18 d'abril presentem "Strappo". La novel•la sobre l’espoli del romànic català de Martí Gironell que ens presenta una novel·la històrica diferent a llibreria Serret !!


Strappo. La novel•la sobre l’espoli del romànic català







Strappo. La novel•la sobre l’espoli del romànic català

Strappo. La novel•la sobre l’espoli del romànic català de Martí Gironell

Després de l’èxit d’El primer heroi, Martí Gironell ens brinda una novel·la històrica diferent. En aquest cas recrea l’espoli de les pintures romàniques i ens transporta, amb brillant agilitat, al segle xii i principis del xx.

 

L’estiu del 1919 Franco Steffanoni aplica la tècnica de l’strappo per arrencar uns murals de més de mil anys d’antiguitat a Santa Maria de Mur. L’encàrrec li ha fet un antiquari, Ignacio Pollak, per ordre d’un industrial, amant de l’art, Lluís Plandiura. Així comença  l’espoli de l’art romànic a mans de personatges sense escrúpols. Els tresors que contenen les esglésies del Pallars i la vall de Boí no estan emparades per cap legislació que els protegeixi, per això pateixen robatoris i espolis entre vendes clandestines, enganys i mitges veritats. Joaquim Folch i Torres, des de Barcelona, i en Ton de Cal Soldat, des del Pallars, lluitaran per evitar el que s’ha convertit en un dilema: arrencar per conservar o per negociar.

Strappo retrata la tenacitat d’uns i la cobdícia d’altres per aconseguir els tresors que guardaven les esglésies, que abans ningú no valorava i que ara són patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO.


Article complet

Cari Ariño presente 'El batec del temps' (Ediciones B) una història trepidant que passe al #Matarranya

 

'El batec del temps' de Cari Ariño







La fascinant història d’una nissaga de dones des del 1920 fins al 1995.


El batec del temps es un addictiu relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla y néta– que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines, coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle xx, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges.

Cari Ariño va néixer el 1958 a Maella, un poble aragonès fronterer amb Catalunya i banyat pel riu Matarranya. Abans d’estudiar Literatura Comparada, es va formar llegint clàssics moderns francesos com Balzac i Flaubert. Actualment compagina la seva feina de funcionària a l’Ajuntament de Barcelona amb la literatura.

En El batec del temps, s’erigeix com una nova veu que desborda talent i qualitat literària en el panorama de les lletres actual.

@Ediciones B
Producción: http://www.caurina.com/
Música: composición y letra de Francesc Miralles (inspirada en la novela de Cari Ariño) interpreta 'A Little Disaster'.
Article complet

Martí Gironell Presenta: 'Strappo. La novel·la sobre l’espoli de l'Art romànic' (Ediciones B) dissabte 18 d'abril a llibreria Serret !!!

 





L’estiu del 1919 Franco Steffanoni aplica la tècnica de l’strappo per arrencar uns murals de més de mil anys d’antiguitat a Santa Maria de Mur. L’encàrrec li ha fet un antiquari, Ignacio Pollak, per ordre d’un industrial, amant de l’art, Lluís Plandiura. 

Així comença l’espoli de l’art romànic a mans de personatges sense escrúpols. Els tresors que contenen les esglésies del Pallars i la vall de Boí no estan emparades per cap legislació que els protegeixi, per això pateixen robatoris i espolis entre vendes clandestines, enganys i mitges veritats. 

Joaquim Folch i Torres, des de Barcelona, i en Ton de Cal Soldat, des del Pallars, lluitaran per evitar el que s’ha convertit en un dilema: arrencar per conservar o per negociar.

Strappo retrata la tenacitat d’uns i la cobdícia d’altres per aconseguir els tresors que guardaven les esglésies, que abans ningú no valorava i que ara són patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO.



S'ha dit sobre la novel·la:

«Strappo es una parábola moral extraordinaria que narra las consecuencias negativas que se derivan de comerciar con el patrimonio cultural de un país.» Sam Abrams, crítico literario y poeta

«Strappo es una novela de intriga, engaños y especulaciones, una novela histórica sobre el expolio del románico catalán escrita con eficacia y con un tono pedagógico.» Guillem Terribas, librero de La 22 de Girona

«Strappo es un magnífico regalo absolutamente recomendable y apasionante que te hace vivir en primera persona la historia que hay detrás de las pinturas románicas.» Pepe Serra, director del MNAC

«El autor de Strappo tiene el don de narrar una historia amena y didáctica que nos atrae y nos retiene. Nos demuestra que también se puede construir la narración de una destrucción que nos conmueve: el drama del expolio del románico catalán.» Vicenç Villatoro, director del CCB y escritor

© Ediciones B
Producción: 45milisegundos http://www.45milisegundos.com/
Article complet

28 de març Miquel Esteve ens presente "La fi dels secrets" (Ediciones B): Política, corrupció, poder, finances i passions a la Barcelona dels inicis de la banca.



