Nos robaron la juventud. Memoria viva de la Quinta del biberón.

 Título: Nos robaron la juventud

Autor: Víctor Amela

Ed. Plaza y Janes.

Año de publicación: 2020

Nº de páginas: 464


Víctor-Manuel Amela Bonilla (1960) es un periodista y escritor barcelonés. Desde hace muchos años publica entrevistas, junto a dos compañeros, en La Contra del diario La Vanguardia. También aparece con regularidad en radios y televisiones de alcance nacional. Como escritor, se interna siempre en la novela histórica. De él he leído La hija del capitán Groc (2016), Yo pude salvar a Lorca (2018) y el libro que ahora me ocupa.

Nos robaron la juventud, memoria viva de la quinta del biberón es un tratado histórico-periodístico, no una novela. Como indica el subtítulo, se habla sobre todo de la llamada Quinta del Biberón: muchachos de 17 y 18 años que, durante la Guerra Civil, fueron llamados a filas por las autoridades de la República, para combatir contra el bando rebelde en el frente del Segre y en la batalla del Ebro. Al construir esta obra, Amela aprovecha una serie de entrevistas que realizó a lo largo del tiempo a algunos supervivientes de dicha quinta. Se fueron publicando en La Contra de La Vanguardia cada 25 julio del año de la entrevista realizada en ese momento.

El libro consta de un prólogo, siete apartados que el autor clasifica según la afinidad de los materiales recopilados, y tres epílogos.

El prólogo es muy breve. Nos habla con connotaciones poéticas sobre detalles que previamente han contado los protagonistas de la Quinta y del libro.

En el primer apartado, que se titula Soldados sin querer, hay 18 entrevistas a distintos integrantes de la Quinta del Biberón. Como indica el título del apartado, estas personas fueron reclutadas para hacer la guerra sin contar con su consentimiento, a la fuerza. Esto llevó a que la mayoría de ellos tratasen de salvarse de la carnicería a la que habían sido expuestos. Al final de cada entrevista, Amela, de manera epistolar y con narración, entre preguntas, en segunda persona, va reconstruyendo el itinerario vital seguido por su tío, José Amela (recluta también de esa quinta, y forzado a ir al frente, como las personas entrevistadas. Este tío suyo es también coprotagonista, junto al abuelo materno del autor, Manuel Bonilla, de la novela Yo pude salvar a Lorca), durante esos días de los que tan poco se sabe, si se exceptúan estos propios testimonios y algunas cartas y documentos conservados de aquella época en aquel lugar.

Los testimonios son siempre desgarradores, la crueldad de la guerra, a la que la vida y la muerte le son indiferentes, se manifiesta a través de unas voces que la vivieron en primera persona: Salvé la piel, sí. Eso queríamos todos. Combatíamos forzados, no por convicción. Y qué triste, la retirada: vi tantas viejas y niños por los caminos, huyendo... (Simó Gallart). Luego, a otro “biberón” (Andreu Canet), le pregunta Amela: ¿Qué enseñanza extrajo de su guerra?, y le responde: Que el mundo está lleno de vividores: yo luchaba... y mis gobernantes me obligaban a pagar los sellos de las cartas que le enviaba a mi madre.

El segundo apartado se titula Cinco “biberones” de armas tomar, y está dedicado a supervivientes de esa quinta que fueron al frente voluntariamente. Son cinco entrevistas que aportan otro punto de vista hacia los mismos hechos.

El tercer apartado se titula ¿Hubo “biberones” con Franco? Aquí Amela nos habla de los “pelargones” (quintos también adolescentes que fueron reclutados por las tropas franquistas) y del requeté catalán, formado por jóvenes nacidos en Cataluña, pero que lucharon a favor de los nacionales debido a su raigambre católica y carlista.
Article complet

Pilar Romera, amb "Els Impostors", la Guerra Civil Espanyola, torna a ser l'escenari elegit, per lligar una història de traïcions...

