Diumenge 18 d'agost, encetem la 1a Festa literària d'Arnes en un reconegut Honenatge a Francesca Aliern !!!

 

Homenatge a Francesca Aliern Pons dins de la 1a FESTA LITERÀRIA a Arnes

 

Francesca Aliern Pons, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una de les escriptores més representatives de les Terres de l'Ebre. Literata vocacional, basa la seva obra en fets reals i quotidians protagonitzats per personatges als qui la vida no els ha estat gens fàcil. Amb un llenguatge proper i impregnat del parlar de les Terres de l'Ebre, aquesta novel·lista té la capacitat d'introduir el lector en l'interior dels seus personatges, fent-lo coneixedor dels seus sentiments més profunds, de les seves angoixes i inquietuds, i de situar-lo i guiar-lo magistralment tant en el context històric i social, descrivint fets i costums, com en l'espai, sempre acompanyat de la remor de l'Ebre. Guardonada amb diversos premis, té un públic lector molt fidel i una obra prolífica. L'any 2016, l'Ajuntament de Xerta la va declarar Filla Predilecta de la vila.[1]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesca_Aliern_Pons

La seues novel·les publicades per Cossetania Edicions.

https://www.cossetania.com/cercar_producte.php

Participació en obres col·lectives

Article complet

La Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre homenatjarà l’escriptora Francesca Aliern amb la 3a Nit de les Muses

 

Serà divendres 10 de febrer a La Llanterna Teatre Municipal, amb la participació especial de l’actriu Belén Fabra i la cantant Núria Feliu

La tercera Nit de les Muses, que organitza la Fira del Llibre Ebrenc amb l’objectiu d’homenatjar escriptors ebrencs amb una trajectòria literària consolidada, estarà dedicada enguany a l’escriptora de Xerta Francesca Aliern, la novel·lista amb més lectors i seguidors de les Terres de l’Ebre. Inspirades en fets reals i quotidians i protagonitzades per personatges que no han tingut una vida fàcil, les seues novel·les sempre són les més demanades per Sant Jordi a les Terres de l’Ebre i en destaquen títols com Les passions de la Menestrala (2003 i 2014), Sabó moll (2006) o Cafè de París (2016).

Aliern serà la tercera escriptora homenatjada a la Nit de les Muses de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, després de Miquel Esteve (2013) i Toni Oresanz (2014). Es tracta d’un acte que no té data ni periodicitat fixes i que és únic perquè sempre manté la incògnita de si es tornarà a realitzar. «L’activitat és com les muses, les divinitats que inspiren la música i la literatura, que apareixen quan volen i quan ho fan ens sorprenen gratament», afirma Montse Pineda, directora de la Fira del Llibre Ebrenc.

Aquest homenatge literari a Francesca Aliern comptarà, entre altres sorpreses, amb la participació de l’actriu ebrenca Belén Fabra i el director teatral Valer Gisbert, que treballen junts en un projecte nou per a Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre 2017. També hi actuarà la cantant Núria Feliu, que interpretarà cançons que la novel·lista ha fet aparèixer en les seues obres i que tenen una força especial en la trama de les històries. El presentador de tot l’acte serà el periodista Conrad Duran, gran amic de l’escriptora i que sempre col·labora en tot el que envolta la literatura de casa nostra.

Serà una nit especial en què es projectaran imatges inèdites de l’escriptora i es coneixeran els seus amics i l’estima del seu poble, representat per Roger Aviñó, alcalde de l’Ajuntament de Xerta, que també hi ha col·laborat molt perquè els seus veïns no hi faltin i el 2016 va nomenar l’escriptora Filla Predilecta de Xerta. “Si algú es mereix aquest reconeixement és sens dubte Francesca Aliern. És una de les novel·listes més estimades que tenim al territori i que ha participat tots els anys a la Fira del Llibre Ebrenc”, apunta Albert Pujol, director de Litterarum i de l’homenatge literari.

El preu de l’entrada és de 10 euros i inclou l’espectacle més el sopar. Les entrades es poden comprar anticipades a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre i al web www.llibresebrencs.org i www.atrapalo.com, i el mateix dia de l’acte a la taquilla del teatre.

