L'homenatge de Xulio R.Trigo, "Premi Nestor Lujan 2017", protagonista a 'Lo Port Cultural 2018' #Arnes 25 d'agost


“/...desitjar...de respirar l'aire...que s'escola entre les juntes dels vidres fumats amb una força que ningú no pot aturar. Més aviat s'adonava que, entre la son profunda, escassa i fràgil, i el moment del despertar, sempre hi havia unes hores de vigília en què el passat tornava amb força.../”

                             pgn. 266, Quarta part.


Aquesta frase d' encapçalament, sintetitza, si-fa-no-fa, el contingut de la nova novel·la de Xulio Ricardo Trigo, autor d'orígen gallec que escriu en català, i de reconegut prestigi pels premis aconseguits; per aquesta obra, ”L'homenatge”,  se li va atorgar el darrer premi Nestor Luján de Novel·la Històrica. www.serretllibres.com/cataleg/138498/lhomenatge


En l'argument de l' obra s´hi recullen i barregen moments de suposades, amb altres certes, vivències de personatges destacats del moviment artístic anomenat Modernisme català, com les vídues de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, en Miquel Utrillo o l' Enric Clarassó, tots ells activistes culturals i artístes de primera, amb les dels de ficció, a les darreries del s.XIX, poc temps després de la Restauració monàrquica dels Borbons, narrades des d'un cap de setmana del Novembre del 1932 al Cau Ferrat de Sitges, poc despres de la proclamació de la 2ona República Espanyola i de l' aplicació de l'Autonomia catalana, i poc abans de que el famós taller i habitatge de S. Rusiñol, el Cau Ferrat, pel seu testament, passés a dependre de l'Ajuntament de Sitges...


El fil que relliga el relat està focalitzat per la figura de Carles Solé, crític d'art de tercera fila a la premsa catalana del segon quart del segle XX, tot i ser un personatge de ficció, i també en les figures abans esmentades: Lluisa Denís vídua de Santiago Rusiñol, el més famós pintor del Modernisme, també escriptor i coleccionista; la Júlia Peraire vídua del renomenat pintor Ramón Casas; Enric Clarassó, escultor i gran amic de Rusiñol; Miquel Utrillo, pintor, decorador, promotor i asssesor artístic del conjunt arquitectònic del Poble Espanyol de Barcelona per la Exposició Universal del 1929, -on l'edifici de l' ajuntament d'aquell és una replica augmentada del de Vallderoures/Valderobres-, i qui amb els anteriors formà el nucli més destacat i representatiu del Modernisme artístico-plàstic a Catalunya, i polifacètics fumadors en pipa... A més descolla una figura, també de ficció, tal vegada, fonamentada en una persona real que va retratar Rusiñol: la noieta pintada en una tela del 1893 anomenada “ la nena de la clavellina”; es tracta del personatge de la Conxita Canut que fa de contrapunt en la novel·la per tenir un orígen molt humil com a filla d'un vell pescador, amb una infància i joventut un tant sórdida, però que amb els anys i la seva intel·ligència assoleix un sanejat nivell social i cultural, i contrasta amb les maneres burgeses dels altres...

L'excusa de l'argument es basa en una venjança del crític d'art Carles Solé envers els més destacats membres del Modernisme, motivada per gelosies per haver-lo bandejat, que vol materialitzar amagada en un Homenatge que vol fer-los, i que li serveix de motiu per a reunir als supervivents del moviment vuitcentista finisecular, en la seu del Cau Ferrat, on encara hi residia a temporades la vídua Denís...Es tracta, dons, d'un relat d'un moment en la història dels edificis que seràn seus museogràfiques, en aquest del Cau Ferrat, on hi ha desde cites o alusions breus de les “Festes Modernistes”organitzades pel nucli dels modernistes, fins a breus però ben descriptives de racons de la coneguda baluerna rossinyoliana, i del grup social des del punt de vista del personatge principal, el crític Solé, atemperat per la Conxita Canut que fa de minyona en el Cau, en un moment d' importants canvis socials a Catalunya per la nova Segona República, on l'autor planteja, de manera subliminal, en base a aquest concepte, a través de la vida de la Conxita, un menyspreu social vers els conceptes republicanistes per part de les classes socials benestants o burgeses, tot i que alguns personatges, empren el terme burgés per a referirse als poderosos, cacics i altre gent de pelatge similar, evitant així que el mot recaigui sobre el seu grup, i on el personatge de Carles Solè està plantejat com un fracassat en aquells medis socials, i com a una persona de migrades mires socials, tot i el seu domini dels entrellats de les Arts...

X.R.Trigo proposa un tema de la història dels protagonistes del Modernisme, localitzat al poble de Sitges, amb alguns episodis a Barcelona i al París de la fi del segle XIX, amb bohemies enyorades i retrobaments conyugals o amb pretesos secrets a descobrir però que ja són d'abast públic, com comenten alguns dels seus protagonistes, com la Júlia Peraire, una altra protagonista que encarna una mena de desplaçament de classe social, molt ... /...