 

Els impostors

Pilar Romera


Editorial: Columna Edicions

Temàtica: Novel·la contemporània

Col·lecció: Clàssica

Nombre de pàgines: 336


una novel·la entre Barcelona i Argelers


¿La mentida és una eina legítima quan està en joc la supervivència? És possible que la lectura d’ Els impostors (Columna / Destino, 2019), la nova novel·la de Pilar Romera, respongui a aquesta pregunta. Perquè els seus protagonistes són tot el contrari del que aparenten: viuen en una farsa crònica que els ha mantingut en vida des que es va acabar la Guerra Civil Espanyola. L’escriptora de Riba-roja d’Ebre torna a mirar al passat, com a Li deien Lola (2016), per lligar una història de traïcions, amors que guanyen la batalla al temps, impostures i patiment a la Barcelona del 1949. “Aquest és el relat de la gent que va perdre la guerra i no va fugir, que es va quedar. Els que van viure en primera persona el canvi de l’eufòria republicana a haver de tornar a missa”, explica l’autora, que, comptant aquesta, ha publicat quatre novel·les.

https://llegim.ara.cat/actualitat/mentides-vides-trencades-Guerra-Civil_0_2301969825.html


Una història d’amistat, d’amor, de traïcions i de lluita per la supervivència en la trista Barcelona de postguerra.



Sinopsis:

Barcelona, maig del 1949. Albert, un noi que treballa en una impremta, és detingut per la Brigada Político-Social i enviat a la temuda comissaria de Via Laietana acusat de col·laborar amb joves universitaris en activitats contra el règim. Una visita secreta del general Franco a la Ciutat Comtal té nerviós tot el departament de policia. Un retrobament casual quan Dora, germana d’Albert, intenta esbrinar què li ha passat desencadenarà unes conseqüències que cap dels seus protagonistes podran controlar. Uns fets esdevinguts al camp de refugiats d’Argelers, deu anys abans, tornaran per passar-los comptes.


Amb una capacitat enlluernadora per fer-nos entrar al cor i al cap dels personatges, Pilar Romera narra la història de tres perdedors de la Guerra Civil espanyola: Dora Colom, Miquel Alberich i Bonaventura Puig. Una història farcida d’enganys, impostura, amor, amistat i traïció. I enmig, Fuentes, un comissari de la vella guàrdia, corrupte i addicte, que és també, malgrat tot, un supervivent.


Els impostors retrata tres vides des d’abans de la guerra fins a la dura postguerra, passant pel terrible camp de concentració d’Argelers, i aconsegueix fer-nos sentir que, en casos extrems, tots podem ser uns impostors.




«Pilar Romera ens serveix a Els impostors una trama excel·lentment escrita que, un cop començada, no podràs deixar de llegir, sobre personatges covards, heroics i desesperats atrapats en una Barcelona, la del 49, sense oxigen ni esperança». Carlos Zanón



Article complet

David Tormo presenta "La línia del Cinca a la guerra civil" de Onada Edicions, demà dissabte 7S dins la Fira Literària a #LlibreriaSerret

 

https://www.onadaedicions.com/producte/la-linia-del-cinca-a-la-guerra-civil/

La línia del Cinca a la guerra civil


Pérez Suñé, Josep Maria; Tormo Benavent, David; Rams Folch, Pere; Sunyer Sunyer, Miquel,



El 25 d’agost de 1936, un mes després de l’inici de la guerra civil, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya endegava un ambiciós pla de fortificacions defensives a la rereguarda del front d’Aragó. En poc més d’un any, el Govern català va ser capaç de bastir una xarxa de punts fortificats, amb búnquers, trinxeres cobertes, posicions d’artilleria, dipòsits de munició… al llarg de tota la rereguarda del front aragonès, des de Broto, al Pirineu d’Osca, fins a Horta de Sant Joan, als Ports de Tortosa-Beseit.

La magnitud d’aquella empresa no va passar desapercebuda a l’enemic, que aviat va rebre informes dels seus agents sobre l’evolució de les obres i les seves característiques. Aquesta informació, sumada a l’esfondrament de les línies republicanes del front aragonès el març de 1938, que esdevingué una veritable desbandada, feu que la major part de la línia defensiva de l’eix Cinca-Algars no complís amb la funció per a la qual s’havia construït.

Vuit dècades després es conserven bona part del conjunt d’aquelles fortificacions, distribuïdes en quatre sectors: Boltaña, Montsó, Fraga i Gandesa. A partir d’aquests vestigis i de la documentació que es conserva als arxius militars es ressenyen les motivacions, els orígens i les vicissituds de la seva construcció, així com el valor estratègic de cadascuna de les posicions que la formaven.



