Escriuen Fede Cortés & Jordi Pijoan-López
Fotos de Jordi Peñarroja & Octavi Serret

El pronòstic del temps deia que faria un dia gris, com si la meteorologia acordés que havia de donar un ambient adient per al que s’anava a tractar al migdia del dissabte 27 de febrer de 2010 a Can Serret (Vall-de-roures – Matarranya). Per confirmar-ho, anant-hi va ploure i la boirina dominava algunes valls vora la via.  
Els autors arriben finalment a Can Serret. Com és habitual, va passant la gent, tranquil·lament però sense pausa. Aquesta vegada, el llibreter del Matarranya ha decidit que no portarà a un autor, sinó que a tres (dos d’acte present) amb els cinc llibres que sumen escrits. No per això, els llibres deixen de dedicar-se al mateix ritme.
Més per una coincidència d’origen d’un dels autors (prioratí) que per plagiar el que per aquelles hores també devia fer Paco Camarasa amb els seus clients a la Barceloneta, se serveix vi “negre” del Priorat, concretament un de processat pels alumnes d’enologia de l’escola de Falset (si ara són alumnes, Mare de Déu quin vi faran quan n’aprenguin!). El pare del llibreter té l’amabilitat, i humanitat, d’aportar unes pastes d’un forn del costat.

Passa l’Isidre i entre tots recorden al Manel, l’autor absent de cos però no d’ànima a aquesta trobada. Xerren més, amb l’Isidre i amb més gent que hi desfila: de com s’enrotllen els suecs quan escriuen novel•la negra (hipotetitzem que a raó dels llargs i nocturns hiverns que sofreixen), de les bondats i defectes de l’autoedició, del monogràfic que la Lluna en un Cove dedicarà a la Negra i Ebrenca arran d’aquesta trobada, de la qualitat del vi, de la punyetera crisi (no gaire i només en allò que afecta als llibres), de Sebastià Juan d’Arbó, de la trobada d’autors ebrencs 2010...

Per acabar d’ambientar la trobada, s’ha organitzat un “robatori”. De fet, el fet (valgui la redundància) es descobreix en el moment que en un domicili de Falset sona un telèfon i una veu amb accent de la Franja anuncia que està en possessió de la tarja de crèdit del destinatari de la trucada. La reacció no es fa esperar: el telèfon cau al terra, qui sosté el telèfon cau desmaiat al seu costat i la dona de qui ha caigut començà a escridassar-lo. És una llàstima, però no la pot sentir. I ella se’n deu adonar, perquè a la fi es cansa de cridar i decideix que, per entendre el que passa, el millor és agafar el telèfon del terra i marcar el número de Can Serret.

L’Octavi confirma que té la tarja de crèdit de l’autor falsetà que ha convidat a la trobada. Després, veient per la predisposició de qui truca, que no el deixarien amb la paraula a la boca com abans, amplia la informació de com ha anat la cosa. Resulta que la tarja, que s’havia quedat abandonada damunt del taulell, despertà la cobdícia d’un potencial client que aparegué a última hora. Quan l’Octavi se’n va adonar del que passava ja no tenia opcions per a aturar-lo. El lladre havia agafat la tarja i sortia volant –és un dir– en direcció a la porta. L’altre autor de la trobada, que va intuir de seguida el que passava, intentà protegir la fugida, o sigui la porta. El lladre es veié acorralat i envestí contra l’autor amb totes les seves forces, però aquest resistí i la porta de la botiga també, tot i que amb prou feines. L’Octavi llavors es llençà sobre el lladre pel darrera i aquest, que devia ser de l’ofici, tragué la tarja i la llençà cap a l’interior de la botiga. El moment de distracció fou suficient com perquè desaparegués sense deixar rastre ni record del seu rostre.   Acte seguit és quan l’Octavi truca per avisar que té la tarja i –això ja no li havien deixat acabar de dir– anuncia que l’altre autor convida, amb el seu Ferrari Testarosa pujarà en direcció Nord i entrarà a Falset per a fer la devolució de diner de plàstic al seu legítim propietari.
  Tornen quan ja enfosqueix. El pronòstic del temps deia que el més dolent de l’oratge seria a la nit, però coratjosos els membres de l’expedició Sang Culé no s’han acoquinat i han apurat fins darrera hora la jornada negra. A més, comproven que no n’hi havia per a tant; el vent podria ser molt pitjor a les Terres de l’Ebre estant i la tempesta queda en un plugim menor que el del matí. Això sí, quan passen pel Coll del Moro, s’endinsen en una espessa boira digna de fer competència amb l’smoke de les novel·les de Sherlock Holmes. Avaluen si l’Octavi Serret ha contactat amb les altes instàncies divines perquè li donin un cop de mà ambientant la 1ª trobada de gènere negre del Matarranya. Sent qui és l’Octavi, tot és possible.
Això sí que és una bona novel·la negra. Negra i Ebrenca.

