Diumenge 29 de juliol, Joan-Lluís Lluís presentarà a l'Hostal de la Sociedad d'Arenys de lledo "Jo soc aquell que va matar Franco" #PremiSantJordi2017 (Proa)


Trobada d’autors a Arenys de Lledo - diumenge 29 de juliol de 2018


                 ©Victor P. de Obanos

©Victor P. de Obanos

Diumenge 29 de juliol a les 18:30 Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) presentarà Jo soc aquell que va matar Franco http://www.serretllibres.com/cataleg/142156/jo-soc-aquell-que-va-matar-franco - Premi Sant Jordi 2017 (Editorial Proa) dins de la Trobada d'Autors a Arenys de Lledo. Joan-Lluís Lluís ha publicat, entre altres obres, les novel·les El dia de l’ós (premi Crexells), Aiguafang (premi de la Crítica Serra d’Or), Les cròniques del déu coix (premi Lletra d’Or), El navegant (premi de la Crítica Serra d’Or); l’assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, i el joc literari titulat Xocolata desfeta. Ha conreat gairebé tots els gèneres i registres, sempre de manera personal.
https://www.grup62.cat/autor/joan-lluis-lluis/000033518
Article complet

Miquel Reverté mos presenta "Gairebe Vint Poemes D´amor I Una Nota Aclaridora" a la trobada d'autors d'Arenys de Lledo


Trobada d’autors a Arenys de Lledo - diumenge 29 de juliol de 2018

Diumenge 29 de juliol a les 17:30 Miquel Reverté mos presenta Gairebe Vint Poemes D´amor I Una Nota Aclaridora de Ediciones Oblicuas dins de la Trobada d’autors a Arenys de lledo




Professor i escriptor (Sant Carles de la Ràpita, 1966), membre l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. Ha estat guardonat, entre d’altres premis, amb el de l’Ametlla de Mar, els anys 1993 i 1996, el Ciutat de Tortosa, l’any 1997, el Ciutat d’Igualada de Contes l’any 2002 i també aquell mateix any amb el Premi Sebastià Juan Arbó de la Ràpita. L’any 2013 amb el Premi Nostromo i el 2015 amb el Premi de Narrativa ciutat d’Ascó. Tots aquests premis en narrativa, però, des de fa aproximadament uns 10 anys ha començat a treballar en poesia. En aquest camp també ha estat mereixedor de premis com ara el la Selva del Camp, pel poemari Els versos inicials, o els anys 2016, 2017 i 2018 al Perelló per poemaris diversos. També, per poemes, ha aconseguit reconeixements a llocs com ara Jesús (Tortosa), Cunit, Terrassa o l’Espluga de Francolí. Ha participat des de sempre de la vida cultural de la Ràpita, havent estat durant més d’un any director de la revista d’informació local RÀPITA. I ha estat col·laborador en projectes artístics i poètics que s’han celebrat a la vila, per exemple, amb el Taller de Pintura de la vila o, des del propi centre educatiu, amb activitats poètiques al voltant del 21 de març. En els darrers temps s’ha involucrat també en iniciatives de recitació poètica i d’experimentació.
Article complet

Francesca Aliern torne per dissabte Sant 26 de març amb el 'Cafè de París' (cossetania Edicions), a les 12:00 a la Serret !!!

 

Cafè de París

Seguint els passos d’un comediant de plaça d’origen grec, la protagonista d’aquesta història desapareix del seu poble i deixa enrere una vida que ja no podrà recuperar. La jove Magdalena decideix provar sort en l’incert món de la música i, en poc temps, passa de cantar a l’hort de casa, en un poble marcat per les penúries i l’èxode rural, a triomfar com a Madeleine en els escenaris de les grans ciutats. La descoberta del Cafè de París la portarà a viure un idil·li amb la ciutat de les llums i, també, a conèixer el significat de l’èxit i les seues grans repercussions en la vida familiar.

Aquesta novel·la ens presenta la història d’una dona apassionada per la música que, en temps de la Segona Guerra Mundial, recorre espais emblemàtics del món artístic i, en un moment determinat, agafa les regnes de la seua vida i ja no les deixa anar mai més, malgrat que siguin dures i punxenques.


Francesca Aliern

Filla de Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa amb la societat que l’envolta i amb el seu entorn. Guardonada amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques (2011), la seua prolífica obra compta amb un gran nombre de lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013), Les passions de la Menestrala (2014) i Cullerades de vida (2015).

18.5 €

Quantitat  Afegeix a la cistella 
 
Informació addicional
Autor Francesca Aliern
Editorial Cossetania Edicions
ISBN 978-84-9034-410-1
Any edició 2016
Article complet

Albert Guiu ens convide, dijous dia 19 a Ca Don Ventura, baixos de l'Ajuntament, a la xerrada "Andreu Carranza en carn viva" !!

 
Aquest dijous dia 19 a Ca Don Ventura, baixos de l'Ajuntament, us convido a una xerrada global sobre la figura i l'obra d'Andreu Carranza, que hem titulat "Andreu Carranza en carn viva".
 
I esteu tots/es convidats/des.
 

Cómo consigues

 con cualquier atuendo o máscara

ser de verdad,

 te admiro.

