La Comarca.net: Gran éxito del sexto encuentro de autores ‘ebrencs’

La Comarca.net

Gran éxito del sexto encuentro de autores ‘ebrencs’

Valderrobres y Torre del Compte acogieron el domingo una jornada literaria en la que se dieron cita más de 180 personas.

 

La sexta edición de la jornada de autores ‘ebrencs’ en el Matarraña fue todo un éxito con más de 180 participantes.  El encuentro no sólo reunió a escritores, también a editores, lectores y vecinos de la zona. Todos ellos con un aspecto en común: proceden de los territorios por los que surca el río Ebro.

«El encuentro no sólo busca impulsar la cultura matarrañense, también promocionar el territorio bajoaragonés fuera de nuestras fronteras», remarcó Alberto Díaz, uno de los escritores que se dieron cita en la jornada.

Concentración de autores
La jornada comenzó con una concentración de autores en la librería Serret de Valderrobres. La sala concentró a casi 100 personas, entre poetas y escritores. A continuación, el Hotel Parada del Compte, ubicado en la antigua estación de ferrocarril, acogió la actuación musical de Montse Castellá.

Tras la presentación de la jornada con los parlamentos de el alcalde de Torre del Compte, Antonio Bergós; el presidente de ASCUMA, Josep Maria Baró y del propietario de la librería Serret, Octavio Serret se procedió a presentar dos libros.

‘La Val de Zafán’ de la editorial Gara de Edizions reúne un conjunto de relatos alrededor de la antigua vía de más de una veintena de escritores, coordinados por Juli Micolau.  Con motivo de este encuentro  se editó el libro ‘Poesía a la frontera’, que compila el trabajo de 95 autores que reflejan sus sentimientos sin tener en cuenta su origen.

Tras el almuerzo, al que acudieron más de 180 personas se procedió a la presentación de un proyecto conjunto entre Serret y March Editor. Tras una disertación del libro Verb i Gracia se realizó un coloquio sobre el entorno literario de la palabra ‘ebrenca’.

Cerró la jornada un coloquio sobre la frontera con las intervenciones de Santi Borrell, quien actuó cómo moderador; Juli Micolau, escritor; Philippe Lavaill, escritor de la Cataluña Nord; Antón Castro y Francho Nagore, escritores en aragonés, Manel Alonso, autor en valenciano, Cinta Arasa, escritora catalana y Graciela Giráldez, argentina afincada en Aragón.


Article complet

Montse castellà i la 6º Trobada d'autors al Matarranya!!

fardatxeta
No existixen vies mortes

 
Reivindicar, des de terra de frontera, que les fronteres no existixen té molt de mèrit. Les línies sobre mapa que delimiten les províncies i comunitats autònomes no reflectixen la realitat de la terra de cruïlla. Terres de l'Ebre, Priorat, Matarranya, Maestrat. L'idioma, la manera de xalar, lo paisatge,  lo folklore, les muntanyes, la cultura, l'aigua... són comuns.

Los peixos del riu Algars no saben si estan nedant a Catalunya o Aragó. La mateixa aigua que passa per Valderobres, al cap d'unes hores passa per devant de casa meua, a Tortosa. Lo Matarranya desemboca a l'Ebre. A l'igual que el Canaletes. Som parents per part de riu. Amb esta cançó vaig començar el concert. Lo meu poble està a la cantonada d'un mapa, una altra del repertori. Perquè som territoris situats als extrems de diverses regions i que en formem una de pròpia. Cantonades arredonides, suaus, que permeten el pas de persones i aigües, de llibres, de música, d'amistat. I també vaig cantar A orillas del rio Ebro, perquè el bilingüisme és una riquesa cultural, malgrat que alguns es vulguen afanyar a convertir-lo en element de confrontació. Una cançó, a més, composada a ritme de jota, un altre dels elements que ens unix a la gent d'esta gran cantonada existencial.

