David Martí a Ràdio Flix, per parlar del Joan Malet, un dels protagonistes de Les bruixes d'Arnes, era nascut allí...


Es pot escoltar per internet a l'enllaç de dalt hi ha la pàgina web de la ràdio, on s'inclou la opció d'escoltar la programació en directe...




David Martí Martínez


Agenda


  • 30/05/2010. Firma de libros en la VII Fiesta de la Miel. Arnes (Terra Alta). De 10:00 a 19:00h.
  • 29/05/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Casal de Arnes (Terra Alta). Horario pendiente de confirmar.
  • 16/04/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Libreria Excellence, Balmes 191, Barcelona. De 18:15 a 20:00h.
  • 15/04/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Llibreria de la Rambla, Rambla Nova 99, Tarragona. Horario pendiente de confirmar. Amb la presència de Xulio Ricardo Trigo, escriptor.
  • 09/04/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Biblioteca Municipal de Roquetes. De 19:30 a 20:30h.
  • 08/04/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Llibreria la 2 de Viladrich, Despuig 22, Tortosa. De 20:00 a 21:00h.
  • 27/03/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Llibrería Serret, Vall-de-roures (Matarranya). De 12:00 a 14:00h.
  • 09/03/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Casa del Libro, Passeig de Gràcia 62, Barcelona. De 19:00 a 21:00h. Amb la presència de Francesc Miralles, escriptor.
  • 03/03/2010. Entrevista radiofónica. Programa Lletres Mil, Flix Ràdio. De 10:00 a 11:00h. Puedes escucharlo aquí.
  • 01/03/2010. Entrevista para el diario El Punt. Puedes descargarla aquí
  • 01/03/2010. Entrevista radiofónica. Programa La Tarde, Radio San Vicente. De 19:15 a 19:45h. Puedes escucharlo aquí.
  • 27/02/2010. Entrevista para LA CONTRA de La Vanguardia. Puedes descargarla aquí.
  • 25/02/2010. Les bruixes d’Arnes llega a todas las librerías.
  • 21/02/2010. Entrevista radiofónica. Programa El Suplement, Catalunya Ràdio. De 12:00 a 13:00h. Puedes escucharlo aquí.

Article complet

Víctor Amela entreviste al David Martí, a la CONTRA DE LA VANGUARDIA: David Martí escritor: "Aquel cazador de brujas no pudo con las de Arnes"

VÍCTOR-M. AMELA  - 27/02/2010
La Contra| página nº 84
 
Más Noticias de
La Contra

Alturas de frontera

Quedo con David Martí en el pueblo de sus mayores, cruzado el Ebro, en el extremo sur de Catalunya: Arnes, el pueblo más meridional de la Terra Alta, fronterizo con Teruel. Al pie del espléndido Ayuntamiento renacentista de Arnes contemplamos el oleaje de montañas y bosques del macizo de los Ports, que viene de Prat de Comte y Horta de Sant Joan y se aleja hacia el Maestrazgo y el Matarraña, azuleando. Martí me cuenta su peripecia vital, que ha dado en Les bruixes d´Arnes (Edicions 62), novela donde cristaliza su amor por estos parajes hollados por sus antepasados y escrita a la moda: aventura en espacios reconocibles de un pasado bajomedieval y con protagonistas femeninos.

 
Tengo 39 años. Nací en Barcelona y vivo entre Barcelona y Arnes (Terra Alta). Hice otras cosas..., ¡pero soy escritor! Vivo en pareja. ¿Política? ¡Ojalá fuese más creativa y coherente! ¿Dios? Lo que importa es el potencial de cada persona, al margen de sus creencias

Hice otras cosas..., ¡pero soy escritor!", dice.

Sí. Lo soy: ya está.

¿Qué cosas hizo?

Apenas dos años atrás yo era un ejecutivo de corbata y maletín, gestionaba proyectos técnicoadministrativos...

¿Y hoy escribe novelas?

