Francesc Miralles presente WABI-SABI, el 22 de febrer, la segona part d'Amor en minúscula 6 anys després...

La nova novel∙la de Francesc Miralles se situa al Japó i reflexiona sobre l'art de la imperfecció.


 
Una novel·la que ens transporta al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Amb Wabi-Sabi Francesc Miralles ens convida a descobrir l'art de la imperfecció. Quan una relació sentimental s'acaba, res millor que viatjar a un món llunyà per passar pàgina i retrobar el propi rumb. Després de rebre dues postals misterioses de Kyoto d'un misteriós remitent, en Samuel decideix fer les maletes i lliurar-se a l'aventura. Mentre estudia elwabi-sabi a l'antiga capital japonesa, la porta de l'amor està a punt d'obrir-se allà on menys s'ho espera. 'Allà les parelles mai van de la mà ni mostren públicament el seu afecte, encara que nosaltres tampoc érem cap parella. Ni tan sols érem amics. Què érem, doncs? La intersecció entre dues solituds diferents.'


Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, músic i periodista especialitzat en psicologia. És autor d'El millor lloc del món és aquí mateix (Amsterdam, 2008), Tant de bo fossis aquí (Amsterdam, 2009), amor en minúscula (Amsterdam, 2010) i coautor d'El laberint de la felicitat (Ara Llibres, 2007), entre molts altres títols. www.arallibres.cat/cont/cataleg/cataleg_amsterdam_fitxa_cat.php

I enllaços interessants: 
 


Article complet

Francesc Miralles amb Wabi-Sabi, una novel.la sobre la bellesa del que és imperfecte i efímer...22 febrer a Llibreria Serret!!

 

WABI-SABI, l'última novel·la de Francesc Miralles [Booktràiler]



 
Una novel·la que ens transporta al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Amb Wabi-Sabi, Francesc Miralles ens convida a descobrir l'art de la imperfecció. De l'autor d' "Amor en minúscula". 

Publicat per Amsterdam Llibres al febrer del 2013. Ja a la teva llibreria i en format e-book! 

Més informació: http://www.arallibres.cat/cont/catale...

I enllaços interessants: 
 
1. Recomanació a "Els Matins" de TV3: http://www.tv3.cat/videos/4885532/La-llibreria-%28040214%29
 
Article complet

Dissabte 22, 12.30 Presentem WABI-SABI, de Francesc Miralles, ARA LLIBRES, que torne amb el  protagonista de l’èxit Amor en minúscula!!


 

Una novel·la que ens transporta al Kyoto més sensual, a la bellesa més exòtica, al detall més subtil. Amb Wabi-Sabi, Francesc Miralles ens convida a descobrir l'art de la imperfecció.


Quan una relació sentimental s'acaba, res millor que viatjar a un món llunyà per passar pàgina i retrobar el propi rumb. Després de rebre dues postals de Kyoto d'un misteriós remitent, en Samuel decideix fer les maletes i lliurar-se a l'aventura. Mentre estudia el wabi-sabi a l'antiga capital japonesa, la porta de l'amor està a punt d'obrir-se allà on menys ho espera.

 



"Allà les parelles mai van de la mà ni mostren públicament el seu afecte, encara que nosaltres tampoc érem cap parella. Ni tan sols érem amics. Què érem, doncs? La intersecció entre dues solituds diferents"

 
 

Francesc Miralles (Barcelona, 1968) és escriptor, músic i periodista especialitzat en psicologia. És autor d'El millor lloc del món és aquí mateix(Amsterdam, 2008), Tant de bo fossis aquí (Amsterdam, 2009), amor en minúscula(Amsterdam, 2010) i coautor d'El laberint de la felicitat (Ara Llibres, 2007), entre molts altres títols.

