Dimarts, 18 de maig, el Centre d'Interpretació 115 de Corbera romandrà obert
4. Memòria històrica dijous, 13 de maig de 2010 | Comentaris
Amb motiu del dia internacional dels museus el proper dimarts 18 de maig, el Centre d'Interpretació 115 de Corbera d'Ebre romandrà obert en règim de portes obertes en l'horari habitual.
D'altra banda, i pel mateix motiu, el diumenge 16 de maig s'ha programat una visita guiada gratuïta que transcorrerà pel Poble Vell de Corbera d'Ebre i el Centre d'Interpretació 115 dies. Les persones interessades han de confirmar la seva presència amb anterioritat a través del telèfon 977.421.528, o bé mitjançant l'adreça: info@batallaebre.org
La resta de centres d'interpretació restaran oberts en règim de portes obertes en l'horari habitual, a excepció de Soldats a les trinxeres que es visitarà en els dies i hores programats.
http://www.batallaebre.org/verNoticia.php?id=130&idioma=0&popup=true (Adjuntem document)
Angela Jackson ens presente el seu nou llibre, "LAS MUJERES BRITÁNICAS Y LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA"
4. Memòria històrica dilluns, 10 de maig de 2010 | Comentaris
LAS MUJERES BRITÁNICAS Y LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLA
Angela Jackson
Publicacions de la Universitat de València
2010 – 400 pp. – ISBN:978-84-370-7755-0 – 25 euros
¿Por qué arriesgaron sus vidas las jóvenes británicas para servir voluntariamente en unidades médicas durant la amarga Guerra Civil española? ¿Por qué tantas mujeres britànicas dedicarían sus energías a preparar campañas y organizar comités de ayuda para las personas que sufrían en España cuando se podían encontrar causas dignas más cerca de casa? Las respuestas a estas y otras intrigantes preguntas pueden hallarse en las historias de las mujeres extraordinarias que figuran en esta nueva edición revisada y actualizada del libro de Angela Jackson.
A través de relatos orales y escritos, este libro analiza la interacción entre las mujeres britànicas y la guerra en España, su motivación, su particular implicación y el efecto que la guerra tuvo en sus vidas. Estos temas se realacionan con otras cuestiones más amplias, como la naturaleza de la memoria y el papel de las mujeres dentro de la esfera pública. El compromiso de estas mujeres sobrepasó con creces otros ejemplos de movilización femenina en Gran Bretaña en tiempos de paz. Por lo tanto, un fenómeno de tal envergadura puede ofrecer lecciones a quienes deseen alentar un mayor grado de interés en las mujeres respecto a las actividades políticas de hoy.
LA AUTORA
Las mujeres britànicas y la Guerra Civil española, originalmente la tesis doctoral de Angela Jackson, fue publicada en un principio bajo el título British Women and the Spanish Civil War por Routledge/Cañada Blanch Studies on Contemporary Spain, en el año 2002. Esta traducción se ha basado en la segunda edición ampliada (2009), publicada por Warren & Pell/ Cañada Blanch Studies for Contemporary Spanish Studies.
Su interés en la historia de una cueva utilizada como hospital durante la guerra le condujo a la publicación de Beyond the Battlefield: Testimony, Memory and Remembrance in the Spanish Civil War (2005), después de aparecer primero en catalán bajo el título Més enllà del camp de batalla (2004). Basada en toda esta investigación, su primera novela, Warm Earth, fue publicada en 2007.
Ahora vive en la comarca del Priorat, Cataluña, y continua implicada en el tema de la memoria y el recuerdo de la guerra a través de su trabajo en la asociación No Jubilem la Memòria (www.nojubilemlamemoria.cat). El resultado de esta investigación continua ha dado como resultado otro libro històrico, At the Margins of Mayhem: Prologue and Epilogue to the Last Great Battle of the Spanish Civil War (2008), que explora la relación entre los brigadistas internacionales y los civiles locales durante el período de la Batalla del Ebro.También ha sido traducido al catalán bajo el título Els brigadistes entre nosaltres:pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil Espanyola, publicado por Cossetània Edicions, Valls, en 2008.
