

Llegó, otra vez la algarabía de agosto,
las guirnaldas de papel,
las canciones de verbena,
si Adelita se fuera con otro,
dónde está la escalera, la escalera dónde está,
no te vayas de Navarra,
llegó la risa inquieta de un niño,
el deseo pintando los ojos de una joven,
la luna nadando en los labios del amor,
el río remando con galope de sangre,
la memoria de un anciano
coleccionando imágenes de otras fiestas,
siempre de fondo sonando canciones,
guapa, guapa y guapa,
y mis manos en tu cintura,
y nos dieron las diez y las once... hasta las tres,
llegó, llega la Fiesta Grande,
ataviada su desnudez febril
de papeles de colores,
para durante una mano de días
cogerte las dos manos
y preguntarte si bailas
la canción más hermosa del mundo
que alguien compuso perdido en tus ojos.
Festa Major
S'inclina com una ballarina l'almanac
i fa voltes subtils i lleugeres
dignes de les que la mar
fa per celebrar els seus millors blaus,
és temps de celebracions,
el dies duen robes del color de l'estiu,
taques d'estels riallers,
neguits de dits entremaliats
per una pell que fa mal de tan bella,
somnis d'ulls oberts
que es neguen a dormir
per no despertar-se,
cors de multituds febrils
que comparteixen amb deler
els distins sons de la tribu de la música,
les distintes aromes dels respirs humans
i certs silencis que voldrien dir
amb majúscules d'idioma de lluna:
el Rei dels verbs
a les oïdes de l'ama i senyora
dels millors adjectius que existeixen.