Article complet

SDC.cat: Josep Igual: «Algunes de les variants amatòries d''Amors gairebé eterns' m'inquieten... »

 

L'escriptor presenta una novel·la que analitza la societat contemporània a través de l'erotisme




“Jo no escric soft-porn”, diu amb ironia. A Josep Igual no li fa massa gràcia veure's encaixonat en alguna corrent que pugui semblar mainstream. Dit d'una altra manera, que respongui als interessos dels mercats, entitats incorpòries d'essència dubtosa i interessada. Ell sap i predica que allò genuí no es paga. Entenc que de camí a la cinquantena sigui ell mateix qui hagi de puntualitzar les possibles confusions. “Els editorials s'han tornat bojos demanant per encàrrec als escriptors novel·les eròtiques”, explica amagant els ulls sota la visera i xuclant un puret embolicat per ell mateix. “Hi ha autors que les fan en dos o tres mesos”. No només el temps de confecció literària t'aporta pistes sobre aquesta suposada bombolla de novel·la eròtica, també la temàtica. “Volen historietes lleugeres, que et posin calent ràpid i poca cosa més”, diu l'escriptor de Benicarló afincat a La Ràpita just quan acaba de presentar Amors gairebé eterns.
 
L'última publicació de Josep Igual és un recull de relats breus classificats sota aquest gènere en la superficie, però que teixeixen frase a frase i personatge a personatge, un calidoscopi de la inconsistència humana, gairebé sempre sublimada a través del desig carnal. L'escriptor, amb ànima de periodista, utlitza la ficció per exposar inquietuds i fascinacions inspirades, òbviament, en la vida real. “S'entèn que m'he criat entre capellans i això de la repressió sempre genera curiositat”, diu sense perdre el sarcasme. “Recordo que em van impressionar les pel·licules de Bilbao Caniche de Bigas Luna. El cineasta podriem dir que va ser un dels meus inspiradors”, diu mentre m'explica alguna història de sadomaso alemanya que ha llegit en no sé quin diari o revista. I clar, aprofitem per fer broma sobre la Merkel i el caràcter dels alemanys. La ironia ens serveix per entrar en matèria.
 
- Fas relats sobre encontres sexuals que res tenen a veure amb la visió romàntica i naïf que ens ven el cinema de l’amor i el sexe...
Potser perquè la majoria de relats són posats en la pura contemporaneïtat, i l’herència romàntica aporta només alguns rastres en les situacions dels personatges dins les històries. De tota manera, alguns dels contes diria que són prou lírics, i hi ha altres varietats de registres narratius. He intentat fer literatura a fons, el millor que sé... Crec que les històries no es queden només en la superfície de les relacions sexuals.
 
- S’ha de desacralitzar el sexe per aconseguir una societat més madura?
S’hauria, potser, de desculpabilitzar. Diverses herències educacionals i ambientals, barrejades amb l’hedonisme de masses que cada dia ens entra pels mitjans, ens han embolicat molt. Sense culpes i amb àmplies toleràncies pel que es fa en l’esfera privada, entre adults i amb ple consentiment, potser sí que ens aniria millor.
 
- L’estil directe i cru de les teves històries m’ha transmès una sensació sòrdida del sexe... El realisme necessàriament implica la pèrdua de la il·lusió i el glamur?
No tots els relats són resolts amb un estil directe i cru, entren en joc fins i tot elements de la literatura fantàstica en diverses de les històries. Si he retratat alguns ambients sòrdids, ha sigut perquè el relat m’ho demanava i els personatges es lliuraven a pràctiques, diguem-ne, poc convencionals. Però, diria que d’il·lusions i glamurs també n’apareixen en un moment o altre.
 
- Em podries dir el comentari que més t’ha impactat dels lectors del llibre?
M'agrada que els lectors diguin que el llibre admet diversos nivells de lectura, que els relats toquen realitats humanes reconeixibles i que, fins i tot, hi ha més d’una crítica seriosa al sistema econòmic que crea desigualtats cada dia més accentuades. Especialment m’ha agradat que algun col·lega digue que és un llibre de qualitat i no un “tebeo” de pur entreteniment eròtic. I per què no?, també els que m'han dit que, gràcies al meu llibre, han millorat la seva vida sexual.
 
