PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.

 

 

 

Gerard Vergés

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

 

No pretenem ser innovadors, però sí aportar des de la nostra editorial, i així sumar-nos a les iniciatives d’altres, la possibilitat d’editar aquesta antologia de poetes ebrencs.

Al voltant del riu, mil històries del passat, realitats de present i sobretot, un futur que, si més no, s’esdevé amb esperança. L’Ebre significa per a tots, els ebrencs, i tots aquells que hi conviuen, un reguer d’inspiració i un fet diferencial que marca i et fa ser diferent.

Des de March Editor, l’únic que hem fet és sumar-nos a diverses iniciatives d’aquestes persones que tal com diem, quan parlen de -lo riu- els ulls els   brillen de forma diferent i la seva expressió es transforma.

Podríem parlar d’en Octavi Serret, que, des del Matarranya, del seu Vall-de-roures natal, viu, i el fet diferencial en el seu dia a dia, és desviure’s per tot allò que fa referència al món dels llibres, l’Ebre, La Franja i el català.

També d’en Emigdi Subirats que, com a compilador dels textos del llibre, poeta i professor, fa de la seva vida un mestratge i expressa, també, aquests sentiments vers les terres del riu.

I una menció especial per aquets 37 poetes i poetesses  que realment són els que li donen contingut a aquesta petita obra d’art.

 

March Editor

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4

No pretenem ser innovadors, però sí aportar des de la nostra editorial, i així sumar-nos a les iniciatives d’altres, la possibilitat d’editar aquesta antologia de poetes ebrencs.

Al voltant del riu, mil històries del passat, realitats de present i sobretot, un futur que, si més no, s’esdevé amb esperança. L’Ebre significa per a tots, els ebrencs, i tots aquells que hi conviuen, un reguer d’inspiració i un fet diferencial que marca i et fa ser diferent.

Des de March Editor, l’únic que hem fet és sumar-nos a diverses iniciatives d’aquestes persones que tal com diem, quan parlen de -lo riu- els ulls els   brillen de forma diferent i la seva expressió es transforma.

Podríem parlar d’en Octavi Serret, que, des del Matarranya, del seu Vall-de-roures natal, viu, i el fet diferencial en el seu dia a dia, és desviure’s per tot allò que fa referència al món dels llibres, l’Ebre, La Franja i el català.

També d’en Emigdi Subirats que, com a compilador dels textos del llibre, poeta i professor, fa de la seva vida un mestratge i expressa, també, aquests sentiments vers les terres del riu.

I una menció especial per aquets 37 poetes i poetesses  que realment són els que li donen contingut a aquesta petita obra d’art.

 

