David Monteagudo firmarà "Fi" el pròxim 16 d'octubre a la llibreria Serret

 

"No pot ser". Això és el que, en veu alta, no fa ni cinc minuts, asseguda sola al menjador del que ara és [i per fi sembla, ja] casa meva, se m'ha escapat. I no us explicaré per què, perquè perdria tota la gràcia...però encara me'n faig creus que s'hagi acabat el llibre i jo m'hagi quedat amb aquesta cara.
He de-vo-rat aquest llibre del David Monteagudo. He passat pàgines una darrere l'altra, he fet elucubracions, he inventat teories, he provat d'imaginar com acabaria...i us puc ben dir que no l'he encertat i que fins que no gires la darrera pàgina del llibre no saps com acaba. I tot i així, queda l'opció de fer-te'l a mida, si vols.
He recordat "El mecanoscrit del segon origen" (7è del que abans era l'E.G.B.; aquell resum que vaig haver de repetir perquè el primer cop que el vaig entregar, he de reconèixer, no havia acabat el llibre...espero que la Mati, la meva mestra de català d'aleshores, m'ho sabria perdonar...) i "La pell freda" (que vaig deixar a mitges perquè no hi vaig entrar de cap de les maneres) però aquest té el punt que m'ha portat de la mà fins a acabar-lo...i, ara, me n'adono que anava passant pàgines només per saber com acabaria, què passava, quina era la solució. I, potser, de totes les possibles, és la que menys m'agrada.
M'ha agradat molt la xarxa de relacions que hi ha entre els protagonistes: aquestes "amistats" que tenen força assumptes pendents, que trontollen davant de les primeres pressions. Les he trobat sòlides, creíbles. I tot i que aquest punt apocal·liptic potser no em va gaire, em quedo amb tot el simbolisme que - començant pel gran títol d'aquesta història- desprèn aquest llibre.


El llibre és: Monteagudo, David. Fi. Tr. Jordi Nopca. Barcelona. Quaderns crema, 2009. 334 p. ISBN 978-84-7727-479-7
Article complet

<1...7
8
9