Ramon Gasch Pou i Teresa Sagrera Bassa presentan "Sal roja. El Llop de Cardona" @Grup62 dissabte 20 d'abril, pre #SantJordi2019 a #llibreriaSerret

 

 

Sal roja

El Llop de Cardona

Ramon Gasch Pou | Teresa Sagrera Bassa

 

Una història èpica sobre la guerra de Successió i el que va representar realment per al país, centrat en el castell de Cardona i les seves enigmàtiques mines de sal.

 

Sinopsi de Sal roja:

 

Agost de 1711, en plena guerra de Successió, en Miquel és un treballador de la mina de sal de Cardona, casat amb una dona que estima, amb dos fills petits i esperant-ne un tercer.

Aquest home bo veu com tot el seu món s’esfondra amb l’arribada de l’exèrcit filipista, que massacra sense pietat el poble de Cardona i mata la seva dona i els seus fills. En Miquel, salvat per la seva germana i amagat a la boscúria, totalment enfonsat en la més profunda desesperació, s’uneix

als miquelets per lluitar pel seu poble contra el poderós exèrcit borbònic. El seu objectiu és clar, farà el que calgui per aconseguir l’únic que desitja ara mateix: revenja. Un home inicialment bo esdevé un mite sanguinari i despietat, el Llop de Cardona, el malson dels borbons a Catalunya.

Article complet

Dissabte 20 abril que Esteve amb ‘No deixis de mirar al cel’ @EdColumna a Arnes


Article complet

Nosaltresllegim.cat: L’univers de l’Amàlia, l’absoluta protagonista d’aquesta família; que aquest dissabte 24nov amb #AlejandroPalomas descobrireu #Unamor

Nosaltresllegim

Espai obert per a lectors i lectores de llibres, escrits originàriament en català o internacionals

www.nosaltresllegim.cat/2018/un-amor-d-alejandro-palomas/

Un amor, d’Alejandro Palomas

Abans de començar, us he de dir que no puc ser imparcial amb aquest llibre. Vaig descobrir les novel·les d’Alejandro Palomas farà uns dos o tres anys i des de la primera fins l’última que ha caigut a les meves mans les he llegit amb la confiança que sabia que m’ho passaria molt bé fent-ho.

L’univers de l’Amàlia, l’absoluta protagonista d’aquesta família, el vaig descobrir amb Un gos -vaig començar pel segon títol de la sèrie- i el vaig anar fent més gran amb Una mare. I, tot i que tots dos em van agradar molt, el meu preferit és Un gos, segurament pel moment vital en què el vaig llegir però també perquè a mi que m’agraden els animals (jo sóc de gats), em va deixar molt sorpresa sentir-me tant reflectida en les paraules d’en Fer, l’amic humà d’en Rulfo. Aquella forma de descriure l’estimació per l’amic animal era màgica i t’arrossegava en un huracà d’emocions al llarg de tota la novel·la.

Per seguir Llegir-ne + a l’enllaç: http://www.nosaltresllegim.cat/2018/un-amor-d-alejandro-palomas
Article complet

Víctor Jurado participa amb "La tardor de la llibertad" (Columna) a la jornada de 'Lo Port Cultural 2018' #Arnes 25 d'agost



Nosaltresllegim                                                                                                                

NosaltresEntrevistem en Víctor Jurado Riba, autor de ‘La tardor de la llibertat’

                                       

                       

                                               

El llibre La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado Riba i que publica Columna és un retrat d’un amor en un temps de conflicte molt i molt recent. L’autor de No s’hi enterra cap traïdor, un llibre que vam explicar al Nosaltresllegim, respon al primer test del NosaltresEntrevistem.

Aquí el teniu:

•    Ens expliques la teva nova novel·la sense mirar la sinopsi del darrere del llibre?

La novel·la explica, essencialment, una història d’amor impossible entre una guàrdia civil i un noi vinculat a Arran, que viuen plegats els moments més complicats de Catalunya en els darrers mesos de l’any 2017. En paral·lel hi ha el Salvador, un home d’uns cinquanta anys que té present tot allò que ha viscut durant la seva vida, i viu amb por cadascun dels escenaris. Els personatges són naturals, tenen preocupacions i esperances, i veuen com la situació es complica, en tots els sentits, a mesura que avancen els dies.

•    Com vas viure els dies en què transcorre la teva novel·la?

A peu de carrer. Si es mirava tot plegat amb ulls literaris, l’escenari era perfecte per fer encabir una història. La idea, però, va sorgir després, per tant, ni tan sols sabia que estava fent treball de camp…

•    Com i on se’t va acudir l’argument d’aquest amor impossible?

