NÚVOL: Llibres ebrencs tindran estand a la setmana del llibre en català 2015 !!

 


El lobby del llibre ebrenc

Bernat PuigtobellaBarcelona.
 
/ 8.06.2015


www.nuvol.com/noticies/el-lobby-del-llibre-ebrenc/

La Fira del Llibre Ebrenc va obrir portes divendres a Móra d’Ebre amb un nou plantejament. En lloc de presentar les novetats i el fons de cada editorial per separat, enguany s’ha convertit l’espai expositiu en una sola llibreria on tots els llibres estan endreçats per temes o autor. Els tres llibreters de referència de les Terres de l’Ebre (Viladrich de Tortosa, Bassa de Móra d’Ebre i Serret del Matarranya) van posar ahir les cartes sobre el tapet. No jugaven pas a pòquer: s’han posat d’acord per unificar els seus fons i començar a treballar en el catàleg únic del llibre ebrenc, que serà un recurs bibliogràfic de primer ordre.

D'esquerra a dreta, Rafel Rovira, Sergio Bassa i Octavi Serret | Foto Bernat Puigtobella

D’esquerra a dreta, Rafel Rovira, Sergio Bassa i Octavi Serret | Foto Bernat Puigtobella

 

Se’ls coneix com el lobby del llibre ebrenc. Tots tres llibreters fan activitats i presentacions i tenen una clientela fidel al territori. Ara es volen posar d’acord per coordinar aquestes activitats, de manera que un autor pugui recórrer les terres de l’Ebre i fer tres presentacions una rere l’altra, cadascuna segons l’estil de cada llibreria: “En Rafel Rovira, de Viladrich, és el que fa les presentacions més formals, i l’Octavi Serret és el més canalla. Jo les faig com puc”, em diu Sergio Bassa, el llibreter de Móra.

Enguany han estrenat el segell ‘Llibre ebrenc’, que han estampat amb adhesius als llibres publicats per editors o autors de l’Ebre. No és tant un segell de qualitat com una denominació d’origen literària. Han volgut marcar unes pautes per definir aquesta DO i per això han redactat el decàleg del llibre ebrenc, que us podeu descarregar aquí.

Aquest decàleg proposa defensar una marca cultural i territorial. Segons els promotors de la proposta, el llibre ebrenc pot ser fet tant per un autor com un editor vinculat directament a les Terres de l’Ebre. A l’Octavi Serret se li posa la pell de gallina quan ens explica que la geografia del llibre ebrenc abraça tant el sud de Catalunya com l’Aragó catalanòfon, és a dir el territori que corresponia a l’antiga diòcesi de Tortosa. Aquí hi entra tant la Francesca Aliern de Xerta com Francesc Serés de Saidí, tots dos convidats a la fira d’enguany.

Ocatvi Serret ens diu també que el catàleg únic del llibre ebrenc, construït amb la complicitat i l’assessorament de l’Institut Ramon Muntaner, dóna prioritat a aquells llibres que hagin seguit el circuit editor-distribuïdor-llibreter per damunt d’aquelles publicacions autoeditades que neixen i circulen al marge de l’ecosistema editorial. No és casual, doncs, que aquest any a la fira els editors hagin retirat el seu estand i hagin fet confiança als llibreters perquè siguin ells qui venguin els més de 2.000 llibres que entre tots tres han arribat a catalogar.

Enllaços de referència:

Fira del llibre ebrenc 
Twitter: @llibresebrencs

 

Article complet

5,6 i 7 de juny a Mora d'Ebre: Litterarum i Fira del llibre ebrenc !!!

 

Litterarum i Fira del llibre ebrenc





8a edició de la Fira d’espectacles literaris i 12a Fira del llibre ebrenc. El Litterarum tornarà a posar gairebé una vintena d’espectacles basats en la literatura catalana dalt de l’escenari. Enguany indagarà en la faceta poètica del valencià Ovidi Montllor com un dels espectacles destacats, tot coincidint amb l’efemèride dels vint anys de la seua mort. 
Litterarum farà més propers clàssics com Llull, Carner, Espriu o Moncada, així com altres veus crítiques i compromeses (Antonina Canyelles), a través dels textos que han inspirat els espectacles d’enguany. Concretament, s’han programat divuit espectacles de quinze companyies diferents provinents de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, i de disciplines artístiques diverses com són teatre, teatre de carrer, música, dansa, recitals, entre altres.