Que la trobada d'escriptors en llengua catalana es fes al Matarranya (7/8/2011) comarca catalanoparlant de l'Aragó, té encara més mèrit. I que físicament tingués lloc a l'hotel La Parada del Compte, edifici de l'antiga estació
de la Val de Zafan, actual via verda a la localitat de La Torre del Compte, li dóna un valor afegit al concepte de l'activitat: un tren que unia bona part d'estos territoris i que va ser abandonat. En aquesta terra de cruïlla les comunicacions en general dixen molt que desitjar i ja fa temps que no hi ha vagons que hi circulen, però les estacions continuen d'empeus, com natros, la gent que hi vivim. Mentre hi haja voluntat de caminar cap pal a les rodes podrà evitar que avancem: qualsevol mitjà de transport ens seguirà unint. Un d'ells, la literatura. L'altre, la música
, ja siga en català, castellà o aragonès

Montse Castellà

Article complet

Johnson & Johnson: 6ª Trobada d'autors al Matarranya. Informe confidencial...

Malos tiempos para la lengua o Lo que la parla ha unit que no ho separin els polítics

 
 
Octavi Serret i Cisco de March Editors presentant l'acte.
 Costat seu hi devia haver Chusé de Gara d'Ediziones, els
compiladors dels dos reculls Santi Borrell i Juli Micolau i
el president d'Ascuma.


Una vegada estudiats els fets (i els dits) de la jornada del passat diumenge set d'agost passem a detallar les conclusions que composen aquest informe encarregat pel senyor Octavi Serret per tal d'aclarir la responsabilitat d'alguns errors ocorreguts en el transcurs d'una diada tan especial.
Cal remarcar, abans de passar al cos de la qüestió, que la majoria de persones participants a les que hem entrevistat (no pas interrogats amb pressió com algú voldrà fer creure) estan d'acord amb l'afirmació "Si no existís l'Octavi, algú se l'hauria d'inventar", la qual cosa dona una idea de la quantitat de llibres que deu arribar a vendre o de favors que li deuen.
Però passem als fets concrets. Segons alguns observadors (presents al lloc i d'incògnit, contractats per naltros) la quantitat de detalls esdevinguts i la successió ordenada dels mateixos fa pensar en una mà negra responsable de tota la trama. Evidentment, amb premeditació i traïdoria.
No volem ser exhaustius, només pretenem fer un resum dels fets que doni una visió general del que va ser (o podia haver estat) aquell diumenge fatal. Perquè des del temps excessiu d'espera per obtenir el tiquet del dinar (previ pagament i que després resultà totalment obsolet) fins el final de festa amb la punxada de rodes d'alguns vehicles - passant per la manca de sonorització per a recitar els poemes o l'imprevist canvi de menu per un suposat (o no) mal estat del segon plat  - es pot comprovar l'existència d'una tensió que va "in crescendo", d'una manera calculada, en progressió (no sabem si aritmètica o geomètica),  la qual cosa demostra, sens dubte, la mà d'un autèntic professional del sabotatge al darrera.
Ara bé, la nostra experiència ens fa pensar que la quantitat de gent implicada en l'esdeveniment (escriptors, editors, personal, ... etc.) així com la procedència diversa d'aquesta fa poc probable que l'autor sigui només una persona. Es tractaria doncs, segons tots els indicis, d'un grup organitzat. Però, qui i perquè?
Aquestes són les preguntes que donen veritable valor a aquest informe i que, de manera confidencial, passem a aclarir:
Primer punt.- Tot i el poc temps transcorregut des del dia dels fets, ens hem emprat a fons i, finalment, les nostres investigacions han donat fruits.
Segon punt.- La nostra feina està basada en dades concretes i comprovables públicament.
Tercer punt.- Agraïm a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa de Falset les facilitats per disposar i consultar els periòdics de les últimes setmanes (si sumes el preu de cada un i multipliques pels dies consultats és un pico).
Quart punt.- A lo que anàvem. Si està més clar que l'aigua. Els diaris en van plens. Totes les notícies van en la mateixa direcció. La crisi? No. O sí. Aprofitant la crisi ataquem la llengua catalana i de pas despistem el personal i, a la millor, fins i tot els fem creure que la culpa de la crisi és d'aquesta gent estranya que volen mantenir el seu idioma tronat i minoritari.
O sigui... Cinqué punt.- A les Illes Balears eliminen el català dels requisits per accedir a funcionari, tanquen televisió Mallorca. Al Pais Valencià volen suprimir les línies educatives en català. A l'Aragó volen derogar la Llei de llengües, que afectarà el català i l'aragonés. A Catalunya alguns partits demanen educació "bilingüe" (entre cometes, agafat amb pinces i tapant-se el nas). En fi ... a qui se li acut voler trencar fronteres ajuntant català, aragonés i castellà? Allò no podia sortir bé. Només faltava que els atropellés lo tren. Encara rai que no s'han hagut de lamentar víctimes.