L’escenari, com he dit, era perfecte, i no hi ha res més internacional que l’amor impossible. La gran història seria Romeu i Julieta, però fins i tot la Guerra de Troia ja va començar amb un amor impossible. A més, els bàndols, en aquesta situació, estaven prou definits com per fer encabir un personatge a cadascun d’ells. http://www.nosaltresllegim.cat/2018/nosaltresentrevistem-en-victor-jurado-riba-autor-de-la-tardor-de-la-llibertat/

Article complet

L'homenatge de Xulio R.Trigo, "Premi Nestor Lujan 2017", protagonista a 'Lo Port Cultural 2018' #Arnes 25 d'agost


“/...desitjar...de respirar l'aire...que s'escola entre les juntes dels vidres fumats amb una força que ningú no pot aturar. Més aviat s'adonava que, entre la son profunda, escassa i fràgil, i el moment del despertar, sempre hi havia unes hores de vigília en què el passat tornava amb força.../”

                             pgn. 266, Quarta part.


Aquesta frase d' encapçalament, sintetitza, si-fa-no-fa, el contingut de la nova novel·la de Xulio Ricardo Trigo, autor d'orígen gallec que escriu en català, i de reconegut prestigi pels premis aconseguits; per aquesta obra, ”L'homenatge”,  se li va atorgar el darrer premi Nestor Luján de Novel·la Històrica. www.serretllibres.com/cataleg/138498/lhomenatge


En l'argument de l' obra s´hi recullen i barregen moments de suposades, amb altres certes, vivències de personatges destacats del moviment artístic anomenat Modernisme català, com les vídues de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, en Miquel Utrillo o l' Enric Clarassó, tots ells activistes culturals i artístes de primera, amb les dels de ficció, a les darreries del s.XIX, poc temps després de la Restauració monàrquica dels Borbons, narrades des d'un cap de setmana del Novembre del 1932 al Cau Ferrat de Sitges, poc despres de la proclamació de la 2ona República Espanyola i de l' aplicació de l'Autonomia catalana, i poc abans de que el famós taller i habitatge de S. Rusiñol, el Cau Ferrat, pel seu testament, passés a dependre de l'Ajuntament de Sitges...


El fil que relliga el relat està focalitzat per la figura de Carles Solé, crític d'art de tercera fila a la premsa catalana del segon quart del segle XX, tot i ser un personatge de ficció, i també en les figures abans esmentades: Lluisa Denís vídua de Santiago Rusiñol, el més famós pintor del Modernisme, també escriptor i coleccionista; la Júlia Peraire vídua del renomenat pintor Ramón Casas; Enric Clarassó, escultor i gran amic de Rusiñol; Miquel Utrillo, pintor, decorador, promotor i asssesor artístic del conjunt arquitectònic del Poble Espanyol de Barcelona per la Exposició Universal del 1929, -on l'edifici de l' ajuntament d'aquell és una replica augmentada del de Vallderoures/Valderobres-, i qui amb els anteriors formà el nucli més destacat i representatiu del Modernisme artístico-plàstic a Catalunya, i polifacètics fumadors en pipa... A més descolla una figura, també de ficció, tal vegada, fonamentada en una persona real que va retratar Rusiñol: la noieta pintada en una tela del 1893 anomenada “ la nena de la clavellina”; es tracta del personatge de la Conxita Canut que fa de contrapunt en la novel·la per tenir un orígen molt humil com a filla d'un vell pescador, amb una infància i joventut un tant sórdida, però que amb els anys i la seva intel·ligència assoleix un sanejat nivell social i cultural, i contrasta amb les maneres burgeses dels altres...

L'excusa de l'argument es basa en una venjança del crític d'art Carles Solé envers els més destacats membres del Modernisme, motivada per gelosies per haver-lo bandejat, que vol materialitzar amagada en un Homenatge que vol fer-los, i que li serveix de motiu per a reunir als supervivents del moviment vuitcentista finisecular, en la seu del Cau Ferrat, on encara hi residia a temporades la vídua Denís...Es tracta, dons, d'un relat d'un moment en la història dels edificis que seràn seus museogràfiques, en aquest del Cau Ferrat, on hi ha desde cites o alusions breus de les “Festes Modernistes”organitzades pel nucli dels modernistes, fins a breus però ben descriptives de racons de la coneguda baluerna rossinyoliana, i del grup social des del punt de vista del personatge principal, el crític Solé, atemperat per la Conxita Canut que fa de minyona en el Cau, en un moment d' importants canvis socials a Catalunya per la nova Segona República, on l'autor planteja, de manera subliminal, en base a aquest concepte, a través de la vida de la Conxita, un menyspreu social vers els conceptes republicanistes per part de les classes socials benestants o burgeses, tot i que alguns personatges, empren el terme burgés per a referirse als poderosos, cacics i altre gent de pelatge similar, evitant així que el mot recaigui sobre el seu grup, i on el personatge de Carles Solè està plantejat com un fracassat en aquells medis socials, i com a una persona de migrades mires socials, tot i el seu domini dels entrellats de les Arts...

X.R.Trigo proposa un tema de la història dels protagonistes del Modernisme, localitzat al poble de Sitges, amb alguns episodis a Barcelona i al París de la fi del segle XIX, amb bohemies enyorades i retrobaments conyugals o amb pretesos secrets a descobrir però que ja són d'abast públic, com comenten alguns dels seus protagonistes, com la Júlia Peraire, una altra protagonista que encarna una mena de desplaçament de classe social, molt ... /...

Article complet

1
2
3
4
5
...7>