 

Més informació:
www.litterarum.cat
www.llibresebrencs.org

Article complet

La marca «llibre ebrenc» es reforça a les llibreries de les Terres de l’Ebre aquest Sant Jordi !!

 

La marca «llibre ebrenc» es reforça a les llibreries de
les Terres de l’Ebre aquest Sant Jordi

FIRA LLIBRE EBRENC

La Fira del Llibre Ebrenc vol reforçar enguany la presència de la marca «llibre ebrenc», que fa dotze anys que va crear, com a segell potent i amb projecció. Per fer-ho ha imprès 1.500 enganxines amb l’etiqueta «llibre ebrenc»  que aquest Sant Jordi les tres llibreries que actualment treballen amb la Fira formant el lobby ebrenc (Bassa de Móra d’Ebre, Serret de Vall-de-roures i Viladrich de Tortosa) posaran als llibres. L’objectiu és que «llibre ebrenc» esdevingui una marca clara i potent i això faciliti encara més la difusió, projecció i venda dels llibres fets des de les Terres de l’Ebre o que parlin d’aquest territori.

Aquesta iniciativa és avalada per un decàleg que entre altres punts es proposa «exportar la nostra riquesa cultural d’una manera unificada i forta», i defineix el llibre ebrenc com «el que hagi escrit un/a autor/a vinculat/ada directament a les Terres de l’Ebre; és a dir, del sud de Catalunya i de l’Aragó catalanòfon, o que tracti una temàtica referent a les Terres de l’Ebre». Un altre punt que remarca el decàleg és que es tracta d’una marca que no vol ser excloent ni de divisió dins del món del llibre del conjunt dels Països Catalans, sinó que pretén «crear i potenciar sinergies entre els diversos agents i iniciatives del món del llibre».

Per aconseguir una major difusió de l’etiqueta «llibre ebrenc» es farà un sorteig de 10 entrades dobles per a un espectacle de la fira d’espectacles literaris Litterarum. Concretament «El darrer dia del Cafè de la Granota» de la Companyia Mea Culpa. Per participar en aquest concurs els lectors han de penjar una fotografia d’un llibre amb l’enganxina «llibre ebrenc» a les xarxes socials fent servir l’etiqueta #LlibresEbrencs a Instagram o Twitter, o bé penjar-la al seu mur de Facebook mencionant la Fira del Llibre Ebrenc o compartint-la al mur del Facebook de la Fira del Llibre Ebrenc.

La Fira del Llibre Ebrenc està organitzada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i l’Institut Ramon Muntaner, i Litterarum, fira d’espectacles literaris, per l’Ajuntament de Móra d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes.

5, 6 i 7 de juny de 2015
www.litterarum.cat / www.facebook.com/firalitterarum / www.twitter.com/firalitterarum

Article complet

15,16,17 i 18 d'abril: IX Fira literària Joan Cid i Mulet !!!

 

IX Fira Literària Joan Cid i Mulet

Novena Fira Literària Joan Cid i Mulet amb unes jornades plenes d'activitats.

