Johnson & Johnson, detectius

Des de fa anys els Johnson es dediquen a escriure prosa i vers sense que ningú s'hagi fixat en ells ni hagi decidit publicar-los cap cosa. Per això, quan van conèixer Pepe Carvalho, van decidir obrir una agència de detectius i escriure relats explicant els casos que havien resolt. La literatura tampoc els ha solucionat la vida diària, però vés per on la feina d'investigadors privats els permet menjar calent.



S’ha escrit un crim o El laberint de les olives
Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula.
L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habitual sense deixar ni rastre.
El Jota no reaccionà de primer. Es quedà amb la mirada perduda al sostre. Son germà, el Jota Efa, en canvi va fer creure al seu potencial client que sabia el que li estava demanant però que li calia una confirmació més clara. “Estem parlant de...”, va començar a dir. La persona enviada per l’Institut s’escurà la gola discretament i mirà a banda i banda. Després, potser dubtant que estiguessin realment sols, s’apropà una mica més als dos germans i en veu molt baixa va dir alguna cosa així com “mmmliver”.
- Què diu que què? - cridà el Jota.
El membre de l’Institut s’esverà i posà uns ulls no precisament com olives arbequines. Tornà a repetir un mot que no se sabia com començava i semblava acabar amb “ver”.
El Jota Efa estava a punt de deixar-ho per inútil. No sabia si aquell xic amb pinta d’estudiant d’esquerres i ulleretes rodones els estava prenent el pèl o és que ells realment s’estaven tornant bojos. De fet gairebé van trigar més a entendre la feina que els encarregaven que no pas a enllestir-la.
- Hem de buscar un oliver? - es preguntà el Jota, incrèdul
- Hem de descobrir qui ha matat la paraula “OLIVER” – explicà el Jota Efa
- Ah! – feu el Jota, rascant-se la closca, com si fos babau. En realitat pensava: “Estan bojos aquests de l’Institut d’Estudis dels Suburbis Catalans!”.

Amb només dos dies en van tenir prou per adonar-se que l’oli d’oliva, després d’anys de ser una delícia reservada únicament als veritables entesos, o sigui, la gent del país, era un producte que s’havia posat de moda i que els olivers vells, degut a la bellesa de les seves soques, arribaven a preus astronòmics com a arbres ornamentals. O sigui que la paraula que designava l’arbre era repetida contínuament en els mitjans de comunicació. Però - oh, sorpresa! - aquell arbre mascle de tota la vida havia canviat de sexe. Els mitjans de comunicació utilitzaven un català se suposava que estàndard però en què dominava majoritàriament el lèxic oriental i de la Catalunya vella. Així que l’arbre que donava olives, per una insòlita metamorfosi lèxica, ara s’anomenava “olivera”...

Visiteu el blog:
http://johnsonijohnson.blogspot.com

Guerra de sexes o Jutgesses i criminales Un mort multitudinari, o sigui una munió de morts, una gernació o una gentada, (tot i que potser això seria una contradicció), constituïa la víctima d’un cas dels Johnson & Johnson que mai van arribar a resoldre; i no pas per incompetència, sinó perquè finalment, de tanta mortaldat no en va quedar res. Vaja, que no hi havia víctima (ni víctim, hauríem de dir?) La denúncia, o més ben dit, qui els va contractar va ser una assistent (assistenta seria el mateix?) a una míting polític d’un nou partit “d’esquerra suau, verd enciam i violeta difuminat” segons traducció lliure del seu eslògan feta pel Jota. S’havien reunit a la sala d’actes de l’ajuntament i no es tenen notícies de cap paraula més alta que un altra, ni de cap agressió per part dels ultres d’una banda o una altra, ni tan sols de cap crítica ben argumentada dels altres partits veïns en l’espectre polític ni cap insult sense raó dels que estan situats a l’altra banda. En resum: una bassa d’oli (o un bassot?) La denunciant acudí a casa dels Johnson tan bon punt s’acabà el míting. Per com cridava van pensar que es tractava d’una xiqueta jove però resultà ser una dona plantada en la cinquantena. Això sí, vestia com si fos una xiqueta jove: pantalons d’aquells que el Jota Efa en deia del cul cagat, camisa per fora molt llarga, cinturó enorme de sivella platejada, els tirants del sostenidor ben visibles, arracades grosses, collarets i braçalets de tota mida i de materials diferents; tot, de colors ben vius i llampants...