Aquest dissabte dia 1 de maig es presenta l’espectacle "Contes i revoltes de l’Ebre", de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, al Poble Vell de Corbera d’Ebre
4. Memòria històrica divendres, 30 de abril de 2010 | Comentaris
MOSTRA D’ESPECTACLES DE MEMÒRIA ALS ESPAIS DE Nous escenaris per a la cultura
Aquest dissabte dia 1 de maig es presenta l’ESTRENA de l’espectacle Contes i revoltes de l’Ebre, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, al Poble Vell de Corbera d’Ebre, un dels espais històrics dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
El Poble Vell de Corbera d’Ebre serà l’escenari on s’estrenarà Contes i revoltes de l’Ebre, de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El Poble Vell de Corbera d’Ebre, destruït a conseqüència dels bombardeigs aeris i de l’artilleria de l’exèrcit franquista, ha esdevingut l’espai més emblemàtic de la batalla de l’Ebre. Tanmateix, també representa l’abandonament posterior a la guerra i les dificultats de les persones que s’hi van quedar a viure, les quals van utilitzar les restes del Poble Vell per construir el Poble Nou, a peu de carretera. Avui es troba senyalitzat per explicar tots aquests fets. També s’hi pot contemplar l’Abecedari de
Us passem el pdf. amb tot el programa:
Consorci Memorial dels Espais de
ELPAÍS.COM: TRIBUNA: JULIÁN CASANOVA La calidad de nuestra democracia
4. Memòria històrica diumenge, 18 de abril de 2010 | Comentaris
Algunos poderes fácticos pretenden impedir la reparación política, jurídica y moral de las víctimas de la Guerra Civil y la dictadura. El acoso y procesamiento sufrido por el juez Baltasar Garzón lo demuestra
JULIÁN CASANOVA 17/04/2010
Nuevas coacciones y amenazas nos hacen dudar del modelo político español
Nuestra democracia precisa reformas que mejoren su calidad. Pero nadie quiere abordarlas
La corrupción política, con políticos que la ignoran, y el procesamiento del juez Baltasar Garzón a instancias de los herederos ideológicos del franquismo, nos sitúan de nuevo en la disputa. Recordemos cómo empezó todo y adónde hemos llegado.
Apenas muerto Franco, muchos de sus fieles partidarios dejaron el uniforme azul y se pusieron la chaqueta democrática. La desbandada de los llamados reformistas o "aperturistas" en busca de una nueva identidad política fue a partir de ese momento, sin prisa, pero sin pausa, general. Muchos franquistas de siempre, poderosos o no, se convirtieron de la noche a la mañana en demócratas de toda la vida. Debería dejarse claro, por lo tanto, frente a la opinión sesgada de algunos ilustres ex
franquistas que se han apropiado de la transición a la democracia, que el armazón de la dictadura que controlaba el poder cuando Franco murió no contenía el embrión de la democracia y tampoco el Rey, el nuevo Jefe de Estado, ofrecía en ese momento las mejores garantías.
Los políticos y burócratas formados en la Administración del Estado franquista tenían en sus manos el aparato represivo y el consentimiento de una parte importante de la población educada durante años en la desconfianza hacia los cambios políticos, identificada con los valores de la autoridad, la seguridad y el orden. Sin Franco no habría franquismo, pero los franquistas que abanderaron entonces la democracia se beneficiaron de los miedos que ellos y su querida dictadura habían difundido durante décadas: el miedo a los desórdenes y protestas, la machacona propaganda negativa vertida sobre los partidos políticos "rojos" y de la oposición, y el recuerdo traumático de la Guerra Civil, con el temor siempre tan manido de que se pudiera repetir.
Es verdad que desde abajo hubo una poderosa presión social que, ejercida por asociaciones de vecinos, estudiantes, sindicatos, comunidades cristianas, intelectuales y profesionales, trataba de quebrar las posturas inmovilistas, del bunker, que impedían el tránsito hacia un sistema de libertades. Pero el proyecto de Ley para la Reforma Política ideado por Adolfo Suárez y Torcuato Fernández Miranda pasó por las Cortes franquistas, tras ofrecer importantes concesiones al grupo de notables que, alrededor de Manuel Fraga, acababa de fundar Alianza Popular (AP), y fue aprobado en referéndum el 15 de diciembre de 1976 con una elevada participación, el 77% del censo -aunque en el País Vasco se quedó en el 54%-, y un 95% de votos afirmativos, pese a que la oposición democrática había pedido la abstención. Las promesas de paz, orden y estabilidad fueron la gran baza de Suárez para marcar el ritmo y las reglas del juego y para movilizar a mucha gente que con ese apoyo a la reforma política descartaba la "ruptura democrática" y una consulta popular para decidir sobre la continuidad de la Monarquía.
Julián Casanova es catedrático de Historia Contemporánea en la Universidad de Zaragoza, autor, junto con Carlos Gil Andrés, de Historia de España en el siglo XX (Ariel).
Mirmanda us informa i us convida al Congrés Internacional "Observar les fronteres, veure el món"
4. Memòria històrica dijous, 25 de març de 2010 | ComentarisCongrés Internacional
"Observar les fronteres, veure el món"
Puigcerdà · Bellver de Cerdanya · Llívia (19-21 de març)
Programa en PDF a: http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_programa.pdf
La Cerdanya esdevindrà durant uns dies el centre d’atenció de les fronteres d’Europa en ple segle XXI...
Aquest Congrés és un esdeveniment exclusiu i únic que es fa a la Cerdanya com a indret simbòlic. Llívia és un dels tres enclavaments territorials que subsisteixen a Europa, i la Cerdanya un espai fronterer entre les províncies de Lleida i Girona, fent frontera amb la de Barcelona, però també entre els Estats de França, Espanya i Andorra. Un conglomerat de línies que tenen més vida sobre el paper que dins una realitat altament complexa, en què les persones es mouen i construeixen la seva identitat diària en funció de molts altres elements.