Conclusió: senyor Octavi Serret és difícil escapar d'un complot político-lingüístic organitzat per poders fàctics. Jo de vostè llogaria un servei de seguretat. Per si les mosques (Naltros li podem oferir, si arribem a un acord amb el preu)

Altres qüestions a tenir en compte:
1.- No hi hagué cap mort.
2.- Quatre dels autors eren de Falset i una dotzena estaven implicats en Un riu de crims
3.- El tren no passa per aquella via.
4.- Montse Castellà i Santi Borrell no sabem si han arribat a casa. Això seria matèria per a un altre informe.

Suyos afectuosamente,
Johnson&Johnson, detectius


Fede Cortés i senyora en una nebulosa
(de vapors alcohòlics?) O és que al fotògraf Octavi Serret
li feia efecte el verí que li havien subministrat?
Una mostra gràfica de com va anar la cosa per il.lustrar
aquest informe tan eixut.

Article complet

Heraldo de Aragón: "Un río de literatura en las lenguas de Aragón" por Antón Castro!!


Un río de literatura en las lenguas de Aragón

EL MATARRAÑA MÁS LITERARIO


El Matarraña y su comarca concentraron este fin de semana, en La Fresneda, Torre del Compte y Valderrobres, a más de un centenar de escritores en castellano, aragonés y catalán. Se presentaron dos libros: ‘Poesia a la frontera’ (Serret/March), con 95 poetas, y ‘Tren de Val de Zafán’ (Gara d’Edizions), de cuentos y poemas.

 

El Matarraña reivindica desde 1987, de manera sistemática, que es un territorio marcado por la historia, el paisaje y la cultural en general, muy especialmente la creación artística y la poesía. Dice el librero Octavi Serret, de Valderrobres: “¿Qué es la comarca del Matarraña? Es la gente y es este territorio agreste y duro que busca su lugar en el mundo de la cultura. Tengo un amigo que dice que aquí hasta los márgenes son duros. Nuestro éxito, si puede llamarse así, está en la gente que es abierta y hospitalaria. Somos muy nuestros, con una identidad muy marcada. Y el río es el nexo de todo. El poeta valenciano Francesc Mompó dice: ‘Tenéis un río tozudo: va tierra adentro como si huyese del mar.’ Es un río especial”.

El mundo mágico del Matarraña ya existía, ya había tenido sus apologistas –desde Néstor Luján y Juan Perucho a Giorgio della Roca, desde José Donoso y Luis Buñuel a Ángel Crespo, desde los artistas Romà Vallés y Teresa Jassá a Gema Noguera…-, pero Serret ha traído una inyección de actividades e inquietudes: en 2003 empezó publicando libros colectivos de “autores ebrencos” de cuentos, poemas, narraciones policíacas como ‘Un riu de crims’, y ha ido invitando a autores de toda España a conocer este espacio. En 2009 recibió el Premio Nacional por la Proyección Social de la Lengua Catalana.

El pasado fin de semana se realizaron dos actos complementarios: el sábado se organizó, en La Fresneda, la XXI edición de Trobada Cultural del Matarraña, y el domingo, en Valderrobres y Torre del Compte, se celebró la VI Jornada de autores ebrencos del Matarraña y se presentaron dos nuevos libros: ‘Tren de Val de Zafán’ (Gara d’Edizions), y ‘Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana’ (March /Serret), “dos libros redactados en las tres lenguas de Aragón donde participan autores de la Corona de Aragón”, matiza el librero y editor.