Miquel Esteve > La fi dels secrets > 

































Una història projectada en el passat del que hem viscut darrerament.



 

La fi dels secrets

La fi dels secrets de Miquel Esteve

El 10 de novembre de 1360, en la ciutat de Barcelona, el canvista Francesc Castelló es degollat damunt la seva taula de canvis castigat per insolvència. La crisis financera que fustiga la ciutat, la insolvència de molts canvistes, la pèrdua de les estovalles en les seves taules, símbol de garantia, i fins i tot la demora en el pagament de les pensions dels violaris i censals per part del clavari del municipi, el cap de les finances públiques, ha molestat la ciutadania i Francesc Castelló es castigat públicament per a escarni dels canvistes insolvents i per tranquil·litzar la població angoixada.

Mentre el poble ras pateix les seqüeles severes de la pesta i de la crisis econòmica i financera, els habitants del Call s’enriqueix amb els seus “prests” i unes castes privilegiades com l’Església i els “ciutadans honrats” eludeixen la pressió fiscal mentre que el poble ha de pagar els impostos per bens de consum bàsics com el blat o la carn. Una família de “ciutadans honrats” de la ciutat, els Gualbes, aprofita la conjuntura de crisis i confusió per fer realitat la seva desmesurada ambició.

Una història de poder, finances, amors i desamors que reflecteix amb realisme crític una estampa de la ciutat de Barcelona en el període baix medieval amb personatges reals i d’altres ficticis, com ara el botxí o “morro de vaques” de la ciutat, l’esposa del canvista degollat, els usurers del Call, Azriela una jueva bellíssima, Begonya, la bruixa del Call, Guaspa l’esclava mora dels Gualbes o el mateix Ferrer de Gualbes, conseller de la ciutat i home fort de la família.

 

 

 
Miquel Esteve

Miquel Esteve

Miquel Esteve (Móra la Nova, 1969), economista especializado en Matemática Financiera y Actuarial, abandonó repentinamente su faceta de ejecutivo financiero para trasladarse al campo, donde actualmente compagina su labor de escritor con la elaboración y comercialización de aceite de oliva virgen extra y la producción de fruta dulce.

Con El juego de Sade, Esteve abre una nueva vía en la narrativa nacional al adentrarse, sin tapujos, en el fascinante mundo de un personaje fundamental en la literatura y el imaginario erótico universal como lo es el marqués de Sade.

 

 

Obras: 
La fi dels secretsEl fin de los secretosEl joc de SadeEl juego de SadeEl juego de Sade.


 

Article complet

Comarquesnord: Joaquim Molina: “Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar per enganxar” La rosa entre els llops Premi Nestor Lujan 2014 (Columna Edicions)



Joaquim Molina: “Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar per enganxar”

comarquesnord.cat Vall-de-roures . dissabte, 6 de desembre de 2014 . Deixa un comentari
Etiquetes: 

Quan Pere el Gran va conquerir la Mediterrània i va desafiar el món. El Pont de la Puríssima va vindre carregat d’activitats pel Matarranya. I la Llibreria Serret de Vall-de-roures va reunir un munt d’autors coincidint amb estos tres dies de festa. Entre ells trobem aJoaquim Molina, qui va presentar la seua òpera prima. Parlem, en concret, de La rosa entre els llops (grup 62), premiada amb el Nèstor Luján de novel·la històrica. Una novel·la que ens portarà fins a les darreries del segle XIII, en unes terres nostres dominades per castells, els senyors feudals i les ordres militars i que partirà d’un fet real com és el duel cavalleresc entre el rei d’Aragó i Carles d’Anjou, amb el qual la Corona d’Aragó “va desafiar l’estatus quo de l’època”.

En una entrevista concedida a Ràdio Matarranya, Molina va valorar el reconeixement amb el Nèstor Luján. “Arribar i moldre. És una satisfacció enorme”. L’autor va explicar que La rosa entre els llops va nàixer més com “un exercici hedonista i per als amics” que per qualsevol altre motiu. “El deixo llegir a la família i els hi agrada molt. Circula, el faig arribar a una editorial i els hi enganxa. El van llegir i van ser els primers fans”. I una cosa va portar a l’altra. “Van decidir donar-li sortida. El vaig presentar al concurs de novel·la i em va tocar la loteria”, va afegir. Una història que ens portarà fins al regnat de Pere el Gran. De fet, a la novel·la hi ha “un fet històric real com és el duel cavalleresc entre el rei d’Aragó i Carles d’Anjou, que en aquella època va ser com una Final de la Champions, fent un símil molt agosarat”, va apuntar l’autor. “Va ser així”. Un fet “molt mediàtic” perquè “van córrer rius de tinta. I és que Pere el Gran va desafiar l’estatus quo de l’època”. Uns fets històrics “amanits amb uns personatges ficticis, versemblants i que viuen i es mouen per esta comarca”. Un Vall-de-roures amb els seus Oteiza. Un territori reconquerit sota la tutela dels cavallers monjos de l’Ordre de Calatrava.

