Viles i gent: La comarca divendres 8/8/08 Aquest cap de setmana pren protagonisme l’Associació Cultural del Matarranya com cada any. Dissabte 8 a la Sorollera celebrem la 18ª Trobada Cultural del Matarranya, Bergantes i Mesquí amb diversos actes per a tothom: jocs populars de la terra al matí, presentació de llibres: ‘Xandra’, ‘Si les pedres parlaren’ i ‘Memòries d’una mula vella’, exposició ‘Quan érem emigrants’ de Tomàs Riva a la tarda, sopar de germanor i concert a càrrec de Túrnez i Sesé, grup molt vinculat al Matarranya, musicant els nostres grans poetes contemporanis a la nit. Per a fer possible l’organització de la jornada s’ha tingut la col•laboració de l’Ajuntament de la vila, de l’Asociación de Desarrollo Local Serva i les comarques del Matarranya i Bajo Aragón. Al dia següent, diumenge 9, la 3ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya a les viles de Fondespatla i Vall-de-roures. En aquesta ocasió la jornada que ha ampliat notablement els seus continguts, coordinada per Pepa Nogués, estarà dedicada al paisatge ebrenc de creació artística. En el programa d’actes tindrem al matí la presentació i signatura de llibres a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, dinar literari a Fondespatla, a la tarda presentació de llibres: ‘El riu parla’, recull de relats breus d’autors ebrencs al Blocserret i ‘Dietari en groc’ poemari de J. M. Gràcia Premi Guillem Nicolau 2007, el paisatge ebrenc en l’obra de tres escriptors vinculats al territori: Desideri Lombarte de Pena-roja, Jesús Moncada de Mequinensa i Artur Bladé de Benissanet, exposicions sobre aquests mateixos escriptors, havaneres, intervencions artístiques, lectura de textos... i a la nit observació d’estels si el cel ho fa possible. Aquesta última jornada ha estat fruit de la col•laboració, a més de l’Associació Cultural del Matarranya, de Llibreria Serret, de l’Associació ACHA i de l’Ajuntament de Fondespatla. Un cap de setmana d’agost intens per viure la cultura i per reivindicar la identificació amb el territori. Carles Sancho Meix

LA FRANJA:rss20 El matí del 17 de maig, a Perpinyà, Capital de Cultura Catalana 2008, passà sota grans nuvolades i poques clarianes. Alguns dels assistents van romandre un dia més a Perpinyà per a fer una visita a “l’antiga frontera” entre Catalunya i el regne de França, en vorejar el Castell de Salses: José Miguel Gràcia La Diada RESERCAT 2008 a Perpinyà Godzila - S. Hernández - Viles i gents (Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de maig del 2008) El matí del 17 de maig, a Perpinyà, Capital de Cultura Catalana 2008, passà sota grans nuvolades i poques clarianes. Malgrat les previsions de pluja, aquesta no aparegué en tot el matí, la qual cosa va col·laborar en el bon desenvolupament i esplendor dels actes de la quarta edició de la fira RECERCAT,situada a plaça de la Victòria, tocant els murs de l’emblemàtic edifici del Castellet. Als estands, plantats en angle recte a la plaça, s’hi exposaven el llibres, treballs de recerca i altres publicacions del conjunt dels centres d’estudi i associacions dels territoris de parla catalana, agrupats per zones geogràfiques. A més, hi havia dues casetes pròpies de l’Institut Ramon Muntaner, organitzador principal de la fira, com a punt de recepció i serveis; una altra per a les exposicions i una més com a llibreria. Com tots els expositors, l’Associació Cultural del Matarranya va estar present amb les publicacions més recents i amb la revista Temps de Franja. En dos panells es donava a conèixer la declaració de suport als implicats per la querella de la FACAO i informacions extretes del bloc “locacaudelafacau”. Unes tres-centes persones vingudes del sud dels Pirineus i els visitants de la Catalunya del Nord varen recórrer animadament els diferents estands. La jornada matinal es va cloure amb l’actuació de l’Esbart Català de