 

R.M. Rilke.

 

Andreu Carranza en carn viva

 

Un escriptor es mira el riu d'abril

des d'una sensació envaïda de lletres,

la immortalitat d'Homer li fa cavil.lar

en sirenes fluvials que empenyen a escriure,

és clar: la tinta de la immortalitat.

 

Acluca els ulls escoltant el vell silenci

de la pell eterna, transparent i mullada

 que li abraona la mirada amb insistència

de crit de llaguter i força de sirgador,

és clar: Riu avall.

 

Fa un glop d'onirisme exultant

i s'atreveix a caminar sobre les aigües

amb les crosses de la imaginació i el neguit,

a l'aigua i neden contes que respiren entusiasme,

és clar: Aigües de València.

 

Amb una fe per la paraula digna de tres religions

s'aventura a perdre's per una immensitat d'arena

i amb el bàcul de la perseverança

es respon preguntes que no moren,

és clar: el desert de l'oblit.

 

La poesia té dits de nen i nostàlgia enjogassada

corrent per les partides de la Fatarella i Ascó,

el criden a contar-li al pare

tot allò que es tradueix per amor filial,

és clar: A mun pare.

 

Un poble que acomiada costums ancestrals

esborrant una barca plena de memòries,

un poble fet capell de conflictes,

 d'on surt una papallona de fum,

és clar, el llibre de les set xibeques.

 

La memòria deixa una nissaga

de metafísiques i laberints digna

d'aquells cec lluminós

que tan proper ens va fer l'infinit,

és clar, la filla de la memòria.

 

Un fugitiu destre en sobreviure

deixa petjades d'un paisatge nostre,

tot és un fat fosc que condemna

al més romàntic dels ebrencs,

és clar, Anjub.

 

Un general ple de victòries

escolta al seu quarter d'hivern

 les preguntes de la sang,

la resposta mil vivències d'una guerra fraticida,

és clar, l'hivern del tigre.

 

Una dona plena de saviesa

es troba davant el capitalisme eixelebrat,

l'enfrontament entre la dignitat de ser

i l'artificiosa pretensió econòmica està servit,

és clar, el que l'herbolària sap.

 

La clau la té el gran mestre

pare de la Sagrada família,

novel.la detectivesca

amb perfums de Best Seller,

és clar, La clau Gaudí.

 

Un nen ja adult es cerca a ell mateix

a la vora d'un cabalós déu,

vivències i aprenentatges

del gran joc de crèixer i descobrir injustícies,

és clar, Impremta Babel.


Article complet

Lo finestró de Gràcia: La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA

Lo finestró de Gràcia
La Freixneda acull la Trobada 2011 d’ASCUMA

Amb la trobada dels participants a l’espai d’exposició de José Manuel Aragonés començaren els actes. L’artista ens dirigí unes paraules d’acollida plenes de reivindicació envers l’ensenyament de la nostra llengua a les escoles. Després, al pati de l’Ajuntament  tingué lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica “Els colors  de la Freixneda” realitzada  pels xiquets de la vila  i organitzada per l’ASCUMA i l’AMPA de la Freixneda.

Tot seguit,  al Saló de Plens de l’Ajuntament —envoltats pels cartells de totes les trobades, des del 1987— l’alcalde, Antonio Algueró, en obrí l’acte, va donar la benvinguda als assistents. El president de l’Associació Cultural del Matarranya va fer una presentació de l’entitat, dels seus objectius, treballs i actes que habitualment porta a terme l’associació, reiterant la disposició d’ASCUMA de col·laboració amb les institucions per a la defensa de la cultura, la llengua i la història dels nostres territoris. Carles Sancho, després de llegir un escrit d’Ignacio Micolau —absent per motius personals— sobre propostes d’investigació històrica, va desenvolupar una acurada exposició sobre els treballs i fonts de la prehistòria a la Freixneda. Artur Quintana exposà amb precisió les relacions entre literatura i història.

Mentre tant als porxos de l’Ajuntament, la parada de llibres d’ASCUMA amb la Cèlia Badet i la seua família al front, hi restava en tot moment animada;  i molt a prop xiquets i no tant xiquets provaven de practicar els jocs tradicionals organitzats per Carles Sancho.

Després del dinar de germanor a Vall-de-roures , al Saló Cultural, Quim Gibert ens il·lustrà sobre llengua i emoció, per després tancar l’acte amb un multimèdia d’art i poesia de Francesca Calaf.

Amb un nodrit seguici va tenir lloc el recorregut per vistosos indrets de la Freixneda —ben escollits per Juli Micolau— on, en cadascun d’ells, els poetes i escriptors  Juli Micolau, José Miguel Gràcia —amb el nou poemari sobre el Floro a les mans—, Cinta Mulet, Andreu Subirats  i Ramon Mur llegiren poemes.

Al voltant de les 21 h, i com a apoteosi de la jornada, el Duo Recapte, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, ens oferí l’emotiu espectacle sobre Desideri Lombarte tant ben escenificat, declamat i musicat.

                                                                                                José Miguel Gràcia

Per veure més fotos entreu a ASCUMA


Article complet

1
2
3
4
5
...7>