Ciències refrescants: l’ou i la gallina... TIC -TAC 3


               «Qué va ser primer : l’ou o la gallina?» , és una classica pregunta que s’usa sovint per a dir que no se sap del cert la causa de quelcom, però que hom dubta si el resultat és, fefaentment, l’orígen...

Per exemple: un dels aparells -perifèrics- que acompanyen als ordinadors de sobretaula, desde gairebé els seus primers models, com els Apple o els IBM pcs, van ser lo comanament de mà o “mouse” (ratòliu, en català), estri o eina que servix per a interactuar en els continguts de la interficie gràfica d’usuari, de les pantalles. Per qué es va acabar adoptant tal nom per tal aparell? perqué estava unit a l'ordinador amb un cable? no ho creiem; per qué doncs? Pel seu petit tamany semblant al d’un ratoliu? No era, en un principi, la seva, una forma que recordés la de cap lemúrid, ni tampoc era massa petit, era cuadrat i gros...; i, doncs, aleshores? m’atrevisc a dir que tingué quelcom a veure amb les biblioteques: com que era un estri que -manipulat per la mà humana- podia donar accés a qualsevol contingut de lo programat en la màquina, a les seves «biblioteques» de codis i continguts...vaja! com un ratoliu en una biblioteca... A partir de tal idea, va eixir la denominació, i va ser aleshores quan es va dissenyar la seva forma per tal que s'assemblés a la d'un ratólí de debó.

D’altra banda, ja ho va dir Jorge Wagensberg, físic i expert museòleg -que ens ha deixat aquest 2018- al seu famós llibre: «la rebelion de las formas» sotstitulat ‘como perseverar cuando la incertidumbre aprieta’: «...no existe un solo huevo de gallina del tamaño de una estrella, ni estrellas del tamaño de un huevo. Siempre existe un límite inferior y uno superior.». És el que passa amb el següent cas: Un altre aparell, actual protagonista de les nostres vides, és el telèfon mòbil. Els primers que van sortir al mercat per allà a les darreres dècades del segle XX, eren molt gords, tenien formes cuadrades, i amb ells no podiem fer res més que telefonar i aixó encara en moltes dificultats, per mancances de cobertura, i només a les ciutats!; més ençà van eixir al mercat una gran varietat de tals aparells, i amb ells cada camí podem fer més coses: ja són com minúsculs ordinadors portàtils que ens permeten estar en contacte permanent en lo món, o en los nostres amics i familiars, en converses no solament de veu, o de texte, sinó també en videoconferencies, sense importar la distància, a través de les xarxes digitals socials, i un fotimé de coses més. Però no sempre han tingut la mateixa forma:  a partir dels anys noranta del segle anterior, llurs carcasses van ser dissenyades, per a que semblesson com petits animalons, o insectes enòrmes, cuques de llum amb closca...; aixó fins l’ aparició dels smartphones o telèfons mòbils intel.ligents, en el disseny dels quals, prima lo prims i plans que poden arribar a ser. I la dèria de dissenyar-los com a cuques i animalons, per qué i per a qué era? Pués..., segurament, en la pugna-debat social entablat entre Tecnologia i Ecoambientalisme, -per les primeres experiencies exitoses de regulació mediambiental d’algunes contaminacions que va donar credibilitat massiva a lo ecològic-, era com una manera de fer pedagogia des de la comercialitat alhora que es publicitaven les noves TIC de les telecomunicacions. Aquesta pugna entre els avenços de les noves tecnologies i la cura del medi ambient del planeta, possiblement va dur a que els programadors culturals, i los dissenyadors de carcasses dels mòbils, volguèssin dar una idea, a les multituds de consumidors, sobre els perills d’una ciència aplicada, en producció explotada per a la comercialitat i el consumisme sense control, com sembla que passa cada any a la primavera i l’estiu en la proliferació de tota mena de petites cuques o la incontrolable de los insectos....i així hom pot preguntar i preguntar-se, que van ser primer? les protestes dels ecologistes-ambientalistes o les primeres teories de la comunicació i la cibernètica? i per açó los dissenyadors van donar-los estes sugestives, i suggeridores, formes, pro dins un rang de tamanys...i clar, en estil !!
Article complet

