Imatge de la portada d’‘Assassins de l’Ebre’, coordinat per Jordi Pijoan López i Fede Cortés.
A les terres de l’Ebre els escriptors de gènere maten i ho fan amb qualitat i estil suficient, com demostren els tretze autors i autores que s’apleguen en aquest recull. Cada un d’ells ha escrit un relat curt negre específic per demostrat que els Assassins de l’Ebre dominen els morts literaris.
Francesca Aliern - Cinta Arasa - Andreu Carranza - Fede Cortés - Montserrat Espallargas - Miquel Esteve - Mercè Falcó - Isidro Garrido - Síñvia Mayans - Jordi Pijoan-López - Pilar Romera - Vicent Sanz - Jesús M. Tibau
Sinopsi:
Tot arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»
Mentre intenta resoldre el misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara no han cicatritzat es desencadenaran.
Una apassionant novel·la d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.
A finals del segle XIX hi va haver un gran incendi a la destil·leria d’aiguardent de Prat de Comte, amb dos morts com a conseqüència. A causa de la tragèdia l’establiment es va tancar i ningú no va gosar parlar mai més d’aquell sinistre envoltat de massa misteris. Vint anys més tard, de manera totalment accidental, la porta de la destil·leria s’obre de nou i, entre les runes socarrimades de l’estança i el ventre de coure del gran alambí, se n’alliberen tots els secrets: els del poble i l’home dels cent anys, els de la relíquia del santuari de la Fontcalda, la natura que l’envolta i l’odissea d’Homer. Aquesta història és quinta essència de realitat i aventures, de vida i mort, d’emocions i també de relats mitològics. La Terra Alta, Joan el carter i Prat de Comte… Vint-i-quatre cants èpics i un segle «a passes comptades».
XXXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Cal RESERVAR pel dinar (17€)
al Hostal la Sociedad
Tel :978 85 31 80
Direcció: Av. Catalunya, 9, - 44622 Arens de LLedó, - Matarrranya - Teruel /Terol
Benvolguts amics, autors, seguidors, i amants de descobrir el nostre terrritori de la mà de la creació literria. Amb motiu del 80è aniversari de la Batalla de l'Ebre, li donem protagonisme al llibre “EBRE, relats d'una batalla” per que sigue lo fil conductor d’aquesta Trobada d’autors, la vostra trobada en la que podeu participar de tots els actes i lo dinar literari (17€) que tenim programat al Hostal la Sociedad d'Arenys de Lledo i que teniu que RESERVAR en que disfrutarem d’una jornada frenètica de presentacions i sorpreses ;))
Diumenge 29 a Llibreria Serret :
11:30 a 12:30 Trobada d’autors del llibre a la llibreria Serret.
13:00 Montse Castellà firmarà ejemplars del seu nou disc “Punts de Llibre” per tots los assistents a l’acte, en un recital de cançons a llibreria serret. Es tracta d’un doble CD amb 22 cançons, que ha esdevingut, en paraules de Castellà, el seu disc “més eclèctic i original”. “És un disc ple de vitalitat, compromís i unes dosis de poesia i filosofia. Cada cançó conté una frase que podria ben bé ser un punt de llibre o el lema d’una samarreta”, afegeix. -Castellà ha compost les 11 cançons del primer CD. Mentre que en el segon ha posat música a textos d’alguns poetes i escriptors, com Miquel Martí i Pol, Zoraifa Burgos, Rosa Fabregat, Rosa Regàs, o Miguel de Cervantes, entre d’altres. També ha versionat cançons d’altres autors, com Ovidi Montllor, Joan Pau Giné o Quico Pi de la Serra.
https://www.youtube.com/channel/UCCQqI6aPYDi_aGJsfDr_gqA
Diumenge 29 de juliol - Arenys de Lledo
14:30 Recepció per part de l’alcalde d’Arenys de Lledo, Manel Gallén per dinar al Restaurant de la Sociedad d’Arenys de Lledo.
16:30 Presentació EBRE, relats d'una batalla” per part de Marc i Ramon Vericat, J. Ignasi Vidal i Fuster, creadors de Ebrejocs.cat i David Tormo, Coordinador Tècnic del Comebe i col·laborador en aquest projecte.
