Jornada Artur Bladé 2010, dissabte 20 a Benissanet


Article complet

Mans de fang, Francesca Aliern, Cossetània Edicions...per Albert Guiu

Mans de fang, Francesca Aliern, Cossetània Edicions.
 
Mans de Fang l'última novel.la de Francesca Aliern és una fotografia d'ànimes lligades al temps de la postguerra, travessa amb cura d'amiga per l'amistat entre Carme i Manuela, com si fos la tercera protagonista de la història que trena la mà avesada a passar comptes amb la història del segle passat amb l'arma del record i els mots, la memòria i les paraules.
Aquest cop, va una mica més enllà, i ens apropa els personatges als ulls lectors amb un aprofundiments que els fan ben nostres, la narració assoleix punts d'emotivitat que travessen les pàgines, i es fan fotografies als nostres ulls, fotografies i sinònims de vells projectes i velles llibretes o diaris personals dels nostres avis, àvies, pares o mares, perquè narra una època en què els objectius eren tabús, o en el pitjor dels casos incerteses, on els atzars podien decidir d'un dia per l'altre el futur de qualsevol, on les idees polítiques molts cops es maquillaven o es mudaven de camisa per una qüestió de benestar, comoditat o aixopluc davant problemes socials, en una societat on tot estava més o menys clar, més o menys fosc. On cridar llibertat era molt més perillós que acotar el cap, i dir sí senyor.
 Francesca Aliern és una cronista d'alçada dels nostres dies fugits, a més a més de ser, una radiografiadora de pensaments i sentiments que van protagonitzar uns temps plens de silencis, interrogants i montatges polítics ben singulars, grisos i partidistes, arrelats al mando i ordeno, de Franco i els seus oligarques. Assoleix la fita de transmetre'ns els somnis, les ofuscacions, les certeses i tota la resta de sentiments a flor de pell dels seus personatges amb un realisme i un "temporalitat interna" de les protagonistes i coprotagonistes amb un encert literari i psicològic, digne de grans mestres dels retratistes de personatges.
 Riem i plorem, somiem amb ulls oberts, i ens desvetllem amb Manuela, patim amb Carme i el seu contex familiar i enlairem el vol amb ella al cor d'Europa.
Com sempre, el projecte de Francesca assoleix els seus objectius, aquest cop amb una teranyina brodada a la perfecció, tant en les teles mares i que capitalitzen l'obra, com en els fils secundaris que donen consistència al conjunt.
Sociologia, política, economia, sentiments canviants, personalitats perfectament definides i dibuixades amb la complexitat que les persones duen intrínseca en essència, el bé i el mal conviuen en alguns personatges com ho fa en moltes persones de carn i ossos, perquè els personatges de Francesca són rodons, és a dir, tenen clarobscurs en sentiments, pensaments i atzars i això ens fa estar a l'aguait fins al final, com sempre viatgem per la història amb la seva literatura, i com sempre acabem pensant que som una mica més d'aquestes terres, perquè coneixem més la seva història, i acabem sent una mica més humans perquè Francesca carrega d'humanisme en grau supí els seus personatges i de retruc els seus lectors que cada cop som més legió, i que continui la ploma de tinta de la xertolina augmentant el cabal de l'imaginari de l'Ebre, tant a nivell històric, com a nivell humà.
Mans de fang és una història que com els coloms o les orenetes primaverals habita per llei natural a moltes esgorfes de l'Ebre, on hi ha la sentor de tot el que ens deixa dit amb mestratge literari la cronista que basteix la nostra història recent amb l'ingredient de la memòria activa, com Proust surt guanyadora de la seva Itaca, la recerca del temps perdut, que amb mans de fang, es converteix, en temps retrobat.
Retrobem-lo nosaltres, llegint l'última novel.la de la factoria Aliern, literatura històrica i psicològica al foc lent i curós de la literatura captivadora i realista de mans de fang, de la paraula sensata, humana i artística de Francesca Aliern.
 
 
Albert Guiu.


Article complet

Què és el Falsari?, el Toni Orensanz ens fa una reflexió del seu últim llibre que presentem aquest dissabte 6 de març a les 18:00h. a la Llibreria Serret, us hi esperem...


El falsari



FALSARI,-ÀRIA
. 1 m. i f. Persona que falseja una història, falsifica un document, posa una signatura falsa, etc. 2 adj. Fals, enganyós: un testimoni falsari. 3 m. Inventari de veïns del poble de Falset (2.864 hab.) i de la seva comarca, amb el relat d’algunes de les seves vivències, gestes i misèries.


Què és el Falsari?

Sóc Toni Orensanz, periodista i guionista freelance. Alguns potser em coneixeu pel meu llibre anterior: L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008). El cas és que acabo de treure nou llibre. Porta per nom El falsari (Cossetània), tot un seguit d’històries (crec que prou bones) a mig camí entre la realitat i la ficció. Perquè penso honestament que tots els pobles són plens de relats on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanits, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida. El Falsari eleva al paper una pila d’històries que podrien haver passat en qualsevol lloc de la Mediterrània.