La Fira del Llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, impulsora de la Nit de les Muses, està organitzada per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, l'Institut Ramon Muntaner i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Article complet

marfanta.com: sobresurten entre els autors més venuts a l'Ebre per Sant Jordi

 

Francesca Aliern i Gerard Vergés sobresurten entre els autors més venuts a l'Ebre per Sant Jordi

 

Publicat per Gustau Moreno Pérez el dia 23 abril de 2014 | 23.4.14



TORTOSA (Baix Ebre).- A les Terres de l'Ebre, el nivell de vendes per Sant Jordi s'ha mantingut similar a anys anteriors. A l'espera d'un balanç definitiu, la responsable de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, Rosa Cubeles, ha destacat 'Les passions de Menestrala', de Francesca Aliern; 'El jardí de les delícies', de Gerard Vergés; 'El Massís del Port' de Vicent Pellicer; 'L'horitzó primer' de Joan Todó o 'Castor: la bombolla sísmica', del periodista Jordi Marsal. Altres títols locals demanats aquest Sant Jordi han estat 'Cap llàgrima sobre la tomba', de Sílvia Mayans, i 'Les aus del Port', del Grup de Recerca Científica de les Terres de l'Ebre. En l'àmbit supralocal han destacat 'La gran desmemoria', de Pilar Urbano; 'L'analfabeta que va salvar un país', de Jonas Jonasson; i 'Desig de xocolata', de Care Santos.
- See more at: http://lamarfanta.blogspot.com.es/2014/04/francesca-aliern-i-gerard-verges-entre.html#sthash.w5uDaorO.dpuf
Article complet

Emigdi Subirats i les lletres Ebrenques: Rosales, Carranza, Aliern, Igual, Meix...

Lletres ebrenques

La novel·la: Rosales, Carranza, Aliern, Igual i Meix
emigdi | literari | dimecres, 28 de desembre de 2011 | 09:37h

La novel·la: Rosales, Carranza, Aliern, Igual i Meix

La novel·la, per essència, és un gènere majoritari que reclama unes inversons econòmiques considerables i que necessita, per a la seua difusió, una propaganda que la faci arribar al gran públic. Amb les excepcions del rapitenc Sebastià Juan Arbó, del jesusenc Joan Cid i Mulet i del vinarossenc Joan Manel Borràs i Jarque, a les comarques centrals dels Països Catalans no podíem presumir de novel·listes prolífics en la llengua de la terra. A finals del segle XX i principis del XXI s'han anat descobrint tot un seguit de narradors/es que estan assolint fites importants, però. La narrativa ebrenca està en un moment veritablement dolç. Als i a les escriptors/es ebrencs/ques històricament els ha costat molt creuar la barrera geogràfica que ens presenta el Coll de Balaguer. Sortosament, en l'actualitat podem parlar de cinc novel·listes ebrencs que són força coneguts arreu dels Països Catalans i que s'han convertit en tota una referència literària: Emili Rosales, Andreu Carranza, Francesca Aliern, Carme Meix i Josep Igual.



1. EMILI ROSALES
Emili Rosales i Castellà (1968) és natural de Sant Carles de la Ràpita. És un dels grans novel·listes catalans actuals i un prestigiós editor. Va fer els seus primers passos literaris en el camp de la poesia amb Ciutats i mar (1989) i Els dies i tu (1991), amb els quals va guanyar el premi de poesia jove Salvador Espriu i va quedar finalista del premi Amadeu Oller. Ciutats i tu no és un simple recull de 27 poemes, sinó que suposa una unitat poètica on la necessitat creativa de l'autor el porta a expressar amb elegància la combinació de l'amor i la bellesa, la recerca d'una il·lusió. Posteriorment va passar a la novel·la, gènere en el qual ha publicat quatre títols: La casa de la platja (1995), Els amos del món (1997), Mentre Barcelona dorm (1999) i La ciutat invisible (2005), amb la qual va ser premiat amb el Sant Jordi de novel·la i va ser finalista del premi Mèdicis, que s'atorga a França a la millor novel·la en llengua estrangera, el primer cop que és seleccionada una obra escrita en llengua catalana.
La casa de la platja és un símbol vivent ja que tot passa al voltant d'allò que signifiquen aquells quatres murs. Les històries que sorgeixen al seu redòs fan crèixer el protagonista. Allí descobreix coses importants dels seus avantpassats. El seu besiaio havia travessat el Mediterrani en un vaixell i s'enamora d'una noia que era néta d'un escriptor proscrit, que simbolitza Arbó. En Els Amos del món experiemnta un seguit de recursos estilístics i narratius que fabriquen una novel3la interessant. El protagonista va descobrint les intrigues del poder, la dificultat de les relacions familiars i amoroses. A Mentre Barcelona dorm descriu les relacions i les tensiosn entre tres amics (una periodista, un economista i un professor d'arquitectura).
Durant uns anys va exercir com a corresponsal del diari Avui a Londres, i va poder-nos oferir un seguit d'entrevistes als més prestigiosos escriptors residents a la ciutat que procedeixen de tot el món, amb les quals ens obsequiava amb tota una lliçó quant a coneixements literaris. Actualment exerceix com a editor de Planeta, i s'encarregava de diverses col·leccions en llengua catalana. També ha realitzat traduccions i notables crítiques literàries. És el major baluard de les lletres ebrenques actuals.



