Ports de Tortosa-Beseit...per Josep Ramon Aragó


Des d’Arnes, en diferents estius




 
 
Ports de Tortosa-Beseit
 
 
Pujant els Ports,
remuntant qualsevol de les cent valls o barrancades,
sempre trobareu paisatges sorprenents.
 
El nom indica pas entre muntanyes,
i hi trobareu tants passos com cingleres.
Entre masses de roca que són castells de pedra,
camins de pedregam i murs de pedra seca.
 
Ports i muntanyes formen un massís trencat però continu,
que sorgeix dels verds forts d’oliveres i boscos,
i del verd clar dels tarongers al pla de la Galera.
 
Tingueu sempre present la importància de l’aigua.
En una part del sud, l’aigua va cap el mar.
A la resta, l’aigua, serpenteja i va a l’Ebre.
 
Sobrepassat el suau relleu on hi ha les oliveres,
domina l’alzina, amb garric, espígol olorós, margalló a la banda costanera,
la varietat pròpia de la terra;
però no tot és secà ni solana.
 
Si, del sud del massís, a la Sènia,
amb aigües que administra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,
pugeu pel Barranc de la Fou,
veureu bosc de pinassa, lo Pi Gran, pi roig, boix, boixerola,
faigs, o Faig Pare, fins i tot
grèvols i teixos als racons humits. Més amunt,
totes les formes de roques trencades,
i resistents savines. Mai he vist
tantes roques foradades
com en aquests tossals de calcàries on les cabres són lliures.
 
A l’oest, les aigües noves
davallen pels Estrets, l’Algars o l’Ulldemó,
i al Parrissal l’aigua fa filigranes.
Segons el temps, es veu el pantà ple però al riu s’amaga l’aigua.
 
Trobareu murtres i baladres en valls assolellades.
Coves i abrics i voltors que us vigilen.
Roques trencades, roques esmicolades,
rius de roca, meravellosos tolls
d’aigua neta i salts d’aigua.
 
Dels camps oberts estant, la serra es veu com a ampla serralada.
Muntanyes grises, verdes, groguenques o violades,
segons el dia i l’hora, rosades a la posta,
vistes de les planes de l’Algars, de Queretes o d’Arnes.
Si voleu veure estels, feu nit en aquests pobles
d’aire sec, transparent i poc contaminat.
Si voleu respirar bé, degusteu aquest aire.
 
Vegeu la història ibèrica que es mostra a Calaceit com un exemple,
poblats d’avantpassats antics restaurats o amagats,
Vall-de-roures amb ponts i munuments de pedra treballada,
i els pobles del Matarranya on no es pot passar de llarg,
on cal encetar la conversa sense pressa.
 
Arreu pobles que es fan grans,
pagesos que treballen tot l’any,
masies que es perden.
I a la festa major
sona la Jota.
 
Al nord és on el Canaletes s’aprofita
dels trencs més profunds de la muntanya.
Endins la vall, Prat del Comte amb estació, via verda i carretera nova.
A la part més oberta,
les vinyes de Batea, de Bot i de Gandesa.
 
Destacant del paisatge, les roques de Benet.
Amb la calor d’estiu, l’olor dels pins i el boix.
I al camp, un prodigi: lo Parot
fa nous brots
i olives ben tendres amb mil anys de duríssima fusta.
 
Història dels Ports, història de l’Ebre!
A l’entorn de la Fatarella i Corbera la Terra Alta ha refet la memòria.
Serra de Pàndols, serra de Cavalls,
secrets retrobats, silencis que guardeu!
Castells, trinxeres, ruïnes, cabanyes de pastor:
la història de les pedres i la història dels homes.
 
A l’est, vora del riu,Tortosa és la més forta
de les ciutats romanes
i Xerta té l’assut i els senyals de riuades.
 
Mirant de lluny es veu
com s’enfila el punt més alt, el Caro.
Per camins, entre masos i pobles,
on trobem espardenyes, internet i coques de recapte,
completem la volta de la serralada,
 
 
Deixant enrera Amposta I la riquesa del Delta,
pujant pels camps i garrofers entre l’Ebre i els Ports,
Alfara de Carles, Masdenverge, Roquetes,
Santa Bàrbara, Mas de Barberans, són llocs
per anar-hi els pintors i els poetes.
(També hi van ara anglesos que volen viure en pau).
 