Dansaires. Quan va arribar la pluja, ja hi érem a cobert. Després d’un dinar de germanor al claustre —tancat amb finestrals i ben blanquejat— del convent dels frares Mínims, carrer François Rabelais, ara espai cultural de l’Ajuntament de Perpinyà, van tenir lloc els actes de la tarda, a la capella de Nostra Senyora de la Victòria del mateix convent dels Mínims, dissortadament força blanquejada i gens restaurada. Per a començar, una taula redona sobre La realitat de les entitats culturals en els diferents territoris de parla catalana, en la qual intervingueren el Sr. Gentil Puig-Moreno, president del Centre Cultural Català del Vallespir, Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’IRMU i Jeroni Pérez. La primera conferència, Identitat i frontera a la Catalunya Moderna, va està a càrrec del Sr. Agustí Alcoberro, professor de la Universitat de Barcelona, fent un discurs de caire històric i d’explicació de les fronteres, marcant identitats i alteritats. Vibrant, la segona presentació de Robert Vinas, amb motiu del vuit centè aniversari de la naixença del rei Conqueridor, La memòria del Rei en Jaume. Va emfatitzar sobre la seua bressola —la del rei, esclar—, Montpeller, la seua personalitat, sobre les conquestes, amors i desamors: la història i el mite fins avui. La tercera i última de les intervencions va sorgir de la boca encoratjada de Joan Peytaví, professor titular de l’Institut Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, i amb el títol de Catalunya, terra d’integració. I parlà de com ens demostra la història, que les terres catalanes han sabut fer seues les gents forasteres, han estat terres de pas, però alhora d’instal·lació. Exemple del passat i esperança del futur. Els emigrants actuals són els calafatadors de l’economia, digué emfàticament. El darrer acte de la jornada, però tal vegada el més important, va ser el lliurament dels premis RECERCAT 2008. El premi a l’entitat fou atorgat al Centre Cultural del Vallespir i el va rebre el seu president. En quant al premi a la persona, correspongué a Josep Sebastià Cid, exdelegat de cultura de les terres de l’Ebre i fundador de l’IRMU. Després dels agraïments dels dos guardonats, intervingueren el Sr. Josep Santesmases, el Sr. Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan M. Trasserras, i, amb unes paraules de cloenda, l’Alcalde de Perpinyà, Joan Pau Alduy. Més que mai, les paraules i expressions “Catalunya del Nord” “amistat dels pobles de parla catalana” i “desig de caminar plegats per engrandir la llengua i cultura catalanes” van està presents en tots els discursos i intervencions. La Directora de l’Institut Ramon Muntaner, amb el seu treball, la seua presència en tots els actes i la col·laboració d’altres persones de l’Institut i del Municipi de Perpinyà, van deixar les institucions organitzadores en molt bon lloc. La Diada RESERCAT 2008 a Perpinyà Godzila - S. Hernández - Viles i gents (Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 17 de maig del 2008) Recordo que fa alguns anys un amic, metge d’una petita localitat belga, em confessava, profundament preocupat, l’augment del consum de xarops contra la tos entre els seus pacients, ja que sabia que el seu ús, en el cas d’algunes mares, era a causa del seu contingut en codeïna i a un “eficaç” efecte secundari que provocava la son en els seus petits. El problema del meu amic era que se sentia incapaç de fer res, doncs aquell mateix medicament l’administrava la seva amant a la filleta perquè no els importunés mentre ells dos s’entregaven a la passió en absència del marit d’aquella. Fa alguns mesos va arribar a tancar-se una guarderia a Girona per utilitzar xarops similars perquè els seus pupils no empipessin les treballadores. Productes d’una altra índole els han utilitzat alguns pares per assegurar-se que els fills es mantenien adormits mentre ells se n’anaven