El pronòstic del temps deia que faria un dia gris, com si la meteorologia acordés que havia de donar un ambient adient per al que s’anava a tractar al migdia del dissabte 27 de febrer de 2010 a Can Serret (Vall-de-roures – Matarranya). Per confirmar-ho, anant-hi va ploure i la boirina dominava algunes valls vora la via.
Acte seguit és quan l’Octavi truca per avisar que té la tarja i –això ja no li havien deixat acabar de dir– anuncia que l’altre autor convida, amb el seu Ferrari Testarosa pujarà en direcció Nord i entrarà a Falset per a fer la devolució de diner de plàstic al seu legítim propietari.
Dissabte 27 de febrer. a les 12h., començarà la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, a Can Serret, com no podia ser d'una altra manera.
Hi seran Jordi Pijoan-López i el Manel Barrera autors de Tu no m'estimes i Sang Culé) i Fede Cortés (amb la seva trilogia de Johnson & Johnson) i signaran tants exemplars com vulgueu en una de les maratons literàries que ha organitzat l'Octavi Serret. També, entremig, podrem parlar dels llibres dels autors i de molts més.
Una vista de la ciutat de Vall-de-roures digna d'una portada de la mítica col·lecció La Cua de Palla.
*** Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil·la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública. Malgrat tot, el socis o afeccionats culés només podem veure la punta de l’iceberg de les intrigues que s’hi generen al voltant de tot això, o bé ens n’assabentem a pilota passada. Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat). Va cursar magisteri a Tarragona . Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos. És regidor de l'ajuntament de Falset. Johnson & Johnson, són dos germans detectius que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. Responen als noms de Jota i Jota Efa. El JF és el germà petit, però ha assumit la responsabilitat que el gran, el J, no assumirà mai. El Jota és inconstant, desentès, malgastador i inconscient, però a vegades té idees genials. De tant en tant pateix atacs de lucidesa que el porten a realitzar conferències on exposa les seves teories per arreglar el món o explica algun conte de la seva collita. A vegades no volen dir res i a vegades contenen la clau del misteri que han de resoldre. El Jota Efa festeja amb la secretaria del jutjat, una manya que els ajuda a resoldre els casos que investiguen. A més, un dels seus amics, el Miquel, va i no va amb la Margarita, la jutgessa, i això sempre té alguna utilitat pràctica. L'Àlex i el Joan Lluís són altres amics que també solen ajudar-los en les seves indagacions. Tots són grans admiradors del Gato Pérez, de qui sempre demanen una cançó quan van a prendre una copa al Pub Bristol, el seu local preferit.El seu gran adversari és el "Sargento Málaga”, comandant en cap de
El proper 27 de febrer tindrà lloc la trobada d'autors de novel·la negra de les comarques ebrenques, amb la presència dels autors Manel Barrera, Jordi Pijoan i Frederic Cortés. Es tracta d'un fet força important per a les lletres ebrenques, amb la potenciació d'un gènere que compta amb grans autors a la literatura catalana. Aquí tenim un petit currículum dels autors participants, i també una sinopsi de la seua obra:
Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) al 1955. Llicenciat en Història. Al llarg de dos anys va treballar com a periodista al Diari de Barcelona, així com també va ser col·laborador de l’Avenç. Va ser arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat.
Tots dos d’un plegat són autors de Tu no m’estimes (Ed. Llibres de l’Índex – col. Mar Blava), novel·la considerada una de les millors aportacions del 2008 al gènere negre en català segons
El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està al darrera de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims... cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un capellà pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història. Segon lliurament de Tu no m’estimes (http://tunomestimes.blogspot.com), Sang Culé dóna continuïtat a les aventures que els seus personatges van iniciar quatre anys abans, ara immergint-se encara més al fons de les tèrboles aigües de l’oasi català.
Dissabte 27 de febrer. a les 12h., començarà la 1ª Trobada de Gènere Negre del Matarranya, a Can Serret, com no podia ser d'una altra manera.

Este dissabte passat vaig fer una petita excursioneta a Vall-de-roures. Hi vam quedar uns quants amics de l’Octavi, a la seua llibreria, per si no n’estàveu al cas. L’excusa oficial era que hi fèiem cap per celebrar que el llibre Octavi Serret: de Vall-de-roures al món estava entre nosaltres en paper. La raó per la que hi érem només era una, l’Octavi: un dels catalizadors principals de la nostra cultura.
