XXI Premi de Novel.la Josep Saperas i Martí.

Baltasar Casanova situa el relat en els foscos anys 40 de postguerra, entre La Cava –que representa la natura més humana i innocent- i Tortosa -el poder de la ciutat, on resideix el representant de l’amo, que humilia els jornalers del camp-. La clara i neta llum deltaica, pròpia de la simplicitat i alhora de la riquesa natural en el seu estat més pur i precari, pren vida en una barraca enmig del fang més límpid i la puresa d’una terra sotmesa a la jerarquia, representada pel gran amo a Barcelona  estant –molt llunyà- i el seu representant a la ciutat de Tortosa d’aquells anys.

L’autor d’aquesta novel·la, anàrquic com és ell, amb un llenguatge –clar, precís i metafòric- fora dels cànons establerts per la norma, a l’estil deltaic, encarna, d’una banda, l’Àngel Guimerà que enfrontava, amb els seus personatges, la natura amb el poder jeràrquic, representat des de la ciutat. D’altra banda, em recorda –amb molta sensibilitat- Sebastià Juan Arbó, per la temàtica i el paisatge, pel desenvolupament en un espai deltaic desemparat amb un desencadenant tràgic; amb la perfecta simbologia de “les palometes”, que marquen els diferents estats d’ànim i la diversitat de les situacions, a vegades, monòtones, altres, canviants en tota l’obra. I, molt lligat a Arbó, hi aprecio tant les pinzellades “russistes” de F. Dostoievski quant al tractament psicològic dels personatges, com el mateix determinisme d’Émile Zola.

En fi, una novel·la realment ebrenca pel tractament lingüístic que dóna vida tant als personatges com al propi espai; tan completa com digna de merèixer el XXI Premi Nacional de Novel·la Josep Saperas i Martí, convocat per Òmnium Cultural Vallès Oriental.

                                                                       Pep Carcellé

Biografia.

Baltasar Casanovas Giner va nàixer a la Cava el 1949.

Ha publicat Des de les Quatre carreteres (1996), ... Històries

Del Delta (1998), 1949-1999 Hº de la parròquia de la Cava

(1999), Cercle en aigües tranquil·les (2001) i el Darrer llaüt

Del Delta (2004) i les col·lectives Arbreda ebrenca (2010) i

Un riu de crims (2011).

Amb Agustí Bertomeu ha publicat Arri matxo entra fora

(2002) i Vocabulari de boca (2003).

Finalista del Josep Cid i Mulet 1990 (I Pandora destapà la

caixa), guanyador del Terra de Fang 1998 )(La dolça història

de Cintín)  del Vila de Santa Bàrbara 1999 (Cercle en aigües

tranquil·les) i del Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental

de novel·la 2010 (Salabror de riu).

Col·labora en presa comarcal i provincial i en guions de

Programes de jazz.

             Filòleg i escriptor.


Calaix d’Arcs neix per encabir entre pàgines aquelles paraules dels qui tenen quelcom a expressar, d’aquell qui es posa a escriure, obre el cor i vol compartir, explicar, somniar en veu alta, crear personatges i una nova llengua, comunicar-se amb qui no coneix fent un llarg recorregut o per llençar missatges al vent amb l’esperança de qui els rebi, en tregui l’essència més dolça. 

Calaix d’Arcs, pretén assolir, com a col•lecció, que els escriptors reordenin aquells treballs que mig oblidats o inacabats puguin ser d’interès per donar-los a conèixer, i sota l’aixopluc d’un arc, en que tots ens hi sentim reforçats, obtenir el millor premi, el llibre.

A les teves mans, lector, captes l’afecte, el pensament i les passions. Tots participem d’aquest camí per connectar persones i pobles. I en aquest nou trajecte, aquest recorregut que entre tots fem, el arcs seran la seva força, el suport, la projecció, la llum, l’enllaç que uneix dos camins, l’individu que l’imagina i l’eleva. 

Pont que va de qui crea a vos, i us ho agraïm lector. 


March Editor

XXI Premi de Novel.la Josep Saperas i Martí.

