Dia: divendres 9 de juliol a les 19h
Lloc: Centre d’Interpretació “Les Veus al front” (Pinell de Brai)
Projecció documental:              

"Ramon Parera: l'home que va salvar Barcelona"
Direcció: Montse Armengou i Ricard Belis
Producció: Televisió de Catalunya. 2006.
Premi Fiat/Ifta que atorga la Federació Internacional d'Arxius de Televisió. Millor treball de l'any en l'aplicació d'imatges d'arxiu a l'hora d'explicar una història.

Dia: diumenge 11 de juliol a les 12 hores
Lloc: Església Vella de Miravet

Acte d'inauguració de l'exposició "Quan plovien bombes" que tindrà lloc a l'Església Vella de Miravet el proper diumenge 11 de juliol a les 12 hores.
L'exposició romandrà a Miravet fins el proper 31 de juliol.
Horari d'obertura: de dimarts a diumenge d'11:30 a 13.30h i divendres i dissabtes de 17h a 19h

+ INFO: www.batallaebre.org/verNoticia.php

Us recordem que el proper dijous 10 de juny a les 18.30 tindrà lloc a la Biblioteca Pública de Tarragona la presentació de la última ruta del primer cicle de “Tastets de Patrimoni” : “La Guerra del Francès”, ruta històrica a càrrec de Francesc  Murillo  de l’Institut  d’Estudis Vallencs.

 

Ruta històrica: “La Guerra del Francès”

El tercer itinerari dins la primera edició del cicle "Tastets de Patrimoni" ens apropa a aquests fets històrics a través de la ruta històrico-patrimonial que va preparar l'Institut d'Estudis Vallencs amb el títol "La Batalla del Pont de Goi (25 de febrer de 1809 Valls). Aprendrem història a l'hora que coneixerem elements patrimonials de la ciutat de Valls i el seu entorn.

El proper diumenge, 30 de maig, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) realitzarà una Jornada de Portes Obertes a tots els centres d'interpretació.

Amb aquesta iniciativa, el COMEBE vol incrementar les possibilitats de difusió dels espais interpretatius, tant pel què fa al públic del territori, com pel què fa al turisme de proximitat.
La Jornada també suposarà una bona oportunitat per conèixer el centre "Soldats a les trinxeres" de Vilalba dels Arcs, el qual no disposa d'horari d'obertura i tan sols és visitable si s'ha concertat el servei de guiatge. L'horari d'obertura, per aquest diumenge, de tots els centres serà d'11 a 14h.
La programació d'activitats del COMEBE per al 2010 preveu que aquestes Jornades es realitzin l'últim diumenge de cada mes i que, a partir de juny, es complementin amb la possibilitat d'una ruta guiada gratuïta per alguns dels espais més emblemàtics de la Batalla de l'Ebre. 
Per a més informació i reserves contacteu a través de l'adreça info@batallaebre.org, o bé truqueu al número de telèfon 977.421.528.

Cròniques d'un soldat és l'estremidor relat d'un supervivent de la Guerra Civil Espanyola, en Salvador Beltran Marcó, incorporat per lleva a les files del bàndol republicà el juliol de 1937. Home senzill i treballador, amant de la seva família per damunt de qualsevol altra cosa, és obligat a marxar ("Aquella guerra no era cosa meva; m'havia estat imposada, però no era meva", diu ell), per a veure's immers en el despropòsit bèl·lic que el va mantenir allunyat dels seus durant més de dos anys. Serà testimoni directe de la ineficàcia, el descontrol i la desorganització de l'exèrcit republicà. El març de 1938 viurà la retirada d'Aragó, en la qual coneixerà penúries extremes, i la por de ser empaitat incessantment pels nacionals. La fugida: cap a França. Havent aconseguit traspassar la frontera amb els seus companys, serà internat en els camps de Prats de Molló, primer, i Septfonds, després. L'internament en aquests camps el farà viure experiències horribles: la fam, el fred, la malaltia, la mort dels companys..., la sensació que la vida no val res. Cròniques d'un soldat neix a partir de la narració oral que el propi protagonista va fer davant d'una enregistradora de cassette, a instàncies d'un dels seus néts. Posteriorment, tot el material enregistrat va ser transcrit en paper i ordenat per Salvador Beltran fill (que, per cert, va néixer durant la guerra pocs mesos després que el seu pare marxés), el qual ha afegit uns comentaris personals a cadascuna de les parts en què s'estructura el que ha acabat sent aquest llibre; "uns comentaris que tenen l'interès d'estar fets per un fill sobre les vivències del seu pare, setanta anys després que tot allò passés".