2. ANDREU CARRANZA
Andreu Carranza i Font és natural d'Ascó (1957). Ha aconseguit un bon prestigi com a novel·lista amb una llarga trajectòria i títols molt significatius: Llibre de les set xibeques : la riuada Tarragona, El desert de l'oblit, Anjub. Confessions d'un bandoler, La filla de la memòria, El que l'herbolària sap, L'hivern del Tigre, La Clau Gaudí (conjuntament amb Esteban Martin, que va ser tot un bestseller) i Imprenta Babel. Quant a narrativa breu ha publicat igualment: La tinta de la immortalitat, Aigua de València i Riu avall. En poesia compta amb dos títols: Trilogia del deliri (1993) i A mumpare (2000). Ha rebut nombrosos premis literaris com el Sant Joan per la novel·la Anjub, el Ribera d'Ebre per El desert de l'oblit i el Vila d'Ascó per La filla de la memòria.



3. FRANCESCA ALIERN
francesca Aliern
és una escriptora autodidacta, natural de Xerta. Va començar la seua tasca literària escrivint novel·les en castellà, de tipus molt sentimental amb temes veritablement colpidors. La seues primeres obres són Xerta. Recull popular (1995) i Records i memòries al voltant d’uns murs, 1995-1996. A partir d'aquí endega la seua trajectòria com a novel·lista en castellà amb novel·les de gran èxit i intensitat. Amb Un otoño, toda una vida (1997-1998) planteja una relació homsexual femenina que li va donar una gran fama. Amb No llores, Laura (1999) novel·la la tragèdia persona d'una drogadicta, mentre que amb La Canela (2001) analitza la vida d'un transexual. Publica també el recull de contes El batec de l’aigua (2000) i Misererenobis (2002). La menestrala (2003) és la seua primera novel·la en català, sobre una figura legendària al seu poble natal. Encara publicaria en castellà La historia innecesaria (2004) que tracta el delicat tema de la delinqüència juvenil. Amb El pont de la solitud (2005) endega la seua gran trilogia en catallà, llengua que ja no abandonarà, i que la porta a analitzar els anys de la dura postguerra, amb Sabó moll (2006) els anys 1950, la qual es considera la seua millor obra, i amb Camins (2007) els feliços 60. Posteriorment, arribaran novel·les igualment colpidores com Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L'espiera (2011), amb la qual entra de ple en la novel·la detectivesca.



4.CARME MEIX
Carme Meix (1937) és natural de Gandesa. És llicenciada en Filologia Catalana i va ser professora de català diversos instituts de Barcelona i Santa Coloma de Gramenet. Els seus inicis literaris arriben en l'àmbit poètic amb poema sobre la Mare de Déu de la Fontcalda, distingit amb el guardó de poesia de la Reial Acadèmia Mariana de Lleida (1989). Posteriorment publicarà: Palau d’absències —guanyadora del Caterina Albert i Paradís de poesia (1991)—, La dansada —fina­lis­ta del Sant Joan de novel·la (1993), publicada el 1996—, El crit de l’esparver —guanyadora de l’Universitat de Lleida de novel·la històrica (1995)— i Cercles —guanyadora del Vila d’Ascó de narrativa (2003). També ha publicat la novel·la Paisatge amb boira (1998) i Collita de foc. Ha participat en els reculls El brogit de l’Ebre (2003) i Terres d’aigua (2004). Col·labora habitualment amb articles d’opinió en diversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen l’Avui i La Veu de l’Ebre, i és una activa blocaire.



5. JOSEP IGUAL
Josep Igual i Febrer (1966) és natural de Benicarló. És escriptor i cantant i resideix a Sant Carles de la Ràpita. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Va estar vinculat a revistes de notable qualitat literària com Raval de lletres i Passadís.Ha estat distingit amb nombrosos premis literaris: Rois de Corella, Ribelles, Sebastià Juan Arbó, Vall d'Uixó, Ametlla de Mar, Ciutat de Vinarós i el Cristòfol Despuig. També ha composat nombroses cançons i ha editat el CD Sort de tu. En narrativa ha publicat: El cor cansat (1997),
Cabotatge (1997), Premi Sebastià Juan Arbó de novel·la 1997, La nau de l'atzar (1999), premi Ciutat de Vinaròs 1999, Les clarianes i els dols (2000), Torn de nit (2005), XIII Premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2005, Faules mamíferes (2007). Tanmateix és un reconegut poeta que porta una llarguíssima trajectòria amb obres de notables qualitat: Treva d'hivern (1987), Trenta-cinc poemes (1988), premi Ciutat de València Roís de Corella de poesia 1988, Lector d'esperes(1990), Closed for Sale (1994), Refugi contra la tempesta (1994), Tríptic (1997), Rebotiga del brocanter (1999), premi J.M. Ribelles 2000, Levats i ombres (2006), Poemes escollits (1967-2007), Ditades al vidre (2008). També és autor de dietaris.