Només arribar l’Octavi ens va enredar amb algun dels mil-i-un projectes que té en ment. A mi em va tocar el rebre, a l’Emigdi també, i de ben segur que un per un (tal i com entràvem a la seua cova meravellosa) vam anar caient en alguna empresa engrescadora. El JM Tibau ens avisa que no pot vindre, però Totes les baranes dels teus dits ens recorda que sense ell la gresca d’avui no hauria estat la mateixa.
No m’atrevixo a dir tots els noms del qui vam ser-hi, per por de deixar-me’n algun (si voleu, recordeu-me’ls als comentaris), però hi eren bona part dels autors del llibre de l’Octavi. Però us ben asseguro que era com si ens coneguéssem tots d’anys enrere (fixeu-vos quin és el poder del bruixot matarranyenc!). El dinar, esplèndid; la companyia, immillorable. I ja no us dic res de les converses de cafè! Una d’interessant algun dia us l’apuntaré (parlàvem dels sistemes del mercat editorial i que si els escriptors no volen que els passe com als pagesos, alguna cosa hi han de fer). I al final n’hi va haver un d’espavilat que ens va gravar a tots (no res, per estalviar-se la feina de fer una conferència!)
Ara, s’ha de dir que el colofó de festes va ser espectacular: un pastís amb la coberta del llibre! la veritat és que mai m’hauria arribat a imaginar que d’un llibre de Petròpolis en sortís un pastís tan bo!
Una jornada fantàstica la que ens va regalar a tots l’Octavi. En dies així un se sent feliç d’haver-lo arribat a conèixer. Gràcies de tot cor!
Dissabte 10 d’octubre
A les 11,00 h.
Al Centre Polivalent, commemoració del 25è aniversari de la Declaració de Mequinensa. (Han estat invitats a l’acte els signants del manifest).
Obertura de l’acte a càrrec de l’Alcalde de Pena-roja i el president d’ASCUMA
Lectura del Manifest de 1984
Intervenció de l’exconseller de Cultura, José Bada
Podran prendre la paraula qualsevol dels assistents per parlar de la situació
de la nostra llengua.
A les 12, 45 h
Actuació del grup Temps al temps.
A les 14 h.
Dinar de germanor al restaurant de l’Hostal de Mare de Déu de la Font. A part de les invitacions oficials, cal reserva prèvia al telèfon o correu electrònic de l’Associació
A les 16,30 h.
Al Centre Polivalent, Recordança-homenatge a Desideri Lombarte als 20 anys de la seua desaparició.
Obertura de l’acte a càrrec de José Miguel Gràcia
Parlament de Carles Sancho
Parlament d’Artur Quintana
Presentació dels audiovisuals de Sigrid Schmidt (“Les roques del Masmut”,
“Lo riu Tastavins” i “Sobre la mort”)
A les 18,30 h.
Visita guiada al Museu etnològic “Lo Masmut”
A les 19,30 h.
Al Saló Cultural, recital del grup Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sassot) amb poemes de Desideri
Diumenge 11 d’octubre
A les 10 h.
Excursió pels espais i paisatges de Desideri, amb lectura de la seua obra (Creu del Llop, camí de Vallibona, Cingle de Sant Jaume, Mas de Molinars…)
Al saló Cultural, durant els dos dies es podran visitar dues exposicions
“Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar”
“Plantes de Pena-roja i obra de Desideri Lombarte”
Galeria ebrenca és el títol de l’últim recull de relats breus convocat per Serret Bloc i publicat per Aeditors.
És aquest un gènere col·lectiu per a un territori que és també col·lectiu, divers i plural, que ja a donat fruit en més de quatre o cinc publicacions d’aquest tipus i que s’adapten perfectament al tarannà i la manera de ser dels autors i autores d’aquestes contrades.
En un territori fragmentat per totes les administracions, s’imposa el treball grupal i en equip. Des del Maestrat, el Matarranya o les Terres de l’Ebre, el sentiment d’unitat geogràfica i alhora de diversitat lingüística –plena de matisos, giravolts i espills–, genera una riquesa que es tradueix en un important impuls narratiu.
Si a més comptem amb la portentosa capacitat d’Octavi Serret per a generar sinèrgies i complicitats, els resultats són assegurats.
Enguany, a Galeria ebrenca, cal felicitar-se per la especial i important participació d’autors i autores del Matarranya. Una comarca que és fascinant per la seva complexa aventura lingüística, una experiència que és cabdal per al català sense fronteres dels Països Catalans.
Trobada d’Artistes
L’homenatge a l’artista recentment desapareguda
Caler Sancho Meix