a una festa amb els amics i en algun trist cas, possiblement arran d’una sobredosi del dit medicament, aquest fill o aquesta filla ha mort o ha desaparegut en molt estranyes circumstàncies. D’altra banda, i desgraciadament, cada dia se senten més casos de persones veïnes, el venedor de llaminadures, un monitor, aquell vell sacerdot de tota la vida… , que de sobte sorgeixen com a torturadors o violadors de petits infants. Encara que els descobriments més esgarrifosos ocorren quan després de 24 anys de bon veïnat, i a més de 60 del primer brot de nazisme, el barri i la societat en general descobreixen que el vell i encantador Fritzl era, en realitat, un “monstre”; o que apareix una nova adolescent, anomenada Natascha Kampusch, que fins fa poc va viure segrestada sota el garatge d’una casa de la barriada. I curiosament tot això succeeix en països desenvolupats, sota el desconeixement més absolut del veïnat, de les seves escoles (continua... Godzila)

8 April, 2008 La Llibreria Serret de Vall-de-roures, per tal de recolzar els escriptors i la creació literària de les nostres comarques, a través de la seua pàgina web serretllibres.com i Serret Bloc, recull relats curts de 5 o 6 pàgines que no s’haguen publicat fins ara en cap format. La primera quinzena de març, una vegada finalitzada aquesta recopilació, es va fer una primera selecció per publicar un volum amb els relats triats. L’edició del volum anirà a càrrec de Cossetània Edicions i els autors participants en el projecte són els escriptors de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Maestrat. La iniciativa editorial va ser presentada l’agost passat dins de la Segona Trobada d’autors ebrencs al Matarranya celebrada a Fondespatla, amb el compromís de Cossetània. Entre els escriptors que hi participen hi ha de 5 de novells i d’altres 17 autors que tenen una bibliografia prou extensa i consolidada. Entre aquests últims tenim: Josep M. Tubau, Albert Guiu, Emigdi Subirats, Josep Igual, Francesca Aliern, J. J. Rovira, Joan M.Garcia, Jordi Andreu, Laura Mur, Maria Josep Margalef, Teresa Bertran, Vicent Sanz, els baix aragonesos Sussana Anglès, Glòria Fandos i Vicent Pellicer i els matarranyencs Silvestre Hernàndez i Susana Antolí. Entre els novells, els textos de Josep Guàrdia, músic matarranyenc que forma part del grup Temps al temps que recentment ha enregistrat un CD, Lluis Maese, Maria Luïsa Gascon, Neus Pallarès, Pere Casanovas i J. Carlos Gil. Després d’una acurada selecció, de ben segur força difícil per la qualitat dels textos i dels autors, sortirà al mercat durant l’estiu del 2008 el volum recopilatori amb uns 10 a 15 relats. Un producte de creació literària totalment ebrenc seguint el projecte inicial tutelat per l’Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret i que es va presentar al mes de febrer a la Fira de Jesús –Baix Ebre-. Carles Sancho

Dins de molt poques setmanes, Viena Edicions publicarà la novel•la guanyadora del Premi Leandre Colomer de Novel•la Històrica: "EL MANUSCRIT DE WADI-AL-ABMAR"; un relat històric ambientat en el Matarranya, a través d'una història que sorgeix en l'acabat de restaurar aqüeducte de Beseit i que pren cos a la localitat de Calaceit. Quant al títol d'aquesta novel•la, el nom “WADI AL-ABMAR” es refereix a la comarca del Matarranya, on neix i en la que finalment es desenllaça la història, i que és travessada pel riu que li dóna nom, un llit que molt abans de denominar-se Matran (Arquebisbe) o Ramla Matraniya (Rambla de l'Arquebisbe), s'ha conegut sota el nom de WADI AL-ABMAR, és a dir: Riu Roig, un riu poc cabalós, d'aigües manses i cristal•lines, que ocasionalment brama des del més fondo dels barrancs fins a desbordar les riberes amb les seves aigües envermellides per les muntanyes argiloses, i arrossega sense pietat tot quant troba al seu pas enmig d'un soroll infernal. Aquest