Comarques.nord: Beseit es consagra com la capital dels bolets!!




Beseit es consagra com la capital dels bolets

Beseit es consagra com la capital dels bolets

Este cap de setmana, lo municipi del Matarranya acollirà la XVI Fira del Bolet i les XIV Jornades Micològiques.

comarquesnord.cat, Beseit
» divendres, 21 d’octubre de 2011

Beseit està preparada per viure una nova edició de la seua Fira del Bolet, una trobada micològica que commemore enguany la seua setzena edició, i en la qual està previst que la zona comercial i de firaires ja estigue oberta des de la tarde del dissabte 22 d’octubre. Malgrat esta novetat, lo format de la Fira del Bolet serà molt similar al de les últimes edicions i contemplarà diversos concursos i exposicions, entre elles “Fongs del Matarranya i dels Ports de Beseit”, que derivarà dels bolets que es recullon a l’eixida a la muntanya de dissabte. A més, enguany hi haurà també un recull especial i exclusiu de 100 bolets diferents facilitat per la DGA.

Com és habitual en estes últimes edicions, a la Fira del Bolet de Beseit 2011 no faltarà la degustació gastronòmica pels carrers del municipi, la qual comptarà amb la presència d’un producte estrella convidat. Este serà l’oli de les oliveres mil·lenàries, del territori Mancomunitat Taula del Sénia. Lo nombre de bons que es posaran a la venda serà de 1.200, que serà el mateix que en los últims anys. I és que pel que fa a les perspectives fixades per l’organització, “esperem que vingue més o menys la mateixa gent” que en edicions anteriors, va concretar Queral. Això sí. Va recordar que serà un dels pocs llocs on esta temporada es podran menjar bolets de qualitat.

Lo 2010 van arribar a passar entre 3.000 i 4.000 persones per la Fira del Bolet de Beseit, una xifra rècord que va vindre motivada pel bon temps que encara es respirave a finals d’octubre. Lo moment de major afluència de visitants del cap de setmana va ser, sens dubte, lo migdia de diumenge, amb uns carrers i un pavelló municipal abarrotats. Al marge de la degustació gastronòmica, la Fira del Bolet d’este 2011 acollirà el concurs de fotografia, lo concurs gastronòmic i el concurs al bolet de major barret, enguany dedicat exclusivament al pebràs. Durant lo cap de setmana no faltaran les xerrades, entre elles “Bolets per a tots” i “Bolets, Ecosistemes i Rareses Micològiques” o la presentació d’alguns llibres sobre la matèria.

Sens dubte, este cap de setmana Beseit demostrarà perquè s’ha consagrat com una de les capitals dels bolets i de l’afició a la micologia.

Potser també t'interessa:

  1. Els dies 23 i 24 d’octubre torna la Fira dels Bolets a Beseit
  2. Més de 3.000 persones coneixen la riquesa micològica del Matarranya a la Fira dels Bolets de Beseit
  3. L’Associació Amics dels Bolets a Beseit organitza el XVI Dia dels Bolets
  4. El 24 i 25 d’octubre Beseit celebra el XIV Dia dels Bolets
  5. El Meson del Pastor ofereix durant novembre les Jornades dels Bolets
 

 


Article complet

LLibreria Serret col.labore amb un estand de llibres de bolets dins del XVI Dia dels Bolets de Beseit!!



L’Associació Amics dels Bolets a Beseit organitza el XVI Dia dels Bolets


comarquesnord.cat, Beseit
» dimarts, 17 d’octubre de 2011

L’Associació Amics dels Bolets organitza a Beseit les XIV Jornades Micológicas i el XVI Dia dels Bolets (Dia dels Bolets) els propers 22 i 23 d’octubre.

Convertides en referent micològic i gastronòmic, “no solament a la comarca del Matarranya sinó en altres zones limítrofs, els actes d’aquest any apropen una mica mes el món dels bolets i els fongs als interessats i curiosos del món dels Bolets”, apunten des de l’organització.

Entre els actes programats el dissabte a Beseit destaquen “l’exposició micológica, l’eixida a la recerca de bolets i les xerrades impartides per micòlegs”.

A més, el diumenge “s’ha convertit en el dia per excel·lència de les jornades on destaquen el mercat de productes alimentaris i artesans i la degustació gastronòmica de bolets juntament amb altres productes, entre els quals destaca l’Oli d’Oliveres Mil·lenàries, com a producte convidat”, conclouen les mateixes fonts.

Potser també t'interessa:

  1. Els dies 23 i 24 d’octubre torna la Fira dels Bolets a Beseit
  2. El 24 i 25 d’octubre Beseit celebra el XIV Dia dels Bolets
  3. Més de 3.000 persones coneixen la riquesa micològica del Matarranya a la Fira dels Bolets de Beseit
  4. Es presenta a Vilafranca la Guia dels Bolets del Maestrazgo
  5. El Meson del Pastor ofereix durant novembre les Jornades dels Bolets


Article complet

El Matarranya, a la tardor: nou curs de fotografia!

