxit encara és limitat.' Tampoc no creu que la cultura audiovisual de les noves generacions hagi fet augmentar els lectors de còmic.'
Vilaweb.cat: Tendències i recomanacions en literatura infantil i juvenil
3. Notícies dijous, 29 de desembre de 2011 | Comentaris
Vilaweb.cat. Els editors fan una tria de novetats per aquestes festes...
3. Notícies dimecres, 28 de desembre de 2011 | Comentaris
Els editors fan una tria de novetats
Demanem a una vintena d'editors que recomanin tres llibres de la seva editorial i que en trïin un de la competència. El resultat: gairebé un centenar de novetats per a regalar aquestes festes
No ha estat fàcil que els editors seleccionessin tres novetats de tots els llibres publicats recentment. Per ells, és posar-se en un compromís, exposar-se a la queixa dels autors no recomanats; i això, com és natural, no els agrada. Però, a la fi, s'hi han avingut, i el resultat és com una destil·lació dels llibres que han publicat, una mostra de gairebé un centenar de títols.
Entre els llibres que anomenem de la competència, els que els editors recomanen d'una casa diferent de la seva, i que en la majoria dels casos demostren el seu gust més personal, tan sols hi ha tres coincidències: 'Primavera, estiu, etcètera' de Marta Rojals, 'A butxacades' de Joan Todó' i Sol a Berlín' de Hans Fallada. Aquest darrer títol ha estat publicat per Edicions de 1984, el segell més recomanat pel conjunt dels editors.
(L'ordre és alfabètic, a partir del cognom de l'editor.)
Ester Andorrà, de Labreu edicions
'Vulcano' de Max Besora.
'Ragtime' de Francesc Garriga.
'L'enunciat' de Josep-Ramon Bach.
*I el llibre de la competència:
'La promesa' de Friedrich Dürrenmatt (Cercle de Viena).
Pilar Beltran, d'Edicions 62
'La Barcelona d'ahir', text de Guillem Huertas i fotografies dels germans Brangulí.
'Per una mort apropiada' de Marc Broggi.
'Cançons de bressol' a cura de Carme Riera (inclou compacte).
*I el llibre de la competència:
'Amb l'aigua fins al coll' de Pietros Màrkaris (Tusquets).
Maria Bohigas, de Club Editor
'El món per un forat' d'Eulàlia Sariola.
'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni' d'Alice Munro.
'L'Espantaocells' de Michael Connelly.
*I el llibre de la competència:
'A butxacades' de Joan Todó (Labreu).
Eugènia Broggi, d'Editorial Empúries
'La melancolia dels oficials' de Joan Daniel Bezsonoff.
'L'R i la Julie' d'Isaac Marion.
'Un estiu sense homes' de Siri Hustvedt.
*I el llibre de la competència:
'Primavera, estiu, etcètera' de Marta Rojals (la Magrana).
Berta Bruna, d'Editorial Columna
'Ombres en la nit' de Ferran Torrent.
'I el món gira' de David Cirici.
'Pa negre' (edició especial amb DVD) d'Emili Teixidor.
*I el llibre de la competència:
Arrels nòmades de Pius Alibek (la Campana).
Eliseu T. Climent, d'Edicions 3i4
'Agent 447. L'home que va detenir el president Companys' de Gemma Aguilera.
'Baules i llenguatges' de Lluís Calvo.
'En defensa del decreixement' de Serge Latouche.
*I el llibre de la competència:
'Bona crisi' de Jordi Pigem (Ara Llibres).
Josep Cots, d'Edicions de 1984
'Branko, el Dàlmata' de Rafel Bernabeu.
'Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys' de Joan Esculies.
'El temps és un cabró' de Jennifer Egan.
*I el llibre de la competència:
'Pel cantó de Swann' de Marcel Proust, versió de Valèria Gaillard (Labutxaca).
Jordi Fernando, de Meteora
'Obre els ulls i desperta' d'Albert Salvadó.
'La fabulosa història de la senyora Wang' de Gabriel Pernau.
'Pot semblar un accident' de Sebastià Bennasar.
*I el llibre de la competència:
'Escollida pels déus' de Maria Carme Roca (Columna).
Jordi Ferré, de Cossetània
'Fórmula Barça' de Ricard Torquemada.
'L'art de no amargar-se la vida' de Rafael Santandreu.
'Barcelona. 50 indrets amb encant' de Joaquim Roglan i Jordi Longàs.
*I el llibre de la competència:
'3D Màgic Gaudí' de Gabi Beneyto i Daniel Giralt-Miracle (Angle editorial).
Joan Carles Girbés, d'Edicions Bromera
'El dia abans de la felicitat' d'Erri de Luca.
'Resurrecció' de Silvestre Vilaplana.
'Coolman i jo' de Rüdiger Bertram.
*I el llibre de la competència:
'Primavera, estiu, etcètera' de Marta Rojals (la Magrana).
Josep Lluch, de Proa
'Jo confesso' de Jaume Cabré.
'Odissea' d'Homer, versió de Joan F. Mira.
'Dieta catalana i salut' de Pilar Senpau.
*I el llibre de la competència:
'Cambó' d'Heribert Barrera (Dèria).
Isabel Martí, d'Edicions la Campana
'L'hivern del comissari Ricciardi' de Maurizio de Giovanna.
