El genet nu de Joan Giné-Masdeu
El genet nu, de Joan Giné-Masdeu, és la novel·la guanyadora del Premi Pin i Soler 2009. L'obra narra en primera persona les vicissituds del Paul, un jove brigadista mig català i mig nordamericà de Virgínia, durant la batalla de l'Ebre i l'etapa final de la Guerra Civil. Forma part d'un grup d'èlit de franctiradors de cavalleria, i la seva especial relació envers els cavalls (els presents i els del record) tindran continuïtat durant tot el llibre. La novel·la explica en tot detall l'ofensiva republicana, les il·lusions, el fracàs. Durant la retirada republicana Paul es queda enrere, en terreny nacional, i l'afany per tornar a casa sà i estalvi el convertirà, irònicament, en heroi del bàndol franquista. Però el llibre ens parla també de la fràgil frontera que separa l'amor i l'odi, la guerra i la passió; perquè l'amor és aliè a les banderes i al carnet d'identitat. També parla de la per`dua de la innocència, com demostren aquests dos fragments, separats per gairebé 200 pàgines:
"No m'acabava d'agradar gaire tirar contra persones d'aspecte tan semblant al meu."
"I m'exaltava la lluita i ja m'havien abandonat, feia temps, els escrúpols quan el gallet feia explotar el cartutx i la bala sortia pel canó del rifle, empesa amb ímpetu descomunal i abatia els meus semblants. M'havia convertit en un mililat de veres?"
.
El llibre té dues connotacions especials per a mi: l'autor fou cap d'estudis de l'Institut Martí i Franqués quan jo hi estudiava BUP i COU (ara n'és director), i un dels personatges, el Llibert, és de Cornudella.
Us deixo amb algunes frases del llibre:
"una batalla junts, mitja vida"
"Aquells cavalls representaven una eina valuosa per a prendre a lluitar i per aprendre a estimar."