Dimecres 15 d'abril:
19:00h - Presentació Club de lectura Llegir Teatre, a càrrec de Txell Aixarch, amb l'obra 'Pols de roses' d'Olga Besolí.
Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
19:00h - Presentació del llibre 'El poeta del poble' d'Andreu Carranza.
Llegeix l'entrevista a Andreu Carranza aquí
En acabar, Lligam ebrenc del poeta del poble: La vida tràgica de Mossèn Jacint erdaguer de Sebastià Juan Arbó, a càrrec d'Emigdi Subirats.
*Sala Jordi Brull de l'edifici de la Immaculada. 
Dijous 16 d'abril:
18:30h - Conferència 'Salut i la malaltia a l'Edat Mitjana: alguns exemples en la literatura clàssica catalana a càrrec de Miquel Àngel Arasa.
20:00h - Acte en record de la figura de Joan Cid i Mulet.
Divendres 17 d'abril:
10:30h - Lliurament dels premis del VIII premi de treballs de recerca en l'àmbit literari i de l'exili.
*Sala Jordi Brull i Martínez
11:00h - Presentació del llibre 'La revista de la Zuda' de Sandra Sabaté.
11:30h - Presentació de l'edició de l'auca homenatge a Joan Cid i Mulet.
16:30h - Espectacle participatiu ' El gran llibre de les històries imaginades' 
*Gimnàs de l'Institut Escola Managré
18:15h - Document audivisual 'Manolo Pérez Bonfill'
19:00h - Conferència ' Les paraules que curen. Quan la cultura fa salut' a càrrec de Laura Borràs
21:00h - Tastalletres, tapes literàries.
Dissabte 18 d'abril:
Els estands a la fira - durant tot el matí
11:00h - Inauguració oficial de la fira a càrrec de Laura Borràs Castanyer, Directora de la Institució de les lletres catalanes.
11:30h - Lliurament del premi I premi Fem Lletra de reconeixement a la tasca i promoció.
11:45h - Presentació del Club de lectura d'obres de teatre amb la conferència 'El periodisme i la litarutura', a càrrec de Marina Pallàs i Irene Prades. 
12:00h - Taller de manualitats 'Fes i crea el teu propi llibre' i presentació de 'Els nous COntes de Muniatto són bilingües!' a càrrec de les Germanes Besolí i Muniatto Xou. 
16:45h Inici de tallers de manualitats per petits i grans.
17:00h - Presentació del projecte Literatura Km 0.
17:15h - Inici de les micropresentacions de les darreres novetats literaries.
18:15h - Presentació del llibre 'Vaig fer la maleta un dia de juny'.
19:30h - Clausura de la fira amb actuació musical 'Homenatge a Gerard Vergés a càrrec del grup Riu en So' 
*Pèrgola de la Immaculada.

surtdecasa.cat/ebre/agenda/ix-fira-literaria-joan-cid-i-mulet

Article complet

Rosa Canela firmará "Bruixots de l'aigua" a la #TrobadaSaurins al #Matarranya 19/20 octubre presentem un vi de nom Saurí i un cava Tel·lúric a llibreria Serret!!!

 LA FRANJA:

2a Trobada de Saurins, El Matarranya 19 i 20 d’octubre
 


Ens plau enviar-vos la informació de la 2a Trobada de Saurins en territoris de parla catalana que tindrà lloc els propers 19 i 20 d’octubre al Matarranya.

Estem molt contents i orgullosos d’acollir aquesta 2a Trobada aquí i ens emociona la bona resposta dels participants, col·laboradors i inscrits que estem tenint. Amb tot plegat hem pogut preparar un programa on els saurins són els protagonites i on hi haurà varietat d’activitats; des de taules redones sobre les tècniques més avançades fins a excursions per a detectar les energies del territori o la presentació d’un vi amb el nom de Saurí i un cava amb el nom de Tel·lúric.
Així que, si us interessa el tema, us hi esperem!
L’assistència a les xerrades és lliure i gratuïta (dissabte al matí a Vall-de-roures i a la tarda a la Freixneda); però per a les excursions, el dossier i el dinar cal inscripció prèvia, trobareu la informació al pdf adjunt.


Butlleta d’inscripció Trobada Saurins 2013

Programa Trobada Saurins al Matarranya 2013

Pepa Nogués
Organització de la 2a Trobada de Saurins en Territoris de Parla Catalana
Aula d’Artesanies, Tradicions i Ecologia

Guies del Port SL
c/ Aragó, 76 CP 43597 -ARNES
c/ Calvario, 25 CP 44589 LA PORTELLADA
tel 977435515 – 676308021
info (arrova) guiesdelport.com

Article complet

Clàssic país del Matarranya!! Per Jordi Llavina!!