- Has fet molt de treball de camp per fer aquest calidoscopi d’amors postmoderns?
M’he documentat en pràctiques que no coneixia prou bé. No ha calgut tastar-ho. (riu) T’he de dir que algunes de les variants amatòries que apareixen a Amors gairebé eterns, en realitat, m’inquieten... Però, en la creació literària, sovint les temences o dimonis particulars també intervenen i provem d’alguna manera de conjurar-los o mirar d’entendre’ls millor. 
 
- Ah, si?
L’experiència pròpia es nota en les ambientacions espacials i temporals de les narracions. Suposo que el conjunt dóna una mica de retrat generacional dels qui vam patir una escola on tot era pecat, fins la més senzilla alegria innocent, i després vam anar entrant en el món adult amb poca informació i unes ànsies de coneixement i llibertats grans.
 
- Moltes de les narracions són en primera persona. Algun desig o fantasia que has inclòs al llibre encara no has fet realitat?
La primera persona és un recurs narratiu. En alguns dels relats hi ha la tercera persona també, però el predomini de la primera crec que li dóna com un cert sentit unitari al recull, acostant-lo a tons aparentment memorialístics. “Que la ficció sone a biografia, i la biografia a ficció”, deia un narrador... I pel que dius de la fantasia... la fantasia és essencial en les relacions, és amb ella que una funció bàsica i biològica, que fa perviure l’espècie, s’ha recreat i reinventat milers de vegades.
 
- Per què aquests títol Amors gairebé eterns?
És un títol irònic. La majoria de relacions que apareixen al volum són encontres breus, la majoria sense molt futur possible de continuïtat. En el “gairebé” hi ha la picada d’ullet al lector. Ara, a vegades, una intensitat fugissera després té un llarg record, i la memòria ja sabem que recrea i ficciona també.
 
- És fàcil que un escriptor com tu faci el salt a la novel·la eròtica?
En obres anteriors, narratives, però també poètiques o dietaristes, ja hi havia un toc o altre d’erotisme. Bona part del material el tenia fet hi encaixava perfectament en la col·lecció eròtica de Cossetània. Els hi vaig proposar de fer-lo, i els va agradar l’original. 
 
- Quins referents tens de literatura eròtica?
Molts. Des dels clàssics, nostres i universals, que hi ha apunts eròtics... En la modernitat, autors com el poeta Vicent Andrés Estellés, a qui vaig tenir la sort de tractar una mica, Manuel de Pedrolo o, més recentment, Quim Monzó i altres, que posaren al dia el gènere i les possibiliatats expressives del seu particular lèxic. En l’àmbit general, m’han interessat autors com Bukowski, Carver, Palhaniuk o Houllebecq, a més d'alguns autors de cinema com Pasolini o Fellini. La creació, literària o no, és una cursa de relleus i no convé ignorar les troballes dels qui ens han precedit. Per intentar ni que siga un polsim d’innovació o posada al dia, cal conèixer el millor possible les tradicions.
Article complet

Dissabte 8 de febrer Presentem els "Amors gairebé eterns" de Josep Igual publicat per Cossetania Edicions!!

 

Amors gairebé eterns

Josep Igual

 

En AMORS GAIREBÉ ETERNS, una efervescent desfilada de personatges i peripècies ofrenen una mostra de gustos i litúrgies de les que han sofisticat —i complicat— les arts amatòries de les postmodernitats.

Lligats als més variats jocs carnals, els deliris, esperances, angoixes i temences de l’humà ocupen plaça en el vívid i bigarrat fresc que dibuixa el conjunt de narracions d’un dels autors més incisius i singulars de l’actual literatura catalana.

