Avui + El Punt:
Josep Igual treu un nou llibre, ‘No és el que sembla'

L'escriptor rapitenc d'arrels benicarlandes, Josep Igual, acaba de publicar un nou llibre, No és el que sembla (Cossetània, 2010). Es tracta d'un recull de contes que aborda temàtiques diferents, algunes d'elles, surrealistes, com ara un simulacre de festa nadalenca en una colònia espacial o un periodista engolit per un banc de boira....

 

El falsari, Toni Orensanz, Cossetània Edicions
 
Toni Orensanz fa un viatge amb rodes verbals per l'excepcionalitat  de l'imaginari d'un poble i comarca, el seu Falset i el seu Priorat, i ho fa amb una agilitat envejable, canviant de tornes temàtiques, però no de ritme narratiu, que sempre és viu, enèrgic i tan simpàtic com les històries que ens conta amb una gràcia per la narració curta singular i majúscula en el sentit de saber treballar la funció poètica.
Els distints contes, amb un parell d'aforismes d'afegitó, que voregen la sentència sàvia i pràctica del tarannà i pensament rural de fa uns anys:  "- On vas Josep Maria? - On vols que vagi... A missa mecagon déu!".
 
 Els contes o narracions assoleixen la fita dificilíssima de presentar-nos el tarannà d'un botxí, la mort d'una mula, el cadàver de Durruti, l'inexistenta autenticitat de l'aiguat de Safres...i ho aconsegueixen perquè l'escriptor les ha imaginat, i d'alguna manera ens les ha fet viure, o a l'inrevés, ha aclucat els ulls i les ha viscut, i d'alguna manera ens les ha fet imaginar.
Sigui com sigui ha estat un emissor literari més que generós com a explicador d'uns fets que vénen de la tradició memorialística i com a reinventor literari dels mateixos esdevinguts sota el tinter d'Orensanz en literatura de la bona.
 
Els carrers, els jocs, els sentiments, els caràcters... tot es fa una mica nostre perquè és molt de l'autor i ho traspua amb una empatia vers la història que s'encomana al lector.
 
El botxí és el meu preferit aquell ofici tan ple de fantasmes amb grallar de corbs i aleteig de voltors, assoleix amb la literatura d'Orensanz un protagonisme literari digne del cinematogràfic que li va donar Berlanga.
La mula que tria el pitjor moment per a morir, és també un conte on l'amor pels animals, pot dur a un final més incòmode que el que assenyala la natura, i en aquesta narració, l'autor juga amb l'humor des d'un punt de vista poc convencional i per essència molt original, amb l'humor i amb tota una baula d'elements socials, econòmics i humans, que no són tan lluny dels nostres dies.
 
Originalitat complerta amb escreix la de Toni Orensanz. Fidelitat a la tradició dels fets i personatges llegendaris. Compromís amb la realitat més fugissera de totes, la que no es pot demostrar fefaentment. Tota la resta en escriptors d'aquesta mena tindrà la possibilitat de ser en un moment o altre literatura.
 
Per acabar l'altre diàleg sentenciós en forma d'aforisme del periodista de Falset:
- On vas Quimet? -A fer un mos d'aigua i un trago de pa.
Com aquest últim diàleg l'obra es una paradoxa intel.ligent entre les veritats i mentides, llegendes i mites, rumors i xafarderies històriques, certeses i incerteses, que composen la intrahistòria d'un poble, en el cas de Falset Toni Orensaz en la fa simpàtica, curiosa, amena i per sobre de tot literària.
 
Albert Guiu.

 ARTICLE AL CULTURAS DE LA VANGUARDIA SOBRE EL LLIBRE “EL FALSARI”, DE TONI ORENSANZ, EDITAT PER COSSETÀNIA

“Son historias llenas de intensidad humana, narradas con un lenguaje genuino, trazo directo y humor”

“...este conjunto de relatos cortos, ambientados en un Falset que ya no existe, basados en hechos reales y legendarios, en boca a boca de los vecinos del lugar, tiene tantas resonancias, nos remite a Italia, Grecia y otros países del Mediteráneo.”



El Falsari (segona edició)
Toni Orensanz
Sinopsi

Tots els pobles són plens d’històries on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanides, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida. El Falsari eleva al paper una pila d’històries excel·lents que podrien haver passat en qualsevol lloc de la Mediterrània.

Biografia

Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. Articulista habitual del diari La Vanguardia, col·labora amb nombrosos mitjans de premsa, ràdio i televisió locals i nacionals. Té diversos llibres publicats, el més conegut dels quals és l’èxit editorial L’òmnibus de la mort: parada Falset, editat l’any 2008. 

	Biografia Miquel Esteve Valldepérez (Móra la Nova, 1969) ha publicat les novel·les Heydrich i les agents del saló Kitty (Cossetània Edicions, 2008 · XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre) i El Baphomet i la taula esmaragda (Cossetània Edicions, 2009 · XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, compagina l’escriptura amb la gerència d’una empresa familiar agrícola i oleícola. Esperonat per la seva passió pel món humanístic, actualment cursa la llicenciatura d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.  Llinatge el seu darrer èxit: Sinopsi Llinatge és una aventura de passions i traïcions que encercla el llinatge Dip i esdevé una conjectura mítica de la mateixa natura humana. Els protagonistes d’aquesta novel·la són els dips, éssers sobrenaturals que formen part del llegendari català i que Joan Perucho va mitificar en Les històries naturals. En aquesta història, que transcorre a cavall de les ciutats de Barcelona i Roma, i s’atura en els paratges de Tivissa i Pratdip, Jaume Robinson, un periodista inexpert, viatja al cor de l’enigma acompanyat per una dona coneixedora dels secrets del tarot de Marsella. Una novel·la trepidant i carregada d’intriga i sensibilitat, en la qual fins la Mort s’alça del seu jaç invisible per prendre-hi part.
	Recull de premsa Josep Igual: "Llinatge és una de les millors novel·les de la literatura catalana del que portem d'aquest segle" (Sala de premsa de Cossetània) Llinatge, Miquel Esteve, Cossetània Edicions. (Albert Guiu / Serret Bloc) "Llinatge" (Jordi Cervera / iCat fm) "Llinatge" (Rosa Mas) "Llinatge", de Miquel Esteve (Alfred Pérez de Tudela) ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES - Part 29 (blog del programa Vols llegir? / Ràdio Nova) "Llinatge", de Miquel Esteve (Francesc García Grimau) "Llinatge", de Miquel Esteve (Maribel Gutiérrez) Llinatge, de Miquel Esteve (Jesús Maria Tibau / blog Tens un racó dalt del món) Lectures per a l'estiu (Jordi Ferré / blog De tard en tard) Miquel Esteve presenta 'Llinatge', la seva darrera obra, a delCamp.tv (Rut Abelló / diari delCamp.cat) "Llinatge", de Miquel Esteve, compta amb un vídeo promocional (Alfredo García) Llinatge, de Miquel Esteve (Anna Martínez Biayna) "Llinatge", de Miquel Esteve (Maria Cinta Sánchez Esteve) Ressenya de "Llinatge", de Miquel Esteve (Bruna Generoso)

DISSABTE:

 -A les 19 hores presentació de "Pel Matarranya en BTT"  de Cossetania Edicions a l'alberg dels Olivers d'Horta de Sant Joan.

Diumenge

-a les 12:30, firma de llibres a la LLibreria Serret.

Sinopsi

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Biografia

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.


Col·lecció: Azimut , núm 114