qualificatiu, d'altra banda, li serveix l'autor per expressar la violència quotidiana d'aquells dies, els continus enfrontaments amb la mort, i, en definitiva, la sang que corre en abundància durant els llargs anys de la Reconquista. Alguns fets històrics són crucials a l'hora de contextualitzar el moment històric en què desenvolupen la seva atrevida aventura els personatges d'aquesta novel•la, concretament l'any 1071: En aquest any els turcs selèucides conquereixen la ciutat de Jerusalem, maltracten als cristians de la ciutat i destrueixen l'església del Sant Sepulcre, esdeveniments que van ser decisius per impulsar les Croades. Uns anys abans, a Espanya, entre el 920 i el 937, Abdarrahman III havia aconseguit la supremacia del Califat de Còrdova en la Marca Superior, inclosa la seva principal ciutat: Saragossa. Ahmad al-Muqtadir (1046-1082), legítim successor en el govern de Saragossa, rei taifa de la Marca Superior, ha d'enfrontar-se i vèncer als seus germans per mantenir el poder. El 1061 Ahmad al-Muqtadir rep de Nabil, governant incapaç de sufocar les sublevacions internes, la petita Taifa de Tortosa, de manera que el senyor de Saragossa aconsegueix la preada sortida al mar. Silvestre Hernàndez i Carnè

Viles i Gents i Xarxes al Bloc d'Emigdi Subirats franja | 26 Octubre, 2007 20:57 Viles i gents http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67450 El blog Viles i Gents (http://vilesigents.blogsome.com/) retrata (com cap altre) la història d'una lluita sense treva pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la Franja de Ponent. Té els orígens en una històrica columna que s'ha anat publicant en català al setmanari "La Comarca" d'Alcanyís durant els darrers 10 anys. La seua aparició va ser un fet realment històric ja que era el primer cop que una publicació en castellà admetia algun article en la nostra llengua, la qual cosa, per modesta que es pugui considerar, suposava tot un èxit. Tot un seguit d'amants de les lletres i la llengua nostrada l'han tirada endavant durant aquest llarg període de temps i han aconseguit un bon nombre de lectors que s'han acostumat a llegir amb la nostra llengua. Se n'ha parlat a bastament d'aquesta columna i de la tossuderia dels seus impulsors que no han defallit mai en les seues conviccions. Més recentment, varen decidir obrir aquest bloc, que inclou els esmentats articles d'autors diversos, per tal de donar-los publicitat a través de la xarxa, i també han publicat un llibre que porta aquest mateix nom. Viles i gents, doncs, pren una gran volada reivindicativa per camins diversos de l'àmbit literari i informatiu, amb la ferma voluntat d'aconseguir la plena normalització de la llengua catalana a les comarques de la Franja de Ponent, administrativament aragoneses. Xarxes socials i llengües http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67456 Xarxes socials i llengües (http://xarxes.wordpress.com/) és el bloc de Natxo Sorolla, un activista a favor de la llengua catalana que és natural de Pena-roja de Tastavins (Matarranya). És un bloc interessantíssim atès que introdueix tota mena d'entrades referents a temes sociolingüístics de casa nostra, en especial de la Franja de Ponent. Al bloc de Natxo Sorolla trobareu tota mena de links amb d'altres blocs sociolingüístics d'arreu dels Països Catalans, d'aquesta manera ens introdueix a un tema apassionant en suport del català. Natxo Sorolla és un especialista en temes informàtics, amb la qual cosa el seu bloc presenta sempre una estètica impecable, acompanyat d'imatges belles, bones gràfiques, vídeos, etc. També voldria destacar la qualitat dels seus escrits, els quals molts cops formen part d'estudis molt més extensos de l'autor. Un bloc, doncs, al qual val la pena fer-li una ullada, ja que ens aporta informació molt interessant i ajuda a l'autoestima dels territoris catalanoparlants.