March Editor

FIRA LITERÀRIA JOAN CID I MULET. JESÚS

Lletres de casa ...i a casa

Hem anomenat l'apunt Lletres de casa...i a casa ja que estem d'enhorabona al poder comptar entre els poetes presents al recopilatori a dos jesusencs, el Vicent Pellicer i la Cinta Moreso. Us esperem a totes i a tots ja que a més de la presentació a càrrec d'en Gerard Vergés, també podreu gaudir d'un recital musical a càrrec de diferents poetes acompanyats a la flauta travessera per la Cinta Blasco. Recordeu: Després de la presentació de l'antologia Lletres de Casa (antologia de poetes ebrencs al Serret blog) que va tenir lloc a la Casa Ametller de Barcelona a principis de juliol, tindrà lloc al Punt Jove de l'EMD de Jesús la següent presentació a les Terres de l'Ebre, el proper dijous 1 d'octubre a les 20 hores. Hem de destacar el fet que se celebrarà en el marc de les festes majors d'hivern de la població, mostra de la boníssima feina cultural que es realitza des de la regidoria de cultura. 
Em va complaure moltíssim poder ser el compilador d'aquesta antologia  a partir de versos que omplen el Serret blog, http://serretllibres.com/autorsebrencs, que ha posat a disposició de qualsevol persona amb anhel literari l’Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Matarranya), tot un motor cultural del territori. Vam aconseguir reunir moltes veus poètiques  de les comarques centrals dels Països Catalans, des de poetes  històrics i consagrats a veus més noves que estan entrant en força al panorama poètic actual.  Cal destacar aquest fet veritablement innovador, atès que l’ús de les noves tecnologies ens ha permès aplegar tot un seguit de poemes de veus diverses que han estat difosos a través d’aquest diari on line a internet. També estem preparant una altra presentació a Amposta (Montsià), en el marc de la trobada d'escriptors que se celebrarà a la biblioteca Sebastià Juan Arbó al mes d'octubre. 
Fins ara, havien vist la llum dos llibres semblants de narrativa curta: El riu que parla (Aeditors), de El Perelló (Baix Ebre), i EbreBlook (Cossetània edicions), de Valls (Baix Camp). Aquest nou projecte, amb regust poètic, ha rebut el vist-i-plau de March Editors, de El Vendrell (Baix Penedès). També ens hem de felicitar, llavors, del fet que aquestes tres empreses editorials, situades en comarques diverses de la demarcació, hagin volgut col·laborar molt activament en la difusió de les nostres lletres, i hagin acceptat un mitjà electrònic relativament nou com és un blog(on aniran apareixent) com a eina central per a la composició d’un llibre amb el format tradicional.
Els diversos poetes i poetesses ens han facilitat la feina, ja que ens han fet arribar les seues creacions poètiques puntualment, i han mostrat una molt bona predisposició en formar part d’aquesta nova antologia. No podem d’amagar que se’ns presentava un problema estructural. Alguns dels poetes participants porten a terme una carrera literària contrastada, amb la qual cosa ens era difícil poder fer una selecció dels diversos poemaris publicats. Vàrem creure oportú demanar-los poemes inèdits, per tal de donar més coherència a l’antologia. Som conscients, però, que presentem un nombre reduït de poemes per autor (una mitjana de dos) per tal de fer-nos a la idea de l’estil conreat pels nostres cantors. El resultat és que hem aconseguit aplegar algunes de les més reconegudes veus poètiques de les comarques centrals dels Països Catalans. Aquesta antologia porta intrínseca el seu arrelament a l’Ebre, al Matarranya,a la resta de comarques de la Franja de ponent. Podrem trobar i llegir veus de Mequinensa i Vinaròs, de La Freixneda i Campredó, d’Amposta i Beseit, de Flix i Benicarló... provinents de poetes consagrats i d’altres de novells... No és una antologia estrictament territorial, però. Tot i que el gruix de poemes és provinent d’autors d’aquesta xicoteta república literària i lingüística que conformen Matarranya-Ebre- Maestrat, part de l’antiga i històrica Ilercavònia, mai no concebem el fet poètic com una arma per anar situant fronteres i hem inclòs alguns autors del Priorat i d’altres comarques d’arreu dels Països Catalans. Volem reivindicar els nostres autors, el nostre treball literari, però la poètica no entén de fronteres. Encara seria molt menys lícit en un bloc d’internet que està obert a la participació de tots els literats, sense importar el seu origen geogràfic. 
El treball literari que es porta a terme a la Franja de ponent és molt remarcable, també quant a la recuperació de l’ús escrit de la nostra llengua. Malgrat que no s’ha aprovat la Llei de llengües d’Aragó, i que la classe política sembla que vulgui tirar en orris tot un treball cultural de notable categoria i interès, a les comarques catalanoparlants d’adscripció aragonesa s’està fent un treball literari i cultural de primer ordre. El poeta per excel·lència de les terres del Matarranya és Desideri Lombarte, de Pena-roja de Tastavins, que ha influenciat notablement els seus contemporanis, aquells que el varen conèixer, i també les noves generacions. Ell va sembrar la llavor de la qual s’estan recollint fruits molt interessants. Era l’exemple veritable de poeta arrelat a la terra, que cantava al paisatge i a les tradicions, que recuperava paraules del poble. Una persona que va escriure milers de versos i que ha esdevingut tot un emblema d’unes lletres i d’un territori.
 Els poetes de la Franja que prenen part en l’antologia procedeixen de Mequinensa i del Matarranya.Aquesta Mequinensa lletrada, amb regust a Ebre, amb regust a Montcada, ens apropa versos de poetes com Marià López Lacasa i Hèctor B. Moret, dos poetes consagrats que han portat una trajectòria magnífica dintre de les nostres lletres. Del Matarranya ens arriben noves veus com Juli Micolau o Josep Guàrdia, que ens reafirmen en les possibilitats poètiques i literàries d’un territori, amb gent que fa versos i que vol recuperar la llengua tant com puguin.  La veïna comarca del Priorat també té arrels ilercavones. Les fronteres polítiques col·loquen la terra en administracions diverses. La literatura i la llengua no n’entén de fronteres. A principis del segle XX revistes com Priorat portaven la veu de la terra a la literatura. Salvador Estrem i Fa, fill de Falset, conegut com al poeta del Priorat, col·laborava en revistes com la històrica El Llamp de Gandesa, i feia territori i creia en la pàtria catalana. En ple segle XXI Jordi Martí, de Marsà, Jesús M. Tibau de Cornudella de Montsant, i Jesús Fusté de Pradell de la Teixeta, canta els nostres poemes i composa poesia viva d’alt nivell. Unes veus que volíem incorporar i difondre, que formen part de la nostra cultura mil·lenària. El riu Sènia no es cap frontera, no ho pot ser. La veu del Maestrat en s arriba amb força. Hi ha connexions lingüyístiques i culturals. Recordem un gran poeta com Manel Garcia Grau, de Benicarló, que ens va deixar massa jove, i que tenia un ànim de rebel·lia que ens necessitava. Recordem poetes com Borràs i Jarque, Joan-Elies Adell és membre del grup dels Imparables que ha revolucionat la poètica catalana. A vegades m’he referit a ell com al nostre imparable. Ha guanyat nombrosos premis i és una de les veus a remarcar. Sortosament, el nivell literari de les Terres de l’Ebre ha anat incrementant. El franquisme va voler silenciar veus, va produir un fort exili interior que varen sofrir milers de literats. La revista Gèminis als anys 1950 van voler fer una mica de llum en un moment d’extrema foscor. La veu de Manel Pérez i Bonfill, de Zoraida Burgos, de Gerard Vergés porten el nostre imaginari. Es tracta de poesia viva, de qualitat, d’autors immensos que han sofert molt i que tenen moltes coses a transmetre. Tots ells són els nostres veritables referents actuals que cal potenciar. Les noves generacions ens han permet conèixer veus noves, autors diversos amb mestratge. L’Albert Roig és el més consagrat d’aquests poetes. Amb el Carles Riba a la butxaca, és un ràpsoda immens d’un home que porta la poètica a la sang. Les noves generacions ens aporten veus com Marià Lleixà, del Mas de Barberans, Joan Todó, de la Sènia, Andreu Subirats de Tortosa. Tots ells amb una qualitat contrastada que ens permet notar un treball poètic magnífic aquí a casa nostra. 
Estem en un bon moment de difusió literària. Les diverses fires del llibre, programes radiofònics, blogs literaris i webs de difusió literàira, ens fan ser optimistes quant al futur. S’està creant un bon clima de col·laboració entre nosaltres. Aquesta antologia és fruit de la creativitat, la motivació i la col•laboració de tots plegats. Les lletres ebrenques mereixen la seua difusió. Endavant les atxes!!! 
EXTRET DEL BLOG: LLETRES EBRENQUES D'Emigdi Subirats i Sebastià