 

 

Josep Igual

 

Josep Igual va néixer a Benicarló, Baix Maestrat, el 1966. Viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià, des dels anys noranta. Ha conreat la poesia, la narrativa i el periodisme. La seva obra ha rebut diversos guardons com són el Ciutat de València de poesia del 1988, o el Sebastià Juan Arbó de novel·la del 1997. Entre els seus títols destaquen els llibres de versos 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990),Rebotiga del brocanter (1999), Poemes escollits (2007) i Ditades al vidre(2008). Ha publicat el llibre de contes Faules mamíferes (2007), els perfils biogràfics Retrats de butxaca (2006), els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004), i les novel·les Cabotatge (1997),El cor cansat (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005). En paral·lel a la seva vessant literària ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Ha editat el CD Sort de tu (1998), i ha fet recitals arreu de la nostra geografia. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries. Amb Quaderns deltaics va guanyar el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008. Des dels anys noranta viu al Delta de l’Ebre.

 

Recull de premsa

 

La Petita Llibreria - 19/01/2014

Surtdecasa.cat - 20-12-2013

El Punt Avui - 13/12/2013

Web de Roser Amills - 10/12/2013

Grup Crea - 02/12/2013

EbreExprés.com - novembre de 2013

Ciutatoci.com - novembre de 2013

Jesús M. Tibau, blog Tens un racó dalt del món - 14/11/2013

 

 

Premsa

Dossier de premsa

Article complet

8 de febrer Josep Igual a la Serret: «Algunes de les variants amatòries d''Amors gairebé eterns' m'inquieten... »

 

Presentació del Llibre "Amors gairebé eterns"




Els llibre "Amors gairebé eterns" de Josep Igual i editat per Cossetània Edicions es presentà a la lliberia + Bernat de Barcelona, el dia 10 de desembre de 2013. La presentació la realitzà l'escriptora i periodista Roser Amills i també comptà amb un tast del llibre teatralitzat a cura de Santi Gallisà & Co (actor camaleònic còmic, humor original i autèntic català).
Fitxa del llibre: http://www.cossetania.com/amors-gaire...

Article complet

Presentem l'últim llibre de Isidro Garrido "Conexió Castelldefels" dissabte 18 de gener a les 12:30 a Llibreria Serret!!

 

Isidro Garrido presenta el seu nou llibre "Conexió Castelldefels"!!!

Conexión Castelldefels. [Barcelona]: GB, 2013.

Silva, brigada de la Guardia Civil destinado en Madrid, se traslada hasta Barcelona para colaborar en un caso. Se reencontrará con viejos amigos y hará nuevas amistades, mientras, trendrá que asistir a asambleas de trabajadores en Rocaya, una fábrica de Castelldefels; visitar La Ribera, un puticlub de la zona, o recorrer las escarpadas paredes de las costas del Garraf. 

Una historia negra de nuestra sociedad actual, con una pincelada de humor y un toque irónico.


Isidro Garrido

Isidro Garrido és nascut a Rajadell (1958) però viu a Castelldefels de tota la vida.
Fa quasi trenta anys que treballa pels matins a l'Ajuntament de L'Hospitalet, per les tardes estudia Antropologia a la Universitat de Barcelona, i desde fa algun temps escriu per les nits.

L’any 2012 va decidir autopublicar-se la seva primera novel·la,Los crímenes del Matarraña. Va estar tot un èxit (al menys al Matarraña), tant que fins i tot el van convidar a participar a la BCNegra 2013.

No satisfet amb els diners que va perdre, va decidir tornar a provar sort amb dues noves aventures del brigada de la Guàrdia Civil, Silva.
La segona novel·la es titula Tráfico de deudas, i la tercera entrega de la sèrie Conexión Castelldefels.

Els seus llibres anteriors:

Trafico de deudas. [Barcelona]: GB, 2013.