-El llibre conté 270 pàgines de ficció, passió, sofriment i amor ambientat a la històrica Batalla de l’Ebre que alguns van patir tant i d’altres van viure com una victòria. Es el nou projecte d'Ebrejocs.cat, on hi han participat 26 autors i autores del territori, que han creat una història fictícia, però que hagués pogut passar, sobre cada un dels 16 personatges fets per al joc. “Descobreix… la Batalla de l’Ebre” que mes endevant acompanyarà el llibre i que es presentarà d’una manera gràfica dins de la trobada.
Autors dels relats: Víctor Amela, Tomàs Camacho, Andreu Carranza, Xavier Garcia, Valer Gisbert, Núria Menasanch, Manel Ollé, Marina Pallás, Enric Panisello, Mari Piñol, Màrius Pont, Roc Salvadó, Miquel Reverté, Carlos Ribera, Ramon Rosales, Jordi Sancho, Elena Solé, Toni Térmens, Jesús Tibau, David Tormo, Anna Zaera, Alba Guimerà, Roman Aixendri.
17:30 Miquel Reverté mos presenta Gairebe Vint Poemes D´amor I Una Nota Aclaridora de Ediciones Oblicuas
Professor i escriptor (Sant Carles de la Ràpita, 1966), membre l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. Ha estat guardonat, entre d’altres premis, amb el de l’Ametlla de Mar, els anys 1993 i 1996, el Ciutat de Tortosa, l’any 1997, el Ciutat d’Igualada de Contes l’any 2002 i també aquell mateix any amb el Premi Sebastià Juan Arbó de la Ràpita. L’any 2013 amb el Premi Nostromo i el 2015 amb el Premi de Narrativa ciutat d’Ascó. Tots aquests premis en narrativa, però, des de fa aproximadament uns 10 anys ha començat a treballar en poesia. En aquest camp també ha estat mereixedor de premis com ara el la Selva del Camp, pel poemari Els versos inicials, o els anys 2016, 2017 i 2018 al Perelló per poemaris diversos. També, per poemes, ha aconseguit reconeixements a llocs com ara Jesús (Tortosa), Cunit, Terrassa o l’Espluga de Francolí. Ha participat des de sempre de la vida cultural de la Ràpita, havent estat durant més d’un any director de la revista d’informació local RÀPITA. I ha estat col·laborador en projectes artístics i poètics que s’han celebrat a la vila, per exemple, amb el Taller de Pintura de la vila o, des del propi centre educatiu, amb activitats poètiques al voltant del 21 de març. En els darrers temps s’ha involucrat també en iniciatives de recitació poètica i d’experimentació.
https://www.youtube.com/watch?v=fZYAQPTcqJo
Publicado el 27 mar. 2018
L’escamot de la nit serrada, de Manel Ollé Onada Edicons, 2018 Sinopsi Després d’un dia de pluja intensa i d’una forta rierada, el pastor Lluc de l’Aladrac amb el seu jove nebot visiten la casa on es fa el vetlatori de Teresina la Fesola, amiga i cap d’una colla de plegadores d’olives. Allí, per atzar, coincideixen amb l’alcalde, Guillem Cadolles, parent de la difunta. Al llarg de tota la nit Lluc i Guillem, dues persones que es coneixen de vista, s’aproximen gràcies a les confidències i revelacions de fets viscuts amb decisió i coratge en moments difícils. Sobrevolant l’intens capítol dels soldats, el del batle o el del bonhomiós pastor, gaudireu d’una descripció minuciosa dels paisatges i de les plantes que hi creixen, dels conreus, de les bèsties salvatges i dels ramats, de les festes i les tradicions i del llenguatge, patrimoni, també, que cal protegir. La preocupació per la pèrdua i el gust per la recuperació del lèxic es fa evident al llarg del llibre amb els nombrosos noms de les plantes i dels animals, dels objectes de la casa i del treball, i amb l’abundor de sinònims, tan acurats, que empra l’autor. http://www.onadaedicions.com https://delectoraescriptor.blogspot.com https://jmtibau.blogspot.com
FRAGMENTS DE CRÍTIQUES DEL LLIBRE «ELS PAISATGES TROBATS» DE JOSEP SANTESMASES I OLLÉ
Tot s’ha anat fent des de Vila-rodona, prop del monestir de Santes Creus, i per escampar la boira de tanta lletra impresa, que va castigar-li els ulls, aquest home, des de sempre, ha trobat consol en l’amplitud de la natura que l’envolta i ha fet d’alguns dels seus paratges propers –com la muntanya i els caserius abandonats de Montagut– el seu Macondo particular. Hi ha pàgines molt inspirades en aquest sentit que recorden els clàssics de tots els temps.