2. TICs amb TQ, a càrrec de Jep Ll. Ro.Ma.

 

Imagineu-vos una bola de cartró o porespan, d'uns cinquanta centimètres de diàmetre; en ella hi ha disposats una munió de cables elèctrics i de petits tubs, molt enxarxats a zones, que passen sota la pell de la seva superficie; també hi ha grups de zones concretes en la superficie de la bola, amb molta activitat elèctrica i electrónica; a més l'àrea d'uns 20 cm. per sobre de la superficie, està plagada d'ones radioelèctriques, i a més, algunes zones d'aquesta de 20cm, està molt activa amb el tràfec de mosques i altres insectes voladors; si a aixó hi sumem una bona colla d'altres petites boletes d'uns 0'05 cm. de diàmetre donant voltes a la bola gran a uns altre 50 cm de distància de la superficie, ja tenim una imatge de lo que està aguantant la pobre bola de cartó o porespan!...Aquesta imatge una metàfora molt extrapolada i reduccionista, una parèmia grotesca vaja!, de lo que està suportant el nostre planeta, la Terra, pel que fa a contaminació ambiental radioelèctrica, de radiofrecuencies, radiomagnètica, i també edàfica o dels sòls, atmosfèrica, acústica i lumínica..., tot i que moltes, per ser no onitzants, a petita escala almenys no es considera que ultrapassin els nivells considerats contaminans ni perillosos, per a la salut humana (!?)

Les emisions al M.A. (Medi Ambient) de les comunicacions de ràdio i televisió ja començaren ser considerades problemàtiques, a certs nivells, pel planeta, a partir de la segona mitat del s. XX., i segons científics, varen assolir els pics més alts en les darreres dècades del s.XX., amb l´us generalitzat de les noves TIC : telefonia mòbil, televisió per cable i sense fils, internet, xarxes altres, WiFi i altres medis i avenços tecnològics, començant a aparèixer correntment termes com: contaminació electromagnètica, soroll ambiental, però també quantums, fotons, ordinadors quàntics, etc ; i és que, els humans sóm proclius a la repetició o redundància, una i una altra vegada, i per aixó tenim un planeta amb molta contaminació! Que passarà pels cervells dels nous tecnòlegs?

De fet ja hi ha qui sap que el cervell humà –cúmul de reaccions bioquímiques que posibiliten la inteligencia humana- i la xarxa internet, o tanmateix els ecosistemes, són molt semblants...El físic i biòleg Ricard Solé expert en les anomenades xarxes complexes va dir, fa alguns anys, que el cervell i el genoma humà tenen propietats i una arquitectura molt similar a la xarxa d'internet; aixó ho va dir al seu llibre, "Xarxes complexes. Del genoma a internet" (Grup ed.62, ed.Empuries. 2009. 240 pgns), encara ben actual, sobre les similituds entre el genoma, internet, l'economia mundial o la xarxa elèctrica1, d'una manera molt entenedora i senzilla...

Article complet

TIC, TAC... presentació a cura de Jep Ll. Ro.Ma., per a la llibreria Serret.

 

TIC, TAC...

 


No crec que, a estes altures de los temps actuals, hi hagi encara algú que no hagi sentit parlar de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, o dit sinteticament, les TIC. Doncs bé, aquestes Tecnologies (per cert hi ha algú que encara no sap qué és una Tecnología? o qué la diferencia d'una Tècnica?, si és aixi, més endavant, farem un nou article sobre lo tema) entren en les que s'anomenen NOVES Tecnologies (NT), ja que, si bé pel que fa a parlar de l'Era Industrial i de Revolucions Industrials, estos conceptes estan directament relacionats, no passa lo mateix amb les Tecnologies, les Noves, perqué estes raderes existixen a partir de la Revolució Electrònica, aixó és, desde que l' electricitat, recentment trobada d'utilitat, entre los segles XIX i XX, és aplicada doncs a processos industrials.

Article complet