'Entre els lectors i jo' de Josep M. Espinàs.
'Anys de prosperitat' de Chan Koonchung.
*I el llibre de la competència:
'HHhH' de Laurent Binet (Edicions de 1984).
Francesc de B. Moll, d'Editorial Moll
'El metge d'Atenes' de Teresa Pous.
'La mar no sempre tapa' Sebastià Bennasar.
'En el límit de l'ombra, pols de cinabri' de Mònica Miró i Abraham Mohino.
*I el llibre de la competència:
'Cuina vegetariana mallorquina', més d'un autor (Documenta Balear).
Josep M. Muñoz, d'Els llibres de l'Avenç
'Els castellans', de Jordi Puntí.
'En una pensió alemanya', de Katherine Mansfield
'Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional', de Jaume Ayats.
*I el llibre de la competència:
'A butxacades', de Joan Todó (LaBreu)
Vicent Olmos d'Editorial Afers
'Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana' de Vicent Flor.
'Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra' de Xavier Serra.
'Joventut Nacionalista de Catalunya. Escola de patriotes' de Josep Lluís Martín i Berbois.
*I el llibre de la competència:
'Simfonia per a un estat de coma' de Ramon Ramon (Perifèric).
Lluís Pagès, de Pagès editor
'El poder de la por' de Jorge L. Tizón.
'La infància, una història fosca' de Joan Pinilla.
'La cambra buida' d'Emily White.
*I el llibre de la competència:
'Hauria volgut ser egipci' d'Al Aswani Alaa (Edicions de 1984).
Joaquim Palau, d'Edicions de La Magrana
'Primavera, estiu, etcètera…' de Marta Rojals.
'Corpus del patrimoni culinari català', més d'un autor.
'La república islàmica d'Espanya' de Pilar Rahola.
*I el llibre de la competència:
'Adéu a la universitat' de Jordi Llovet (Galaxia Gutemberg/Cercle de lectors).
Marina Penalva, d'Ara Llibres
'L'excèrcit furiós' de Fred Vargas (Amsterdam).
'APM? El circ de la tele', més d'un autor.
'La cuina de mumare' de Maria del Mar Bonet.
*I el llibre de la competència:
'Sol a Berlín' de Hans Fallada (Edicions de 1984).
Jordi Raventós, d'Adesiara
'Art d'enamorar' d'Ovidi.
'La part que ens toca' de Frederic Manning.
'El viatge a sota terra de Niels Klim' de Ludvig Holberg.
*I el llibre de la competència:
'Sol a Berlín' de Hans Fallada (Edicions de 1984).
'Maite Simón, de Publicacions de la Universitat de València (PUV)
'Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms de l'univers' de Theodore Gray.
'El mite de la natura en publicitat' de Pau Salvador i Peris.
'El planeta dels simis' de Pierre Boulle.
*I el llibre de la competència:
'La plaça salvatge' de Tomas Tranströmer (Perifèric).
Eudald Tomasa, d'Angle Editorial
'Vides privades de la Barcelona burgesa' de Lluís Permanyer.
'3D Màgic Gaudí' de Gabi Beneyto, amb textos de Daniel Giralt-Miracle.
'El llibre dels desitjos d'Asun Lasaosa i Maite Roldán.
*I el llibre de la competència:
'Robots innocents' d’Antònia Font (Cossetània).
Quim Torra, de l'editorial Acontravent
'Octubre' de Miquel Pairolí.
'Informe Diagonal, o com aturar l'independentisme' de Josep Gimeno.
'Diari d'uns anys (1975-1981)' de Montserrat Roig.
*I el llibre de la competència:
'Consells sobre política' de Plutarc (Adesiara).
Jaume Vallcorba, de l'editorial Quaderns Crema
'Curial e Güelfa', edició crítica i comentada de Lola Badia i Jaume Torró.
'Armènia en prosa i en vers' d'Òssip Mandelstam.
'Abandonar-se a la passió' d'Hiromi Kawakami.
*I el llibre de la competència:
'Quaranta anys d'advocat' d'Amadeu Hurtado (Edicions 62).
Enric Viladot, de Viena edicions
'Els errors de les caixes' d'Antoni Serra Ramoneda.
'On el foc no s'apaga' de May Sinclair.
'La Rambla. Fotografies de Frederic Ballell (1907-1908)'.
*I el llibre de la competència:
'La dona del tigre' de Téa Obreht (Angle Editorial).
LletrA: l'argus de desembre és Bernat Puigtobella
3. Notícies dimarts, 13 de desembre de 2011 | Comentaris
|
En una carta datada el 12 de novembre de 1960, fa més de cinquanta anys, Joan Sales s'adreça a l'editor francès d'Incerta glòria, Bernard Lesfargues, per consignar-li unes correccions. Lesfargues s'havia interessat per l'obra de Josep Pla i Sales li respon amb una ambivalència reveladora. La repugnància personal i ideològica que sent envers Pla no són suficients per ofuscar-lo davant l'evidència: la vivacitat de l'estil de Pla, el seu llenguatge saborós, el converteixen en un dels autors més remarcables de les lletres catalanes.
Llegeix aquesta carta
Complim deu anys i volem agrair-ho a tothom que ho ha fet possible
Internet Archive 
sota la llicència 3.0 de Creative Commons