* La Lluna en un Cove, relats de ficció.
* Una publicació mensual en paper de relats de ficció en català.
* Un magazín literari amb una miscel·lània d'històries sorprenents.
* Originals, de temàtica i gèneres diversos.
* Fantasia, ciència-ficció, misteri, aventures, viatges, humor...
* Un projecte literari obert a la participació de tothom.

Dissabte 27 de febrer. a les 12h., començarà la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, a Can Serret, com no podia ser d'una altra manera.

Hi seran Jordi Pijoan-López  i el Manel Barrera autors de Tu no m'estimes i Sang Culé) i Fede Cortés (amb la seva trilogia de Johnson & Johnson) i signaran tants exemplars com vulgueu en una de les maratons literàries que ha organitzat l'Octavi Serret. També, entremig, podrem parlar dels llibres dels autors i de molts més.

Una vista de la ciutat de Vall-de-roures digna d'una portada de la mítica col·lecció La Cua de Palla.

***

Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per ningú. Essent més que un club,  l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública. Malgrat tot, el socis o afeccionats culés només podem veure la punta de l’iceberg de les intrigues que s’hi generen al voltant de tot això, o bé ens n’assabentem a pilota passada.
 El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està al darrera de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims... cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un capellà pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història. Segon lliurament de Tu no m’estimes (http://tunomestimes.blogspot.com),  Sang Culé dóna continuïtat a les aventures que els seus personatges van iniciar quatre anys abans, ara immergint-se encara més al fons de les tèrboles aigües de l’oasi català.

Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat). Va cursar magisteri a Tarragona . Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos. És regidor de l'ajuntament de Falset.

Johnson & Johnson, són dos germans detectius que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. Responen als noms de Jota i Jota Efa. El JF és el germà petit, però ha assumit la responsabilitat que el gran, el J, no assumirà mai. El Jota és inconstant, desentès, malgastador i inconscient, però a vegades té idees genials. De tant en tant pateix atacs de lucidesa que el porten a realitzar conferències on exposa les seves teories per arreglar el món o explica algun conte de la seva collita. A vegades no volen dir res i a vegades contenen la clau del misteri que han de resoldre. El Jota Efa festeja amb la secretaria del jutjat, una manya que els ajuda a resoldre els casos que investiguen. A més, un dels seus amics, el Miquel, va i no va amb la Margarita, la jutgessa, i això sempre té alguna utilitat pràctica. L'Àlex i el Joan Lluís són altres amics que també solen ajudar-los en les seves indagacions. Tots són grans admiradors del Gato Pérez, de qui sempre demanen una cançó quan van a prendre una copa al Pub Bristol, el seu local preferit.El seu gran adversari és el "Sargento Málaga”, comandant en cap de la Guàrdia Civil al poble, amb qui prenen copes de quan en quan. Els Johnson fa temps que es dediquen a escriure prosa i vers sense que ningú s'hagi fixat en ells. Per això, quan van conèixer Pepe Carvalho, van decidir obrir una agència de detectius i escriure relats explicant els casos que havien resolt.

 

Dissabte 27 de febrer. a les 12h., començarà la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, a Can Serret, com no podia ser d'una altra manera.

Hi seran Jordi Pijoan-López (co-autor de Tu no m'estimes i Sang Culé) i Fede Cortés (amb la seva trilogia de Johnson & Johnson) i signaran tants exemplars com vulgueu en una de les maratons literàries que ha organitzat l'Octavi Serret. També, entremig, podrem parlar dels llibres dels autors i de molts més.

Una vista de la ciutat de Vall-de-roures digna d'una portada de la mítica col·lecció La Cua de Palla.

De Vall-de-roures vinc!

Este dissabte passat vaig fer una petita excursioneta a Vall-de-roures. Hi vam quedar uns quants amics de l’Octavi, a la seua llibreria, per si no n’estàveu al cas. L’excusa oficial era que hi fèiem cap per celebrar que el llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món estava entre nosaltres en paper. La raó per la que hi érem només era una, l’Octavi: un dels catalizadors principals de la nostra cultura.

Només arribar l’Octavi ens va enredar amb algun dels mil-i-un projectes que té en ment. A mi em va tocar el rebre, a l’Emigdi també, i de ben segur que un per un (tal i com entràvem a la seua cova meravellosa) vam anar caient en alguna empresa engrescadora. El JM Tibau ens avisa que no pot vindre, però Totes les baranes dels teus dits ens recorda que sense ell la gresca d’avui no hauria estat la mateixa.