Aquesta memòria dels seus “paisatges trobats”, que ha anat redescobrint a còpia d’anys de passar-hi detingudament, cal que sigui afegida a la nostra tradició narrativa més exigent: la que va de l’Empordà de Pla a l’Ebre d’Arbó i Bladé, passant pels plans de Lleida de Vallverdú, i de tants i tants que han descrit amorosament paisatges que els han parlat al cor.
Xavier Garcia
El Punt Avui
El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.
L’interès d’una obra rau sempre en l’encaixament de l’ús local en trames més àmplies i relacionades. L’obra de Josep Santesmases, en general i aquesta en concret, serveix a aquest propòsit. El lector que s’atansi al llibre sentirà verament l’emoció de la terra, però també la de les persones que han compost i construït el seu paisatge físic i humà.
Eugeni Perea.
Revista del Centre de Lectura de Reus
Hi ha en Santesmases, a més d’una declarada voluntat de capturar l’essència del paisatge trobat o retrobat i oferir-nos-el en forma de proses de cuidada factura, amb un llenguatge ric i un tempo pausat, hi ha, dic, una necessitat d’obtindre respostes, deixar clares algunes qüestions, alguns matisos, així com plantejar preguntes que puguen provocar un diàleg amb el lector.
Un llibre intens que cal gaudir amb els cinc sentits.
Manel Alonso
Diari Gran del Sobiranisme
He volgut començar així el meu article perquè aquests dies he llegit un llibre formidable —aquest que us avançava—, ple de pàgines bellíssimes, i sàvies.
Josep Vallverdú, en un dels seus millors llibres, Proses de ponent, escrivia: “Les terres, cal haver-les ensumades a totes hores per a poder-les descriure”. El gran protagonista de l’obra de Santesmases és el país, la contrada, l’espectable incessant que s’hi desplega: tot això es va abocant a aquestes pàgines amb una cadència morosa, fàcil de pair.
La lectura del llibre m’ha fet pensar en obres que estimo, de qualitats similars. Per exemple, en L’any en estampes, de Marià Villangómez, o en el dietari Octubre, de l’enyorat Miquel Pairolí.
Santesmases ha interpretat bellament la partitura del paisatge (encara que, en general, puguem tenir la sensació que s’ha encongit força, d’unes dècades ençà). Un llibre bell, sí; però, encara més, necessari, deixeu-m’ho dir així.
Jordi Llavina
La Conca 5.1
El llibre que ens presenta ara és un magnífic cas de fortuna literària. Escrit entre el 3 de novembre de 2015 i el 19 de març de 2017 (les dates són clares, perquè es tracta d’un dietari), poc temps després de la seva finalització guanyava el Premi de Literatura Memorialística Ciutat de Benicarló i una mica després apareixia a Onada edicions.
Llegir Els paisatges trobats, de Josep Santesmases m’ha produït una sensació reconfortant. D’una banda, perquè m’ha permès reconèixer-me en aquest paisatge comú que, veient coses semblants, tots nosaltres anem construint. D’altra banda, perquè m’ha ofert la possibilitat d’experimentar que, durant la lectura, el temps es deturava i podia contemplar les coses sense l’atropellament que avui ens caracteritza.
Joan Cavallé
Diari de Tarragona
Santesmases omple d’amor aquestes pàgines, on les oliveres, els pobles abandonats, els antics campanars o els canvis de temps aconsegueixen que la bellesa es faci plenitud. És el testimoni serè d’un món aliè a la cultura urbana i la neurastènia de les ciutats, però una mirada compassiva a la terra i al cel, als núvols que passen. No es perdin aquest tresor planià.
David Castillo
Cultura
http://premsaonada.blogspot.com.es/
http://www.nusdellibres.com/publicacions/els-paisatges-trobats/