LA FRANJA:rss20
El matí del 17 de maig, a Perpinyà, Capital de Cultura Catalana 2008, passà sota grans nuvolades i poques clarianes.
Alguns dels assistents van romandre un dia més a Perpinyà per a fer una visita a “l’antiga frontera” entre Catalunya i el regne de França, en vorejar el Castell de Salses:
José Miguel Gràcia
La Diada RESERCAT 2008 a Perpinyà
Godzila - S. Hernández - Viles i gents
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de maig del 2008)

El matí del 17 de maig, a Perpinyà, Capital de Cultura Catalana 2008, passà sota grans nuvolades i poques clarianes. Malgrat les previsions de pluja, aquesta no aparegué en tot el matí, la qual cosa va col·laborar en el bon desenvolupament i esplendor dels actes de la quarta edició de la fira
RECERCAT,situada a plaça de la Victòria, tocant els murs de l’emblemàtic edifici del Castellet. Als estands, plantats en angle recte a la plaça, s’hi exposaven el llibres, treballs de recerca i altres publicacions del conjunt dels centres d’estudi i associacions dels territoris de parla catalana, agrupats per zones geogràfiques. A més, hi havia dues casetes pròpies de
l’Institut Ramon Muntaner, organitzador principal de la fira, com a punt de recepció i serveis; una altra per a les exposicions i una més com a llibreria. Com tots els expositors, l’Associació Cultural del Matarranya va estar present amb les publicacions més recents i amb la revista Temps de Franja. En dos panells es donava a conèixer la declaració de suport als implicats per la querella de la FACAO i informacions extretes del bloc “locacaudelafacau”. Unes tres-centes persones vingudes del sud dels Pirineus i els visitants de la Catalunya del Nord varen recórrer animadament els diferents estands. La jornada matinal es va cloure amb l’actuació de l’Esbart Català de Dansaires. Quan va arribar la pluja, ja hi érem a cobert.
Després d’un dinar de germanor al claustre —tancat amb finestrals i ben blanquejat— del convent dels frares Mínims, carrer François Rabelais, ara espai cultural de l’Ajuntament de Perpinyà, van tenir lloc els actes de la tarda, a la capella de Nostra Senyora de la Victòria del mateix convent dels Mínims, dissortadament força blanquejada i gens restaurada. Per a començar, una taula redona sobre La realitat de les entitats culturals en els diferents territoris de parla catalana, en la qual intervingueren el Sr. Gentil Puig-Moreno, president del Centre Cultural Català del Vallespir, Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU i Jeroni Pérez. La primera conferència, Identitat i frontera a la Catalunya Moderna, va està a càrrec del Sr. Agustí Alcoberro, professor de la Universitat de Barcelona, fent un discurs de caire històric i d’explicació de les fronteres, marcant identitats i alteritats. Vibrant, la segona presentació de Robert Vinas, amb motiu del vuit centè aniversari de la naixença del rei Conqueridor, La memòria del Rei en Jaume. Va emfatitzar sobre la seua bressola —la del rei, esclar—, Montpeller, la seua personalitat, sobre les conquestes, amors i desamors: la història i el mite fins avui. La tercera i última de les intervencions va sorgir de la boca encoratjada de Joan Peytaví, professor titular de l’Institut Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i amb el títol de Catalunya, terra d’integració. I parlà de com ens demostra la història, que les terres catalanes han sabut fer seues les gents forasteres, han estat terres de pas, però alhora d’instal·lació. Exemple del passat i esperança del futur. Els emigrants actuals són els calafatadors de l’economia, digué emfàticament.
El darrer acte de la jornada, però tal vegada el més important, va ser el lliurament dels premis RECERCAT 2008. El premi a l’entitat fou atorgat al Centre Cultural del Vallespir i el va rebre el seu president. En quant al premi a la persona, correspongué a Josep Sebastià Cid, exdelegat de cultura de les terres de l’Ebre i fundador de l’IRMU. Després dels agraïments dels dos guardonats, intervingueren el Sr. Josep Santesmases, el Sr. Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan M. Trasserras, i, amb unes paraules de cloenda, l’Alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy. Més que mai, les paraules i expressions “Catalunya del Nord” “amistat dels pobles de parla catalana” i “desig de caminar plegats per engrandir la llengua i cultura catalanes” van està presents en tots els discursos i intervencions.
La Directora de l’Institut Ramon Muntaner, amb el seu treball, la seua presència en tots els actes i la col·laboració d’altres persones de l’Institut i del Municipi de Perpinyà, van deixar les institucions organitzadores en molt bon lloc.
La Diada RESERCAT 2008 a Perpinyà
Godzila - S. Hernández - Viles i gents
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de maig del 2008)
Recordo que fa alguns anys un amic, metge d’una petita localitat belga, em confessava, profundament preocupat, l’augment del consum de xarops contra la tos entre els seus pacients, ja que sabia que el seu ús, en el cas d’algunes mares, era a causa del seu contingut en codeïna i a un “eficaç” efecte secundari que provocava la son en els seus petits. El problema del meu amic era que se sentia incapaç de fer res, doncs aquell mateix medicament l’administrava la seva amant a la filleta perquè no els importunés mentre ells dos s’entregaven a la passió en absència del marit d’aquella.
Fa alguns mesos va arribar a tancar-se una guarderia a Girona per utilitzar xarops similars perquè els seus pupils no empipessin les treballadores.
Productes d’una altra índole els han utilitzat alguns pares per assegurar-se que els fills es mantenien adormits mentre ells se n’anaven a una festa amb els amics i en algun trist cas, possiblement arran d’una sobredosi del dit medicament, aquest fill o aquesta filla ha mort o ha desaparegut en molt estranyes circumstàncies.
D’altra banda, i desgraciadament, cada dia se senten més casos de persones veïnes, el venedor de llaminadures, un monitor, aquell vell sacerdot de tota la vida… , que de sobte sorgeixen com a torturadors o violadors de petits infants.
Encara que els descobriments més esgarrifosos ocorren quan després de 24 anys de bon veïnat, i a més de 60 del primer brot de nazisme, el barri i la societat en general descobreixen que el vell i encantador Fritzl era, en realitat, un “monstre”; o que apareix una nova adolescent, anomenada Natascha Kampusch, que fins fa poc va viure segrestada sota el garatge d’una casa de la barriada. I curiosament tot això succeeix en països desenvolupats, sota el desconeixement més absolut del veïnat, de les seves escoles (continua...
Godzila)