Llicenciada en periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. DEA en Història Contemporània a la Facultat de Lletres de la UAB. Professora d’Història del Periodisme segle XX a la Universitat Rovira i Virgili. Ha editat el diari d’Agustí Centelles, Diari d’un fotògraf, Bram, 1939 (Ed. Destino) i recentment ha comissariat l’exposició Agustí Centelles. El camp de concentració de Bram, 1939 produïda per Arts Santa Mònica. És responsable de publicacions al Departament de Comunicació de l’Institut Ramon Llull. Combina l’activitat docent i professional amb la periodística fent de crítica de teatre del diari El Punt.
Us recordem que el proper dijous 10 de juny a les 18.30 tindrà lloc a
Ruta històrica: “
El tercer itinerari dins la primera edició del cicle "Tastets de Patrimoni" ens apropa a aquests fets històrics a través de la ruta històrico-patrimonial que va preparar l'Institut d'Estudis Vallencs amb el títol "
|
Cròniques d'un soldat és l'estremidor relat d'un supervivent de la Guerra Civil Espanyola, en Salvador Beltran Marcó, incorporat per lleva a les files del bàndol republicà el juliol de 1937. Home senzill i treballador, amant de la seva família per damunt de qualsevol altra cosa, és obligat a marxar ("Aquella guerra no era cosa meva; m'havia estat imposada, però no era meva", diu ell), per a veure's immers en el despropòsit bèl·lic que el va mantenir allunyat dels seus durant més de dos anys. Serà testimoni directe de la ineficàcia, el descontrol i la desorganització de l'exèrcit republicà. El març de 1938 viurà la retirada d'Aragó, en la qual coneixerà penúries extremes, i la por de ser empaitat incessantment pels nacionals. La fugida: cap a França. Havent aconseguit traspassar la frontera amb els seus companys, serà internat en els camps de Prats de Molló, primer, i Septfonds, després. L'internament en aquests camps el farà viure experiències horribles: la fam, el fred, la malaltia, la mort dels companys..., la sensació que la vida no val res. |
El proceso de acoso y derribo al juez Baltasar Garzón ha abierto nuevas vías para repensar la historia de la Guerra Civil y de la dictadura de Franco y para examinar las formas en que los españoles hemos intentado durante la democracia "superar" aquellas experiencias traumáticas. Parece un buen momento además, dada la cantidad de inexactitudes y falsedades que se han dicho y escrito, para incitar la discusión sobre los usos de las memorias y los mitos en la construcción de ese pasado. Los historiadores, al menos, deberíamos hacerlo, pese a los límites y dificultades que una tarea de ese tipo siempre encuentra en la sociedad española.
Se persigue a Garzón y se aplaude a los seudohistoriadores que actualizan la propaganda franquista
Varias cuestiones han salido a la luz con toda su crudeza en los últimos meses. La primera es muy obvia: en lo que se refiere a la Guerra Civil y a la dictadura, algunos prefieren estimular la ignorancia antes de promover el conocimiento. Son los que repiten desde la política y los medios de comunicación que están hartos de memoria, de historia de la Guerra Civil y de la dictadura; que, con la que está cayendo, su expresión favorita, ya vale de mirar al pasado. No tienen ningún problema, sin embargo, en recordar o reinventar, para adaptarla a su gusto, la historia de la Reconquista, de los Reyes Católicos, del descubrimiento de América, de la grandeza de la monarquía imperial o de la gloriosa Guerra de la Independencia. Solo usan la historia que les sirve para conmemorar su maravilloso presente como políticos.
Durant la taula rodona Pinyol explicarà la història del seu avi Joan, mort a Lleida l’any 1939, enterrat en la fossa comuna de la capital del Segrià i traslladat l’any 1965 i sense que la seva família ho sabés, cap al Valle de los Caídos pel Règim de Franco. Així mateix l’escriptor capelladí també donarà compte de l’estat en què es troba la lluita personal –administrativa, política i judicial- que va iniciar l’any 2008 per tal d’exhumar el cos del seu avi del mausoleu franquista i portar-lo a Capellades.
A banda d’aquesta participació a la taula rodona, Pinyol participa activament en l’Exposició dedicada a les fosses comunes a través del seu testimoni gravat i projectat diàriament en una pantalla gran dins la mateixa exposició.
La taula rodona començarà a dos quarts de set de la tarda de divendres 28 de maig a l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69, de Barcelona).
