Tens un racó dalt del mon: Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, escriptor, mestre, home



Homenatge a Manuel Pérez Bonfill, escriptor, mestre, home

 
La sala d'actes de l'Institut de Batxillerat de Tortosa (com l'anomena el protagonista del post) es va omplir per a homenatjar un dels seus mestres més estimats, l'escriptor Manuel Pérez Bonfill, que el va rebre amb agraïment i humilitat.
L'acte, organitzat per Pep Pinyol del Departament de Llengua Catalana de l'Institut i per l'incansable Emigdi Subirats, va comptar amb la col·laboració d'alumnes i professors, i la meva modesta participació, que vam llegir fragments de la seva obra.
Emigdi i Pep Pinyol van lloar la figurar de Manuel Pérez Bonfill i van mostrar el seu respecte per l'escriptor, pel mestre i, sobretot, per la persona.
El professor va manifestar, humil, que no voldria patir la síndrome d'Aldolza Lorenzo, i creure's una Dulcinea del Toboso, fermosa i plena de virtuts.
 
Un acte merescut, sentit i entranyable, que em despertà certa enveja, perquè jo, que no vaig ser alumne seu, m'agradaria mantenir aquesta relació amb antics mestres, més enllà de les aules.
 
Fotos de Joan Panisello.



Article complet

El violinista celest: Gerard Vergés: L'assaig als marges de la ficció.

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
xrtrigo | VEUS PROPERES | divendres, 5 de març de 2010 | 12:51h

Comencem per una història. Un dia, em sembla que no massa llunyà, algú va tenir la idea de qualificar l’escriptor argentí César Aira com el secret millor guardat de la literatura argentina. Aquesta fórmula va fer tant de camí que ja poc importa si a l’esmentat Aira li publiquen en les millors editorials del món. Sempre serà aquell escriptor secret, i jo, per altra banda, coincideixo en el diagnòstic: Aira és com un regal inesperat.

Un dels secrets millor guardats de la literatura catalana -i també un regal per als nostres sentits i la nostra intel·ligència-, és la figura i l’obra de l’escriptor Gerard Vergés. Seguint el que diu Ricardo Píglia al seu Crítica y ficción, sobre l’exercici de la crítica com una vessant de l’autobiografia, serà necessari un petit viatge en el temps.

A començament dels anys vuitanta, quan estudiava Filologia Catalana, no era gaire habitual parar atenció als gèneres –em nego a dir-ne sub-gèneres- que ronden la literatura del jo. Dietaris, llibres de viatge, un cert tipus d’assaig, eren considerats com a gèneres menors que poc o res podien aportar als nostres estudis. Paradoxalment, tant Josep Pla, com Joan Fuster -Gaziel era per als molt entesos-, quedaven inclosos dins les obres cabdals de la nostra literatura.

Per camins laterals, sovint els més fiables, vaig trobar un altre tipus d’assaigs, obres que s’allunyaven de l’academicisme i que sovint es revestien de formats com els abans esmentats. Des dels escrits d’Eliot o Pound, fins als textos de Cortázar o de Borges, l’assaig es diluïa en la creació i estava fet per creadors...

X. R. Trigo


Aquest text és el pròleg al llibre Alfabet per a adults, de Gerard Vergés, Catarroja, “Escriptures”, Perifèric Edicions, 2009.


Comentaris: 2
tast
Jesús M. Tibau| Adreça electrònica | divendres, 5 de març de 2010 | 16:21h
el tast del llibre que vam fer el passat dijous a Tortosa va ser deliciós. Intueixo que en llegiré la resta amb gran plaer.
Però abans he de tornar del temps dels romans

Article complet

BMD: Patrimonio, Philip Roth, pel Jesús Mª Tibau


Article complet

<1...3
4
5