Olivier Barat, anticuario francés afincado en Barcelona, aparece asesinado en su local. Los Mossos de d´Esquadra investigan el caso: Silva, brigada de la Guardia Civil, debe colaborar con ellos. aunque los presuntos culpables son rápidamente detenidos por la Policía Autonómica, una serie de hechos harán que Silva decida seguir investigando por su cuenta. Deberá tratar con los más variopintos miembros de la sociedad, directores de casino, asesores, gitanos, políticoa... y la investigación le llevará a lugares tan dispares como Olius o Auschwitz.

“Divertida, trepidante y auténtica. Un placer para el lector”
                                                                                    Alicia Giménez Bartlett (Novelista, premio Nadal 2011)

"Vuelve el brigada Silva, incapaz de estarse tranquilo, para placer y gozo de sus lectores. En el arte ya se sabe que no es oro todo lo que reluce, y nuestro brigada después de haber resuelto “Los crímenes del Matarraña”, no se deja engañar por las apariencias. Pero nosotros sí nos dejamos atrapar por su ir de aquí, para allá, con humor y sin descanso"

Paco Camarasa

 

Librero, “Negra y Criminal”. Comisario BCNegra

 


Los Crímenes del Matarraña.
 [Barcelona]: GB, 2012.

En las empinadas calles de Valderrobres, un tranquilo pueblo de Teruel, aparece el cadáver mutilado de un vecino. 


Nicasio, el cabo de la Guardia Civil del Puesto, recibe la ayuda de Silva, un brigada enviado desde Barcelona para colaborar en la investigación. 


Los sucesos harán que, poco a poco, la tranquilidad del pueblo y sus vecinos se vea truncada. Cuando parece que todo está a punto de resolverse, la investigación sufre un inesperado giro que llevará a sus protagonistas otra vez al principio.

Article complet

Taller-Tertulia 11 de enero con Xavier Alcober "El Mercader de Felicidad": Una novela de intriga que reflexiona sobre la felicidad desde una prespectiva diferente e innovadora...

www.elmercaderdefelicidad.com/

El mercader de felicidad

Xavier Alcober


Una novela de intriga que reflexiona sobre la felicidad desde una perspectiva distinta e innovadora

Un  libro  que  te  dejará   [in] diferente

Esta novela reta al lector a una reflexión sobre la felicidad desde una perspectiva original. Una historia que atrapa a medida que en su trastienda se desarrolla un modelo de estrategia emocional, con el propósito de que sea útil para aumentar la felicidad, reinterpretando aspectos trascendentales desde una perspectiva poco ortodoxa, pero que alumbra nuevas e interesantes opciones para el individuo.

Carlos es consultor de empresas y su vida transcurre rutinariamente en Barcelona hasta que dos acontecimientos repentinos se cruzan en su camino: la muerte reciente de un amigo y un accidente de tráfico en el que una joven resulta atropellada. A partir de entonces, esta joven –Laura– se convierte en una paciente en coma, que permanece postrada en la cama de un hospital y de la que nadie parece saber nada.

A Carlos se le ocurre una idea audaz para ayudarla. Analiza cómo el individuo genera su producto más exclusivo: el evento vital. Cada secuencia de estos eventos, a modo de vivencias y ficciones, constituye un hilo de vida único. Se trata de añadir más valor para cada evento en sus distintas etapas de formación, de manera que repercuta en una mayor felicidad para el propio consumidor y su entorno. Para reforzar su proyecto, cuenta con la inestimable ayuda de un viejo profesor de filosofía y la de un amigo paraespecialista.

A medida que sus visitas al hospital se intensifican, su peculiar comportamiento aséptico despierta sospechas y genera alarma en el centro. Parece como si una oscura razón lo arrastrara a compartir su tiempo con una persona que está apagada en aquella habitación. Paralelamente, Carlos bucea en el pasado de Laura y se desplaza hasta el norte de Inglaterra, para intentar obtener datos esenciales acerca de su caja negra vital. Después viaja a EE.UU. para atender una extraña deuda contraída. www.elmercaderdefelicidad.com/


Article complet

<1...3
4
5
6
7
...46>