Paüls és com una illa enmig de les muntanyes,
amb valls prenyades de cirerers i llangardaixos,
baladrars i figueres. I cada família del poble té un corro
de festa i pedra unides: original i autèntica cultura.
 
A Horta ─Orta─ hi ha
el millor museu per entendre Picasso.
I trobareu artistes
a la Pobla de Benifassà, a Beseit i arreu dels Ports.
 
Ports i portells formen un Port gegant
que uneix tres països,
domina dues planes,
desvia el cerç
i cobra peatge a les nuvolades.
 
Pujant els Ports
podeu gaudir del cant dels ocells,
focalitzar la vista a prop per copsar els detalls que ofereix la natura,
descobrir la saviesa de petits animals com formigues i abelles,
copçar per un moment esquirols o guineus,
identificar bolets o herbes remeieres,
o bé allunyar la mirada Aragó enllà, contemplar l’ampla plana,
o recórrer amb la vista el relleu muntanyós
de la serra de Cardó a la serra de Fredes,
albirar els Ports de Morella com germans,
o enfocar avall fins l’Ebre, el Delta, el Mar...
 
I als plànols dels camins: fonts del Teix, moles del Boix,
barrancs de l’Avellanar; noms repetits de diferents paratges,
donen sentit d’unitat al conjunt
i en certifiquen l’autenticitat.
 
No us canseu mai de caminar pels Ports.
Però, per si us cansessiu, sapigueu
que hi ha tres-centes fonts
i milions d’ombres que us esperen,
algunes d’elles definitivament perfectes
com la de les grans alzines vora del mas de Pau.
 
No correu pels camins, que la muntanya
en cada racó ofereix una sorpresa.
Calceu-vos ─això sí─ unes bones botes.
Sigueu prudents estalviant els riscos.
Gaudir de la natura té el seu ritme.
Compenetrar-se amb ella recompensa.
El goig pur natural convida a fer l’amor.
 
I els records que el caminant s’emporta,
malgrat que no hi ha foto on càpiguen tantes muntanyes,
deixen una emprempta inesborrable
i un desig inalterable de tornar.
 
Roques complicades,
roques que es desfan,
roques vives…
La història us ve de lluny:
d’un mar que s’assecava.
 
Recórrer aquests cims
ajuda a comprendre
que
la terra també és un mar,
en estat quasi sec, excepcionalment, —geològicament— ara.
 
I que el tresor natural ben conservat,
malgrat els anys de fam, el foc i les batalles,
l’hem d’agrair als homes i dones d’aquestes comarques.
 
I si veniu, sisplau,
deixeu-ho com estava,
no malmetessiu pas
l’obra del sol, de la terra i de l’aigua.
 
 
 
 
 
 
                                                                                         Josep Ramon Aragó Gassiot

                                                                                                             juliol de 2010 
Article complet

Beseit, dijous 19 d'agost a les 20:00 h.-Presentació del llibre: "La Venta de l'Hereva" de Marta Momblant Ribas Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a las lletres catalanes a l'Aragó.

  

 Beseit, dijous 19 d'agost

 a les 20:00 h. - Presentació del llibre:

 

       La Venta de l'Hereva

            de Marta Momblant Ribas

Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a las lletres catalanes a l'Aragó.

 

Aquesta novel·la ha estat atorgada: “per les seves qualitats narratives i per ser un reflex de la vida rural d'un territori. Destaca l'especial protagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar.” La presentació es realitzarà al Palau a càrrec del

Dr. Feliciano Castillo i la pròpia autora.

 

Organitza: Ajuntament de Beseit.

 

 

Article complet

2ª Trobada d'artistes Gema Noguera/II Encuentro de Artistas Gema Noguera

L'Antiga Fábrica Noguera en celebrarà divendres 20 d'agost, a partir de les 19:30 h, el "II Trobada d'Artistes Gema Noguera", que coincideix amb el primer aniversari de la reobertura de l'espai.

Es presentarà el catàleg dels Collages de Gema Noguera, que es troba actualment exposat a la Sala.

En aquesta ocasió, l'esdeveniment gira entorn de la música i hi haurà actuacions musicals dins de la pròpia Sala i també a la Plaça de Beceite.

Ens encantarà comptar amb la vostra assistència.

