Jornada sobre els #Càtars i les oliveres mil·lenaries a La Portellada: Jose L. Soler, comissionat del projecte europeu dels #CaminsdelsCàtars i Conxita Jiménez autora del poemari #ElBresdelesFargues

 
 

CAMINS DELS CÀTARS 

 

Ara fa uns 700 anys, els càtars van caminar i viure per les terres de Matarranya convivint amb altres cultures i creences religioses. Van ser perseguits, empresonats i morts “en nom de Déu” amb la primera croada de cristians contra cristians, però mai es va perdre el rastre dels seus camins i del seu concepte de “fer el bé sense preguntar-se el perquè”

 

Ara avui en dia encara podem rastrejar les seves petjades en la història, llegendes, tresors i el paisatge que ens envolta, de la mà de l’Esteve Canet i Jose Luis Soler, comissionat del projecte europeu dels Camins dels Càtars, que ens parlen del Perfecte càtar Raimond de Castelnau i d’altres Bons Homens i Dones que van deixar-nos un missatge de pau, concòrdia i  amistat. 

 

 
Article complet

Els #camins dels #catars protagonista a l'Especial @LaXarxa #Arnes @PaísKm0 #terraalta #terresdelebre

 

Article complet

ARNES dissabte 25 d'abril, Jornada Càtars i Jueus a TERRA DE CRUÏLLA !!!

Article complet

Comarquesnord: El viatge celta pel Matarranya de Jesús Ávila Granados


El viatge celta pel Matarranya de Jesús Ávila Granados

comarquesnord.cat Fontdespatla . dissabte, 2 d'agost de 2014 . 
Etiquetes:  


El Matarranya té una riquesa patrimonial i un llegat històric immaculat. Elsibers van poblar estes terres entre el segle V i el segle I abans de Crist. I d’ells en coneixem molts detalls. Estaments socials, tradicions i festivitats, com vivien… Als termes de MassalióQueretesCalaceit i la Vall del Tormo trobem assentaments ibers i infinitat de túmuls funeraris que s’han convertit en una ruta imprescindible per conèixer el nostre passat. Però dels celtes… Què en sabem d’ells? A través de La mitologia cèltica, el periodista i escriptor assentat a Santa Perpètua de Mogoda, Jesús Ávila Granados, ens ajuda a trobar el passat celta de la comarca del Matarranya. Un llibre reconvertit en conferència que va omplir la Setmana Cultural de Fontdespatla.

Pel que fa al contingut de la xarrada, Ávila Granados va dir que “volem transmetre als assistents l’energia que tenien en l’antiguitat pobles com els celtes, que van deixar una empremta important i bastant desconeguda en esta comarca”. El Matarranya va ser una “terra d’acollida. També va ser una terra de pas molt important entre el món interior i el món de la mar. Fontdespatla és una població que encarna perfectament este paper geogràfic”. El consolidat periodista va recordar que “el Matarranya” en l’antiguitat era un riu “navegable. Els poblats es comunicaven amb petites embarcacions. I estos pobles tenien uns coneixements importants i molt elevats que estan relacionats amb solsticisequinoccis a través dels druides, els veritables sacerdots”.

El periodista i escriptor va concretar que el Matarranya va patir “una colonització ibera important, però també celta”, amb “coneixements alts de matemàtiques i astronomia, gràcies als druides”. Ávila Granados va considerar que ibers i celtes “eren uns pobles agermanats. Però els uns amb els altres no van combatre”. Llavors, per què no trobem jaciments celtes? “Es poden trobar en muntanyes sagrades, en l’empremta de tradicions, festes, elements com ara les tradicions ocultes. La branca física de la cultura ibera està a flor de pell gràcies als poblats, les escultures i manifestacions com ara el text escrit. Però els celtes tenien proscrit el llenguatge escrit i per buscar senyals d’identitat és molt més difícil”.

Però trobarem unes arrels molt rellevants en l’astronomia i altres arts. “M’ha sorprès tot allò que està associat amb els astres i l’astrologia. Si es produïa un eclipsi, els mags ho preveien”. La cultura celta també queda reflectida en les fornícules, les cassoletes que estan gravades en pedra que transmeten propietats del més enllà. Com a exemple, Ávila Granados va recomanar fer un viatge fins al Racó de Febrer de La Freixneda, on existeix una mitja lluna pròpia del símbol del mes de febrer. Es refereix a una pedra de roca calcària que, en la seua part superior, es mostra foradada per diferents cassoletes que, segons antigues tradicions, serien una representació completa del mapa astronòmic del territori. La superposició dels elements podria servir als druides per predir eclipsis.

Article complet

Riberaonline: Gandesa i Caseres acolliran conferències sobre els temples i els càtars a càrrec de l'historiador Jesús Ávila Granados

 

28 febrer i 1 de març jornada de templers i càtars a gandesa i caseres de la mà de jesús ávila granados

 


Gandesa i Caseres acolliran el pròxim cap de setmana sengles conferències sobre els temples i els càtars, a càrrec de l'historiador, novel·lista i periodista Jesús Ávila Granados. El Casal de la Joventut de Gandesa serà l'escenari de la xarrada "Templers a Gandesa", el dia 28 de febrer, a les 20.00 h. El conferenciant serà presentat per l'historiador Anton Monner.
L'endemà, 1 de març, al Casal Municipal de Caseres, a les 18.00 h, Ávila Granados parlarà sobre "Càtars a Caseres". Presentarà l'acte l'estudós i investigador, Miquel Villagrasa. 
Article complet