Divendres 21 de maig s'emetrà el 26è programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques,

 
 

 
 

Divendres 21 de maig s'emetrà el 26è programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència dels estudiants de l'Institut de l'Ebre de Tortosa, i d'una professora del departament de llengua catalana.
Òscar Roca i Laia Garcia són els estudiants de 2n de batxillerat que participaran al programa. Parlaran dels seus treballs de recerca que han presentat enguany sobre temes musicals i literaris. En el cas de la Laia, sobre l'aportació de Jane Austen a la literatura femenina i el seu enfocament. També comptarem amb la participació de la professora Maria Josepa Altadill, del Departament de literatura catalana. Ha estat una de les impulsores de la Marató de contes que se celebra per la festivitat de Sant Jordi des de fa 12 anys, i que ha comptat amb la participació de nombrosos escriptors de les nostres terres, i també de cantautors d'arreu dels Països Catalans. A l'institut de l'Ebre li acaben de concedir el prestigiós premi Baldiri Reixach, justament per la tasca de promoció literària.



Article complet

LLETRES EBRENQUES: Traducció d'un himne-poema de Gerard Vergés



I'm talking about a mythical rumbling river


I quite often remember my childhood’s
sweet

secret rumble of water.
I’m talking about a green immense Delta;
I’m talking about thousands of ibis in flight
(like living specks of  whitest snow)
And the pink flamingo (the intimate rose
of an almost discerned girl’s breast).
I’m talking about  mallards buzzing on the air,
like stones thrown from a sling,
subtle eels like snakes,
silvery tenches in  ponds.
I’m talking about a long silence melting the fresh
water of the river and  the bitter sea.
I’m talking about a domestic river among reed-beds;
I’m talking – my friend Virgil - about rich orchards,
flowery orange trees and tender celery,
hoes and sickles, dogs  in fields.
(There in the sky gilded magpies are flying)
I’m talking about an ancient river,
still furrowed by  old catboats:
the last, legendary catboats,
tapered like a sword,
and full of wine,  wool,  barley,
with sailors singing on the stern.
I’m talking about a slow dusk providing
with trembling gold on softened water,
lights  on the wings of insects,
solar mirror on  distant bridges.
Sweet rumble of  water in memory.

Parlo d’un riu mític i remorós
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l’aigua en el record.


Aquesta és la meua  traducció personal d'afeccionat de l'himne poètic del veterà mestre tortosí Gerard Vergés, un dels poemes més bells dels que es fan i es desfan.

Article complet

Lletres Ebrenques: Homenatge col.lectiu a Gerard Verges, per mig d'un llibre publicat per Petròpolis: «Jo sóc aquell que em dic Gerard»

emigdi | esborrar | literari | divendres, 7 de maig de 2010 | 05:49h

«Jo sóc aquell que em dic Gerard»

Aquest és el nom del llibre d'homenatge  Vergés, que edità Petròpolis a petició de la Fira literària Joan Cid i Mulet de l'EMD de Jesús. El nom surt a partir de la famosa frase Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March, que va usar Vergés com a introducció al seu poemari L'ombra rogenca de la lloba: Jo sóc aquell queem dic Ròmul, romà, de gest cansat... Em vaig encarregar de la redacció del pròleg,  i de buscar els autors que havien de fer cinc cèntims de les seues vivències amb la figura i obra del veterà poeta tortosí. Ha estat tota una fita per a mi, i he d'agrair la impagable col·laboració de l'editor Jaume Llambrich i del poeta canareu Tomàs Camacho, que han aconseguit fer un llibre d'homenatge ben emotiu. Hi han participat un total de 28 persones, que han expressat l'admiració pel mestre Vergés.
Aquí tenim el podcast que va crear Jaume Llambrich per fer la seua presentació on line, amb la veu del propi Gerard Vergés: http://editorialpetropolis.blogspot.com/2010/04/presentacio-de-jo-soc-aquell-que-em-dic.html. En un proper apunt inclouré el pròleg. Quant al meu article, es tracta de l'apunt que vaig penjar aquí mateix al blog en motiu de l'homenatge blocaire que vam organitzar al setembre de 2008, que coïncidia amb l'homenatge que va rebre al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, organitzat per l'amic i escriptor Jesús M. Tibau.


Article complet

Ramon García Mateos avui divendres a "Lletres Ebrenques" de ràdio Caro.

emigdi | literari | dimarts, 4 de maig de 2010 | 08:08h

Divendres 7 de maig s'emetrà el 24è programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència de l'escriptor cambrilenc Ramon García Mateos.

Ramón García Mateos (Salamanca 1960) és poeta i professor de literatura castellana a un institut de Cambrils (Baix Camp). Va impartir classe de literatura espanyola a la URV. Va ser fundador i codirector de la revista La Poesía, señor hidalgo.
Quant a creació literària, és autor dels llibres de poemes:  De una eterna voz (1986), conjuntament amb Leopoldo de Luis; Triste es el territorio de la ausencia (1998), que va obtenir el premi de poesia Blas de Otero; Como el faro sin luz de la tristeza (2000), guanyador del premi González de Lama; Lo traigo andado (2000); De ronda y madrugada (2001), accèssit al premi internacional de poesia Ciutat de Torrevella; i Morfina en el corazón (2003), que va obtenir el premi Rafael Morales. Tanmateix els seus versos han vist la llum en distintes revistes literàries,  i en antologies: Un siglo de sonetos en español (2000), Las palabras de paso (2001), Al aire nuevo. Antología de poesía española actual (2001), Entonces, ahora (2003) y 11-M: poemas contra el olvido (2004).
Ha publicat nombrosos treballs d'investigació, centrats especialment en l'anàlisi de la relació literatura-folclore. Fruit d'una dedicació continuada a aquest àmbit dels estudis literaris és el llibre  Del 98 a García Lorca. Ensayo sobre tradición y literatura (1998). En record i homenatge al poeta José Agustín Goytisolo va coordinar i ediar el volum Tempestades de amor contra los cielos. Homenaje a José Agustín Goytisolo (2000). Tanmateix és  editor de l'antologia Palabras frente al mar (2003).
Ha traduït al castellà la poesia completa del poeta tortosí Gerard Vergés, que ha vist la llum sota el títol  La raíz de la mandrágora (2005). A la primavera de 2006 va aparèixer Memoria [amarga] de mí, un dietari.


Article complet

<1...5
6
7