Salabror de riu és una troballa en molts aspectes, tant que m'ha fet cavil.lar que el seu llenguatge tan encertat com singular seria el que tindria el nostre delta si parlés, les aigües de l'ebre quan s'apropen a la mediterrània, si tinguessin el do del llenguatge humà, parlarien així per celebrar la seva confusió, la confusió d'aigües fluvials i marines que dóna la personalitat a les persones que viuen a tocar del bell fet perenne de la trobada entre les dolces aigües amb les seves bessones salades, he pensat en la metàfora de Manrique, "nuestras vidas son los ríos que van a dar en la mar, que es el morir" quan sotmés a la història d'amor dels dos protagonistes, llegia amb atenció la història, resseguin amb l'imaginari l'últim itinerari del riu. Les vides com rius de peus lleugers van i vénen de l'alegria a la tristor, de les plenituds al desesper, del tot al res, rius humans que senten a flor de pell els seus paisatges i els màgics fets de la senzilla i fantàstica natura i també les emocions del seu interior amb aguda sensibilitat, rius humans que pateixen el domini dels més poderosos i pateixen el pitjor dels esclavatges, el sotmetiment absolut als desigs polítics, socials o carnals del titellaire que mou els seus fils, apareixen diferents titellaires, no en va l'època que fotografia Baltasar Casanova, era dominada per la inconsciència de l'instint més banal, el de sentir-se sobre la resta, i així una bonica història d'amor amb sentor de terra ebrenca i autenticitat de sentiments perfectament mostrada, tot sigui dit de passada, és avortada per la imposició d'una jerarquia establerta amb la Guerra Civil i duta a terme amb la imposició sexual del poderós sobre la víctima que sofreix l'ultratge repetidament com una sistematització que anul.la qualsevol pretensió d'assolir una felicitat plenament vertadera que a la fi serà plenament negada, l'animalització de la Guerra no s'ha mort amb el fi d'aquesta, s'ha multiplicat amb la presa de poder per part del règim, i les seves múltiples escales jeràrquiques dominadores absolutes de la gran massa derrotada. Salabror de riu és una denúncia de molts caps: denúncia del poder establert pel feixisme després d'haver guanyat la Guerra Civil que ells es van inventar obviant unes eleccions democràtiques; denúncia contra l'animalització instintiva i esclavista dels oligarques contra els pàries derrotats a l'esmentada Guerra; denúncia contra els abusos que van sofrir moltes dones en mans dels que remenaven les cireres emmetzinades del franquisme; denúncia contra l'oblit històric d'unes terres que es van espavilar amb els braços arremangats i amb feines de sol a sol per a ressuscitar les circumstàncies de pobres humans i pobles isolats que havia signat Franco i Cia; denúncia contra les lleis sense raó i lògica que van imposar els guanyadors i que van convertir-ho tot en un indret sense més guia que la de la tirania sanguinaria i la potestat contra tot allò que fes nosa; denúncia majúscula i elegant sargida amb la funció poètica que dotant d'una humanitat immensa els més ofegats ens du a riure i plorar amb ells, a viatjar i canviar d'ambient amb ells, a mentir per amor amb ells, a planificar i actuar amb ells contra el despotisme de grallar gris i de vol fosc "maquiavelizat" que justificava tots els medis per uns fins que tots malauradament coneixem, i que miraculosament a voltes eren derrotats per la humana necessitat de defensar la pròpia humanitat, ofegada als pantans embrutits per les idees d'aquells que aleshores començaven a manar i el cap visible dels quals tants pantans inauguraria, eren petites victòries és veritat però necessàries per salvar l'orgull i les ganes de tirar endavant. Salabror de riu és una novel.la que s'ha d'agrair, he vist la lluita dels personatges d'Arbó, amb els seus crits de vida i de mort, les seves gestes de supervivència i els seus esglais de tragèdia; he vist Moncada immortalitzant un altre tros d'Ebre, al temps que notava que els paisatges de Baltasar Casanova es feien molt visibles, i més important encara vivien als meus ulls, tal i com em va succeir amb la Mequinensa del nostre clàssic de barba ferma i de prosa sòlida; he vist els coloms de Mercè Rodoreda a les papallones de Baltasar Casanova; m'ha semblat escoltar confós en la història de l'escriptor de la Cava alguns versos de l'inigualable Gerard Vergés. Salabror de riu és un molt bon llibre i a sobre amb l'originalitat que en algun indret del seu maremàgnum literari, s'aguardava l'Ebre per a fer-se veure amb un llenguatge tan d'aquí a l'hora que excel.lent, l'indret era la butxaca creativa de l'ànima escrivent de Baltasar Casanova, aquest llibre sembla una bandera, un himne, d'un temps i un espai, amb les seves circumstàncies, vivències, injustícies, petites gestes, grans tragèdies i sobretot i sempre de fons, el riu i la mar celebrant el seu festeig en el nom de tots aquells i totes aquelles, que quan els temps foren difícils, soportaren unes inclemències socials i individuals infernals i que lluitaren amb les armes de la justícia per fer la volta al pitjor cabdell bastit per ideari polític que hagi patit el país. Salabror de riu és una descripció artística d'una realitat temporal i espaial, una narració escrita per a defensar la memòria col.lectiva d'una realitat fugida que ningú ha d'oblidar per a evitar qualsevol mínima tornada.

Albert Guiu.