L’ABAST DE L’ANÀLISI

A l’hora de presentar el meu tercer poemari D’un sol esclop, que d’alguna manera és una prolongació dels altres dos escrits anteriorment, he decidit aprofitar la ocasió per donar les més sentides gràcies a les institucions (Govern d’Aragó per continuar l’aposta de convocar el Guillem Nicolau i, evidentment, al jurat que va creure per unanimitat en la vàlua del treball que vaig presentar al premi; a l’Ajuntament de la Freixneda per cedir-me els seus monumentals murs; a L’ASCUMA pels seus treballs constants des de fa 20 anys a favor de la nostra llengua, la raó de ser del centre d’estudis més important de la comarca del Matarranya) però sobretot a les persones que m’han influït notablement en el lliure, voluntari i pacífic exercici d’escriure versos, i per extensió, poemes. Mereix un sentit homenatge el nostre poeta Desideri Lombarte, que va crear escola; i també el mequinensà Hèctor Moret que ha sabut canalitzar les meues inquietuds literàries des de fa molt temps. I a tots els altres, els que ja se sap.

L’amiga Sussana Barquín informa que la literatura és l’espai del desig o, per qui ha arribat més enllà, la poesia, la forma més elevada de penetrar en el desig.

La poesia és l’última de les arts pobres com apuntava Pere Quart, però el que perdura ho funden els poetes, escriu Hölderlin. L’art només pot provenir d’un rigor anònim.

Percy Shelley diu: La poesia, en sentit general, pot definir-se com l’expressió de la imaginació. I Mallarmé deia que la poesia no es fa amb idees, sinó amb paraules.

M. Martí i Pol preveu que la poesia, al seu entendre, no prediu el futur, però sovint l’anuncia. La poesia no és descriure sinó suggerir, no és explicar sinó il·luminar, és a dir, commoure. I José Hierro: la poesia se escribe cuando ella quiere, no cuando tu quieres.El poeta no es alguien con más sensibilidad que los otros, sinó alguien que, con la misma sensibilidad, prueba de fijar el instante que está viviendo.

O Rimbaud: el primer estudi que ha de fer l’home que vol ser poeta és el del seu propi coneixement interior. Al costat del plaer estètic, l’elogi per la lectura de poesia no solament permet sinó que incita a aprofundir en el propi coneixement.

La relació experiencia/poesia no pot deixar de costat aspectes com ara l’estil, la personalitat i les peculiaritats creatives del poeta, així com d’altres referits al seu entorn immediat, sinó a les característiques socials, polítiques i religioses del lloc i de l’època en que ha realitzat la seua obra. Ningú no coneix absolutament l’ànima profunda del seu temps.

D’un sol esclop potser no és allò de la poèsie pure (poesia pura) com assenyala Henri Brémond, però els versos que s’inclouen han volgut asegurar la fluidessa dels poemes i la unitat del conjunt. Tot el poemari, o gairebé tot, és una resposta al poeta nord-americà

Lawrence Ferlinghetti que diu a Vida sense fi que la poesia d’avui no té música, no canta, per què s’ha tornat urbana i s’ha allunyat de la natura. Estava equivocat, i no vull aclarir les seues raons, només llegir a Ramon Xirau els següents fragments:

                                           en l’horitzó del camp

                                              creix  canta  parla

                                              l’Arbre de la Vida

                                            en el Jardí del Temps

Trobada d’Artistes Gema Noguera

L’homenatge a l’artista recentment desapareguda Gemma Noguera a Beseit el 20 d’agost, en el preludi de les festes majors de la vila, va ser un gran encert i va demostrar l’agraïment dels artistes i del públic en general a una trajectòria personal de compromís amb la creació plàstica, la cultura i el territori. La jornada de la Trobada d’Artistes es va dividir en dos sessions. A la tarda, a la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera es va inaugurar una exposició col·lectiva d’artistes que havien tingut alguna vinculació amb l’homenatjada.  Després de la mort de Gema, la família i l’ajuntament de Beseit, han arribat a la conclusió que el reconeixement més gran que se li podia retre a la seua memòria era reprendre l’activitat artística de la Galeria d’Art de la Fàbrica Noguera tal com Gema havia projectat i hauria volgut, ara sota la iniciativa de l’ajuntament de la vila. Respecte a aquest ampli espai s’ha cregut convenient fer una modificació i deixar l’antic taller de l’artista per adequar-lo i mantenir una exposició permanent de la beseitana i les altres sales dedicar-les a exposicions temporals, tal com ja es feia amb vida de l’artista. Per tant la continuïtat de l’espai creatiu de la Galeria d’Art de l’Antiga Fàbrica Noguera queda assegurat en una població on el turisme és la base de la seua economia i aquest espai creatiu pot ajudar a diversificar l’oferta del visitant. A la nit a la Plaça Major, que va fer petita la gran quantitat de públic que es va aplegar de tota la comarca, maratoniana jornada artística musical que va durar més de dos hores i mitja i que els assistents van veure en la seua totalitat per l’emotivitat i qualitat de l’acte presentat. Hi va haver parlaments de la seua filla i germana  d’una gran sensibilitat i que escoltà el públic amb total silenci, un audiovisual ens mostrà una part de la seua trajectòria artística més singular i una vetllada poèticomusical on hi participaren la Coral de Beseit, el poeta Andreu Sublirats, la violoncel·lista Núria Gañet, la soprano Àngels Graells, el grup queretà Ya babé i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que amb una ronda de jotes dedicades a Beseit i a la Gema van acabar l’acte amb un to una mica més festiu i desenfadat.

Caler Sancho Meix

A la ermita de Snt Miquel,

 sembla que es pugui tocar el cel.

  Quan els meus fills eren petits,

 anavem pel cami de la vora

 a veure la nit i escotar els grills.

  Ens tractaven com a parents

 quan anavem a casa Gil.

 I quina va ser la meva sorpresa

quan aquest senyor em va dir

 un dia dinat a la seva mesa

 que no havia sentit mai un grill.

 seria, de pel, una presa?....

Entre els casos més estranys que han hagut de resoldre el detectius Johnson & Johnson al llarg de la seva llarga carrera professional n’hi ha un que destaca especialment per la identitat la seva víctima. Més ben dit, perquè no hi havia víctima. O per ser més exactes, no hi havia una víctima humana. Ni animal. Ni vegetal. Era un víctima abstracta. Era una paraula.

Fede Cortés

Falset. Agost, 2009

http://perso.wanadoo.es/fedecortescortes