Autors

Josep Maria Pérez Suñé (Barcelona, 1957) és llicenciat en Geografia i His-tòria (especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) i s’ha format com a investigador en el Centre per a l’Estudi de la Interdependència Provincial a l’Antiguitat Clàssica (CEIPAC-Universitat de Barcelona). Desenvolupa la seva activitat professional com a arqueòleg, col·labora en publicacions especialitzades i de divulgació, i és coautor de diverses monografies.


David Tormo Benavent (Barcelona, 1973). Doctor en Història Contemporània, és membre de l’equip tècnic del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre des de 2001, on actualment és coordinador tècnic del projecte. S’ha especialitzat en la guerra civil i en història local. És autor d’obres col·lectives i diverses monografies dedicades a temàtica de la Guerra Civil.


Pere Rams Folch (Batea 1974), llicenciat en Història (Universitat Rovira i Virgili, Tarragona), desenvolupa la seva activitat professional com a arqueòleg i és soci-fundador de l’empresa Rams Domenech SL que s’ha especialitzat en la recuperació d’espais d’interès històric i etnogràfic. Col·labora en publicacions especialitzades i de divulgació, i és coautor de diverses monografies.


Miquel Sunyer Sunyer (Batea 1949), de formació autodidacta, ha orientat les seves inquietuds culturals a aspectes etnològics de la comarca de la Terra Alta i a localitzar espais de la guerra civil a les Terres de l’Ebre.


Article complet

Espais de la Batalla de l’Ebre 2.0

 

Espais de la Batalla de l’Ebre 2.0

El COMEBE estrena un nou apartat de subscripció a la pàgina web (www.batallaebre.org) amb l’objectiu d’afavorir el seguiment de les activitats programades i potenciar el coneixement dels Espais de la Batalla de l’Ebre. 

Gairebé un any després d’haver posat en funcionament el “facebook” dels Espais de la Batalla de l’Ebre, el COMEBE fa un pas més en la seva aposta per consolidar la presència a les xarxes socials amb l’estrena d’un nou apartat de subscripció al seu lloc web: “e-butlletí”.

En aquest nou apartat, els usuaris podran visualitzar tot l’històric d’actes realitzats, a més de poder-s’hi subscriure per a rebre tota la informació vinculada al projecte i fer el seguiment de les activitats programades.

D’aquesta manera, el Consorci posa a l’abast de totes les persones interessades una eina de subscripció digital que permetrà afavorir una millor interacció amb els seus usuaris, alhora que se’n potencia la participació i el seu coneixement. A més a més, també s’hi han incorporat enllaços que interrelacionen les xarxes socials i la pàgina web a fi d’incrementar el nombre de visites, i possibilitar l’accés a continguts 2.0 com ara: vídeos, fotografies i notícies relacionades amb el context històric de la Guerra Civil espanyola.   

Article complet

Memòrial Democratic: Els Espais de la Batalla de l'Ebre es presenten a Lleida

 



Els Espais de la Batalla de l'Ebre es presenten a Lleida

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) donarà a conèixer el 17 de novembre, a la capital del Segrià, els treballs de patrimoni memorial vinculats a la Guerra Civil i realitzats a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.


Un estiu als Espais de Memòria de la Batalla de l'Ebre

L’acte tindrà lloc al Palau de la Diputació de Lleida (C/Carme, 26) el dimecres 17 de novembre, a les 19 h, i comptarà amb la participació del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i director científic del projecte, Josep M. Solé i Sabaté, qui oferirà la conferència 115 dies de combat a l’Ebre: patrimoni i memòria.

A la presentació també s'hi sumarà la projecció d’imatges dels diferents centres d’interpretació i espais històrics recuperats a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. A més, es farà entrega a tots els assistents d’un mapa-guia dels espais de la Batalla de l’Ebre i se'ls obsequiarà amb un exemplar del número 97 de la revista SÀPIENS, que inclou un dossier especial sobre la batalla més decisiva de tota la Guerra Civil: la Batalla de l'Ebre.

Article complet

1
2
3
4>