Article complet

Recomanem Columna: "Dies de tot", de Blanca Soler



Dies de tot de Blanca Soler




Dies de tot neix d?una malaltia i d?una decepció; és un període d?aturada que permet anar enrere en el temps i fer memòria d?altres èpoques ?records d?infància, la família, l?inici de la professió?, però també per reflexionar sobre la vida, els canvis, i sobre una feina, la d?ensenyar, que va començar sent una vocació i que, amb el temps, s?ha convertit en un desengany. La nostàlgia, la reflexió, el dolor, la frustració... se superposen al llarg del text amb les experiències positives, les il·lusions i la maduresa, en un anar amunt i avall en el temps i en el pensament.

18.5 €
Afegeix a la cistella

 

Informació addicional
Autor Blanca Soler
Editorial Columna CAT
ISBN 978-84-664-2039-6
Any edició 2016
 
Article complet

Recomanem Columna: 'A punt d'estrena', de Maria Carme Roca!!

 



Propera aparició: 17/02/16
 

A punt d'estrena
Maria Carme Roca

Any 1958. Als vint-i-set anys, l'Eulàlia és una maniquí cotitzada que decideix separar-se d'en Tomàs després de tres anys de matrimoni. La causa radica en el temor creixent que aquest li inspira. Lluny queda aquell Tomàs amic d'adolescència i joventut en qui l'Eulàlia havia confiat plenament. Ella és la filla petita d'en Feliu i la Montserrat. Després de superar en la seva infància una malaltia greu de la qual sembla que no se'n sortirà, acaba revifant amb un clar objectiu a la vida: ser una maniquí. 


· Editorial: Columna 
· Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta 
· Pàg.: 570    · Mides: 15,0 x23,0 
· EAN: 9788466417976
· PVP:  21,15 / 22,00€. 
Article complet

Recomanem L'illa dels llibres: Xulio R. Trigo, ‘Les veus del Liceu’ (Columna) en dues històries d’amor, ambientades en el Gran Teatre del Liceu

 



ENTREVISTA. Xulio Ricardo Trigo ‘l’òpera sempre m’ha semblat una altra dimensió del que pot sentir l’ésser humà”

L’autor d’El somni de Tàrraco’ o ‘El port del nou món’ s’endinsa a ‘Les veus del Liceu’ (Columna) en dues històries d’amor, ambientades en el Gran Teatre del Liceu

www.illadelsllibres.com/entrevista-xulio-ricardo-trigo-les-veus-del-liceu/

Les veus del Liceu és una novel·la molt musical protagonitzada per l’Eduard, un professor que malgrat la seva projecció com a cantant es veurà obligat a abandonar la carrera musical per una malaltia. Un bon dia descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris.
Gràcies als quaderns de la seva mare l’Eduard descobrirà un terrible secret familiar que permetrà al lector conèixer l’ambient cultural i artístic de finals del segle XIX a Barcelona amb les lluites entre “liceistes” i “creuats.

Entrevista. Jordi Milian
Fotografies. Àngels Moreno, Coia Valls i X. R. Trigo. www.illadelsllibres.com/entrevista-xulio-ricardo-trigo-les-veus-del-liceu/

Article complet

L'Illa dels llibres entrevista a Xulio Ricardo Trigo que amb ‘Les veus del Liceu’ (Columna) en dues històries d’amor, ambientades en el Gran Teatre del Liceu !!

 

ENTREVISTA. Xulio Ricardo Trigo ‘l’òpera sempre m’ha semblat una altra dimensió del que pot sentir l’ésser humà”

L’autor d’El somni de Tàrraco’ o ‘El port del nou món’ s’endinsa a ‘Les veus del Liceu’ (Columna) en dues històries d’amor, ambientades en el Gran Teatre del Liceu

L'autor XULIO

Les veus del Liceu és una novel·la molt musical protagonitzada per l’Eduard, un professor que malgrat la seva projecció com a cantant es veurà obligat a abandonar la carrera musical per una malaltia. Un bon dia descobreix l’Anna, una noia tartamuda que neteja al Liceu, però que té una veu increïble. L’Eduard sent que l’Anna li podria retornar l’emoció dels escenaris.
Gràcies als quaderns de la seva mare l’Eduard descobrirà un terrible secret familiar que permetrà al lector conèixer l’ambient cultural i artístic de finals del segle XIX a Barcelona amb les lluites entre “liceistes” i “creuats.

Entrevista. Jordi Milian
Fotografies. Àngels Moreno, Coia Valls i X. R. Trigo.
www.illadelsllibres.com/entrevista-xulio-ricardo-trigo-les-veus-del-liceu/

Article complet

<1
2
3
4
5
...7>