4. Memòria històrica
divendres, 2 de desembre de 2011 | Comentaris
JORNADES D’ESTUDI (Del 3 al 11 de desembre de 2011)
LA GUERRA CIVIL DE 1936 A QUERETES

Desfilada pel raval de Sant Joan (actual Plaça Pascual Buendia), 1938.
1.- Tres xerrades didàctiques i divulgatives
1a SESSIÓ (dia 3, dissabte a les 19 hores):
- La II República espanyola a la localitat de Queretes (1931-1936)
- La insurrecció militar (del 18 al 25 de juliol de 1936)
2a SESSIÓ (dia 6, dimarts a les 19 hores):
- El període revolucionari (del 26 de juliol al 31 d'agost de 1936)
- El període anarquista durant la guerra (de setembre del 36 a l'agost del 37)
- El període socialista durant la guerra (de setembre del 37 a 1 d'abril del 38)
3a SESSIÓ (dia 8, dijous a les 19 hores):
- El període bèl·lic i la batalla de l'Ebre (de 2 d'abril del 38 a l'1 d'abril del 39)
- El nou règim franquista.
- La postguerra
2.- Exposicions i projecció de pel·lícules
3.- Col·laboren:
· Ajuntament de Queretes
· Taller d’arqueologia i història de l’Associació Medievo de Queretes
· Associació Ilercavònia de Queretes
· Associació Gent Jove de Queretes
· Associació Cultural del Matarranya
· Llibreria Serret Vall-de-roures
· Associació cultural La Bresca, Arnes
4. Memòria històrica
dijous, 1 de desembre de 2011 | Comentaris
JORNADAS DE ESTUDIO (Del 3 al 11 de diciembre de 2011)
LA GUERRA CIVIL DE 1936 EN CRETAS / QUERETES

Desfile de tropas italianas por el arrabal de San Juan (actual Plaza Pascual Buendía), 1938.
1.- Tres conferencias didácticas y divulgativas
1a SESIÓN (día 3 de diciembre, sábado a les 19 horas):
- La II República española en la localidad de Cretas (1931-1936)
- La insurrección militar (del 18 al 25 de julio de 1936)
2a SESIÓN (día 6 de diciembre, martes a les 19 horas):
- El período revolucionario (del 26 de julio al 31 de agosto de 1936)
- El período anarquista (de septiembre del 36 a agosto del 37)
- El período socialista (de septiembre del 37 a 1 de abril del 38)
3a SESIÓN (día 8 de diciembre, jueves a les 19 horas):
- El período bélico (del 2 de abril del 38 al 31 de octubre del 38)
- El nuevo régimen franquista.
- La posguerra
2.- Exposiciones y Proyección de películas
3.- Colaboran:
· Ayuntamiento de Cretas - Queretes
· Taller de arqueología e historia de la Asociación Medievo de Cretas - Queretes
· Asociación Ilercavònia de Cretas - Queretes
· Asociación Gente Joven de Cretas - Queretes
· Associació Cultural del Matarranya
· Librería Serret
· Associació cultural La Bresca, Arnes
11.Matarranya Literari
divendres, 19 de agost de 2011 | Comentaris
Este es el relato de un viaje, no exento de sorpresas, por los tres últimos siglos de la historia de España. El autor se remonta a 1561, cuando Madrid, una modesta ciudad del centro peninsular, es designada sede permanente de la Corte de los Austrias. Pero el recorrido se inicia propiamente a principios del siglo XVIII, cuando, tras la Guerra de Sucesión, Madrid deviene capital política, y el kilómetro cero de las comunicaciones
españolas. La apoteosis del nuevo Estado radial llegará en las últimas décadas, con la consagración de la capitalidad económica de Madrid, convertida finalmente en capital total. Esto es, en el París de España, el mismo que soñaron desde nuestros primeros monarcas borbónicos hasta ilustres reformadores de la España contemporánea.
Germà Bel
Les Cases d'Alcanar, Tierras del Ebro, 1963. Máster en Economiaper la Universidad de Chicago, se doctoró en la Universidad de Barcelona, onexerceixcom en catedràticd'Economia Aplicada, y es también director de la càtedraPasqualMaragalld'Economia y Territorio de la UB. En mésésprofessorinvitat en la Barcelona GraduateSchoolofEconomics. Diputado en el Congreso entre 2000 y 2004, fue portaveud'Economia y Hacienda del Grupo Socialista desde 2001 hasta el final de la legislatura. Entre 2004 y 2006 fue professorvisitant en la Universidad de Cornell, con una cátedra Rafael del Pino, se exercircom investigador en Harvard y, posteriormente, EU-ropeanUniversityInstitute de Florencia. Desde entonces la sevaactivitatestà centrada en la investigación sobre eco ¬ nomía y política de las infraestructuras y el transporte y sobre la reforma del sector público, materias que también atraen la sevaatenciócom articulista habitual de prensa. Es autor de nombrososllibres y treballsd'investigació, aixícomd'assajos de divulgación.www.germabel.cat Espanya, capital París és un llibre imprescindible per a qualsevol ciutadà, amb independència de les seves idees, que vulgui entendre amb claredat quina és la intenció permanent de l’Estat espanyol: convertir Madrid en la capital total.
Fa 300 anys Felip V fixa a Madrid el «km 0» de les comunicacions de l’Estat. Un decret de 1761 finança amb pressupostos generals les sis carreteres preferents, les radials: els «camins reials». La resta de carreteres anaven a càrrec de qui hi estigués interessat. Els objectius polítics s’imposaven a la productivitat de l’economia. I així ha continuat fins avui.
Germà Bel ha entès que la manera més eloqüent de posar en evidencia l’obsessió centralista no és amb discursos ni opinions, sinó repassant amb gran rigor i precisió la història de les infraestructures. Al costat de l’autor, i amb una prosa amena i suggestiva, viatjarem pels camins de posta, les carreteres de Ferran VI i Carles III i l’Espanya del ferrocarril del segle XIX. Amb uns capítols reveladors sobre les autopistes, sobre l’AVE –la gran obra faraònica de l’Espanya contemporània–, i sobre la gestió dels aeroports.
¿L’AVE servirà per potenciar les ciutats per on passa o perquè la gent vagi a comprar i treballar a la capital? ¿Exercim la solidaritat aèria o Palma de Mallorca paga els aeroports de Madrid i Barcelona? ¿Té solució el desequilibri dels peatges a Espanya? ¿El desinterés pel corredor mediterrani porta a una economia de segona divisió?
«Un best-seller econòmic.»
Antón Costas, El País
Germà Bel. Terres de l’Ebre, 1963. Màster en economia per la Universitat de Chicago i doctor per la Universitat de Barcelona, de la qualés catedràtic d’economia. Investigador a Harvard. Professor visitant a la Universitat de Cornell. Director de la cátedra Pasqual Maragall d’Economia i Territori de la UB.