El proceso de acoso y derribo al juez Baltasar Garzón ha abierto nuevas vías para repensar la historia de la Guerra Civil y de la dictadura de Franco y para examinar las formas en que los españoles hemos intentado durante la democracia "superar" aquellas experiencias traumáticas. Parece un buen momento además, dada la cantidad de inexactitudes y falsedades que se han dicho y escrito, para incitar la discusión sobre los usos de las memorias y los mitos en la construcción de ese pasado. Los historiadores, al menos, deberíamos hacerlo, pese a los límites y dificultades que una tarea de ese tipo siempre encuentra en la sociedad española.

Varias cuestiones han salido a la luz con toda su crudeza en los últimos meses. La primera es muy obvia: en lo que se refiere a la Guerra Civil y a la dictadura, algunos prefieren estimular la ignorancia antes de promover el conocimiento. Son los que repiten desde la política y los medios de comunicación que están hartos de memoria, de historia de la Guerra Civil y de la dictadura; que, con la que está cayendo, su expresión favorita, ya vale de mirar al pasado. No tienen ningún problema, sin embargo, en recordar o reinventar, para adaptarla a su gusto, la historia de la Reconquista, de los Reyes Católicos, del descubrimiento de América, de la grandeza de la monarquía imperial o de la gloriosa Guerra de la Independencia. Solo usan la historia que les sirve para conmemorar su maravilloso presente como políticos.

 En el marc de les activitats programades al voltant de l’exposició FOSSES COMUNES : UN PASSAT NO OBLIDAT, divendres 28 de maig l’escriptor capelladí participarà en la taula rodona “Combatent l’oblit : els testimonis prenen la paraula” que moderarà Maria Josep Bono, directora general de Memòria Democràtica i que comptarà també amb la participació de Montserrat Martínez, néta d’una altra víctima de la guerra civil que va poder ser recuperada de la fossa de Gurb i traslladada en el seu moment cap al cementiri de la seva població d’origen gràcies en aplicació de la Llei de Fosses.

 

Durant la taula rodona Pinyol explicarà la història del seu avi Joan, mort a Lleida l’any 1939, enterrat en la fossa comuna de la capital del Segrià i traslladat l’any 1965 i sense que la seva família ho sabés, cap al Valle de los Caídos pel Règim de Franco. Així mateix l’escriptor capelladí també donarà compte de l’estat en què es troba la lluita personal –administrativa, política i judicial- que va iniciar l’any 2008 per tal d’exhumar el cos del seu avi del mausoleu franquista i portar-lo a Capellades.

 

A banda d’aquesta participació a la taula rodona, Pinyol participa activament en l’Exposició dedicada a les fosses comunes a través del seu testimoni gravat i projectat diàriament en una pantalla gran dins la mateixa exposició.

 

La taula rodona començarà a dos quarts de set de la tarda de divendres 28 de maig a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69, de Barcelona).

 

 

Amb motiu del dia internacional dels museus el proper dimarts 18 de maig, el Centre d'Interpretació 115 de Corbera d'Ebre romandrà obert en règim de portes obertes en l'horari habitual.

D'altra banda, i pel mateix motiu, el diumenge 16 de maig s'ha programat una visita guiada gratuïta que transcorrerà pel Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Centre d'Interpretació 115 dies. Les persones interessades han de confirmar la seva presència amb anterioritat a través del telèfon 977.421.528, o bé mitjançant l'adreça: info@batallaebre.org
La resta de centres d'interpretació restaran oberts en règim de portes obertes en l'horari habitual, a excepció de Soldats a les trinxeres que es visitarà en els dies i hores programats.  

http://www.batallaebre.org/verNoticia.php?id=130&idioma=0&popup=true (Adjuntem document)