3cat24.cat: Coia Valls guanya el XIV Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica amb "La princesa de Jade"


Coia Valls guanya el XIV Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica amb "La princesa de Jade"

Actualitzat a les 14:22 h   20/10/2010

L'escriptora, i també actriu, de Reus Coia Valls ha guanyat el XIV Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica que convoca l'Editorial Columna. Ho ha fet amb "La princesa de Jade", un relat d'aventures en el qual una expedició viatja a la Xina l'any 551 "per descobrir el secret més ben guardat d'Orient". En la novel·la, escrita en català i que aquest dijous arriba a les llibreries, tres dones de diferents orígens, cultures i religions marcaran el destí dels expedicionaris.

En nom del jurat del guardó, format per Francisca Esperanza de Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchís, Maria Carme Roca i l'editora Ester Pujol, la també escriptora Maria Carme Roca ha destacat que es tracta d'una història ambientada en segle VI, en què es barreja l'aventura amb altres gèneres i en què l'amor, els viatges i l'exotisme de les cultures orientals en són l'eix vertebrador.

L'any de partida de la novel·la és el 551, quan l'emperador romà Justinià, per desig de la seva dona moribunda, l'emperadriu Teodora, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret de la seda. Per a aquesta missió, l'emperador escollirà els homes més capaços del seu imperi, com els monjos nestorians Rashnaw i Tistrya, el teixidor de Corinti Xenos i el seu fill Úrian, que viatjaran des de Constantinoble fins al sud de la Xina.

Coia Valls, que ja té publicada l'obra de literatura infantil "Marea de lletres", ha explicat fa uns anys va quedar fascinada amb la lectura de "Seda", d'Alessandro Baricco, i amb altres textos del mateix Marco Polo sobre les rutes de la seda. A partir d'aquí, es va documentar sobre el tema i va intentar reconstruir, "La princesa de Jade", una ficció en el marc d'un context històric verídic.

Dividida en tres parts, la novel·la té una protagonista per a cadascuna. A la primera, el pes el té l'emperadriu Teodora, una dona de classe molt baixa, prostituta en la seva joventut, que va acabar sent emperadriu, mentre que a la segona part qui porta l'acció és Najaah, una nòmada de la tribu Zaqif. L'última part és per a la jove Yu, la princesa de Jade, de la dinastia Liang, amb un ideari de vida basat en tradicions mil·lenàries.
Article complet

COIA VALLS ES LA GRAN VENCEDORA DEL PREMI NÈSTOR LUJÁN 2010 CON “LA PRINCESA DE JADE”



 20/10/2010 // COIA VALLS ES LA GRAN VENCEDORA DEL PREMI NÈSTOR LUJÁN 2010 CON “LA PRINCESA DE JADE” 

COIA VALLS ES LA GRAN VENCEDORA DEL PREMI NÈSTOR LUJÁN 2010 CON “LA PRINCESA DE JADE”

La escritora y actriz Coia Valls es la gran vencedora del Premi Nèstor Luján de Novela Histórica 2010, con su obra La princesa de Jade. Convocado por la editorial Columna desde el año 1997, el premio acoge novelas originales e inéditas, escritas en catalán y basadas en hechos o circunstancias históricos.

En el año 551 d.C., el emperador romano Justiniano, por deseo expreso de su mujer moribunda, la emperatriz Teodora, organiza una expedición a China para descubrir el secreto mejor guardado de Oriente. Para esta delicada misión, escogerá a los hombres más capaces y preparados de su imperio: su objetivo será viajar desde Constantinopla hasta al sur de China para apoderarse a toda costa del secreto de la seda. Tres mujeres, de diferentes orígenes, culturas y religiones, marcarán el destino de los expedicionarios. Se trata de tres mujeres que se enfrentan a las normas establecidas y llegan hasta las últimas consecuencias con el fin de llevar a cabo sus sueños. Una novela llena de aventuras en busca del secreto de la seda, La princesa de Jade llegará a las librerías el próximo día 21 de octubre.

Article complet

Complicitat i afecte, així és com expressa Mª Carme Roca, la seva experiència firmant llibres en la libreria serret

Venir a la llibreria Serret ha estat una experiència molt plaent, una autèntica injecció de vitamines. Agraeixo moltíssim a l'Octavi, l'ànima de Serret, que m'hagi convidat a participar en aquest desembre literari amb el meu últim llibre publicat, Barcino. I vull afegir també, que no ha estat només Barcino l'obra que ha rebut el suport de la llibreria Serret, sinó obres meves anteriors. Tot un luxe. Gràcies, doncs. Ja tinc ganes de repetir.
 
Amb complicitat i afecte,
 
Maria Carme Roca
Article complet

Mª Carme Roca, presentarà "Barcino", el seu darrer èxit, dissabte 12 de desembre a la llibreria Serret

Recomano la lectura d'aquet llibre per disfrutar d'un llibre ple d'aventures a la Roma mil.lenaria, un referència dins del gènere de l'intriga històrica, on la Mª Carme Roca es mou com peix a l'aigüa i ens transporte als confins d'una època per enmarcar...dissabte 12 de desembre tinc el gust de convidar-vos a l'acte que tinc preparat a la meua llibreria per poder disfrutar de la Mª Carme Roca en estat pur....que disfruteu.