(els xiquets i les xiquetes de tot el món pateixen gana, malalties, fred, guerres, misèria..., i tota mena de calamitats.

Mirant-te els ulls

Mirant-te els ulls florits
he arribat al llindar del teu cor
i als boscos que hi habiten,
tot d’arbres llampats.
Palpant-te l’ànima
he sabut que els teus llavis eixuts
esquincen somnis de nen
pintats de lilàs.
Mirant-te els ulls negres
passejo per camps feréstecs,
per rius d’aigües tristes,
per cels emboirats.
Palpant-te l’ànima curial
he descobert el foc del sofriment,
l’agror del silenci,
el pou fosc de la vida.
Mirant els rius de sang,
que corren pels teus ulls mesquers,
he comprès la buidor de les paraules,
el turment de les tenebres,
perquè la foscor és el vostre sol,
i els moixons, en l’agonia,
no refilen versos d’esperança.


Vicent Pellicer

(una persona molt estimada acaba de morir)
M´ARRIBA A LA BOCA

M´arriba a la boca la tristor.
Tot el que hi ha al meu voltant
és sal, fang i terra marcida.
On és la ciutat de l´amor?
On són els clavells malva
que la felicitat regalava
pels carrers de verge olor?
M´arriba a la boca la sentor
de garriga i de fonoll,
de riu jove i abraonat,
i dels anys novells, la remor.
On són els dits dolços
que acotxaven el meu son?
On és la vida?, aquella tendror!
M´arriba a la boca la frescor
del gessamí porpra,
del vol de l´oreneta,
i del cel noble, la blavor.
On són els dies clars,
que pintaven serralades vellutades?
On són els vents frescos, de melicotó?
M´arriba a la boca la resplendor
de records dels vostres somriures,
de la veu cortesa del pare,
i de tu, mare, els ulls, quina flor!
On és el jardí ufanós?,
i el bellaombra de fulles grosses?
On és casa meua?, que bellor!
M´arriba a la boca l´amargor
del meu cos fiblat, desnerit;
ja no passejo per les albades;
se me´n va la vida, la braó!
On són les aigües de l´Ebre curial?,
i l´atzur de primavera?,
i els jolius grocs de l´auró?



Vicent Pellicer

Sense gaire temps per mirar
més enllà de les serres gebrades,
de les emboirades cales
i de les basses cobertes de gel
s’estén el pas imprudent
del confús viatger
que debades intenta el retorn
al recinte tancat
que regeix la terra,
la castigada terra,
que encara batega
davall del paviment,
per cremar al mig del corral,
amb cobdícia refinada,
sense mostrar renúncies
ni evocar recances,
papers i altres andròmines.
Només la fumarrina
serà la causa
que per uns moments,
amb l’ajut de l’aigua salabrosa,
s’entelen les ninetes dels ulls.


Hèctor B. Moret