Johnson & Johnson, detectius

Des de fa anys els Johnson es dediquen a escriure prosa i vers sense que ningú s'hagi fixat en ells ni hagi decidit publicar-los cap cosa. Per això, quan van conèixer Pepe Carvalho, van decidir obrir una agència de detectius i escriure relats explicant els casos que havien resolt. La literatura tampoc els ha solucionat la vida diària, però vés per on la feina d'investigadors privats els permet menjar calent.

La passió segons J i J

Si arrenquem aquest blog és perquè ofereix més possibilitats de comunicació-diversió de les que ofereix un lloc web estàtic com el que teníem (i que de moment continua existint a http://perso.wanadoo.es/fedecortescortes). Diguem que podrem fer més coses amb menys esforç (i això no és el lema d'un partit polític. O si), que podreu participar (comentar, suggerir,... Insultar-nos!), que podrem informar de les novetats i publicar enllaços i penjar fotos, ... I tal.



Johnson&Johnson


No sé si donarem abast, diria el Jota.
No sé si ho podrem omplir, diria el Jota Efa.



Avís: No s'estranyeu si veieu que ja té una mica contingut. No és pas que faci mesos que hi fiquem coses, sinó que hem intentat reflectir una mica què ha passat des de la publicació del primer llibre de la nostra sèrie.

Nous casos dels detectius Johnson&Johnson.
En aquesta ocasió trobarem qüestions del nostre idioma barrejades amb un problema amb un vehicle en particular i la solució del misteri de l'Encamisada.
"Casi nà"!, que diria el Sargento Malaga.

Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat), concretament  a casa seva, al barri del Malanyet, ja que en aquells temps encara no era habitual parir als hospitals. Als quinze anys abandonà el futbol per a formar un grup musical que fos tant famós com els Beatles. No ho aconseguí, però aprengué a tocar la bateria i més endavant li serviria per a guanyar-se la vida. Descobrí la màgia de les paraules quan estudià literatura a batxillerat i llavors començà a embrutar papers amb versos. Arribat el moment de tocar de peus a terra cursà Magisteri (que en aquell precís moment acabaven de batejar com a Formació del Professorat) a Tarragona i, per primera vegada, començà a introduir-se en la gramàtica de la llengua que parlava diàriament, amb la qual cosa aconseguí que els papers que embrutava estiguessin igual de bruts però en català. Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos.Amb el llenguatge musical i el llenguatge lògic començà a viure en una pluriocupació que no li acabava de solucionar les necessitats materials i, per tant,  hagué d’afanyar-se a aprendre el llenguatge numèric de la comptabilitat per a poder assolir una feina normal, de vuit hores i ben pagada.Les altres setze hores del dia li permeten que de quan es diverteixi escrivint versos o prosa. Amb això ha guanyat un premi del concurs literari de Falset i un altre del Jocs Florals de Torroja.

En l’actualitat continua vivint a Falset, tot i que ha canviat de barri, és casat, té dos filles i és també regidor a l’Ajuntament.

Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula. L’afer tingué lloc fa poques setmanes. Els germans Johnson foren contractats per l’Institut d’Estudis Catalans del Sud per tal de descobrir perquè una paraula que designava un arbre tan propi de les nostres terres, el fruit del qual originava un líquid daurat molt preuat a les nostres taules, on també era insubstituïble sense moldre en les seves moltíssimes varietats combinades amb les tantíssimes formes de preparació pròpies de cada poble, cada casa, cada persona i cada estat d’ànim; perquè un paraula així, doncs, tan arrelada a la nostra existència com havia d’estar, havia desaparegut de cop del nostre vocabulari habitual sense deixar ni rastre...