Sí. Yo era un tipo amargado, desgraciado, insatisfecho, sentía que quemaba mi vida, sumido en la ansiedad... Llegué a tomar tres ansiolíticos cada noche... Casi enloquecí.

¿Y cómo dijo adiós a todo eso?

No fue fácil, ya que uno cree que jamás podrá hacer algo distinto de lo que está haciendo... Fui víctima de mobbing y tuve que cogerme algunas bajas..., tras las que siempre regresaba a la tortura. Hoy veo que me faltaba valor para respetarme y salir de allí.

¿Alguien le ayudó?

Intenté dejar las pastillas practicando yoga, y eso me ayudó. Pero mucho más me ayudó aquel camarero…

¿Qué camarero?

Yo entraba en un bar alguna mañana, con mi traje, mi corbata y mi maletín, amargado, y con medio gruñido pedía al camarero: "Un cortado". Me lo tomaba sin hablar ni levantar la cabeza y me largaba. Pero un día...

¿Qué?

El camarero salió de detrás de la barra, se sentó a mi lado, se sirvió un whisky, se lo tomó de un trago y me espetó: "¿Tú sufres mucho, no?".

¡Qué confianzas...! ¿Qué hizo usted?

Le miré cabreado, poniéndole cara de "¿y tú de qué vas, capullo?". Él, con media sonrisa, añadió: "Recuerda que lo más importante de tu vida es que te respetes a ti mismo". Salí de allí y, en la calle..., rompí a llorar.

Vaya con el camarero terapeuta...

Sin saberlo, él cambió mi vida: ¡hoy soy el tipo más feliz del mundo!

¿Y en qué consiste eso?

En reconciliarte contigo mismo. En mi caso, consistió en abandonar aquel empleo que estaba a punto de volverme loco (literalmente), y perseguir mi sueño de niñez: ser escritor. Lo hice, y publiqué un manual basado en mi experiencia, La (r) evolución interior...

¿Autoayuda?

Algo así, sí. Gustó, por lo que me encargaron después que escribiese otro libro del mismo corte, pero entonces les dije: "No".

¿No?

Ya no tenía mucho sentido para mí hacer eso, pues ya estaba reconciliado con mi interior..., pero sí brotó la necesidad de reconciliarme con mis mayores, con mis raíces.

¿Qué raíces?

Yo crecí en este pueblo pequeño, apartado y paradisiaco, el de mi padre, el de mis abuelos, que vivían del campo. Y sentí que debía homenajearlos, rendir tributo a estas raíces.

¿Qué pueblo es este?: sitúelo.

Arnes, ante las montañas de los Ports: es la Terra Alta, el último pueblo del sur de Catalunya por el interior, en la raya de Aragón.

Formidables paisajes, veo...

La helada de 1958 arruinó campos y ganados. Mis padres, payeses y carniceros, emigraron a Barcelona, donde nací. Pero cada verano lo pasé aquí, desde el día después de acabar el cole hasta el día antes de volver.

¿Qué recuerdos atesora?

Pisaba la tierra del huerto de mi abuelo, con él cogía tomates, melones, sandías... Nadaba en las pozas de los ríos, veía cabras salvajes y buitres, olía el romero, iba en bicicleta, viví el primer amor, el primer beso... Comíamos pipas en la plaza y veíamos el atardecer tiñendo las rocas de los Ports... ¡Entiendo que el joven Picasso se prendase de esto!

¿Hasta qué época se remonta la historia del pueblo de Arnes?

Tuvo presencia íbera, y luego una alquería sarracena, y hay vestigios de un fuerte árabe, y encima de un castillo templario, y por aquí se refugiaron cátaros fugitivos en el medioevo, y también hubo brujas...

¿Brujas?

En el año 1548 se presentó en Arnes un cazador de brujas, Joan Malet, de Flix, y acusó a un par de mujeres del pueblo de hechicería. Y sucedió algo fenomenal: todo el pueblo se conjuró para protegerlas, y el tal Malet tuvo que largarse de Arnes sin sus presas…

Historias de días remotos...