Entre los numerosos asistentes de las tres comunidades estaban autores, en castellano, como Francisco Javier Aguirre, Manuel Forega, José Antonio Gargallo, Alicia Estopiñá y Emilio Pedro Gómez; Juli Micolau, que reside en La Fresneda (igual que Andreu Subirats) y es uno de los principales autores aragoneses en lengua catalana, Merxe Llop, último premio Guillem Nicolau con su ‘Ressò en l’obscuritat’ (DGA, 2011), Ramón Mur y Artur Quintana, dos clásicos de la divulgación de la lengua y la cultura del Bajo Aragón y el Matarraña; estaban Francho Nagore y Chusé Inazio Nabarro, dos de los autores más conocidos en lengua aragonesa.

Javier Aguirre, autor de varios libros sobre el Matarraña y activo colaborador de las jornadas, señalaba: “Los dos volúmenes significan una contribución importante a la creatividad literaria y una demostración de la vitalidad que existe y de la fraternidad que vincula a las tres lenguas oficiales en Aragón. Es sintomático que los dos editores, uno aragonés como Chusé Aragüés, de Gara, y otro catalán como Cisco Sánchez de March Editor hayan coincidido en el mismo planteamiento artístico y simbólico, utilizando la poesía y la narración como vehículos para mostrar la unión entre territorios vecinos, respetando la idiosincrasia y la adscripción administrativa de cada uno de ellos”.

Serret, que ha sido coeditor con Sánchez del volumen de poemas, explicaba: “Hemos creído que era la hora de la poesía. Y aquí está en un volumen que marcará un antes y después: 95 escritores que son aragoneses, valencianos, catalanes. ‘Poesia a la frontera’ aglutina a creadores de distintas tendencias, generaciones y procedencias. Su respuesta ha sido muy generosa”.

Francho Nagore estaba tan entusiasmado como perplejo: “Una cosa así casi resulta excesiva, casi inconcebible. Tantos escritores juntos es una fiesta. El Matarraña te atrapa por la cultura y el paisaje: entras en él y ya huele un poco a Mediterráneo”. Con todo, Nagore decía que el catalán de Aragón y el aragonés “se ignoran mutuamente. Estamos demasiado lejos. Y son buenos encuentros así para establecer relaciones”.

Chusé Inazio Nabarro dio clases durante casi una década en Valderrobres y parece conocer muy bien las afinidades entre el catalán y el aragonés. Participa en los dos volúmenes, con sonetos y canciones de estirpe tabernaria y con un cuento en el que rinde homenaje al tren de Gallur a Sádaba, en el que trabajaba su abuelo. “Aquí es donde el catalán más vivo, pero padece problemas semejantes al aragonés de los valles, que se habla menos: también va hacia atrás y pelea contra la amenaza de extinción”.

Merxe Llop, nacida en Nonaspe,  se acercó así a su universo de infancia: “El Matarraña es un paisaje insólito. Parece de secano y a la vez tiene mucho de mediterráneo. Tiene montañas y grandes historias de amor. Es una tierra potente y apasionada. Con rasmia. Es una tierra de paradojas: parece ocultarse y a la vez mostrarse; es una tierra abierta a las gentes. Y yo me siento muy integrada: la comarca del Matarraña llega desde Caspe hasta Fayón, hay mucha variedad dialectal, pero nos entendemos todos, y yo siento que ya he encontrado mi lenguaje”.

Octavi Serret, que tiene algo de torbellino, anunció a HERALDO nuevos proyectos. “Vamos a seguir trabajando con el sello March y vamos a crear una editorial electrónica, centrada en la publicación de inéditos. Empezaremos en noviembre. Y además queremos ensanchar nuestra librería virtual: en este momento podemos ofrecer a los clientes un fondo de 40.000 volúmenes”. Chusé Aragués, de Gara d’Edicions, también seguirá apostando por la divulgación de creadores aragoneses en distintas lenguas: dentro de poco publicará ‘El fragor del agua’ de José Giménez Corbatón “en francés y en ruso” en la colección Viceversa.

