DIARI DE GIRONA: "BARCINO" DE Mª CARME ROCA: "AVENTURES A LA BARCELONA DE L’IMPERI ROMÀ, DE LA MÀ D’UN PERSONATGE QUE VA EXISTIR

Un llibre per recomanar a grands i no tan grands, un llibre ple d'aventures a la Roma mil.lenaria, un joc de contrats dins d'una època per enmarcar...dissabte 12 de desembre podreu disfrutat de la Mª Carme Roca al natural, a la Llibreria Serret de Vall-de-roures...que disfruteu.
Octavi Serret

AVENTURES A LA BARCELONA DE L’IMPERI ROMÀ, DE LA MÀ D’UN PERSONATGE QUE VA EXISTIR

La pedra filosofal de la literatura és trobar el supervendes, el llibre tot terreny que sigui desitjat per a milers de lectors. Que es converteixi en un fenomen social. Fa un temps, vam descobrir la prosa elèctrica de Sánchez Piñol, autor de La pell freda o Pandora al Congo. Darrerament, hem tingut algun best-seller, però més lligat a la personalitat mediàtica que hi ha al darrere, més que no pas a la qualitat i potencia de l’obra. Ara toquem el tema des de la novel·la més o menys històrica, de la mà de Ma- ria Carme Roca (Barcelona, 1955), autora de diversos llibres anteriors, com El monestir proscrit (2008). La no- vel·la multivenda reclama un ritme gairebé frenètic, i segurament per això se’n sol ressentir la qualitat de les lletres. Que només és en mans d’uns pocs privilegiats, que tenen claredat d’i- dees, capacitat narrativa i olfacte per descobrir allò que pot interessar al gran públic. La novel·la, explicada com un relat memorialístic, a la manera de Memorias de Adriano, amb una prosa més con- tinguda que vívida o emotiva, té més d’exposició sobre diferents facetes de la vida a l’Imperi Romà que va aixecar ciutats com Barcino (l’actual Barcelo- na), Baetulo (Badalona actual) o Ta- rraco, gran capital de l’Hispània ro- mana, al voltant de la vida d’un prohom nascut a Barcino: Luci Minici Natal Quadroni Ver, del qual podem veure la seva dilatada trajectòria, coronada amb el càrrec de cònsol, sota l’emperador Antoní Pius. L’apartat en què ens explica les ce- rimònies al voltant de les curses de qua- drigues, per exemple, són interes- sants i engrescadores. I les compa- rances entre Barcino i Baetulo, molt més actuals que segurament devien ser necessàries a l’època, són curioses. Tarraco apareix com la gran urbs del moment, al voltant del seu amfiteatre, la ciutat on l’emperador August va viure dos anys, i li va proporcionar la gran empenta urbanística i expansiva. La història exposa el punt d’ombra del que es pot considerar un triomfa- dor, Luci Minici visqué des dels 7 anys al costat d’un esclau, Teseu, que, com ell, seria un gran corredor de cur- ses de cavalls. A partir d’aquí veiem els ambients familiars, els esclaus de les ca- ses benestants, la presència del metge grec de rigor. Com a multivendes, l’obra demana més acció. Segurament aquell grau de morbositat que és allò que el gran pú- blic espera de la civilització romana. Aporta valors informatius, com expo- sar l’època de Trajà, i els interessos ge- opolítics de la seva expansió militar. I construeix un fresc, una atmosfera prou entenedora de l’època, tot i que després no emfasitza l’acció, com s’es- peraria del tipus de llibre buscat. Aquesta relació amor-odi entre Te- seu i el seu amo, aquesta presència com una ombra terrible al voltant de la vida de Luci, no acaba de quedar ben di- buixada, ben real. Darrerament, la li- teratura catalana en general fa un esforç pedagògic interessant i important. Formatiu. Però, en canvi, no aconse- gueix afegir la mateixa atenció o la ma- teixa força a l’argument. A la força de la història que ens vol explicar. Com si el fet d’abocar-se en l’exposició de co- neixements, fes passar per alt aquest punt bàsic. Ja Borges deia que era mi- llor explicar una història, que no pas que la història fos real. O que fos pro- bable que hagués passat. De vegades, té més força la invenció més fàcil, que no pas el fet real. La vida és una anèc- dota al peu del llibre de la literatura. En el cas de la novel·la històrica, l’argu- ment ha de rutllar amb la potència de la literatura
Article complet

"Així escric" M. Carme Roca: Artícle de Natàlia Ramon

Coordina Natàlia Ramon
natramon@timeout.cat

Així escric M. Carme Roca

“Primer necessito que un personatge o
una situació m’enxampi. I amb Barcino
em va atreure molt la  gura de Luci
Minici Natal Quadroni Ver
perquè, a banda de ser un
polític i militar brillant,
va guanyar l’any 129
la cursa de
quadrigues dels
jocs olímpics i se
n’ha parlat molt
poc, d’aquest
personatge. A
més a més,
resulta que érem
veïns! Jo vaig
néixer al carrer Sant
Domènec del Call i
aquest carrer, quan
Barcino era romana, era un petit
carreró al  nal del qual donava la casa
del seus pares. Amb la diferència dels
segles em va fer gràcia i, per si no fos
prou, resulta que la seva mare era
badalonina, com la meva! A més a més,
jo m’he mogut sempre per l’edat
mitjana i tenia ganes de canviar.
Aquests són els punts de partida.
M’he documentat moltíssim. He
estudiat tot el que he pogut del
personatge, però també de tota l’època.
Una època esplèndida, la de Trajà,
d’Adrià, d’Antoní Pius! I per tant no
només m’he documentat del que
passava aquí, que al cap i a la  això
era un llogarret, sinó de tot l’Imperi. He
tingut l’assessorament de persones
que en saben molt més que jo... Ara,
jo volia fer una novel·la, això
és clar, però que fos
rigorosa amb la
història. També he
trepitjat els llocs
històrics, les pedres
d’aquí i de l’Imperi!
Mentre em vaig
documentant,
treballo l’argument,
i quan tinc un gruix
d’informació
important, em llanço a
escriure directament.
Primer em faig un guió –a
mà– de tot el que vull explicar
perquè la història no se’m desmanegui.
Divideixo els capítols amb allò que vull
explicar perquè sinó la història es
precipita i pim-pam-pum els hem mort
a tots. Però escric a raig perquè així la
història guarda un ritme i un to. Si pel
mig he de precisar coses, doncs les
anoto per fer-les després, però tiro
endavant. Sóc metòdica. Quan escric
una novel·la, m’hi poso totes les hores,
fent pauses, però estic com abduïda. Si
convé, no menjo”.
N.R.
Article complet

<1...6
7
8