Article complet

L'espiera, Francesca Aliern, Cossetània edicions per Albert Guiu


L'espiera
, Francesca Aliern, Cossetània edicions.

Si l'escriptura personal fos un riu, Francesca Aliern seria una llagutera de les paraules i una sirgadora de les emocions.
Penso que hi ha escriptors i escriptores que escriuen per a ser llegits, Francesca Aliern escriu perquè té el talent innat de llegir la vida, la història, les psicologies, els paisatges, els sentiments i què sé jo quants afers humans més, de llegir-la primer i escriure-la després, novel.la a novel.la, com el vers a vers d'Antonio Machado.
 Després de gaudir (aquest és el verb) de
l'espiera  penso que la xertolina incansable, ha dissenyat un argument de mestra literària, ha escolpit un tot que hom a l'acabar de llegir-lo, aplaudeix pel genial tancament d'una trama que desperta l'interés del lector amb la gràcia de saber obrir distintes possibilitats de solució al misteri capital plantejat, fer l'interrogant amb més d'un cap és una gràcia dels mestres del gènere detectivesc, al temps que enriqueix pàgina a pàgina les circumstàncies dels personatges que a poc a poc es van fent familiars als ulls lectors, ha donat carta d'identitat a tots els personatges, a tots sense excepció, vida i caràcter, un tarannà definit però que no es defineix en tots els casos davant el lector, la història els defineix, els va definint, els dibuixa a mesura que les paraules donen vida a un corpus social teixit d'humanitats radiografiades amb una gràcia plena de sensibilitat.
 Les emocions humanes i els instints humans van de la mà en aquesta novel.la; la sang bullent de la joventut; l'aprofitament de pertinença a una classe social superior; l'atractiu personal d'algun dels personatges deriven en el sexe; i al sexe va l'amor; sexe esporàdic; sexe per amor; sexe d'impossible amor; amor majúscul de mare pel fruit d'una atracció més o menys fugaç dels anys joves; sexe immens i callat; set de sexe inconfessable que confessa mentides que enganyen; una justícia de mà de ferro i cervell d'eixam de mosques amb parla autoritària, neguit d'aclarir i maneres maldestres, rudes i inhumanes; humanitat ferida que mata per desamor; desaparicions i morts de mortes que desapareixen al foc i al paladar dels porcs; el segon porquer més ilustre de la literatura; un llibre complert i ple de fotografies humanes fetes per una fotógrafa molt humana.
 Novel.la detectivesca i molt més, novel.la psicològica i molt més, novel.la històrica i molt més, novel.la social i molt més... Calaix d' esplèndida sastressa, Caixa de Pandora d'emocions a flor de pell, de silencis que criden, d'instints que no es saben contenir, de secrets que mai deixaran de ser secrets...
Francesca Aliern sobta en aquesta novel.la, i amb l'estol de títols que sobrevolen els tarongers de Xerta i el cabal de l'Ebre, això té un mèrit artístic remarcable, al llegir-la, llibre rere llibre, ens n'adonem que sempre té coses interessants a dir i quelcom dins d'ella la fa innovar el modus operandi, sense perdre el segell ALIERN d'explicar petits móns amb grans històries.
Si l'escriptura personal és un riu, Francesca Aliern és una llagutera, en el seu cas, tenint en compte tot el que abraona el cabal fluvial de la seva obra, matisos literaris, socials, psicològics, polítics, culturals... estem parlant d'un riu immens d'humanisme i humanitat i per tant d'una escriptora i muller immensa d'humanisme i humanitat.
La literatura ebrenca i catalana obren l'espiera per a comprobar amb l'espiera
que la xertolina autodidacta ha enxamplat l'imaginari d'un bocí del seu mapa amb el pinzell creatiu de tots els bocins del seu jo literari que per a molts lectors i lectores ja és una mica nostre i un molt de la nostra història literària.

Albert Guiu.

Article complet

1
2>