 

EL PUNT + AVUI
Clàssic país del Matarranya

Esperava amb candeletes aquest últim cap de setmana de juliol. L'any passat, per aquestes dates, ja vaig tenir l'oportunitat de passar dos dies molt agradables a Vall-de-roures, convidat per l'infatigable llibreter i activista cultural de la Franja Octavi Serret. En Serret sembla l'actualització d'una d'aquelles figures tan reals, tan necessàries, que emanen dels llibres de semblances i homenatges d'Albert Manent: un autèntic constructor de xarxes. La xarxa cultural, la cívica, la política... És Premi Nacional a la Projecció de la Llengua Catalana de l'any 2009 i un home feroçment de frontera; en un bell paratge, a més, que és cruïlla natural entre l'antic Regne d'Aragó, el Principat de Catalunya i el País Valencià. És una llàstima que la història ens hagi privat d'una hipotètica trobada entre aquest inquiet dinamitzador cultural i el gran mecenes Lluís Carulla. N'hauríem sentit parlar durant dècades!
 

Jordi Carulla-Ruiz, al convent de Sant Salvador, d'Horta de Sant Joan, una de les paredes de la ruta poètica.Foto: JORDI VIDAL.
 
El turisme cultural també inclou trobades per dir i escoltar poetes a Vall-de-roures

En canvi, sí que hem pogut viure, aquest proppassat cap de setmana, una fructífera col·laboració entre el fenomen Serret i la Fundació Lluís Carulla, que promou una de les iniciatives més suggestives en allò que en podríem dir el turisme cultural patri. Per donar una nova empenta a les edicions de clàssics catalans posades al dia, esplèndidament publicades per l'editorial de la casa, la Barcino (unes edicions que a mi em recorden la bellesa i el bon gust tipogràfic de les de poesia de Faber & Faber), es va crear, ara fa tres anys, l'associació Amics dels Clàssics. “No tots els meus amics són al Facebook”, resa un dels eslògans d'aquest grup d'amics de la literatura catalana clàssica i canònica (oh, Llull, oh March, i oh tots aquells que en vulgar parlaren sobirà!). La idea: programar viatges d'interès cultural al llarg i ample d'allò que ara en diuen el territori i, un cop a lloc, visitar alguns dels indrets més singulars i bells. Ja s'ha fet escala a Menorca i Eivissa. Aquest últim viatge –un viatge que té, més aviat, les dimensions i l'aire familiar de les excursions verdaguerianes– va dur al cor del Matarranya una quarantena de persones que vam gaudir de la paraula de March o d'Isabel de Villena entre el relat dels guies que ens acompanyaven. Es fa difícil de descriure la màgia que té sentir, en la veu de baix del poeta Carles Duarte, els versos de la cèlebre Cançó d'opòsits, de Jordi de Sant Jordi, al claustre del convent de Sant Salvador, a Horta de Sant Joan. Abans, el més gran expert en aquesta joia arquitectònica, Àngel Vilamajó, ens havia obsequiat amb una acolorida presentació històrica (templers, hospitalers i franciscans, formiguejant en l'atmosfera de l'església, mentre que a fora el cor de cigales, potentíssim, s'esgargamellava d'allò més, com si suggerís: “Que no s'acabi mai més l'estiu!”). La meva amiga Teresa d'Arenys em recordava que en aquell mateix claustre, embardissat i fet una soll, ella i el seu home, el pintor Enric Maass, hi havien viscut una setmana sencera l'any 1974, en l'estada de deu anys que els dos hippies artistes van fer a Horta de Sant Joan. A partir d'aquí, un programa espès d'actes i visites, del qual voldria destacar el bell espectacle sobre Vicent Andrés Estellés a què vam assistir, a Arnes: De mà en mà: veu de Francesc Anyó i música de Juli Mekànika, com també l'homenatge a l'escriptor Desideri Lombarte que ens va permetre conèixer algun dels racons més íntims del seu poble, Pena-Roja.

 

Jordi Llavina

Article complet

Editorial Barcino i Fundació Lluís Carulla presenta el 27 i 28 de juliol, al Matarranya els Amics d’Els Clàssics, una iniciativa que encomanarà la passió pels clàssics mediavals a tots els públics!!

 

El pròxim dissabte 27 i diumenge 28, Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, presenta al Matarranya el grup els Amics d’Els Clàssics, una plataforma de nova creació que vol promoure els clàssics medievals catalans i difondre’n la lectura. L’acte comptarà amb la presència de Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla i Joan Santanach, coordinador d’Editorial Barcino.