Sí, aunque mi misma abuela seguía siendo algo bruja: siempre tenía a mano algún remedio casero, heredado de su abuela, y esta de la suya... ¡Saber popular ancestral!

Páseme uno.

Para dormir bien: una ramita de valeriana bajo la almohada. Contra la alopecia: loción de aceite de oliva con ocho nueces peladas, maceradas al fresco durante una semana...

Esas raíces quiere homenajear, ¿no?

Sí, lo he hecho mediante una novela. Y también por eso rehabilito la casona familiar, en la muralla del castillo, con cimientos de hace mil años...

¿Quedó atrás aquella insatisfacción?

Sí, porque ya he entendido que no estamos aquí para pagar una hipoteca. Y que somos magos: tenemos capacidad para crear nuestro presente.

¿Y para qué diría que estamos aquí?

Para crear (un libro, un dibujo, una obra, una casa, esta entrevista, una familia...) ypara compartir. Yo no tengo un duro, pero estoy feliz: ¡estoy creando y compartiendo!

¿Y cuál es hoy su sueño?

Retirarme a una masía de la Terra Alta, ante los Ports, junto a un olivo, dos viñas, un limonero, un cerezo y dos gallinas. Y un día morir allí con una sonrisa.



Article complet

David Martí Martínez i "Les Bruixes d'Arnes", diumenge 21 a "El Suplement", de Catalunya Ràdio de 12:00 a 13:00h.

David Martí Martínez


El meu nom és David Martí Martínez. Vaig néixer el 5 de juny de 1970 a Barcelona, Espanya. Sóc Humanista de formació i durant molts anys he treballat com a professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb l'ús de les noves tecnologies per a empreses, organismes públics i entitats sense ànim de lucre. N'he gaudit molt però, finalment, he trobat el propòsit de la meva vida i he canviat el vestit i la corbata per una vida molt més autèntica i coherent amb el que realment xiuxiueja la meva ànima.

Fa temps, vaig iniciar un viatge revolucionari i transformador de què continuo gaudint cada dia de la meva vida. Ara, només busco compartir.
Sóc escriptor, conferenciant i professor de ioga.


La Novela

Les bruixes d’Arnes (Edicions 62, 2010, ISBN: 978-84-297-6450-5) a partir del 25 de febrer de 2010 a les llibreries.



Dues dones, un secret, un únic destí. Una història amb cor i esperança a la Catalunya del segle XVI.

Text de contraportada

Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.

Agenda

  • 16/04/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Libreria Excellence, Balmes 191, Barcelona. De 18:15 a 20:00h.
  • 27/03/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes. Llibrería Serret, Vall-de-roures (Matarranya). De 12:00 a 14:00h.
  • 09/03/2010. Presentación de Les bruixes d’Arnes: Casa del Libro, Passeig de Gràcia 62, Barcelona. De 19:00 a 21:00h.
  • 25/02/2010. Les bruixes d’Arnes llega a todas las librerías.
  • 21/02/2010. Entrevista radiofónica. Programa El Suplement, Catalunya Ràdio. De 12:00 a 13:00h.

Article complet

Les Bruixes d'Arnes del David Martí publicat pel GRUP 62, a la venda a partir del 25 de febrer.



Les bruixes d'Arnes
EDICIONS 62
Autor: David Martí
Data de publicació
25/02/2010

Dues dones, un secret, un únic destí. Una història amb cor i esperança a la Catalunya del segle XVI.

Text de contraportada


Any 1533. Al petit poble d’Arnes, enmig de la bellesa imponent dels boscos i les muntanyes de Tortosa i Beseit, amb el riu Ebre al fons, la Maria, una jove forta i valenta, dóna a llum a la seva primera filla, la Lluna.

Immensament feliç, l’àvia Magdalena, experta llevadora i ferma defensora dels poders benèfics de la natura, ha volgut donar la benvinguda a la seva néta amb una antiga pregària plena de força i saviesa. Però ha tingut un fatídic descuit: el vell mossèn ha escoltat les paraules i està disposat a arribar on sigui per acabar amb aquesta heretgia.