L'Aprenent de natura -Blog de Vicent Pellicer

El Matarranya, a la tardor: nou curs de fotografia!

 


És una joia comunicar-vos que la propera tardor el Matarranya serà el magnífic escenari del curs de fotografia que he organitzat, amb molta il·lusió i afecte, per a tots vosaltres.


El curs l'impartirà la prestiogiosa fotògrafa Rosa Isabel Vázquez, les obres de la qual, són reconegudes arreu d'Espanya i terres enllà.

Aquesta és una ocasio única, us hi animeu?

Tota la informació, amb més imatges, a:
http://rosavazquez.wordpress.com/2011/05/09/curso-de-composicion-y-lenguaje-fotografico-en-beceite-teruel/
Article complet

La Venta de l'Hereva de Marta Momblant Ribas es presente dissabte 4 de juny a la FIRA DEL LLIBRE EBRENC de MORA D'EBRE!!


 La Venta de l'Hereva

            de Marta Momblant Ribas

Novel·l gauanyadora del Premi Guillem Nicolau 2009 a las lletres catalanes a l'Aragó.

 

Aquesta novel·la ha estat atorgada: “per les seves qualitats narratives i per ser un reflex de la vida rural d'un territori. Destaca l'especial protagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar.” 

 

 

 Biografia:
       
 
       Marta Momblant Ribas està vinculada des de l'adolescència a Beseit i des del 2006 hi resideix i hi treballa.
         La seva trajectòria artística i professional s'ha desenvolupat en la direcció escènica i en la dramatúrgia teatral. És llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona hi ha fet cursos de post grau d'Arts Escèniques a Middlesex University de Londres, ciutat en la que hi ha viscut i treballat per a la seva escena durant cinc anys. Des de l’any 1991 ha dirigit una quinzena de produccions sobre textos d'Aristòfanes, Lorca, Kafka, Molière, Cervantes, Shakespeare... en anglès, castellà i català, i al 2004 dirigeix al Gran Teatre del Liceu -Foyer- l'espectacle Remena Nena.

         A més a més del text teatral Fora de temps, fora de llocque ara es presenta publicat a Lo Trinquet, ha escrit pel teatre Resposta a Cartes impertinents(2009), Simar(2001), Continuar (1998) i entre els seus treballs no dramàtics ha escrit la novel·la Arbàgel, un revolt de l’amor (2006, -per publicar-), contes infantils i juvenils, relats curts per adults on cal destacar La invocació de les aigües (2009) publicat per Serret bloc/Aeditors a Galeria ebrenca i que formarà part del recull de relats en el que està treballant sobre la gent i el territori matarranyenc: Rostres d'aigua. Actualment col·labora a Lo Cresol i a la revista Temps de Franja elaborant entrevistes i els Retrats entallats a paraules. 

Article complet

Ports de Tortosa-Beseit...per Josep Ramon Aragó


Des d’Arnes, en diferents estius




 
 
Ports de Tortosa-Beseit
 
 
Pujant els Ports,
remuntant qualsevol de les cent valls o barrancades,
sempre trobareu paisatges sorprenents.
 
El nom indica pas entre muntanyes,
i hi trobareu tants passos com cingleres.
Entre masses de roca que són castells de pedra,
camins de pedregam i murs de pedra seca.
 
Ports i muntanyes formen un massís trencat però continu,
que sorgeix dels verds forts d’oliveres i boscos,
i del verd clar dels tarongers al pla de la Galera.
 
Tingueu sempre present la importància de l’aigua.
En una part del sud, l’aigua va cap el mar.
A la resta, l’aigua, serpenteja i va a l’Ebre.
 
Sobrepassat el suau relleu on hi ha les oliveres,
domina l’alzina, amb garric, espígol olorós, margalló a la banda costanera,
la varietat pròpia de la terra;
però no tot és secà ni solana.
 
Si, del sud del massís, a la Sènia,
amb aigües que administra la Confederació Hidrogràfica del Xúquer,
pugeu pel Barranc de la Fou,
veureu bosc de pinassa, lo Pi Gran, pi roig, boix, boixerola,
faigs, o Faig Pare, fins i tot
grèvols i teixos als racons humits. Més amunt,
totes les formes de roques trencades,
i resistents savines. Mai he vist
tantes roques foradades
com en aquests tossals de calcàries on les cabres són lliures.
 
A l’oest, les aigües noves
davallen pels Estrets, l’Algars o l’Ulldemó,
i al Parrissal l’aigua fa filigranes.
Segons el temps, es veu el pantà ple però al riu s’amaga l’aigua.
 
Trobareu murtres i baladres en valls assolellades.
Coves i abrics i voltors que us vigilen.
Roques trencades, roques esmicolades,
rius de roca, meravellosos tolls
d’aigua neta i salts d’aigua.
 