El projecte editorial més important de la Barcino és la col·lecció Els Nostres Clàssics d'edicions crítiques de textos medievals en llengua catalana. Els Nostres Clàssics, que va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1997, ha assolit un prestigi universal per la cura i el rigor científic de les edicions. La Biblioteca Baró de Maldàpublica autors de l’Edat Moderna i constitueix, així, la continuació cronològica d’Els Nostres Clàssics. 



L’editorial Barcino, amb la voluntat de fer més assequibles els clàssics medievals als seus lectors, compta també amb dues col·leccions de caràcter divulgatiu: la Biblioteca Barcino, que posa a l’abast del gran públic els clàssics de la literatura catalana antiga en edicions assequibles i manejables, destinades tant al públic general com als estudiants universitaris i de segon ensenyament; i Tast de Clàssics, que pretén invitar a gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana medieval des d’una sensibilitat contemporània, a partir de l’adaptació de les obres feta per escriptors i poetes actuals.

A més a més, la col·lecció Observatori de Valors publica els volums que resulten del projecte de col·laboració entre la Fundació Lluís Carulla i ESADE, i la col·lecció Museu de la Vida Rural les obres de caire etnològic generades a l’entorn del museu i de les iniciatives que en depenen. 

Amics d’Els Clàssics 
El grup dels Amics d’Els Clàssics té la finalitat d’encomanar i compartir el gust i la passió pels clàssics catalans medievals. El grup, a més de la realització constant de múltiples actes arreu del territori, ofereix nous espais de trobada i participació com la pàgina de facebook o elbloc.
Us animem a fer-vos Amics d’Els Clàssics!



 

 

Article complet

Dissabte 27 de juliol i diumenge 28: Editorial Barcino, la Fundació Lluís Carulla i llibreria Serret, us invitem a participar de la lectura de textos clàssics catalans dins de la Trobada de "Els Amics dels Clàssics" al Matarranya!!

 

Dissabte 27 i diumenge 28 de juliol, dins de la Trobada de Els Amics dels Clàssics al Matarranya, podrem assistir a una lectura de textos clàssics catalans a càrrec de diferents lectors, en l’acte de presentació de la col•lecció Tast de Clàssics de l’editorial Barcino, encaminada a difondre els nostres autors medievals a través de versions al català modern. A la fotografia Carles Duarte, poeta i director de Barcino i la Fundació Lluís Carulla, que presentarà l’acte.





A continucació, un tastet per disfrutar del que sirà la nostra trobada al Matarranya, amb el que va ser l'anterior trobada de Els Amics dels Clàssics, 
de principis de juny concretament a Ciutadella (Menorca).


Quadern del turó

Amics d’Els Clàssics. Presentació a Menorca

Dissabte dia 15 de juny, a les 19 h, al Cercle Artístic de Ciutadella, podrem assistir a una lectura de textos clàssics catalans a càrrec de diferents lectors, que inclourà poemes cantats pel baríton Joan Pons i pel cantautor Guiem Soldevila, en l’acte de presentació de la col•lecció Tast de Clàssics de l’editorial Barcino, encaminada a difondre els nostres autors medievals a través de versions al català modern. A la fotografia Carles Duarte, poeta i director de Barcino i la Fundació Lluís Carulla, que presentarà l’acte.

Dissabte dia 15 de juny, a les 19 h, al Cercle Artístic de Ciutadella, podrem assistir a una lectura de textos clàssics catalans a càrrec de diferents lectors, que inclourà poemes cantats pel baríton Joan Pons i pel cantautor Guiem Soldevila, en l’acte de presentació de la col•lecció Tast de Clàssics de l’editorial Barcino, encaminada a difondre els nostres autors medievals a través de versions al català modern. A la fotografia Carles Duarte, poeta i director de Barcino i la Fundació Lluís Carulla, que presentarà l’acte.