Article complet

L'Associació cultural "La Bresca" ens presente demà dissabte 20 de febrer a les 20:00h., "Mans de Fang", l'últim llibre de la Francesca Aliern publicat per Cossetania Edicions

Us passo la informació que m'ha arrivat de la presentació del llibre "Mans de Fang" de la Francesca Aliern que es farà demà a Arnes organitzat per L'Associació cultural "La Bresca"...

Tenim l'ultim de la Francesca Aliern...!!!
Demà dissabte dia 20, tindrem entre nosaltres  l'escriptora de Xerta Francesca Aliern... que ens presentarà el seu ultim llibre  "Mans de Fang".


Us esperem a tots....¡¡¡¡





MANS DE FANG


és la història d’una gran amistat,
marcada sovint pels somnis incomplerts de les seues
protagonistes.
Quan famílies senceres pateixen les mancances
d’una època de grans desigualtats socials, el camí
de l’educació es presenta com un tresor difícil
d’assolir. En uns temps de grans renúncies i, també,
de grans esperances, les protagonistes d’aquesta
novel·la miren d’agafar-se on siga perquè el seu
futur no s’esmuny com el fang entre els dits.


Article complet

PREMSA COSSETANIA: «L'edat d'or»

«L'edat d'or»

El darrer lliurament de les obres completes d'Artur Bladé Desumvila –deu estar a punt de sortir el proper, els llibres setè i vuitè– continua combinant dos dels cicles en què els editors han ordenat el corpus de l'escriptor de Benissanet, en aquest cas es publiquen el llibre tercer de «Cicle de la terra natal», L'edat d'or, i el segon del «Cicle de l'exili», que reuneix Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. Pel lector de Bladé, els dos textos d'exili no ofereixen novetat, reprodueixen els de les edicions anteriors, aquell emotiu relat del primer retorn a Catalunya i els materials dispersos sobre l'exili mexicà. En canvi, L'edat d'or, evocació dels primers anys de vida, presenta unes novetats substancioses, i en elles em centraré en aquest comentari. La part coneguda per la primera edició, els records d'infantesa, constitueix una peça esplèndida de prosa memorialística, que conté en alta proporció aquella delectació en la descripció d'esdeveniments i personatges poc coneguts i que ell eleva a categoria a través d'una escriptura precisa. Aquest volum de les obres completes hi afegeix dos textos importants: els dedicats als «Antecedents» familiars, que, entre altres coses, conté la perla del memorialisme de Bladé, que li devia costar molt de verbalitzar, el drama que per ell va suposar viure la infantesa i l'adolescència separat dels seus pares emigrats a l'Argentina. No els va tornar a veure mai més, i la circumstància pesava, sense aflorar, en les pàgines dels altres textos benissetans del narrador. El tracta amb una gran delicadesa, sense carregar culpes, amb bones paraules cap al pare i la mare –fins i tot amb compassió per la part de patiment que els degueren suposar les circumstàncies– i cap als avis, que el van criar. Tot i això, no s'està d'expressar el conflicte que se'n va derivar: «La manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l'infant, una frustració. Car l'infant té gairebé tanta necessita d'amor com d'autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d'occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

La segona incorporació té molt més de gruix, arriba a doblar les pàgines del volum. Es tracta dels «Records d'adolescència», inèdits i que possiblement resulten d'un interès superior que els de «noiesa» que havien constituït el text de la primera edició de L'edat d'or. Les rememoracions benissetanes continuen en la sintonia de les evocacions infantils, amb la introducció de l'entrada en l'edat de les decisions i de les vacil·lacions. Les societats i els cafès, les aficions, els primers versos i els primers amors ajuden a comprendre el Bladé adult que ho recorda, al mateix temps que completa el retrat de Benissanet escampat pels altres llibres, que converteix el poble en un model de poble rural català. La novetat bàsica ve constituïda per un primer intent, fracassat, de progressar a Barcelona. Si els oficis que hi va practicar no li van proporcionar gaires satisfaccions, en canvi, l'evocació de la vida que Barcelona li ofereix omple d'un nou color aquests records d'adolescència. Les referències als passejos per la ciutat, a les persones que hi coneix i a les sortides nocturnes, als locals on actuaven algunes artistes mítiques del music-hall català, referides amb la precisió pròpia de l'estil de Bladé, constitueixen un document sobre aquests ambients i personatges i s'empassen amb un gust que en demana més. Se'ns fa massa curt, aquest lliurament memorialístic de Bladé amb què ja no comptàvem, el final del qual justifica el títol que havia de tenir el llibre sencer, El temps de les cireres.

Article de Magí Sunyer al diari El Punt, sobre el volum Cicle de la Terra natal III. L'edat d'or, de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila.
Article complet

<1...3
4
5
6>