Salutacions,

Ersi Samará
Antiga Fàbrica Noguera
Raval del Pont s/n
44588 Beceite
Teruel
Tel: 978 850 295

www.antiguafabricanoguera.com


La Antigua Fábrica Noguera celebrará el viernes 20 de agosto, a partir de las 19:30 h, el "II Encuentro de Artistas Gema Noguera", que coincide con el primer aniversario de la reabertura del espacio.

Se presentará el catálogo de los Collages de Gema Noguera, que se encuentran actualmente expuestos en la Sala.

En esta ocasión, el evento gira en torno a la música y habrá actuaciones musicales dentro de la propia Sala y también en la Plaza de Beceite.
 
Nos encantará contar con vuestra asistencia.
 
Saludos,
 
Ersi Samará
Antigua Fábrica Noguera
Arrabal del Puente s/n
44588 Beceite
Teruel
 


 
Article complet

Festival "Matarranya Sud", Beseit, del 29 de julio al 1 de agosto

 

I edición Festival Folk "Matarranya Sud", Beseit

 
Los días 29, 30 y 31 de julio, y 1 de agosto, la población mataranyense de Beseit celebra la primera edición de su festival "Matarranya Sud". Un Festival diferente, accesible, que ofrece Talleres, Cursos, Conferencias, Conciertos, Cuentacuentos (Salva el Mussennacitu, Castellón), Pasacalles, todos de acceso libre y gratuito. Con el objetivo puesto en la conservación y difusión de la cultura y la lenguas de las tres provincias que comparten esta franja geográfica, Teruel, Castellón y Tarragona, la Asociación Cultural matarranyense "El Hombre Bombilla", junto con el ayuntamiento de Beseit, y con la colaboración de la DGA, ha organizado un programa repleto de actividades. De los talleres de canto de Ángel Vergara, Arturo Gaya Margarita Celma y la Coral de Beseit, a los de Bailes Tradicionales de La Jota a la Plaça (Tortosa), o el grupo Santa Cecilia(Huesca), pasando por los de pequeña percusión con Jonás Gimeno, y el de construcción de instrumentos tradicionales con Eugenio Arnau, el público, tanto principiante como ya introducido en el mundo del folk, podrá encontrar una actividad que satisfaga todas sus expectativas. Una conferencia sobre música tradicional a cargo de Diego Escolano, y un stand dedicado a la Recuperación del Patrimonio Musical del Matarranya completan las actividades didácticas, que se celebran en horario de mañana y tarde. Las noches, la música en directo será la protagonista con las actuaciones de La Chaminera, Pasatrés, Margen Izquierda, Ricochefo (Argentina-España-UK), John Fairhurst (UK), y el dj especializado en folk universal y world music, Lord Sassafras. El Festival se cierra el domingo con Pasacalles de los Gaiters del Pasatrés, una comida popular, y un concierto de música antigua y sefardí a cargo del grupoAdufera (Barcelona), en el auditorio natural de La Fenellassa, en el paradisíaco entorno del Pariss
Article complet

Cançó de terra, roca i aigua de l’arbre de la Pesquera

Cristina Giner: poema per la Trobada d'autors Ebrencs al Matarranya 1 d'agost 2010 



Cançó de terra, roca i aigua de l’arbre de la Pesquera

 

L’arbre i la seva bellesa.

El temple del dolmen i

les papallones de l’arbre, i de la terra.

 

Carrasca de la Pesquera

que Déu et conservi la teva

bellesa mil·lenària per sempre.

 

Lo meu cor

el meu pulmó i el del Matarranya,

que alimenta la meva alma.

 

L’ombra de la carrasca

que davall dels braços

en sento en un altre món

i que comparteixo amb tothom,

el meu tresor i la meva alegria d’aquest dia

lo meu escut és el bou i l’arbre.

 

Beseit, cançó de terra, roca i aigua,

cançó de la nostra font.

La garbinada, la dansa del pi i la carrasca

dansa del meu arbre.

 

La carrasca alma de dona viril i delicada

ombra forta i perfumada,

quan li brilla el sol, el pols i la flor.

 

I que al teu tronc m’abraço molt fort

que et guardin del foc

amb una bona garbinada.

 

Besets al meu arbre

molts besets, arbre

oh, que bell que és el meu arbre!

 

 Cristina

Article complet

1
2
3>