El Tribunal suprem ha volgut deliberadament atacar la peça fonamental del sistema educatiu català i, a la vegada, minimitzar una mica més l'autogovern nostrat i la cultura catalana. L'atac contra la llengua catalana ha estat brutal de nou, propi del sistema polític colonial que fa imperar Espanya des de fa tres segles a casa nostra. Poden guanyar, perquè poden imposar el seu criteri polític com han fet en aquesta sentència. El que no poden és silenciar la ciutadania catalana. Els següents dos poemes són vibrants i reflecteixen la resistència catalana arreu, i el crit a favor del català a l'escola i a la societat.
Diumenge 15 d’agost, un cop més l’amic Ramón Mur organitzà la jornada de lectura “El porvenir de mi pueblo” al pati de la antiga casa del regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado. Aquesta vegada en 
Ramon va elegir, amb bon criteri, el llibre de Desideri Lombarte Memòries d’una desmemoriada mula vella i un parell de capítols del llibre Los pueblos dormidos (1910) de Rafael Pamplona Escudero.
Bellmuntants, estiuejants i persones aplegades per l’ocasió —amics i socis d’Ascuma com en Carles Sancho, José Antònio Carrègalo, Carles Terès, José Miguel Gràcia…— van anar llegint pàgina a pàgina les memòries de la mula de Pena-roja que s’hi va espantar del sorollós motor del primer tractor de la vila.
Una cinquantena de persones van passar pel faristol de lectura situat a la finestra- balconada del espai arxiu Pío Membrado que s’obre al pati empedrat d’antics còdols del Mesquí. Rosalía Gil, vídua de Desideri Lombarte, llegí l’epíleg del llibre emotivament.
La taula del despatx de don Pío plena de llum i de records. Ell, des de la seua absència, patint perquè no arribat encara la instrucció tan necessària i que ell tan desitjava, a més d’una vila veïna d’aquell su pueblo i el seu avenir. La Mare de Déu seguia dormint. La Tuabech i el Damià, al pedrís de la façana, s’hi dedicaven a la papiroflèxia.
Gràcies Ramon! i fins l’any que ve.
Arxivat sota: Articles La Franja, Notícies
