«L'edat d'or»

El darrer lliurament de les obres completes d'Artur Bladé Desumvila –deu estar a punt de sortir el proper, els llibres setè i vuitè– continua combinant dos dels cicles en què els editors han ordenat el corpus de l'escriptor de Benissanet, en aquest cas es publiquen el llibre tercer de «Cicle de la terra natal», L'edat d'or, i el segon del «Cicle de l'exili», que reuneix Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. Pel lector de Bladé, els dos textos d'exili no ofereixen novetat, reprodueixen els de les edicions anteriors, aquell emotiu relat del primer retorn a Catalunya i els materials dispersos sobre l'exili mexicà. En canvi, L'edat d'or, evocació dels primers anys de vida, presenta unes novetats substancioses, i en elles em centraré en aquest comentari. La part coneguda per la primera edició, els records d'infantesa, constitueix una peça esplèndida de prosa memorialística, que conté en alta proporció aquella delectació en la descripció d'esdeveniments i personatges poc coneguts i que ell eleva a categoria a través d'una escriptura precisa. Aquest volum de les obres completes hi afegeix dos textos importants: els dedicats als «Antecedents» familiars, que, entre altres coses, conté la perla del memorialisme de Bladé, que li devia costar molt de verbalitzar, el drama que per ell va suposar viure la infantesa i l'adolescència separat dels seus pares emigrats a l'Argentina. No els va tornar a veure mai més, i la circumstància pesava, sense aflorar, en les pàgines dels altres textos benissetans del narrador. El tracta amb una gran delicadesa, sense carregar culpes, amb bones paraules cap al pare i la mare –fins i tot amb compassió per la part de patiment que els degueren suposar les circumstàncies– i cap als avis, que el van criar. Tot i això, no s'està d'expressar el conflicte que se'n va derivar: «La manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l'infant, una frustració. Car l'infant té gairebé tanta necessita d'amor com d'autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d'occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

La segona incorporació té molt més de gruix, arriba a doblar les pàgines del volum. Es tracta dels «Records d'adolescència», inèdits i que possiblement resulten d'un interès superior que els de «noiesa» que havien constituït el text de la primera edició de L'edat d'or. Les rememoracions benissetanes continuen en la sintonia de les evocacions infantils, amb la introducció de l'entrada en l'edat de les decisions i de les vacil·lacions. Les societats i els cafès, les aficions, els primers versos i els primers amors ajuden a comprendre el Bladé adult que ho recorda, al mateix temps que completa el retrat de Benissanet escampat pels altres llibres, que converteix el poble en un model de poble rural català. La novetat bàsica ve constituïda per un primer intent, fracassat, de progressar a Barcelona. Si els oficis que hi va practicar no li van proporcionar gaires satisfaccions, en canvi, l'evocació de la vida que Barcelona li ofereix omple d'un nou color aquests records d'adolescència. Les referències als passejos per la ciutat, a les persones que hi coneix i a les sortides nocturnes, als locals on actuaven algunes artistes mítiques del music-hall català, referides amb la precisió pròpia de l'estil de Bladé, constitueixen un document sobre aquests ambients i personatges i s'empassen amb un gust que en demana més. Se'ns fa massa curt, aquest lliurament memorialístic de Bladé amb què ja no comptàvem, el final del qual justifica el títol que havia de tenir el llibre sencer, El temps de les cireres.

Article de Magí Sunyer al diari El Punt, sobre el volum Cicle de la Terra natal III. L'edat d'or, de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila.

Sala de premsa de Cossetània

Elena Fabra: "Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta"

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo a la sala d'actes d'Arrossaires del Delta de l'Ebre

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, divendres 22 de gener a la sala d'Arrossaires del Delta de l'Ebre.
La presentació va anar a càrrec de Teresa Bo, regidora de cultura de Deltebre; Baltasar Casanova, escriptor; l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa; els autors del llibre, i Josep Bo. L'acte va cloure amb música en directe amb la participació d’alguns dels artistes que han col.laborat en el CD que acompanya el llibre.
Els qui varen presentar l'obra coincidiren en destacar el valor cultural i històric del material recopilat al llibre:

Teresa Bo:

Des de l’Ajuntament de Deltebre felicitem l’aparició del llibre i el CD dedicats a Josep Bo, i estem contents d’organitzar aquest acte, amb la col·laboració d’Assossaires del Delta.

Baltasar Casanova:

Si José només hagués escrit i compost Lo Carrilet de la Cava, ja el podríem considerar un bon compositor. Però el seu repertori és molt més ampli. Sentir cantar Lo Carrilet de la Cava pels Quicos em fa sentir orgullós de la meua terra.

Artur Gaya (periodista i music):

Redactar un llibre es fa fàcil i agradable quan, com en aquest cas, el material amb què es treballa és tan bonic.

Elena Fabra (historiadora):

Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta, un territori que, com diu el llibre, s’ha caracteritzat per una lluita constant.

Gemma Bo (filla menuda de Josep Bo i impulsora del llibre):

Gràcies a les moltes persones que ens han deixat fotografies i partitures, i també a tota la gent que d’una manera o altra ha fet possible l’aparició del llibre i del disc.

Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre:
En un acte com aquest, fa goig ser alcalde de Deltebre. Aquest és un llibre amb poca palla i ben elaborat. Aixó vol dir que hi ha molta feina al darrere. Un acte tan massiu com aquest demostra el que José representa per al poble.

Una sortida digna a Ascó

Aquest divendres 20 de novembre, a les 18.30, el periodista Jordi Grau presentarà Una sortida digna al Centre Neuràlgic d'Ascó, en un acte organitzat, amb molt d'interès i il·lusió, per la llibreria Can Solfa.
Al seu blog podeu veure el llibre a l'aparador o aguaitant per qualsevol lloc, o com ensobren les invitacions.
En aquest acte, sempre amb el suport de Cossetània, tornaré a comptar amb la col·laboració de Jesús Fusté, que cantarà un parell de cançons acompanyat a la guitarra per Toni Just.