Si fa poc parlàvem en aquesta secció de Bernat Metge i de l’actualitat dels clàssics, el proper dissabte dia 15 tindrem l’oportunitat d’escoltar la lectura de fragments d’alguns del nostres més importants escriptors medievals en l’acte que se celebrarà al Cercle Artístic de Ciutadella, organitzat per Barcino -el segell editorial de la Fundació Lluís Carulla- i l’IME, amb la col·laboració de Baleària i del mateix Cercle Artístic. Durant l’acte es presentarà Amics d’Els Clàssics, una iniciativa de Barcino fundada l’any 2010 amb l’objectiu de difondre la lectura dels autors clàssics en llengua catalana i promoure’n el seu coneixement arreu de tot el nostre domini lingüístic.

Les lectures aniran a càrrec de diferents lectors que donaran a l’acte un gran atractiu i diversitat, a més de comptar amb dues interpretacions musicades de textos clàssics: dos fragments de “Cant de Ramon” (Ramon Llull), amb música de Parera Fons que cantarà el baríton Joan Pons Álvarez i un poema d’Ausiàs March musicat i interpretat per Guiem Soldevila. Els lectors seran Ponç Pons, poeta i escriptor; Joan F. López Casasnovas, Institut Menorquí d’Estudis i poeta; Carme Cloquells, Ateneu de Maó i escriptora; Maria Josep Rabassa, Cercle artístic de Ciutadella; Emili de Balanzó, Foment del Turisme i Fundació Rubió-Adrómaco; Laura Pons, actriu; Toni Camps, Laura Moll i Rosa Gornés, estudiants de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella. Es llegiran textos de Jaume I, Ramon Llull, Bernat Desclot, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella, “Curial e Güelfa”, Jaume Roig, Ausiàs March, Joanot Martorell i la “Divina comèdia” en la traducció medieval d’Andreu Febrer. Es tracta, en definitiva, d’una mostra diversa i estimulant d’entre els millors textos que produí l’esplendor de la cultura catalana durant els segles XIV i XV i un convit a aquells lectors que encara no ho han fet a conèixer uns autors imprescindibles en la nostra llengua.

L’Editorial Barcino va ser fundada l’any 1924 per Josep M. Casacuberta i començà publicant la col·lecció “Els nostres clàssics” amb la voluntat de posar a disposició del públic no erudit les grans obres de la literatura catalana medieval. La iniciativa va tenir un gran èxit i l’editorial va viure una important projecció fins a la Guerra Civil amb la incorporació de noves col·leccions. Després de la guerra, l’activitat de l’editorial es reprendrà amb força durant els anys 50 tot i les dificultats imposades pel franquisme. Els Nostres Clàssics perdrà el caràcter divulgatiu inicial i se centrarà en edicions de gran rigor filològic que arribaran a formar una biblioteca fonamental. A partir de l’any 1972, a causa de l’edat avançada de Casacuberta, la Fundació Lluís Carulla es fa càrrec de donar continuïtat al projecte.

L’editorial ha emprès, fa poc, una nova col·lecció, Tast de Clàssics, encaminada a acostar al gran públic les millors obres medievals a través de versions al català modern fetes per diferents escriptors i poetes actuals, de manera que tothom pugui xalar amb la lectura sempre profitosa dels autors clàssics. En aquests moments que es pretén bandejar les humanitats de l’ensenyament i que la llengua catalana es troba sotmesa una altra vegada a atacs incomprensibles, Tast de Clàssics i Amics dels Clàssics són unes molt bones iniciatives per despertar l’interès en la lectura d’aquestes obres en versió original a fi de gaudir-ne i d’adquirir, a la vegada, un coneixement més profund i no mediatitzat de la nostra llengua.

Quedem-nos per ara amb un fragment de Ramon Llull (Palma, 1232/33-1316), que va ser el creador de la llengua literària catalana en el seu intent de bastir un sistema, una “Art” com l’anomenaria ell, capaç de demostrar la superioritat del cristianisme enfront d’altres religions. Aquesta tasca l’estimulà a produir unes obres d’una bellesa extraordinària com és el cas del “Llibre d’amic e amat”, ple d’un lirisme delicadíssim: “Cantaven los aucells l’alba, e desperta’s l’amic, qui és l’alba; e los aucells feniren llur cant, e l’amic morí per l’amat, en l’alba”

L’illa inaudita (Diari Menorca, 12-06-13)

Article complet

<1
2
3
4
5
...21>