Octavi Serret

Us passo l'enllaç d'un article que ja he publicat al meu bloc, una bon artìcle del Diari de Girona, fen referència al que ja es una "referència", dins del gènere dels "bestsellers":

 

Article complet

DIARI DE GIRONA: "BARCINO" DE Mª CARME ROCA: "AVENTURES A LA BARCELONA DE L’IMPERI ROMÀ, DE LA MÀ D’UN PERSONATGE QUE VA EXISTIR

Un llibre per recomanar a grands i no tan grands, un llibre ple d'aventures a la Roma mil.lenaria, un joc de contrats dins d'una època per enmarcar...dissabte 12 de desembre podreu disfrutat de la Mª Carme Roca al natural, a la Llibreria Serret de Vall-de-roures...que disfruteu.
Octavi Serret

AVENTURES A LA BARCELONA DE L’IMPERI ROMÀ, DE LA MÀ D’UN PERSONATGE QUE VA EXISTIR

La pedra filosofal de la literatura és trobar el supervendes, el llibre tot terreny que sigui desitjat per a milers de lectors. Que es converteixi en un fenomen social. Fa un temps, vam descobrir la prosa elèctrica de Sánchez Piñol, autor de La pell freda o Pandora al Congo. Darrerament, hem tingut algun best-seller, però més lligat a la personalitat mediàtica que hi ha al darrere, més que no pas a la qualitat i potencia de l’obra. Ara toquem el tema des de la novel·la més o menys històrica, de la mà de Ma- ria Carme Roca (Barcelona, 1955), autora de diversos llibres anteriors, com El monestir proscrit (2008). La no- vel·la multivenda reclama un ritme gairebé frenètic, i segurament per això se’n sol ressentir la qualitat de les lletres. Que només és en mans d’uns pocs privilegiats, que tenen claredat d’i- dees, capacitat narrativa i olfacte per descobrir allò que pot interessar al gran públic. La novel·la, explicada com un relat memorialístic, a la manera de Memorias de Adriano, amb una prosa més con- tinguda que vívida o emotiva, té més d’exposició sobre diferents facetes de la vida a l’Imperi Romà que va aixecar ciutats com Barcino (l’actual Barcelo- na), Baetulo (Badalona actual) o Ta- rraco, gran capital de l’Hispània ro- mana, al voltant de la vida d’un prohom nascut a Barcino: Luci Minici Natal Quadroni Ver, del qual podem veure la seva dilatada trajectòria, coronada amb el càrrec de cònsol, sota l’emperador Antoní Pius. L’apartat en què ens explica les ce- rimònies al voltant de les curses de qua- drigues, per exemple, són interes- sants i engrescadores. I les compa- rances entre Barcino i Baetulo, molt més actuals que segurament devien ser necessàries a l’època, són curioses. Tarraco apareix com la gran urbs del moment, al voltant del seu amfiteatre, la ciutat on l’emperador August va viure dos anys, i li va proporcionar la gran empenta urbanística i expansiva. La història exposa el punt d’ombra del que es pot considerar un triomfa- dor, Luci Minici visqué des dels 7 anys al costat d’un esclau, Teseu, que, com ell, seria un gran corredor de cur- ses de cavalls. A partir d’aquí veiem els ambients familiars, els esclaus de les ca- ses benestants, la presència del metge grec de rigor. Com a multivendes, l’obra demana més acció. Segurament aquell grau de morbositat que és allò que el gran pú- blic espera de la civilització romana. Aporta valors informatius, com expo- sar l’època de Trajà, i els interessos ge- opolítics de la seva expansió militar. I construeix un fresc, una atmosfera prou entenedora de l’època, tot i que després no emfasitza l’acció, com s’es- peraria del tipus de llibre buscat. Aquesta relació amor-odi entre Te- seu i el seu amo, aquesta presència com una ombra terrible al voltant de la vida de Luci, no acaba de quedar ben di- buixada, ben real. Darrerament, la li- teratura catalana en general fa un esforç pedagògic interessant i important. Formatiu. Però, en canvi, no aconse- gueix afegir la mateixa atenció o la ma- teixa força a l’argument. A la força de la història que ens vol explicar. Com si el fet d’abocar-se en l’exposició de co- neixements, fes passar per alt aquest punt bàsic. Ja Borges deia que era mi- llor explicar una història, que no pas que la història fos real. O que fos pro- bable que hagués passat. De vegades, té més força la invenció més fàcil, que no pas el fet real. La vida és una anèc- dota al peu del llibre de la literatura. En el cas de la novel·la històrica, l’argu- ment ha de rutllar amb la potència de la literatura
Article complet

<1...5
6
7