En esta reunión, “que ha superado todas las expectativas”, se iba a debatir sobre el concepto de frontera, pero al final no se hizo. “A veces la frontera es ese lugar de la palabra y de la ficción del que ya no quieres regresar”, decía Francho Nagore. Otros señalaban: “Citas como esta facilitan la abolición de las fronteras. El tren de Val de Zafán, desaparecido en 1971, también era un tren de libertad y de intercambio: había eliminado barreras e iba de Aragón hasta el mar”. No hubo las mesas redondas previstas, pero sí un recital de la cantante tortosina Montse Castellá, que elogió el universo del Matarraña y del río Ebro, una exposición de paisajes de Jesús Celma en La parada de Torre del Compte, y se leyeron muchos poemas. Entre los rapsodas en las tres lenguas destacó el show de Marta Almenara, que susurra sus poemas al oído y contó con un rapsoda y poeta como Joan Vinuesa para lanzarlos al viento que mece los olivos, los almendros y las viñas.  

 

Poesia a la frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana. Coordinación: Santi Borrell. March, en colaboración con Serret y ASCUMA. El Vendrell. 304 páginas.

 

Tren de Val de Zafán. Narrazions. Escritos. Relats. Coordinación: Juli Micolau y Chusé Aragüés. Gara d’Edizions. Colección ViceVersa. Zaragoza, 2011. 284 páginas.

Article complet

Estada literària al Matarranya per Francesc Mompó...Trobada Can Serret 2011!!



ESTADA LITERÀRIA AL MATARRANYA

 

Estada a Vall-de-roures
 
Aquest cap de setmana hem fet una estada literària a Vall-de-roures amb motiu de presentar la novel·la Somiant amb Aleixa a la llibreria Serret i assistir a l’acte de presentació de llibre de poemes col·lectiu (vora cent autors) Poesia a la frontera publicat per March Editor.
 
 
Vall-de-roures és un poble encisador ple de màgia medieval. L’estança a l’hotel Salt ha estat molt confortable; és un establiment que t’ofereix, al contrari d’alguns, el servei de moltes més estreles de les que té. Altament recomanable. Un altre dels molts encants que he trobat a la comarca d’El Matarranya és el magnífic estat del català parlat per la gent d’allí. Ja poden les administracions polítiques separar-nos en mil bocinets per anorrear-nos que continuem sent ciutadans dels Països Catalans.
 
A l’hora de l’àngelus –nadir de l’hora de les bruixes- estàvem a la llibreria Serret signant llibres. Manel Alonso –amb qui havíem fet el viatge– amb Els somriures de la pena; Mercè Climent i Jo amb Somiant amb Aleixa; i jo amb el poemari De la fusta a l’aigua i el llibre de narracions Fronteres de vidre. El propietari de la llibreria, l’Octavi Serret, és tot un heroi de la cultura. L’entusiasme que vessa per la paraula escrita fa que no hi haja ningú que entre a la seva llibreria que no n’isca amb algun llibre sota el braç. Nosaltres, en poc més de dues hores signaríem entre els tres un centenar de llibres. El que he dit, tot un referent de llibrer, l’Octavi; i tota una referència literària, la llibreria Serret. Gràcies Octavi.
 
 
A la vesprada, a l’entrada de la zona medieval, vam tindre l’agradable sorpresa de trobar-nos a La Montserrat Vilardosa, Clídice, a qui coneixia del món virtual, i amb qui vam compartir, amb el seu marit, menges i paraules; tot un goig.
 
 
La segona part fou a s’endemà la presentació del poemari col·lectiu Poesia a la frontera; on es poden llegir tres llengües: català –majoritari–, aragonès i castellà. Pel que fa al restaurant que ens diposità –no puc utilitzar el verb acollir– no en vull dir ja res més. Els organitzadors de l’acte i els assistents ens esforçàrem perquè la cosa tirara endavant i després de les presentacions es feren diverses lectures en veu alta. Gràcies també a editors i organitzadors per aquest llibre que ara tinc entre mans. Personalment hi he participat amb tres poemes, un dels quals –el que vaig fer la nit que ens segrestaren Tv3 al País Valencià– va ser el que hi vaig llegir.
 
 
GRÀCIES MATARRANYA PER CONTINUAR SENT MA CASA TAMBÉ.
Article complet

Lo finestró de Gràcia: La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA

Lo finestró de Gràcia
La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA

Amb la trobada dels participants a l’espai d’exposició de José Manuel Aragonés començaren els actes. L’artista ens dirigí unes paraules d’acollida plenes de reivindicació envers l’ensenyament de la nostra llengua a les escoles. Després, al pati de l’Ajuntament  tingué lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica “Els colors  de la Freixneda” realitzada  pels xiquets de la vila  i organitzada per l’ASCUMA i l’AMPA de la Freixneda.