En créixer, la Lluna serà iniciada en la força dels elements de la natura per la Maria i per un text misteriós, el Llibre de les Essències, un compendi de tots els coneixements màgics i naturals que al llarg dels segles ha passat de generació en generació. Ara, però, mare i filla i tota la seva antiga saviesa corren perill. El fanatisme i la incomprensió s’ha estès per la contrada i les acusacions de bruixeria s’apropen al poble.

Com a dignes hereves del seu llinatge, a la Lluna i a la Maria els pertoca protegir aquest llibre secret i continuar la cadena, per molt que en la seva fugida a Barcelona corrin el risc d’acabar cremades a la foguera.




David Martí

David Martí (Barcelona, 1970), humanista de formació, ha treballat durant molts anys de professor, consultor i responsable de projectes relacionats amb les noves tecnologies, però un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a escriure i a fer conferències. El 2008 va publicar el llibre La revolución interior. Les bruixes d’Arnes és la seva primera novel·la.


Article complet

PREMSA GRUP 62: David Martí i la seua proposta per Sant Jordi: "M'agrada molt escriure a l'aire lliure"



"M'agrada molt escriure a l'aire lliure"

 

En David Martí, autor de Les Bruixes d'Arnes (Edicions 62) ens explica on li agrada escriure i quins són els seus secrets i les seves manies a l'hora de posar-se a teclejar.

En David Martí debuta al febrer amb Les bruixes d’Arnes (Edicions 62), una novel·la sobre la bruixeria, entesa com el coneixement de la natura que es transmetia de generació en generació, i que va servir d’excusa per perseguir dones lliures, valentes i que es van atrevir a desafiar la mentalitat imperant. Un llibre sobre el coratge, la incomprensió i la ignorància. Les bruixes d’Arnes té com a escenari central el poble d’Arnes, a la terra Alta, i aquest és el lloc on l’autor ha escrit gran part de la novel·la. Tot i això, David Martí explica que quan és a Barcelona li agrada escriure a la Biblioteca Nacional de Catalunya, al carrer del Carme.“M’agrada molt aquest lloc, -explica l’autor- el trobo inspirador”. I és aquí, entre les parets centenàries d’aquest edifici majestuós que Martí ha anat fent encaixar totes les peces de la seva novel·la.Però tot i les hores passades dins d’aquesta biblioteca centenària ell assegura que si hagués de triar el que més li agrada per escriure, no ho dubtaria: “a l’aire lliure”. L’autor agafa el seu ordinador portàtil i se’n va a qualsevol platja, parc, bosc, a qualsevol espai obert. “Una vegada estava escrivint assegut a la vorera d’un riu, amb els peus a l’aigua i veient unes cabrer a l’altra ribera. Era una sensació increïble. M’agrada sentir l’aire a la cara quan escric”, ens diu. Li agrada, també, escriure de nit, sobretot de matinada, “quan tot s’apaga i hi ha un silenci que tot ho acompanya”. És llavors quan ell troba la pau necessària per posar-se a teclejar. I si les muses no arriben, Martí té el seu ritual particular: “Tinc la meva gorra per escriure, una gorra verda de tipus militar que només em poso quan necessito inspiració”. I funciona? –“Jo vull creure que funciona”, ens explica rient. Un altre dels seus vicis d’escriptor és fer solitaris. “Molts vegades tinc dues pantalles obertes a la vegada: la pàgina de Word on estic escrivint i la pàgina del solitari”. Per ell és una manera d’allunyar-se momentàniament de la novel·la i alliberar tensions, però només una estoneta, per tornar a les històries tan aviat com pot i seguir creant a través de les paraules que és el que sempre havia volgut fer.

Si voleu veure el vídeo amb l'entrevista a David Martí, aneu a aquesta adreça: http://www.youtube.com/grup62#p/u/0/v-Ql9k_c3nA

 Thaïs Gutiérrez. Gener 2010


Article complet

<1...2
3
4
5
6>