Els #camins dels #catars protagonista a l'Especial @LaXarxa #Arnes @PaísKm0 #terraalta #terresdelebre

 

Article complet

Avui divendres 16 de setembre fem Camins de terra de Cruïlla a la llibreria Parcir de Manresa, amb 'Pere Mauri l’últim pastor càtar' de Wilfried Beck

Article complet

Enjegem un nou projecte cultural, 'Camins de Terra de Cruilla' per posar en valor l'extens llegat d'antics i nous territoris amb moltes cruïlles històriques i culturals !!

 

Seguim fent història….!!


La Llibreria Serret comença una nova era enjegant 'Camins de Terra de Cruilla', que vol ser un projecte cultural, polièdric que neix a Vall-de-roures, encreuament de camins, on es troba situada la llibreria Serret i que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, on el pensament i l'escriptura es donen la mà per traçar un horitzó de futur.


  • Camins de Terra de Cruilla: un projecte cultural poliedric que neix a Vall-de-roures, a la cruïlla de camins, on es troba situada la llibreria de l’Octavi Serret i que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Camins de Terra de Cruilla vol posar en valor un extens llegat cultural, que abasta antics i nous territoris amb moltes cruïlles històriques, paisatgístiques, sociològiques i personals que ens poden aportar una riquesa extraordinària.

  • Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015: Un nou espai a Bcn de la mà del activista cultural Octavi Serret, desembarca amb un nou mon de llibres i d’experiències culturals, literàries i artistiques per donar a coneixer tot tipus de projectes engrescadors dins del món cultural acompanyats de bons amics enamorats de la bona literatura per trobar-se al carrer Aragó 108 tots los divendres de l’any.


  • Presentacions de llibres, conferencies, trobades culturals, viatges singulars, ....i sobre tot apropar el “rere país” a la urbe metropolitana i universal de Barcelona.  www.serretllibres.com/qui-som

Article complet

ELS QUATRE CAMINS

 Agafem un mapa de les Terres de l’Ebre (incloses les comarques del Matarranya i els Ports), hi posem el dit al mig i ens apareix Vall-de-roures. Mirem al mig d’aquest punt i hi trobem els 4 camins de la capital del Matarranya: des d’aquí podem escollir d’anar cap a Pena-roja i Morella, o cap a la Freixneda i Alcanyís, o en direcció Arnes, Queretes o Tortosa, o entrar al nucli urbà. Si ens hi quedem , en una de les cantonades d’aquesta cruïlla, trobarem un quadradet amb un tendal retolat: Llibreria Serret. Dintre l’establiment, al centre, hi ha un mostrador i a l’interior podem veure, finalment, la darrera de les nines russes, l’Octavi Serret. Mentre exposa les delícies de la darrera novel-la ebrenca apareguda, cobra un diari a un altre client, encarrega llibres escolars per telèfon, organitza la recollida dels nens amb la dona i prepara la darrera notícia per al seu bloc, mantenim una reunió a peu dret per decidir el programa de la próxima Trobada d’Autors Ebrencs al Matarranya. I tot això en un metre quadrat, la trona de l’univers Serret des d’on ha predicat des dels 13 anys, quan va acabar l’aleshores EGB i va decidir que volia ser llibreter.

            Sense ser un llicenciat universitari, que se sàpiga, ni haver fet cap màster de màrqueting comercial als Estats Units, idem que se sàpiga, és capaç de mantenir una conversa especialitzada sobre literatura o sobre cartografia (per exemple i depenent dels interessos del client) i ha arribat al top-ten en vendes de llibres a la Franja d’Aragó i l’Ebre i a gestionar un dels blocs literaris més visitats del territori de parla catalana. I tot això amb el mèrit afegit de fer-ho sense que ningú li haguès ensenyat a escriure en aquesta llengua i en un territori on, malgrat l’ús del català supera el 90%, molt poca gent manifesta saber llegir-lo o escriure’l.

            Després de situar el seu establiment als 4 camins de les llibreries ebrenques, va ser un visionari en l’introducció d’Internet i les noves tecnologies a l’empresa, d’invertir-hi diners quan encara no era rendible, i avui ha transferit l’estratosfera per conquerir també els 4 camins del ciberespai de la literatura ebrenca (busqueu, si no, “Serret llibres”, “bloc Serret”, “Serret esfera”...).

            “A casa meua el llibre se’l tracta bé”, va declarar en un programa de televisió. Aquesta és la base del seu treball i el Serret no ha perdut els orígens, simplement els ha traspassat en entendre que calia acompanyar la venda de la difusió i fer publicitat l’ha portat cap a la dinamització cultural i l’organització d’esdeveniments al voltant dels llibres i, finalment, a la coedició de llibres. De vendre llibres ha arribat, i aquesta és la més gran de les nines russes del màrqueting Serret,  fer-ne o promoure que se’n facin.

            I totes aquestes nines russes han saltat a la premsa, dels mitjans locals fins als autonòmics (de l’Aragó i de Catalunya) i estatals, i han arribat a les altes esferes barcelonines, que li han donat l’empenta definitiva i li han otorgat el Premi Català de Foment Social del Català, juntament amb grans figures con el científic Audald Carbonell, guardonat en la categoria d’investigació científica.

            Sens dubte, aquesta és el resultat de l’esforç del dia a dia (exactament cada dia a excepció del Divendres Sant, Cap d’Any i alguna escapada a la platja). Per això, des de l’Associació Cultural del Matarranya volem aprofitar aquestes línies per expressar-li la nostra més gran felicitació. Ens n’alegrem com a amic i també com a col-laborador comercial (la seua llibreria fa bona part de les vendes dels nostres llibres) i de dinamització cultural (hem coorganitzat moltes activitats), tasques per les quals estem contents d’haver estat els primers a concedir-li un premi de reconeixement (el 1r premi Franja, edició 2009). I ens n’alegrem també pel que això significa per la normalització de la llengua catalana a l’Aragó: de tots els mèrits “serrítics” esmentats, el que ens sembla més important i sorprenent és el fet de fer del llibre en català a l’Aragó un “negoci”. Si viure de temes culturals i de la venda de llibres ja és en si mateix una odissea avui en dia que sovint es depèn de les subvencions, fer-ho en llengua catalana a l’Aragó es pot considerar un “miracle”. Amb un rerefons de tumultuositat política que encara debat sobre quina llengua es parla a la Franja i no s’atreveix a redactar una llei de llengües que “legalitze” la situació i la faça llengua oficial, casos com el del llibreter Serret semblen “l’excepció” aquella que diuen que confirma la regla. Però, potser, no siga l’excepció sinó “l’evidència”? Sí, l’evidència que a la Franja parlem català, l’evidència que com el Serret hi ha moltes persones que vivim la nostra llengua com una cosa normal i treballem perquè  així siga (només a l’Associació en som més de 400), l’evidència que és l’eina d’expressió de la nostra identitat i de transmissió de la nostra cultura i l’evidència, i aquesta és la lliçó del Serret, que això és un negoci solvent... Ara, el que encara manca després de tants anys de democràcia és l’evidència “política”.

L’Octavi Serret no és polític, ni fa política, ni intenta vendre cap ideologia, ell simplement ha treballat per fer realitat el seu somni dels 13 anys, “ser llibreter”, i pel camí ha trasncendit a la Serretesfera. I tot això e un metre quadrat; el metre quadrat imprescindible del 4 camins del llibre ebrenc. Moltes merescudes felicitats a l’Octavi i la seua família!

 

PEPA NOGUÉS

Associació Cultural del Matarranya

Article complet