Tot seguit,  al Saló de Plens de l’Ajuntament —envoltats pels cartells de totes les trobades, des del 1987— l’alcalde, Antonio Algueró, en obrí l’acte, va donar la benvinguda als assistents. El president de l’Associació Cultural del Matarranya va fer una presentació de l’entitat, dels seus objectius, treballs i actes que habitualment porta a terme l’associació, reiterant la disposició d’ASCUMA de col·laboració amb les institucions per a la defensa de la cultura, la llengua i la història dels nostres territoris. Carles Sancho, després de llegir un escrit d’Ignacio Micolau —absent per motius personals— sobre propostes d’investigació històrica, va desenvolupar una acurada exposició sobre els treballs i fonts de la prehistòria a la Freixneda. Artur Quintana exposà amb precisió les relacions entre literatura i història.

Mentre tant als porxos de l’Ajuntament, la parada de llibres d’ASCUMA amb la Cèlia Badet i la seua família al front, hi restava en tot moment animada;  i molt a prop xiquets i no tant xiquets provaven de practicar els jocs tradicionals organitzats per Carles Sancho.

Després del dinar de germanor a Vall-de-roures , al Saló Cultural, Quim Gibert ens il·lustrà sobre llengua i emoció, per després tancar l’acte amb un multimèdia d’art i poesia de Francesca Calaf.

Amb un nodrit seguici va tenir lloc el recorregut per vistosos indrets de la Freixneda —ben escollits per Juli Micolau— on, en cadascun d’ells, els poetes i escriptors  Juli Micolau, José Miguel Gràcia —amb el nou poemari sobre el Floro a les mans—, Cinta Mulet, Andreu Subirats  i Ramon Mur llegiren poemes.

Al voltant de les 21 h, i com a apoteosi de la jornada, el Duo Recapte, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, ens oferí l’emotiu espectacle sobre Desideri Lombarte tant ben escenificat, declamat i musicat.

                                                                                                José Miguel Gràcia

Per veure més fotos entreu a ASCUMA


Article complet

Vilaweb.cat: Els autors ebrencs es reuneixen en la 6a trobada al Matarranya

 

Els autors ebrencs es reuneixen en la 6a trobada al Matarranya

Hi haurà presentacions de llibres, col·loquis i música en viu

Avui se celebra la 6a Trobada d'autors ebrencs al Matarranya. Aquesta cita anual, impulsada entre altres per la Llibreria Serret, reuneix els autors ebrencs, matarranyencs i de la Franja, per debatre sobre literatura i posar en comú els seus projectes literaris.

S'hi fan taules rodones, presentacions de llibres i un dinar literari amb lectures dels textos per part dels propis autors. S'hi debat, també, el món literari de la paraula ebrenca. Enguany es fa un debat especial sobre la paraula 'frontera' amb escriptors provinents del Principat, Catalunya Nord, Aragó, Argentina i el País Valencià. Per tancar la jorndada hi haurà música en viu.

Article complet

'Poesia a la frontera' de March Editor per Roser Amills!!

THE ROSARIO'Poesia a la frontera' ja està editat
El llibre que s'acaba d'editar, i on he participat, 
és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, editat per March Editor i escrit en la llengua que millor reflecteixen els  sentiments de cadascú: en llengua castellana, aragonesa i/o catalana, sense tenir en compte els  orígens.


Tant de bo "poesia a la frontera" esdevingui el llibre que cada any s’editarà coincidint amb laTrobada d’autors al Matarranya a principis d'agost a la Lliberia Serret. No hi he pogut anar avui, a la presentació oficial d'aquest primer volum a casa de l'Octavi Serret a Vallderroures, però ja sé que s'ho estan passant molt molt bé!!! 

La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre el món.Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països. Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius, actuaven de barrera entre les comunitats.Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.
Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres al llarg de la història. Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país, que viola la frontera amb un altre. El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres. El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una alienació ferotge.
La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen i aquest llibre pretén lligar-les. La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.

Ricard Ripoll

 

 
Article complet

<1...3
4
5
6
7
...21>