Joaquim Molina va recalcar que La rosa entre els llops no deixa de ser “un homenatge a estes terres que havia corregut de petit”. Una novel·la històrica amb un gran procés de documentació previ, sobretot tirant d’historiadors locals i estudiants que han fet tesis i tesines sobre la història de les famílies feudals i les relacions feudals, i que aporten “una visió molt arrapada del terreny”. Un context històric pel que es mouran uns personatges ficticis. Perquè La rosa entre els llopsno deixa de ser “una història silenciosa dels personatges anònims de la història. Marc Bloch deia que no li interessa qui va construir les piràmides, sinó que vol saber què pensava l’esclau que va dormir sota les estrelles”. I és que per a Molina “estos personatges són els més suggeridors, els grans protagonistes de la història més autèntica. Hi ha uns personatges històrics que van existir, però després estan estos personatges silenciosos que per a l’autor són més plàstics, donant-los una cara i una trajectòria”. Per això, la novel·la “és un homenatge a la història silenciosa. A la massa. Als personatges anònims”.

Per l’autor, este és el divertimento més bonic de l’escriptor. “T’imagines una època. Uns personatges en una foto fixa. Un decorat de la història escrita en els llibres. I tu estàs jugant, com una espècie de Doctor Who que viatja en el temps que aleshores recrea una història possible, una trama, una conspiració, una intriga… És una feina molt satisfactòria”. A La rosa entre els llops no faltarà un assassinat. Per al Joaquim Molina lector, “quan un està al sofà o la llit llegint, el que vol una mica és viure una altra realitat. La mort, la injustícia, un crim, una conspiració, fa que el lector es reveli. Fa que tinguem un ésser moral que ens indigna. I això és el que enganxa. Un assassinat genera esta necessitat de buscar qui ha estat, qui és el culpable. Has de posar humor i sempre has de matar algú. A la novel·la cal matar algú per enganxar”, va dir Molina. I és que a l’autor li agrada molt “el gènere negre”. De fet, “m’atreviria a dir” que La rosa entre els llops “és una novel·la històrica on hi ha una trama negra, amb una investigació i una incògnita que s’ha de resoldre”.

Però, per què Pere el Gran? Joaquim Molina va recordar que Jaume I, el pare de Pere el Gran“va ser un Top Ten. Era un rei molt mediàtic perquè va conquerir Mallorca, València… I el mèrit del seu fill és que, tot i tindre el pare que va tindre, va brillar en llum pròpia i va ser un rei molt valent. Ell va desafiar l’equilibri internacional de l’època i això li va costar molts enemics. Tant endins com enfora. Al Regne d’Aragó, la noblesa es va revelar contra ell. Es va plantar i li va dir que no es posés en camisa d’onze vares contra el Papa i contra França i li van exigir més poder feudal”. Una etapa històrica apassionant. De moltes batalles guanyades. De Roger de Llúria. Dels almogàvers, que “tenen esta doble visió una mica fosca, però que va catapultar la idea de Corona d’Aragó més enllà de les fronteres”, va recordar l’autor. “Aragó en aquella època era una potència emergent”, i el seu rei “va estendre el nom d’Aragó pel món conegut, com Sicília, nord d’Àfrica i després Grècia”, en el que serà “l’aventura dels almogàvers”.

 
Més informació:  | 
 

Deixe el seu comentari: comarquesnord.cat/2014/12/06/82532/

Article complet

Joaquim Molina presenta 'La rosa entre els llops', Premi Nèstor Luján 2014 dissabte 6 de desembre 18:00 a Llibreria Serret !!

 

Joaquim Molina guanya el Premi Nèstor Luján 2014 amb 'La rosa entre els llops'

Editorial Columna publica el 23 d'octubre la novel·la d'aventures de Pere El Gran guanyadora del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica



La rosa entre els llops 
de Joaquim Molina: Quan Pere el Gran va conquerir la Mediterrània i va desafiar el món.

El 1283 el món es mou a vint quilòmetres per hora, la velocitat mitjana d’un cavall. Aquesta realitat modela les distàncies i la percepció que els seus habitants tenen de l’espai. El món és immens: un viatger des de Barcelona triga cinc dies a arribar a Saragossa, vint fins a Santiago de Compostel·la. La geografia mana sobre l’home. Les muntanyes i els rius marquen els seus límits i, al costat del temps, emmotllen pobles, perfilen nacions i esbossen llengües.