Amb especialistes de primer ordre internacional s’analitzaran i s’aportaran perspectives i solucions a la qüestió fronterera en l’Europa del segle XXI, que preveu precisament la supressió de tota limitació fronterera. La Cerdanya esdevindrà així el focus de la recerca i l’anàlisi de les fronteres a Europa durant tres dies, amb especialistes de primer ordre mundial, repartint-se entre Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia. Les reflexions i discussions que tindran lloc durant el congrés (conferències, pòsters i taula rodona) crearan un nou àmbit d’estudi pràctic com teòric. Un dels aspectes fonamentals de la proposta és la seva interdisciplinarietat, ja que el tema de les fronteres serà abordat a partir d’aspectes d’ordre cultural, econòmic, històric, artístic, geogràfic, polític o sociològic.
El Congrés vol començar a desenclavar les estanques relacions històriques, i entendre la tendència històrica i l’actual de l’ús de les fronteres a Europa i la seva superació, tant a nivell local com estatal, dins la UE.
La participació de les Diputacions de Girona i Lleida així com més de 26 entitats, algunes d’elles molts rellevants en el marc internacional i nacional, són una mostra de la inquietud i l’interès per l’anàlisi d’aquesta qüestió i la seva aplicació política transversal.
PROGRAMA en PDF: http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_programa.pdf
- Pòster: http://www.mirmanda.com/prog/2010/poster_gran.pdf / http://3.bp.blogspot.com/_kYxSQhnPg2I/S4O1TOLV1_I/AAAAAAAAANE/1bYWIP0aqz4/s1600-h/poster_gran.jpg
- Comité Científic del congrés: http://www.mirmanda.com/prog/2010/Comite.pdf
I al Fèisbuc: http://www.facebook.com/event.php?eid=325816004946&ref=mf
+ info a http://mirmanda.blogspot.com/2010/02/programa-congres-internacional-observar.html
Aprofitem l’ocasió per saludar-vos ben cordialment.
Fins aviat,
Mirmanda
Queralt Solé / Oscar Jané / Carles Pont
Tel. +34.669346071
http://mirmanda.blogspot.com
http://www.mirmanda.com
E-Correu: info@mirmanda.com
Participació del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre a Expodidàctica.
4. Memòria històrica dijous, 18 de març de 2010 | Comentaris
Els propers 18, 19 i 20 de març el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre serà present a la 14a. Edició d'Expodidàctica. Saló dels Recursos per a l'Educació, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona. Aquesta participació es durà a terme a través de l'expositor de la Xarxa d'Espais de Memòria i té com a principal objectiu presentar l'oferta pedagògica del conjunt dels Espais de la Batalla de l'Ebre.
En el decurs del Saló, els tècnics del COMEBE distribuiran un dossier amb els recursos educatius dels Espais de la Batalla de l'Ebre a totes les persones que hi estiguin interessades
Jornades de difusió i coneixement dels Espais de la Batalla de l'Ebre organitzat per COMEBE, dilluns 22 de febrer a Gandesa
4. Memòria històrica divendres, 19 de febrer de 2010 | ComentarisEns plau convidar-lo a les Jornades de difusió i coneixement dels Espais de la Batalla de l'Ebre que tindran lloc el proper dilluns 22 amb el propòsit de fomentar la participació entre els diferents agents turístics de la Terra Alta i la Ribera Ebre.
En aquestes Jornades es mostraran alguns dels espais històrics recuperats i gestionats a través del COMEBE.
Els desplaçaments entre els diferents punts de la ruta es realitzaran mitjançant un autobús contractat pel Consorci. El dinar també anirà a càrrec del Consorci.
El punt de trobada serà l'estació d'autobusos de Móra d'Ebre a les 10h.
Preguem confirmeu la vostra assistència.
Adjunt hi trobareu el programa.
Cordialment,–
Maria Teresa Casanova i Gurrera.
Secretària.
Gandesa, 19 de Gener de 2010.
NOTICIES UDG: L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939)
4. Memòria històrica divendres, 26 de febrer de 2010 | Comentaris
Conferència de presentació del projecte de recerca de la Universitat de Girona “Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines)”, dirigit per Anna Maria Garcia Rovira.
La conferència L'altre exili. L'èxode de la Dreta gironina durant la Guerra Civil (1936-1939) serà a càrrec de Marc Auladell i Agulló, Rubèn Doll Petit i Jordi Rubió Coromina, autors del projecte (secció “exili de 1936”).
El projecte “De l’Ebre als Pirineus : Guerra Civil i Primera Postguerra” – Èxodes de la Guerra Civil (Comarques Gironines) ha rebut el finançament de l’AGAUR dins del marc del AJUTS EBRE 2007, per a projectes adreçats a inventariar llocs, documentar testimoniatges i recopilar documentació historiogràfica amb relació a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Primera Postguerra.
Dia: divendres 26 de febrer a les 19 h.
Lloc: Sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura, c. Ciutadans 18, baixos- Girona
Organitza: Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de Girona
Qui som