Dels camps oberts estant, la serra es veu com a ampla serralada.
Muntanyes grises, verdes, groguenques o violades,
segons el dia i l’hora, rosades a la posta,
vistes de les planes de l’Algars, de Queretes o d’Arnes.
Si voleu veure estels, feu nit en aquests pobles
d’aire sec, transparent i poc contaminat.
Si voleu respirar bé, degusteu aquest aire.
 
Vegeu la història ibèrica que es mostra a Calaceit com un exemple,
poblats d’avantpassats antics restaurats o amagats,
Vall-de-roures amb ponts i munuments de pedra treballada,
i els pobles del Matarranya on no es pot passar de llarg,
on cal encetar la conversa sense pressa.
 
Arreu pobles que es fan grans,
pagesos que treballen tot l’any,
masies que es perden.
I a la festa major
sona la Jota.
 
Al nord és on el Canaletes s’aprofita
dels trencs més profunds de la muntanya.
Endins la vall, Prat del Comte amb estació, via verda i carretera nova.
A la part més oberta,
les vinyes de Batea, de Bot i de Gandesa.
 
Destacant del paisatge, les roques de Benet.
Amb la calor d’estiu, l’olor dels pins i el boix.
I al camp, un prodigi: lo Parot
fa nous brots
i olives ben tendres amb mil anys de duríssima fusta.
 
Història dels Ports, història de l’Ebre!
A l’entorn de la Fatarella i Corbera la Terra Alta ha refet la memòria.
Serra de Pàndols, serra de Cavalls,
secrets retrobats, silencis que guardeu!
Castells, trinxeres, ruïnes, cabanyes de pastor:
la història de les pedres i la història dels homes.
 
A l’est, vora del riu,Tortosa és la més forta
de les ciutats romanes
i Xerta té l’assut i els senyals de riuades.
 
Mirant de lluny es veu
com s’enfila el punt més alt, el Caro.
Per camins, entre masos i pobles,
on trobem espardenyes, internet i coques de recapte,
completem la volta de la serralada,
 
 
Deixant enrera Amposta I la riquesa del Delta,
pujant pels camps i garrofers entre l’Ebre i els Ports,
Alfara de Carles, Masdenverge, Roquetes,
Santa Bàrbara, Mas de Barberans, són llocs
per anar-hi els pintors i els poetes.
(També hi van ara anglesos que volen viure en pau).
 
Paüls és com una illa enmig de les muntanyes,
amb valls prenyades de cirerers i llangardaixos,
baladrars i figueres. I cada família del poble té un corro
de festa i pedra unides: original i autèntica cultura.
 
A Horta ─Orta─ hi ha
el millor museu per entendre Picasso.
I trobareu artistes
a la Pobla de Benifassà, a Beseit i arreu dels Ports.
 
Ports i portells formen un Port gegant
que uneix tres països,
domina dues planes,
desvia el cerç
i cobra peatge a les nuvolades.
 
Pujant els Ports
podeu gaudir del cant dels ocells,
focalitzar la vista a prop per copsar els detalls que ofereix la natura,
descobrir la saviesa de petits animals com formigues i abelles,
copçar per un moment esquirols o guineus,
identificar bolets o herbes remeieres,
o bé allunyar la mirada Aragó enllà, contemplar l’ampla plana,
o recórrer amb la vista el relleu muntanyós
de la serra de Cardó a la serra de Fredes,
albirar els Ports de Morella com germans,
o enfocar avall fins l’Ebre, el Delta, el Mar...
 
I als plànols dels camins: fonts del Teix, moles del Boix,
barrancs de l’Avellanar; noms repetits de diferents paratges,
donen sentit d’unitat al conjunt
i en certifiquen l’autenticitat.
 
No us canseu mai de caminar pels Ports.
Però, per si us cansessiu, sapigueu
que hi ha tres-centes fonts
i milions d’ombres que us esperen,
algunes d’elles definitivament perfectes
com la de les grans alzines vora del mas de Pau.
 
No correu pels camins, que la muntanya
en cada racó ofereix una sorpresa.
Calceu-vos ─això sí─ unes bones botes.
Sigueu prudents estalviant els riscos.
Gaudir de la natura té el seu ritme.
Compenetrar-se amb ella recompensa.
El goig pur natural convida a fer l’amor.
 
I els records que el caminant s’emporta,
malgrat que no hi ha foto on càpiguen tantes muntanyes,
deixen una emprempta inesborrable
i un desig inalterable de tornar.
 
Roques complicades,
roques que es desfan,
roques vives…
La història us ve de lluny:
d’un mar que s’assecava.
 
Recórrer aquests cims
ajuda a comprendre
que
la terra també és un mar,
en estat quasi sec, excepcionalment, —geològicament— ara.
 
I que el tresor natural ben conservat,
malgrat els anys de fam, el foc i les batalles,
l’hem d’agrair als homes i dones d’aquestes comarques.
 
I si veniu, sisplau,
deixeu-ho com estava,
no malmetessiu pas
l’obra del sol, de la terra i de l’aigua.
 
 
 
 
 
 
                                                                                         Josep Ramon Aragó Gassiot

                                                                                                             juliol de 2010 
Article complet

1
2
3
4>