No m’atrevixo a dir tots els noms del qui vam ser-hi, per por de deixar-me’n algun (si voleu, recordeu-me’ls als comentaris), però hi eren bona part dels autors del llibre de l’Octavi. Però us ben asseguro que era com si ens coneguéssem tots d’anys enrere (fixeu-vos quin és el poder del bruixot matarranyenc!). El dinar, esplèndid; la companyia, immillorable. I ja no us dic res de les converses de cafè! Una d’interessant algun dia us l’apuntaré (parlàvem dels sistemes del mercat editorial i que si els escriptors no volen que els passe com als pagesos, alguna cosa hi han de fer). I al final n’hi va haver un d’espavilat que ens va gravar a tots (no res, per estalviar-se la feina de fer una conferència!) Ara, s’ha de dir que el colofó de festes va ser espectacular: un pastís amb la coberta del llibre! la veritat és que mai m’hauria arribat a imaginar que d’un llibre de Petròpolis en sortís un pastís tan bo!

Una jornada fantàstica la que ens va regalar a tots l’Octavi. En dies així un se sent feliç d’haver-lo arribat a conèixer. Gràcies de tot cor!

l'enllaç amb les fotos de la Trobada d'autors petropolians a Vall-de-roures

Trobada Cultural d’ASCUMA a Pena-roja

Galeria ebrenca és el títol de l’últim recull de relats breus convocat per Serret Bloc i publicat per Aeditors.

   És aquest un gènere col·lectiu per a un territori que és també col·lectiu, divers i plural, que ja a donat fruit en més de quatre o cinc publicacions d’aquest tipus i que s’adapten perfectament al tarannà i la manera de ser dels autors i autores d’aquestes contrades.

   En un territori fragmentat per totes les administracions, s’imposa el treball grupal i en equip. Des del Maestrat, el Matarranya o les Terres de l’Ebre, el sentiment d’unitat geogràfica i alhora de diversitat lingüística –plena de matisos, giravolts i espills–, genera una riquesa que es tradueix en un important impuls narratiu.

   Si a més comptem amb la portentosa capacitat d’Octavi Serret per a generar sinèrgies i complicitats, els resultats són assegurats.

   Enguany, a Galeria ebrenca, cal felicitar-se per la especial i important participació d’autors i autores del Matarranya. Una comarca que és fascinant per la seva complexa aventura lingüística, una experiència que és cabdal per al català sense fronteres dels Països Catalans.

Trobada d’Artistes Gema Noguera

L’homenatge a l’artista recentment desapareguda Gemma Noguera a Beseit el 20 d’agost, en el preludi de les festes majors de la vila, va ser un gran encert i va demostrar l’agraïment dels artistes i del públic en general a una trajectòria personal de compromís amb la creació plàstica, la cultura i el territori. La jornada de la Trobada d’Artistes es va dividir en dos sessions. A la tarda, a la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera es va inaugurar una exposició col·lectiva d’artistes que havien tingut alguna vinculació amb l’homenatjada.  Després de la mort de Gema, la família i l’ajuntament de Beseit, han arribat a la conclusió que el reconeixement més gran que se li podia retre a la seua memòria era reprendre l’activitat artística de la Galeria d’Art de la Fàbrica Noguera tal com Gema havia projectat i hauria volgut, ara sota la iniciativa de l’ajuntament de la vila. Respecte a aquest ampli espai s’ha cregut convenient fer una modificació i deixar l’antic taller de l’artista per adequar-lo i mantenir una exposició permanent de la beseitana i les altres sales dedicar-les a exposicions temporals, tal com ja es feia amb vida de l’artista. Per tant la continuïtat de l’espai creatiu de la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera queda assegurat en una població on el turisme és la base de la seua economia i aquest espai creatiu pot ajudar a diversificar l’oferta del visitant. A la nit a la Plaça Major, que va fer petita la gran quantitat de públic que es va aplegar de tota la comarca, maratoniana jornada artística musical que va durar més de dos hores i mitja i que els assistents van veure en la seua totalitat per l’emotivitat i qualitat de l’acte presentat. Hi va haver parlaments de la seua filla i germana  d’una gran sensibilitat i que escoltà el públic amb total silenci, un audiovisual ens mostrà una part de la seua trajectòria artística més singular i una vetllada poèticomusical on hi participaren la Coral de Beseit, el poeta Andreu Sublirats, la violoncel·lista Núria Gañet, la soprano Àngels Graells, el grup queretà Ya babé i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que amb una ronda de jotes dedicades a Beseit i a la Gema van acabar l’acte amb un to una mica més festiu i desenfadat.

Caler Sancho Meix