La rosa entre els llops és una novel·la d’aventures on conflueixen monjos soldats de l’orde de Calatrava, almogàvers, senyors feudals, dones intrigants, amors robats… I, de rerefons, la història d’un continent en formació, víctima dels jocs i de les lluites de poder entre la noblesa, l’Església i el rei.

 

Sinopsi

Baix Aragó, 1283. En aquesta terra de frontera, dominada pels castells, els nobles i les ordes militars que lluiten per estendre el seu poder, la vida tranquil·la del jove pastor Joan del Mas es trenca tràgicament quan un mercenari al servei del senyor de Vall-de-roures l’intenta assassinar.

Acusat d’un crim que no ha comès, l’adolescent es veu obligat a fugir del seu petit món i s’embarca en un estrany viatge durant el qual el seu drama personal s’entrellaçarà amb una de les grans epopeies de la història medieval catalana i europea, protagonitzada pel qui es va convertir en el gran rei de la Mediterrània, Pere el Gran.

 

XVIII Premi Nèstor Luján

 

El Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics. La dotació del premi és de 6.000 €.

El Premi Nèstor Luján vol potenciar el gènere de la narrativa històrica en llengua catalana, i acumula en el seu catàleg llibres com Conspiració a Tarraco (2013); de Jordi Solé, Bon cop de falç (2011), d’Andreu González i Ramon Gasch; La princesa de Jade, de Coia Valls; Rere els murs, de Núria Esponellà; i La venjança del bandoler, de Martí Gironell (2008), entre altres.

Enguany, el jurat, compost per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Ester Pujol, va decidir atorgar-lo a la novel·la La rosa entre els llocs, de l’escriptor Joaquim Molina.

Article complet

El lobby de la fira del llibre ebrenc presenta el 22 i 23 nov.un home que se'n va de Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro presenta "Un home que se'n va", La gran història de Vicente Villatoro, comerciant sense futur, exconvicte del penal de Burgos, que va abandonar el poble de tota la vida als 60 anys


Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble "blanc i immòbil" de Còrdova, a l'edat de 60 anys, després d'una vida agitada, com a regidor de l'esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l'edat que té el seu nét escriptor quan s'encara a la figura enigmàtica de l'avi Vicente. Un home que se'n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l'avi, l'escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d'un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és periodista i escriptor. Ha treballat al Diari de Terrassa, El Correo Catalán, l'Avui i TV3 i ha col·laborat en altres mitjans, entre els quals El Periódico, El País, El Temps, Catalunya Ràdio i Com Ràdio. Entre 2002 i 2004 va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També ha estat professor de Ciències de la Informació a la UAB. La seva carrera literària inclou obres com ara Evangeli gris (1982), País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Memòria del traïdor (1996), La claror de juliol (1996) , La derrota de l'àngel (Premi Carlemany de novel·la 2004), Tenim un nom (Premi Premi Ramon Llull 2010), que ja forma part del catàleg de labutxaca, i ara, també, Moon River (2011).Web de l'autor: www.villatoro.cat

Per reservar per dinar amb l'autor al Hotel Miralles d'Horta de Sant Joan ho podeu fer al fb o al seu web: http://www.hotelmiralles.com/index.php/ca/
Article complet

Núvol: Vicenç Villatoro. Un home que se’n va (Proa Edicions). Tenim el goig de presentar-lo diumenge 23 a llibreria Serret !!

 

Vicenç Villatoro. Un home que se’n va

 
/ 17.09.2014


Segurament convindríem que la feina de l’analista o crític literari consisteix —o, més aviat, consistiria: hi ha de tot, en la vinya del senyor, des del glossador a l’encicolpedista, passant pel hagiògraf i pel esgarria-agruments— en garbellar el gra de la palla; en oferir una certa funció de guia per a navegants literaris; en provar determinar, amb la màxima objectivitat possible —objectivitat dins la nostra pròpia subjectivitat, assumida i inevitable— quines, d’entre les moltes obres que ens arriben a les mans, destaquen qualitativament damunt les altres. Un esport (cultural) de risc, el jutge final del qual serà tan sols el temps.

Vicenç Villatoro présenta 'Un home que se'n va' (Proa Edicions).

És per això que ens cal ésser molt prudents a l’hora d’indicar que un llibre (ens sembla que) quedarà, que no només serà un dels millors de l’any o de la temporada sinó que serà recordat —i el que és més important, llegit— d’ací a cent anys. I fa molt de temps que no havia tingut una sensació de certesa tan ferma que una obra escrita a casa nostra quedaria com llegint Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro (Proa Edicions), que arriba a les llibreries dijous vinent.
www.nuvol.com/critica/vicenc-villatoro-un-home-que-sen-va/

Article complet

<1
2
3
4
5
...46>